Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la dansa més bella..." "No, això no, pari, calli, no la suporto.	Xisclaré	", em va interrompre de sobte, sense consideració als meus delicats
farigoles adormides, que encara no broten ni floreixen. Un merlot vola,	xisclant	, en un flotó d'alzines. 30 març. Avui havia d'anar a
Una lluna pàl·lida en el cel net. Clarejava. Els falciots passaven	xisclant	. Venia un aire olorós dels jardins, una frescor de primavera. Uns
castanyers, avellaners, herba flonja—. Tot d'una passa una merla, i	xiscla	. Nuvolets blancs, rodons. Cap al tard, després de sestejar en el càlid
del davant, i ella es trobà a terra, sentí una trencadissa espantosa i el	xisclar	de la gent, baixà d'esma les escales i es trobà l'entrada de la casa
Sento al cos el foc entonador, la carícia de l'aire. Unes grives passen	xisclant	, contra un fons del cel blau i blanc pur. 17 juliol. Vaig
i ara fa carn, el puny ensopega amb una resistència dura que peta i que	xiscla	mentre tota la mà se li omple de sang. Cal que l'altre repeteixi el cop
a la seva banda, li bat contra el coll amb una ràbia calenta que el faria	xisclar	si no serrés les dents. —Sempre es pensen que tenen raó —sent. Prova
sobre el seu rostre lívid i xuclat. El cos es buida i la dona	xiscla	, ventant cops a dreta i a esquerra amb les mans, allunyant la noia que
odiava el somriure satisfet que intenta amagar la misèria, i el dolor que	xiscla	amb evidència. Però, pobre Jeroni Campdepadrós, poeta lúcid, seria traït
i els cavalls s'aturaren de cop. Un embalum grotesc davallava la costa,	xisclant	, corrents: eren les màscares que envestien tothom qui se'ls posava
daurat, emergint de la cua en forma de quilla. El Phaeton	xisclava	com un desesperat, jo li he tret dues fotos, i de seguida l'hem deixat
gotes de suor lluminosa, i els passatgers, premuts com arengades, reien i	xisclaven	amb l'alegria dels polinesis, que és com una alegria sense motiu. Tot
de pubis, que va saltant i ballant, i, amb les genives sense ni una dent,	xiscla	com una hiena. Per culpa d'aquests senyors i d'aquestes senyores, jo he
una gran habitació comunal i en un gran llit comunal. Allí es plora, es	xiscla	, es ronca, es somnia, es pareix i si convé es mor. S'hi practica l'honesta
el monstre. Passem-hi tots. Sortim a negra nit. Demà	xisclarà	el sol. De lluny, salvatges, veurem com es resseca el ventre
i ara el just cas de la llum serà ben recte, i ara	xisclarà	el prim desfici de la flauta d'Iblis, i ho veurem tot, i tot
puntual de la fredor del mar i el vent, albardà foll,	xiscla	i s'escampa per les seques vinyes, et serà lícit de sentir-te
imposant, que tot seguit es comunica a tots.] Marcó No	xiscleu	. No crideu a la partida. L'alarma ha estat inútil, per ma fe. No res de
al·lusions a la vídua Xuclà. "¿Què en tens a dir de la meva mare?" va	xisclar	Bobby en una mena de gall, que va contribuir a què Frederic se'l mirés
mà sota el pit esquerre, es va topar amb el ganivet. El francès tabolaire	xisclà	com un garrí que l'estiren per la cua. Anava nu, estava tancat dintre
ulls provocadors, els seus pits poderosos a tots els homes de la sala.	Xiscla	el violí, i ella es posa a cantar. Es fa un silenci impressionant. A mi
disposat. Demà li pagaré tot el que vulgui, mentre no em vulgui espoliar.	Xisclen	les bandades de gavines posades a la sorra del riu; algunes fugen
ja exánime, sense saber lo que 'm feya, vaig tenir esma per posarme á	xisclar	... Los meus crits se varen sentir desde 'l carrer y sort d' aixó vaig
Paciència, ben aviat sabràs com són les nostres mossegades; et farem	xisclar	sota les nostres carícies. Entraré dintre teu com un mascle en la
seves rates va desaparèixer per sempre. Així... [Se'n va. Les Erínies,	xisclant	, corren al seu darrera.] [Teló]
Mirava, a través dels vidres entelats, el port que es despertava i	xisclava	amb totes les sirenes dels vaixells, i amb els crits dels carreters i
un tercet, recordava el cant sencer, i de les pàgines ardents s'alçaven,	xisclant	, els condemnats. Més enllà, ànimes ferides s'esforçaven per escalar una
de suor. Zorbàs agafà de terra una pedra; els marrecs es dispersaren	xisclant	. —Continua, nereida meva, continua, mon tresor! —va fer Zorbàs, atansant
esgarrapaven, però a poc a poc s'amansien, tancaven els ulls,	xisclaven	de gust. Dones, ve-t'ho aquí." "I després vaig començar jo. Des de les
i van apagar els llums." "Les dones, les múrries, es posen a	xisclar	, dient que tenen por. Després tot d'una —ki-ki-ki-ki!, se sent dintre la
pànic s'havia ensenyorit del poble a la caiguda del xàfec. Les dones	xisclaven	i els reien els ulls; de les barbes espesses, dels mostatxos recargolats
sobre meu. Sense voler, vam caure l'un als braços de l'altre. —Fora! —	xisclà	amb veu ofegada—. Fora! Arrencàrem a córrer, sortírem a la llum. Els
cops de maça, caps trencats. De nit les dones van córrer i em despertaren	xisclant	que els jutgés. Em vaig enfadar, les vaig engegar al diable, després a la
policia anglesa. Però elles es quedaren tota la nit davant la meva porta	xisclant	. A la matinada vaig sortir i vaig fer de jutge." "Demà, dilluns, de bon
amb les mantellines tirades a les espatlles, s'estiraven els cabells i	xisclaven	, i sobre els còdols jeia un cos, lívid i inflat. El vell Mavrandonis,
gegant, aixecà en braços el cadàver i s'encaminà cap al poble. Les dones	xisclaven	, s'esgratinyaven, s'arrencaven els cabells, i quan van veure que
Has fet bé, Pavlí! —cridà, i brandà el seu bastó—. Deixa que les dones	xisclin	, són dones, no tenen cervell. Tu t'has deslliurat; ho sap el teu pare, i
els pantalons i la camisa, es va asseure damunt el llit—. Bestieses —	xisclà	furiós—. Una vergonya! Amic, ¿quan l'home es farà home? Ens posem
els mocadors de cap blancs; les velles, arrambades a les tanques,	xisclaven	: —Mateu-la, mateu-la! Dos xicots se li abalançaren, la van agafar,
va aixecar el punyal; les velles, allà dalt, arrimades a les tanques,	xisclaren	d'alegria; les noies s'abaixaren els mocadors del cap i es tapaven els
-li les parpelles... —Afanyem-nos, afanyem-nos, que ja és morta! —	xisclaren	les ploraneres, i van córrer cap al llit. Llançaren un llarg crit,
s'aferrà de nou al llit mortuori i començà a donar-se cops al pit i a	xisclar	: I clavells de color grana tot al voltant del teu coll... Zorbàs
en sentir aquells crits sobtats, es va sobresaltar: —Canavaro! Canavaro! —	xisclà	com si demanés ajuda. —Tu muts i a la gàbia! —va fer Zorbàs clavant un cop
I tot d'un plegat Zorbàs enlairà el coll magre i ossut, inflà el pit i	xisclà	un crit salvatge, desesperat. I de seguida el crit es transformà en
el ritme del vent travessant l'encontrada, i	xisclant	per damunt dels teulats. El poble á mos peus me semblava un miratge,
soroll? I l'altra, que acudia al finestró de part defora, li responia tot	xisclant	. Era la mare. —I vós l'heu vista? —Feu compte. Arreu arreu m'he
s'anomena...! Alça un braç i crida: —Més enllà...! Alça l'altre i	xiscla	: —Ai! Ai! Ai! Ecce Homo salta, llançat de l'obscur escenari a terra, on
dels seus mèrits; comptat i debatut, parlar no és rugir, ni bramular, ni	xisclar	. El fet de l'evolució no comporta, doncs, necessàriament cap "fal·làcia
la Meca. Pacient, una camella giravolta la primitiva sínia de fusta, que	xiscla	com una carreta, i els rústecs catúfols aboquen al rec ombrívol,

Pàgina 1 (de 22)

50 següents