Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

com a empresaris de l'espectacle. "Jo tampoc", hi convenia Saurimonda.	Xiscles	al teatre, algunes miques de desmais, corredisses. Però la mutació va
de les diverses versions, m'imagino que la darrera serà la que amb el seu	xiscle	em sembla a estones que crida: "Itis, Itis", el fill sacrificat amb una
a alçar-se roges flamarades. S'escoltà un crit esfereïdor, es sentiren	xiscles	d'horror, i en un instant el carro aparegué envoltat en una alta foguera
no havíem sentit mai: unes notes breus de xilofon, seguides d'una mena de	xiscles	. Avui, ajaguts entre els ginebrons, sentíem uns pigots que dialogaven. No
un torneig d'amor—, ja que entre el cantar habitual se sentia una mena de	xiscle	: "Ti-ti-ti-ti-ti!..." O bé les dues notes clàssiques
de flors, amb uns altíssims pollancres vestits d'heura, i barrancs amb	xiscles	esfereïts de merla jove. La casa de Cerdans té un color d'òxid de ferro,
del Duc de Cardona al Rei de França), sento de tant en tant el	xiscle	d'una merla o el cant optimista d'un gall. A fora, brillen els boscos
darrera el cos en el precís moment que els primers badocs, atrets pel	xiscle	, irrompen a les galeries veïnes amb una pregunta unànime als llavis: —Què
a què s'ha lliurat de primer, ara més precipitats, perquè se sent el	xiscle	proper de la sirena de l'ambulància. Potser per això el salt no és tan
en una mena de marrameu que l'altra criatura perllonga amb una sèrie de	xiscles	aguts als quals es barregen veus irades i tremoloses i una altra veu
en la seva, sense ànsia potser, però amb dolor, tancant en el seu bes el	xiscle	que ell provoca en la profunditat de les seves entranyes, on amoroseix el
d'aigües residuals. Aquí mateix, ara mateix, a cau d'orella l'estrident	xiscle	d'uns frens aferrant les rodes sobre l'asfalt a un pam del seu cos. Vaig
desconegudes per mi, en gran profusió, omplint els arbres i les mates de	xiscles	i de reflexos. A Le Gosier hem dinat d'una manera perfecta, entre
camí de les estrelles. Les nostres orgies nocturnes són esmaltades pel	xiscle	agre dels petrells que volten els pals. Aquestes aus marines tenen la
dels pardals del nostre país. És en tot i pertot. El seu cant, o els seus	xiscles	, d'una estridència excessiva, els sentireu des de quarts de cinc del
aquella croisière barata, amb promiscuïtat de matalassos,	xiscles	, pessics i guitarres, havien convertit cínicament el moll de Borabora en
aleshores ja no és rialla, és tot un orgue ple de gats i gossos, de	xiscles	i d'esgarips; ja no són els llavis, són els vuit metres de budell que se
músculs del ventre no paren un moment. Aquest espectacle va acompanyat de	xiscles	, rialles, esgarips mil·lenaris, paraules i acudits obscens, i no s'hi
de ferros prims, i l'herba humil en terra de carbó, i sento el	xiscle	de l'exprés. L'enorme tremolor ens passa a la vora i
la cendra d'un vell foc? O t'espero amb el salvatge	xiscle	del vent entre les canyes o amb la cançó profunda,
noia! Reia i plorava ensems i, en desaparèixer amb la musa, pegà un	xiscle	estrident: —¡Visca la malvasia! que la concurrència celebrà com un
la pell, escuma que fuig amb l'aigua brusca. El trenc, el	xiscle	d'una cinta de serra: el plor d'un nen esquinça
gorja a ran d'orella; un bes llarg, golut, de vampir. Ernestina llença un	xiscle	, repel·lint amb força inusitada en Pepe, qui quasi rodola per
d'encenalls petits i papers fins rebregats i tacats. No, gràcies. I els	xiscles	dels últims ocells a dalt del cel; dels que fugen tremolant en el blau
ell preveia el moment, assaboria la impunitat del seu crim, escoltava el	xiscle	ofegat de Dorotea, olorava la llefiscositat de la sang... i amb els seus
sobre l'abric de castor. Rosa s'indignà per l'atreviment i va fer un	xiscle	, però immediatament va reconèixer el gos del general, va plorar, i el
de la franceseta, també amb una certa crueltat, cosa que provocà un	xiscle	voluptuós de la xicota i li féu vessar dels morrets la primera cullerada
aconduïen el ritme d'una manera molt més humana. La neboda va fer un	xiscle	d'oreneta ferida. L'assagista Miquel estava a la quartilla
pèsol, mantega i quitrà, s'ensorrava dintre l'aigua acompanyat d'un	xiscle	; aleshores unes mans de xicot, avesades al rem, tremolaven una mica, i
terrat de la casa del carrer Ample els falziots i les orenetes feien els	xiscles	de la gran indiferència. Les parades de la Rambla estaven atapeïdes de
toca pausada la campana i, esglaiadores, llancen son	xiscle	les locomotores. Entra la nit. Van encenent-se, llunyedanes
de casa meva! —gemega de nou Teresa amb una mica de plor, agut com un	xiscle	de conill. —Tant com m'he afanyat perquè la nostra casa no es ressentís,
l'aire; anar als llocs com l'altra gent; veure xicots... Una mica de	xiscle	agut fa de resposta. —Qui vol que es fixi en mi? I tant se me'n dóna
la balda. Laura es defensa amb por d'un acte violent de l'home. Un	xiscle	anuncia la crisi nerviosa; plors, convulsions i crits ofegats que
et planyo, desgraciada. Vés; surt de casa meva! Ja no és un crit, és un	xiscle	d'horror que profereix Laura; un aliret exasperat. Ni veu la Ventura que
y, á lo mellor, l' organet trencava la melodía, sostenint una nota com un	xiscle	, pera deixar passar un cotxe qu' omplía de terratrémol lo desert carrer ó
cremosos d' ell y en sa cintura unas mans de ferro. La Toneta feu un	xiscle	esgarrifós. —No cridis, no cridis: jo t' estimo! t' estimo!... —Fuig,
arribat lo cadavre á baix al cel-obert, quan de prompte se sentí un gran	xiscle	d' esglay. La comitiva pará sos passos á mitja escala, tothom sorprés s'
de branca en branca, li seguia el vol fins a perdre-la, i l'or i el	xiscle	del seu bec em portaven a la memòria la sentor de les obagues nadiues.
una i va emportar-se-la vora la porta d'un magatzem. Ella el seguia fent	xiscles	de felicitat. Ell encara em cridava: —No sigueu ase, no s'aguanten
mantell.)] ¿Què és el que volia? [(Silenci i, tot seguit, els	xiscles	de Clitemnestra.)] L'ha colpida. És la nostra mare i l'ha colpida.
més febles de Clitemnestra.)] Que cridi! Que cridi! Vull els seus	xiscles	espantats i vull els seus sofriments. [(Els crits cessen.)]
dret, vaig arrencar a córrer. Enllà, a l'altra punta, unes dones feien	xiscles	, com si cantessin una complanta mortuòria. Pujo en una roca, observo. Del
així que faci falta. I llavors és quan vénen les corredisses, els	xiscles	i les rialles. I algun masec, segurament, diluït enmig de la gatzara. La
d'aquella caldera en ebullició n'emergeixen exclamacions a manta. I algun	xiscle	. Hi ha qui es crema i empeny el qui té davant. Malgrat tot, però, el
vegades, deixen que l'animal emprengui el trot i llavors, en veuríeu de	xiscles	, de rialles, de corredisses. Els genets, però, són hàbils i els cavalls
Rivera. Una abraçada amb els millors auguris al pont del vaixell. Darrer	xiscle	de la sirena. Mocadors al vent. Rafel Sala, dret a popa, fent adéu amb la
debades; mentre d'un temps a l'altre, com l'ànima d'un sò departit, el	xiscle	agut i penetrant d'una veu de dòna semblava tritllar dins les meves
lluitava pus, però l'agonía de la meva ànima s'exhalà en un fort, llarg	xiscle	suprem de desesperació. Vaig sentir que tintinejava damunt del brocal
an el lloc que els corresponia, i allavors hi havien uns crits i uns	xiscles	i uns esbufecs que la botiga s'esquerdava. A voltes quedaven més coixos

Pàgina 1 (de 16)

50 següents