DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
xiscle M 798 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb xiscle Freqüència total:  798 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

com a empresaris de l'espectacle. "Jo tampoc", hi convenia Saurimonda. Xiscles al teatre, algunes miques de desmais, corredisses. Però la mutació va
de les diverses versions, m'imagino que la darrera serà la que amb el seu xiscle em sembla a estones que crida: "Itis, Itis", el fill sacrificat amb una
a alçar-se roges flamarades. S'escoltà un crit esfereïdor, es sentiren xiscles d'horror, i en un instant el carro aparegué envoltat en una alta foguera
no havíem sentit mai: unes notes breus de xilofon, seguides d'una mena de xiscles. Avui, ajaguts entre els ginebrons, sentíem uns pigots que dialogaven. No
un torneig d'amor—, ja que entre el cantar habitual se sentia una mena de xiscle: "Ti-ti-ti-ti-ti!..." O bé les dues notes clàssiques
de flors, amb uns altíssims pollancres vestits d'heura, i barrancs amb xiscles esfereïts de merla jove. La casa de Cerdans té un color d'òxid de ferro,
del Duc de Cardona al Rei de França), sento de tant en tant el xiscle d'una merla o el cant optimista d'un gall. A fora, brillen els boscos
darrera el cos en el precís moment que els primers badocs, atrets pel xiscle, irrompen a les galeries veïnes amb una pregunta unànime als llavis: —Què
a què s'ha lliurat de primer, ara més precipitats, perquè se sent el xiscle proper de la sirena de l'ambulància. Potser per això el salt no és tan
en una mena de marrameu que l'altra criatura perllonga amb una sèrie de xiscles aguts als quals es barregen veus irades i tremoloses i una altra veu
en la seva, sense ànsia potser, però amb dolor, tancant en el seu bes el xiscle que ell provoca en la profunditat de les seves entranyes, on amoroseix el
d'aigües residuals. Aquí mateix, ara mateix, a cau d'orella l'estrident xiscle d'uns frens aferrant les rodes sobre l'asfalt a un pam del seu cos. Vaig
desconegudes per mi, en gran profusió, omplint els arbres i les mates de xiscles i de reflexos. A Le Gosier hem dinat d'una manera perfecta, entre
camí de les estrelles. Les nostres orgies nocturnes són esmaltades pel xiscle agre dels petrells que volten els pals. Aquestes aus marines tenen la
dels pardals del nostre país. És en tot i pertot. El seu cant, o els seus xiscles, d'una estridència excessiva, els sentireu des de quarts de cinc del
aquella croisière barata, amb promiscuïtat de matalassos, xiscles, pessics i guitarres, havien convertit cínicament el moll de Borabora en
aleshores ja no és rialla, és tot un orgue ple de gats i gossos, de xiscles i d'esgarips; ja no són els llavis, són els vuit metres de budell que se
músculs del ventre no paren un moment. Aquest espectacle va acompanyat de xiscles, rialles, esgarips mil·lenaris, paraules i acudits obscens, i no s'hi
de ferros prims, i l'herba humil en terra de carbó, i sento el xiscle de l'exprés. L'enorme tremolor ens passa a la vora i
la cendra d'un vell foc? O t'espero amb el salvatge xiscle del vent entre les canyes o amb la cançó profunda,
noia! Reia i plorava ensems i, en desaparèixer amb la musa, pegà un xiscle estrident: —¡Visca la malvasia! que la concurrència celebrà com un
la pell, escuma que fuig amb l'aigua brusca. El trenc, el xiscle d'una cinta de serra: el plor d'un nen esquinça
gorja a ran d'orella; un bes llarg, golut, de vampir. Ernestina llença un xiscle, repel·lint amb força inusitada en Pepe, qui quasi rodola per
d'encenalls petits i papers fins rebregats i tacats. No, gràcies. I els xiscles dels últims ocells a dalt del cel; dels que fugen tremolant en el blau
ell preveia el moment, assaboria la impunitat del seu crim, escoltava el xiscle ofegat de Dorotea, olorava la llefiscositat de la sang... i amb els seus
sobre l'abric de castor. Rosa s'indignà per l'atreviment i va fer un xiscle, però immediatament va reconèixer el gos del general, va plorar, i el
de la franceseta, també amb una certa crueltat, cosa que provocà un xiscle voluptuós de la xicota i li féu vessar dels morrets la primera cullerada
aconduïen el ritme d'una manera molt més humana. La neboda va fer un xiscle d'oreneta ferida. L'assagista Miquel estava a la quartilla
pèsol, mantega i quitrà, s'ensorrava dintre l'aigua acompanyat d'un xiscle; aleshores unes mans de xicot, avesades al rem, tremolaven una mica, i
terrat de la casa del carrer Ample els falziots i les orenetes feien els xiscles de la gran indiferència. Les parades de la Rambla estaven atapeïdes de
toca pausada la campana i, esglaiadores, llancen son xiscle les locomotores. Entra la nit. Van encenent-se, llunyedanes
de casa meva! —gemega de nou Teresa amb una mica de plor, agut com un xiscle de conill. —Tant com m'he afanyat perquè la nostra casa no es ressentís,
l'aire; anar als llocs com l'altra gent; veure xicots... Una mica de xiscle agut fa de resposta. —Qui vol que es fixi en mi? I tant se me'n dóna
la balda. Laura es defensa amb por d'un acte violent de l'home. Un xiscle anuncia la crisi nerviosa; plors, convulsions i crits ofegats que
et planyo, desgraciada. Vés; surt de casa meva! Ja no és un crit, és un xiscle d'horror que profereix Laura; un aliret exasperat. Ni veu la Ventura que
y, á lo mellor, l' organet trencava la melodía, sostenint una nota com un xiscle, pera deixar passar un cotxe qu' omplía de terratrémol lo desert carrer ó
cremosos d' ell y en sa cintura unas mans de ferro. La Toneta feu un xiscle esgarrifós. —No cridis, no cridis: jo t' estimo! t' estimo!... —Fuig,
arribat lo cadavre á baix al cel-obert, quan de prompte se sentí un gran xiscle d' esglay. La comitiva pará sos passos á mitja escala, tothom sorprés s'
de branca en branca, li seguia el vol fins a perdre-la, i l'or i el xiscle del seu bec em portaven a la memòria la sentor de les obagues nadiues.
una i va emportar-se-la vora la porta d'un magatzem. Ella el seguia fent xiscles de felicitat. Ell encara em cridava: —No sigueu ase, no s'aguanten
mantell.)] ¿Què és el que volia? [(Silenci i, tot seguit, els xiscles de Clitemnestra.)] L'ha colpida. És la nostra mare i l'ha colpida.
més febles de Clitemnestra.)] Que cridi! Que cridi! Vull els seus xiscles espantats i vull els seus sofriments. [(Els crits cessen.)]
dret, vaig arrencar a córrer. Enllà, a l'altra punta, unes dones feien xiscles, com si cantessin una complanta mortuòria. Pujo en una roca, observo. Del
així que faci falta. I llavors és quan vénen les corredisses, els xiscles i les rialles. I algun masec, segurament, diluït enmig de la gatzara. La
d'aquella caldera en ebullició n'emergeixen exclamacions a manta. I algun xiscle. Hi ha qui es crema i empeny el qui té davant. Malgrat tot, però, el
vegades, deixen que l'animal emprengui el trot i llavors, en veuríeu de xiscles, de rialles, de corredisses. Els genets, però, són hàbils i els cavalls
Rivera. Una abraçada amb els millors auguris al pont del vaixell. Darrer xiscle de la sirena. Mocadors al vent. Rafel Sala, dret a popa, fent adéu amb la
debades; mentre d'un temps a l'altre, com l'ànima d'un sò departit, el xiscle agut i penetrant d'una veu de dòna semblava tritllar dins les meves
lluitava pus, però l'agonía de la meva ànima s'exhalà en un fort, llarg xiscle suprem de desesperació. Vaig sentir que tintinejava damunt del brocal
an el lloc que els corresponia, i allavors hi havien uns crits i uns xiscles i uns esbufecs que la botiga s'esquerdava. A voltes quedaven més coixos

  Pàgina 1 (de 16) 50 següents »