Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
xiuxiuejar M 3 oc.
xiuxiuejar V 386 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb xiuxiuejar Freqüència total:  389 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que no m'escarxaré ni m'esmicolaré per ell. M'aprecio massa", xiuxiuejava dintre el son de la senyora, l'assenyada cornucòpia. "Bona minyona,
, i la cara sembla dilatar-se-li. Corre cap a la porta, on la sent xiuxiuejar uns moments. Després una doble remor de passos avança cap al menjador. És
home no l'hagi vista, perquè crida: —Ei, un moment! —Per la galeria —xiuxiueja ella—. L'entretindré. —I afegeix—: A l'armari de l'habitació del nen hi
el joc perquè ara comença a forcejar; s'inclina a la seva orella i li xiuxiueja—: és la filla d'un dels caps ocults de la resistència subversiva. També
ha un home que beu en una cantimplora folrada de pell. —És l'encarregat —xiuxiueja el seu acompanyant—. Recorda el que t'he dit. L'individu, però, es limita
com si volgués exhibir la perfecta manicura de les ungles. —La mare? —xiuxiueja. —Sí. Em penso que l'han matada. —A l'hospital, vols dir? —
i posteriorment diferenciades en formes locals..." —Té un bec d'or —xiuxiueja la noia. —Són més clars els altres —riu ell—. Escolteu... "...i també
muscle mentre els altres es van allunyant i, quan els veu a mitja sala, xiuxiueja: —De primer no he tingut temps de dir-t'ho... He vingut per la mare.
oficials, sense fer-li'n cas, s'han reunit en un petit conclave i ara xiuxiuegen excitadament amb grans cops de cap que reforcen amb tot de gestos
tres homes es tornen a reunir en un petit grup, d'esquena als soldats, xiuxiuegen de nou, més acalorats i llargament que abans. Els altres dos semblen
! —I en veure que encara es resisteix—: Caporal! —Més val que obeeixis —li xiuxiueja la noia. Ell estira el braç de les urpes que l'empresonen. —Ja hi vaig!
seu damunt mentre el llibre li rellisca de la falda i, a cau d'orella, li xiuxiueja: —Jo sempre en tinc dos. —De què? —fa ell. —D'orgasmes.
oliosa i profunda que després trenca una veu escanyada. —Què deu passar? —xiuxiueja la mestressa. Ell avança de puntetes fins a la porta, treu
mentre el seu company tracta de mirar pel forat del pany. —No es veu res —xiuxiueja. L'espera es prolonga dos o tres minuts, se sent un altre toc de campana,
de paret, de cara al motiu de flors i serpents. La noia s'inclina, li xiuxiueja a cau d'orella: —Heu vist? Els mitjons verds... —Sí —fa ell, però
—Els altres van poder fugir, però nosaltres érem al camió... Espera —xiuxiueja aleshores, subjectant-lo pel braç, i l'arrossega cap un portal—. Sents?
la reunió. —Anem —diu el xicot. Damunt d'ells les fulles dels arbres xiuxiuegen. S'ha alçat una brisa lleu que els refresca la cara abans de morir en un
—Calla, s'inclina i escriu sense fer preguntes al noi que té davant. Ell, xiuxiuejant per no destorbar-lo de nou, pregunta al xicot: —I com us ho feu? —
irregular, però aleshores el cap es torna a aturar. —Has sentit? —li xiuxiueja a frec d'orella. La queixa s'ha fos en la brisa que s'enreda amb els
en la noia, més madura, sobtadament dona fins i tot en la paraula que xiuxiueja: —Estimat... Ell li somriu amb ulls i boca, la besa sense insistència.
què.)] Ernestina! Oh, per pietat, Ernestina! Ernestina. [(Xiuxiuejant, amb pena.)] Calma't, Víctor. Fa estona que estic així... tota la
la conversa. Les orelles es paren, amatents per saber qui arriba. —Ah! —xiuxiueja l'Angelina molt de pressa. —Són les Torroelles. El senyor Llibori fa
Senyor del cel, una sort tan gran? I Laura va sentir que elles li xiuxiuejaven: —Diuen que és un propietari qui-sap-lo important, i ben plantat... i...
Muntanyola en un acte tan bell. Va anar-se'n de les Aulines després de xiuxiuejar tot de recomanacions a la vella cuinera i a les dones de les rodalies.
Haurem de portar-l'hi... —Per mi, sí —va respondre la mare, joiosa. Xiuxiuejaren bona estona, camí de casa. Jo comprenia que em portarien al col·legi nou,
rebut carta de la meva mare. Estava alegre. El manyà, el pintor i l'altre xiuxiuejaven a part. Després el pintor se m'acostà per dir-me que amb aquells diners
em ve a parlar a l'orella? ¿Saps quines paraules d'amor i de recança em xiuxiueja amb la seva veu ronca i trencada? És veritat, ric per primera vegada a la
vist? Sodoma i Gomorra! Dos monjos van treure el cap. Es feren l'ullet, xiuxiuejaren i es van posar a riure. —Quina maldat! —grunyí Zorbàs—. Els llops no es
em va fer l'ullet i s'acotà. —Aquest vespre t'he portat una cosa —li xiuxiuejà la futura núvia, ficant la seva petita llengua dintre la grossa orella
—digué i arrencà a córrer cap al missatger. El noi s'alçà de puntetes i xiuxiuejà a l'orella de Zorbàs. Zorbàs pegà un bot, furiós: —Malalta? —va fer—
per la cintura, el vaig apartar una mica: —És vell, el pobre home —li vaig xiuxiuejar a l'orella—. No fa per a tu, un home tan fort i valent, emprendre-
De palla Ai! Ai! I les nostres veus aspres Quan xiuxiuegem Són baixes sense sentit Vent a l'herba seca
que acabava de dir, i també la majoria de nosaltres. Cebes i Símmias, van xiuxiuejar una estona. Sòcrates, en adonar-se'n, els emprèn: Què, féu ell, ¿
locucions deixades, enmig d'una sintaxi purament literària: "És veritat, xiuxiueja curiosament el vent"; o encara millor: "En ple vent, amb boines i
públic: Ja't deia jo que deuríem haver dut paraigües. Parelles enamorades xiuxiuegen entre si. Un soldat encén un cigar i els ulls propers contemplen la
de la Roca. S'enfila tant com ells. De nit roba els simis menuts. Només xiuxiuejant el seu nom, ja se'ls gelen les cues endiablades. Anem a veure Kaa. —I què
les voreres d'obra damunt les quals hi ha la banyera, sentí Nag i Nagaina xiuxiuejant part de fora, al clar de lluna. —Quan la casa estigui buida —digué
molt fosca i terrible. —Sabeu el rastre, per anar a Khanhiwara? —xiuxiuejà Mowgli. Ells feren que sí amb el cap. —Està bé. Penseu que no heu de tenir
quals trobà que es recordava ben bé. —Vols menjar o beure alguna cosa? —xiuxiuejà Messua. —Tot això és teu. Nosaltres et devem la vida. Però ¿ets aquell
la Parla Nova. —¿I tu em seguiries fins en la ramada dels homes? —xiuxiuejà Mowgli. —¿Què no et vaig seguir aquella nit que la nostra ramada d'abans
Déu, que ningú no ho sàpiga! El cop fatal, decisiu, aquell que la gent xiuxiueja: —És home a l'aigua— fou l'endemà. El nostre bon home intentà cercar al
don Ramon, mentre al Círcol es comentava la seva absència; i, si els uns xiuxiuejaven el mot aventura, els altres parlaven d'un telegrama, d'una gran
ara no volen ésser destorbats: les fulles s'han tornat negres, negres, i xiuxiueigen en un llenguatge divers sota el bes de la serena. Somriure de la
portàveu. El negre caçador i el portador de què us heu fet acompanyar, xiu-xiuegen un poc. Amb les poques paraules i gestes comuns amb els negres, delibereu
la Posta. —El correu! —diuen alegres i maliciosos els xofers. —El correu! —xiuxiueja un funcionari ambiciós. —El correu! —murmura, tot fregant-se les mans, el
seguit d'un gran silenci, i una quietud sobtada. Una o dues veus xiuxiuegen. —/Te popàas!\ (els blancs) I alguns es precipiten a la recerca
Sovint se'l trobava a la taula de joc, assegut sobre una cadira alta, xiuxiuejant fantasies, somnis o crònics projectes per jugar i guanyar amb el veí del
Aspriu sentí que Eugènia li posava quelcom a la butxaca del gec i li xiuxiuejava: —No m'oblidis. Coratge. Adéu! i, abans que ell hagués deixat la maleta al
i encesos. Algú diu entre el públic: Demà farà vent. Parelles d'enamorats xiuxiuegen entre si, un soldat encén un cigar i sos ulls contemplen la flameta groga
carrer, estava tranquil tocant el piano, mentre la muller i les cunyades xiuxiuejant debatien si tenia prous abrigalls en el fato que li havien fet,

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »