Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el vent agitava les altes i pelades branques dels plàtans; les feia	xocar	entre elles amb un breu i sec espetegar. A Tino Costa el soroll del vent
nit sencera s'omple de laments, de crits, de veus que es confonen amb el	xocar	del vent en les altes branques dels arbres. Té un impuls d'arrencar a
a morir. Ella s'endinsava en les negres aigües; les ones bramulaven,	xocaven	entre elles, es precipitaven furients contra llurs cossos, mentre una
això l'"amor", "cortès" en un cas i "romàntic" en l'altre,	xoca	sempre contra els obstacles socials. La importància de l'adulteri
clientela, no existia una veritable demanda de confort. A nosaltres podrà	xocar	-nos aquest desinterès. Estem acostumats a dedicar al nostre cos totes les
un mal pas i rodola vertiginosament entre l'espetec sec de les peces que	xoquen	entre elles. —Es farà mal —diu plàcidament el de la barbeta. —No li
i s'enriquiren, calgué salvaguardar-ne el repòs; les classes socials	xocaren	per qüestió de propietats i repartiment de diners, calgué intervenir-hi.
la plana i va precipitar l'angelada al buit immens. Els pobres àngels	xocaven	violentament entre ells i provaven debades de servir-se de les ales enmig
a pensar que, almenys, no és un art dels nostres. No respon, ans	xoca	efectivament amb la tradició humanística d'Europa —i empre ara el terme
respondre: —Prefereixo robar a demanar caritat. —Ah! noi, això està bé,	xoca	-la! No et feia tan decidit. Et creus que no m'agrada, robar? Però un
per bombardeig amb partícules pesants de gran velocitat que, en	xocar	amb els nuclis, poden causar llur desintegració. Ens allunyaria massa de
parlar molt a prop del receptor notem com les ones que transporten el so	xoquen	amb la nostra pell. Sentim les vibracions a la pell i aquesta sensació
per adquirir una cultura diferenciada, aquesta cultura desaparegué quan	xocà	amb una civilització més avançada. Tant a l'illa de Mallorca, com a la de
En la seva voluntat de consolidar el vacil·lant poder reial, havia	xocat	durament amb la noblesa d'Aragó, aleshores forta i en plena eufòria
per a la ciutat un rerapaís hostil o inhibit. València havia de	xocar	-hi: un xoc classista, insisteixo —burgesia contra noblesa—, el qual, per
censurable que siguin admesos, per part d'ací, aquells noms que menys	xoquen	amb els prejudicis seculars. Recordo que jo mateix, en la nota que l'any
temps de la historia, des d'abans i tot dels temps propiament històrics,	xoquen	uns pobles contra altres. Es produeixen un seguit de migracions i
dels seus braços, que era molta, etzibant-lo contra les parets. I el pa	xoca	i rebot com una pilota, esquitxa el greix del sofregit, i rodola pels
dels pastors, i més tristos els gemecs dels tendres vedells. Elles	xoquen	enfurismades, mentre el gos de cada remat es llança atrevit a
el punt de la trajectòria del sol que us sembla bé. Els negres riuen. Els	xoca	l'afirmació rotunda que heu fet. L'un diu que el sol serà més amunt,
de la tropa de la mar, s'esfereïa: Mare! Ai, la mare! Calla't!	Xocaven	les dues colles. Cops, mossegades, sang. Era una lluita callada, cruel.
els clams del Dia de les Venjances, clams d'una santedat bàrbara i	xocaven	amb els vitralls virolats que defensaven l'entrada de la llum en la nau
ciutat on la turba, escolant-se sense parar per carrers amplíssims,	xoca	cada vegada que troba un obstacle que deturi el seu curs de torrent
és clar —va dir. I en va beure una copa i va fer el gest desprestigiat de	xocar	el cristall igual que si ho fes un altre en un somni. Així veié com
estava dins la seva i la cintura que estrenyia i la turgència del pit que	xocava	amb el seu, al compàs de la música, i l'efluvi de la boca que respirava
impudor de deessa. Però era endebades. La imaginació resultava impotent.	Xocava	amb les castes i modestes vestidures de dispesera pulcra, que protegien,
roca, anés a topar-hi de punta, pel cantó de la proa; perquè si arriba a	xocar	de costat hauria esclafat sense remei el pobre que s'hi hauria trobat,
jardí. De vegades, algú que no es veia tancava una finestra i el sol, en	xocar	amb els vidres feia una resplendor nacrada. Una de les finestres era
ni per les idees de butxaca. Joan Sacs ha tingut qüestions amb tothom, ha	xocat	, s'ha barallat amb tothom i ha topat també amb mi. Fou una topada
molt semblant a un salvatge, un home com Carles Riba per força ha de	xocar	i reduir-se a una vida silenciosa i crepuscular. Si em preguntessin quina
d'una xarbotant i enfebrada cordialitat. La premiositat del senyor Macià	xoca	amb la llana del matalàs retòric del senyor Alcalà-Zamora i no es fa cap
presenten, estan ressecs i durs com una sola de sabata. Allò que més m'ha	xocat	d'aquest gavell és veure-hi tants pescadors. Quin benifet pot fer-los la
el favor... Els pagesos havien acudit a guaitar davant del portal. Els	xocaven	els dos senyorets, carregats amb aquell embalum, de teles, capsa de
I bé, un crit del timoner em fa negligir la seva visió pòstuma. Anem a	xocar	! El corrent és tan ràpid que la brèvola tramada sembla una palla. Qui
que la filosofia de la vida social anglesa és la banalitat. El que	xoca	desagradablement als anglesos és una qualsevol pretensió humana a
els ossos. El soroll —cloc, cloc— que fan els ossos en ésser tirats i	xocar	amb la fusta col·locada davant del crupier —soroll fosc i tombal—
El vaixell ha quedat ajagut sobre les roques. Les ones que alça el nord	xoquen	amb el casc negre i s'aixequen riells d'escuma blanca que enlluernen amb
De vegades cau una grossa gota dels arbres sobre un paraigua i, en	xocar	, el líquid queda irisat per la llum dels arcs voltaics. 14 De
una estona pel centre de l'aula, s'acostava després a les parets i hi	xocava	amb el cap i acabava cercant la claror del finestral neogòtic que s'obria
jardí. De vegades, algú que no es veia tancava una finestra, i el sol, en	xocar	amb els vidres, feia una resplendor nacrada. Una d'aquestes finestres
per tot Solnegre, i es coneix que amb els sotracs la closca del vell	xocava	contra el bagul, perquè se sentien cops a dintre. "Era l'esperit del
s'allunyaven; si trobaven un petit obstacle, saltironejaven i si	xocaven	amb una pedra, en lloc de tornar-s'hi venjatives, s'apartaven de la
. No me'l vaig riure. No gosaria riure'm de res que s'hagi de morir. Em	xocà	, però, tu, que aquell home fumés chester i portés un vestit de tergal.)
Però quan es troben en petit nombre en un espai molt extens, no poden ni	xocar	ni empènyer-se. III. [1] la falsedat d'aquesta explicació la
resta. Quan aquesta és repel·lida per una massa pesant que li ve a sobre,	xoca	violentament amb la terra i la fa moure, car no podria ser batzegada
cap pelat. El de la fúria martiritzadora l'aprofita sense pensar-s'hi.	Xoquen	les dues clepses afaitades amb una violència tan gran, que la sang
era un home d'una passió espiritual extraordinària i el marxisme	xocava	amb el seu temperament i amb les seves idees, a desgrat que, en el
Hi ha un punt en els costums literaris dels segles medievals que	xoca	amb la nostra concepció moderna i també és incompatible amb la
saben com sortir-se'n. Si en relació a Europa Occidental i a Anglaterra,	xoquen	amb la impossibilitat d'obrir els propis mercats ja saturats (i a
era una lleona entravessada de gos de presa. El sujecte valencià li va	xocar	per lo rar, lo va "aulorar" unes quantes vegades... i res; pogué més la

Pàgina 1 (de 13)

50 següents