×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb xollar |
Freqüència total: 49 |
CTILC1 |
les senyoretes, amb la vènia de la Soledat, li tiraven amoretes i el | xollaven | . ¿Per què hauria d'enfarfegar ara la narració amb la pudibunda invenció | vicaris als frares mendicants. I els darrers les tornen a confiar als qui | xollen | les ovelles. Però no és pas el meu propòsit examinar la vida dels | amb una fotografia de D'Annunzio xollat al zero. L'endemà ell es feia | xollar | també. Però la color blanca de la seva pell d'home d'umbracle combinada | sabria dir si han estat molt o poc plens. El visir ha governat bé i sense | xollar | -nos. Però hem estat tement que algun dia caigués a qualsevol trampa, | adormir; sinó, les tornaràs a perdre, perquè ara, fins que no els haurem | xollat | , no estaran quiets en cap lloc, aquest bestiarot; la calor la senten molt | a les nou, véns a les vuit; així les governaràs millor. Demprés, quan | xollem | , les que astiguen en condició, les farem anar amb lo gros del ramat, i | Però, vaja, no s'ha perdut res.— La tosa A la primera quinzena de juny vam | xollar | la ramada tota. Aquell dia els pastors van fer festa grossa: bons cants i | assegut a l'era contempla alegrament com lo moltó li | xollen | i el marquen com vol ell. Lo cant de la tisora refila | poguessin embrutar, i s'evitaria una infecció segura. Aquesta feina de | xollar | , a la casa on m'estava solien acabar-la entre la una i les dues de la | creien, erròniament com veurem, que els cabells, rasos o curts, serien | xollats | a tall de tisora. Era un motiu alarmant que, per disposició superior, | dedicar-los a les amistats: l'onzè, i majorment el dotzè, són bons per | xollar | les ovelles. Cal desconfiar, diu, del tretzè dia: és dolent per sembrar, | els baixants, és quan es duu a terme l'operació de la tosa (tondre, | xollar | ; avellonar al sud de Catalunya). El pastor és aliè al treball | xicots quan la tinguin llarga anirán ab lo pare á ca 'l barber á ferse | xollar | ben arrans, y ja ben nets y curiosos, ab la robeta més bona será excelent | tot Catalunya s' acostuma dir, quan cau una pedregada, que las bruixas | xullan | las cabras, y encara hi ha qui creu que realment es aixís. "Una nit | y encara hi ha qui creu que realment es aixís. "Una nit váren | xullar | totas las cabras d' una casa de pagés de St. Martí Sasserra", 'm deya | Montat en la mula que encara no ha clos, suara | xollada | per bon xollador, ben fluixa la brida, | de estiu que podrán sembrarse cada quinse dias pera que no faltian; | xullar | los melons; plantar encara espárrechs; traurer las malas herbas; podar | presseguers tenen brancas bastant grossas, se farán colgats de ellas. Se | xullan | las pastenagas, las remolatxas y xaravias pera que se fassian grossas. Se | un poch las fruitas, sobretot los pressechs, peraque prenguian bon color; | xullar | las agrellas, y cubrirlas ab un poch de fems ben podrit; llaurar los | Darrera de la masia, a tocar de l'hort, tres homes com tres sants paus | xollaven | ovelles. Totes amb el front ample, amb la barbeta punxeguda, amb les | fer a guitzes. Ell era el més fort. Em va arrossegar fins a l'ovella que | xollaven | i entre crits i esbufecs em va agafar pels braços i per les cames i em | Com ell és catedràtic (ai! de batxillerat), avinentesa té de | xollar | clergues. Polidament els tracta. No els feia l'amistat, | se li enrinxolaren esquena avall i la barba li cobria el pit. Llavors es | xollà | i va ofrenar el seu pèl a l'imatge, enganxant-lo amb pastetes. Entretant | necessito que m'ajudis; m'he inventat una magnífica combinació per a | xollar | el nostre rinxolat militar i procurar al nostre enamorat i a Filocomàsia | clepsa de Samsó, lo qual mentres estaba dormit altres nos descuidaren de | xullar | lo com una mona, desitjosos de constituirlo lo oprobi de sos enemichs. | del Traquiñel, (es dir la Traquiñela) mel va arreglar un poch y me vá | xullar | las polseras ab aquellas grans estisoras quels gitanos saben manejar tant | que m' escursás alguna vegada las polseras, ab las grans estisoras de | xullar | burros. —¿Qué Traquiñelas ni manduelas? Arri á tráurens desseguida aqueix | sense passar per vint cedassos, sense dormir-la, sense pair-la, sense | xullar | -la i sense deixar-la despullada; un raig de llum que no li posessin | tot rient y conversant ellas ab ellas. Los que contemplan al que | xolla | 'l gos, están en animada conversa alabant sa habilitat y planyentli la | seguint el concell del meu pare. La Fura, qu' es el pagès mès ben | xollat | de tota la Vall de Flors, y que coneix fil per randa la trista historia | pe 'l plá dels Guixots, hont estanyan payellas, repican calderas, | xullan | gossos, y, si no poden assaltar algun corral, escanyan algun gat. —Quan | fet joglar lo fill de Tallaferro, Samçó que alguna Dálila ha | xollat | . Quant, per sa culpa, 'l moro tot ho aterra, apar de fades | als animals s' en diu comunment ó vulgarment, y mes entre pagesos, | xollar | , de aquí l' orígen de la denominació que 'ls donavan, pus deyan | el martiri esdevingué depilatori eficaç i esquitxà la faç del meu butxí | xollant | -lo del tot. Em trobava davant per davant del poeta López-Picó el qual, | era, i més dolenta que el fred tardà! Aquella mateixa nit, la bruixa va | xollar | una ovella blanca i una de negra i amb els vellons de llana va tapar per | de la quadra els retallaven els cascos i les ferraven. En acabat, les | xollaven | , tot estarrufant el pèl dels lloms perquè semblessin més amples. I, si | vendre imatges de sants fent creure que fan prodigis. Bé, vaig a veure si | xollo | algun enze, si més no per pagar la fonda. Fa anys que vinc regularment a | campaneta de la porta sona amb un dring simpàtic. El barber està atenent — | xollant | , de fet— el clatell d'un client, tan concentrat en la maniobra que ni es | xoquins, xinel·les— xipollegen, xalen, xiulen, | xollen | xais xisclons, xorolls, xurmers, xirois xafarots | Baix Vinalopó, per exemple, es mantenen mots com ara tempir i | xollar | , coincidents amb el gironí o amb altres parlars catalans molt allunyats | què? —És avorrit. Van passar la resta del matí, fins a migdia, veient com | xollaven | les ovelles. Era el primer cop que la Rut li amagava alguna cosa | padrí, que va ser ell el que va cremar els sants? —A la padrina, la van | xollar | al zero per culpa del Poblador. —Ja ho saps que ton oncle Quimet anava a | destrals, dagues, tisores de podar o de veremador i, fins i tot, de | xollar | . Els barbers i les perruqueres també necessitaven unes tisores especials | bèsties l'aigua les posa nervioses, sobretot si no fa massa que les han | xollat | , perquè noten més el fred. Algunes s'han apilonat sota uns arbres i no hi | era habitual oferir-lo als esquiladors per esmorzar el dia que es | xollaven | les ovelles, en algun cas acompanyat de mongetes. En tractar-se d'un | que existeixen actualment empren una tècnica més sofisticada i ràpida per | xollar | el bestiar o els mateixos cavalls (s'anomena Tally Hi i és d'origen | per evitar una possible mossegada i mantenir quiet l'animal mentre el | xollaven | . El sarró. Confeccionat pel mateix esquilador, solia ser de pell i | Tot i això, quan arribava el mes de juny els amos es preocupaven de | xollar | -les. Solien venir colles, de pas. Un cop immobilitzat l'animal, els | de naixement, recordo que, quan arribava el bon temps, els esquilets | xollaven | els animals amb unes tisores ben especials. En el cas de les ovelles, un |
|