DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
xop A 702 oc.
xop I 2 oc.
xop M 65 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb xop Freqüència total:  769 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

altra, perquè la seva set és inextingible. Aviat les seves vestidures són xopes i roges del que beuen i els vessa de boques i llavis, la qual cosa
figurava marit de la noia. "Una donassa, llàstima que me la prenguin. Xopa de sang i tan tranquil·la, com si filés. M'hauria servit per a tot, fins
A vegades em sembla que et poso la mà al cor i que la retiro xopa de sang; t'he vist fer coses davant les quals t'hauria dit: "Dóna'm la mà
un altre brollador de tinta li taca les mans i els punys de la camisa, ja xops d'orins. Amb fàstic, allunya un excrement i, tot seguit, com pot,
punys, serra les dents, però no es mou de terra, encara una mica marejat, xop de sentors persistents, gairebé indelebles. Del cap se li escorre un
amb la roba interior de la dona, es frega enèrgicament el cos encara xop. —No li ho deixeu fer! —crida ella—. Guàrdia! Guàrdia! S'ha incorporat
Què pot defensar un home que regalima orins per tots costats, xop i marejat per la fortor de les vostres defecacions i que cada vegada que
—riu ell, sense fer cap gest per a recollir el full. Agafa la roba encara xopa i amb el peu nu arreplega una mica de pixum que projecta cap als rostres
badius del nas se li pincen, passeja l'esguard per la seva camisa encara xopa, pels pantalons—. Has caigut en un pou mort? —pregunta. —M'he de canviar
guia la mà cap al pit. —Escolta —diu. La noia reposa els dits en la camisa xopa de suor, els desplaça fins que sent els batecs del cor encara disparat.
són a la fossa nova. Vine. És clar que amb aquest temps... Quedarem xops. Darrera d'ells la veu de l'encarregat, que ja ha deixat la cantimplora,
l'home en arribar baix. S'incorpora llestament, fregant-se l'impermeable xop on s'adhereixen una mena de tendrums que ha d'espolsar-se. —No ha estat
terra és ple de peuades de fang a les quals barregen les de llurs soles xopes i encrostonades d'un llot negre i sospitós. L'home encara deu estar
que ho sigui —contesta ella simplement, i es passa la mà pel front xop. Ell es treu un mocador, li eixuga el nas lluent, les galtes brunes, el
a terra, enfilades en escales, totes arremangades i amb els cabells xops caiguts sobre el front, dinàmiques entre una desordenada formació de
una lletra, pulcra i gronxada que era l'orgull de Mossèn Basili. Xop ja de morfologia llatina, entrava al segon llibre de Torrella que
deixava que el temps passés per sobre d'ell igual i benèfic com el vent xop de l'olor de resina. I deixava que el seu esperit s'omplís de totes les
negra aigua que m'espies, des del fons dels meus ulls xops de la teva presència. M'inclinaré, dòcil, a la teva
encesa del ponent. I que era aquella llum última que feria els seus ulls, xops de febre, l'origen del poema, que recordo si els núvols de la tarda
al peu de les roques, brolla una font. L'aigua, entre dues fileres de xops tendres, empresonada entre jonqueres i lliris, corre límpida devers el
tan trista i tenia tanta por que em vaig posar a plorar. Notava sa roba xopa i m'agafà fred. Només pensava en aquella feta i en ses paraules des conco
sap què són vint-i-cinc anys d'anar a rentar per ses cases amb so ventre xop d'esquitxs i sabonera! Me vaig quedar embarassada quan en tenia trenta. I
i pesades com un símbol històric, embolicades a les mantes xopes d'olors antigues, romaní i suor de mules. I també
de pissarres negres, on llisquen les soles de cànem xopes i llefiscoses, i els turmells sagnen molt fi, del record de les
s'esmuny i em ve, i es regira fressós als braços meus, l'ala xopa de sal? Un mal estiu s'emmagranava espès. Dies premuts, grums
i un regust al paladar de cendra calenta i xopa de sang a punt de vessar. El bisbe que se n'adona
anguila. Vaig anar a la cuina a beure aigua i en Mateu tenia la camisa xopa de l'esquena i la cara li brillava de suor i picava sense parar amb el
un cavaller, inútil per a tot, completament trasmudat, amb un tovalló xop d'aigua fresca, es rentava la sang d'una ferida que li havien fet al
IV Albes de lassitud, fàcils tendreses, xopes de cansament i melangia. I vaig arrossegant, càrrega inútil,
Per què paraules, quan podem trobar-nos en illes verges, xopes de silencis? XVI Deixa que els llacs perfumin la nit
llibres de pedra picada, sembla que s'ajupin sota el pes de les túniques xopes d'humitat. El silenci i el bon repòs suren a la superfície de
la noble porcellana antiga amb adoració. Sonen tot d'hores als campanars xops d'humitat. Laura s'acosta a la taula d'escriure, pren un full de paper i
senyals de campanes que el vent s'emmena ara lluny a través dels camps xops, desolats, ara tan prop, que encomanen als vidres del balcó una queixa
de les Aulines que un migdia buidaven un femer, amb les mans i les cames xopes d'una secreció pestilent que li enroentí els ulls. Fugir entre la fragor
insistència desesperant. Em vaig soplujar sota la cascada quan ja estava xop. Allí em trobava a cobert de la pluja, però dintre aquella mena de
fematers, taverners, vagabunds, ni s'han girat quan jo he obert la porta, xop d'aigua, el nas morat com una albergínia, els ulls plorosos i l'alè
sol. De tant en tant, em posava la mà als llavis, segur que la trobaria xopa de sang. Encenia el llum, i m'estranyava de veure-la blanca. Sentia com
prou, d'això. El que hem de fer és caminar de valent si no volem arribar xops al poble. I amb el cap ben dret, tant pels carrers com a l'hostal, eh?
soroll de l'aigua damunt les pedres del carrer, la imatge del cementiri xop i regalimant que em venia a la memòria, el vast paisatge de boira i de
com els italians de la Camarga. Portaven a la sala una bafarada de terra xopa i d'aire fred. Bevien i es tornaven vermells i garlaires. Feien crits de:
esdevingué tan espessa, que en cosa de mitja hora d'aguantar-la ens deixà xops i regalimants. Al primer poble on vam arribar vam cercar refugi. Era un
de la humitat i la gelor de la terra. Les robes del meu damunt eren xopes de rou; la mullena glaçada havia penetrat tot el meu cos, on no hi havia
En creuar el rec prop de la fàbrica hi va rebotre l'anell. Va sentir el "xop!" de l'aigua en engolir-lo. Despitat, es mossegà la mà i va injuriar-
de Shakespeare, diguem /La Tempestat\. Acabàvem de desembarcar, xops després del naufragi imaginari. Exploràvem la sorprenent ribera i
veus dos insectes, estretament enllaçats, que el plugim va amarant i que, xopes llurs ales, ara la terra, a poc a poc, àvidament, va engolint. Sec a la
entre dos companys, prement-se un mocador contra el front. El mocador és xop de sang i uns reguerots vermells se li escolen galtes avall. En veure'l
i els serafins sengloten veient els ullals del verm xops de gleves de sang humana. Tots els llums s'apaguen —tots,— tots!
de nit. I un per un, els convidats caigueren dins les sales de l'orgía xopes d'un rou de sang, i cadascún morí en la postura desesperada de la seva
un frisar d'ales. però ella es recobra de sobte, riu d'una mena de riure xop de recança, que poc li costaria de trencar en un gran plor, i li posa la
ras, la llum viva enlluerna. Migdiada lenta, hora feixuga. L'ànima sembla xopa de lassitud. Avança la tarda... L'autor sent que s'apropa l'hora del

  Pàgina 1 (de 16) 50 següents »