Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

. Ha de resignar-se mentre la suor se li esmuny per l'esquena, pel pit, li	xopa	l'entrecuix. Sorprenentment, els altres dos semblen frescos com una rosa,
les cames li cedeixen, tot el cos se li remulla en una suor freda que el	xopa	com si fos un tros d'aquestes gases que l'ajudant de la pala ha amuntegat
rescalfada, i la suor comença a inundar-li el front i les aixelles, a	xopar	-li la camisa que potser li hauria valgut més no posar-se. Passa un temps
s'aprofundeixen cap a cervells ja inexistents... L'olor nauseabunda el	xopa	amb tot d'onades fètides que vibren al seu entorn, dintre seu, i li
per tal de netejar-se els ulls i l'olfacte d'immundícies, i l'aigua el	xopa	lentament, amical i neta, la mateixa aigua que després, indiferent,
fàcilment, una cadena irreductible. La suor li perleja el front, li	xopa	les aixelles i el ventre, i aleshores sent de nou els passos arrossegats
Perquè tothom es creu prou proveït de saviesa. Mal rimades les sentències	xopaven	el noi mig adormit, i les veus i les llums de la terra poblaven els seus
Pietats, pietats trepitjades, la mitena de nen: la	xopa	un fang que és del color del cel que és quitrà, i algú
amb el plat d'aigua i vinagre.)] Que li'n posin uns drapets ben	xopats	als polsos. [(A Júlia.)] Apa, vina! [(L'agafa pel braç
jugava a bitlles. Les parets del soterrani, amb la plugeta, s'anaven	xopant	i ajuntaven borrissol d'humitat al borrissol d'humitat que semblava sal i
—deia—, no m'empasso res." Es va rentar l'orella amb aigua freda,	xopà	un tros de cotó amb raki, es va embenar. Assegut al llit, s'aguantava el
m'havia enviat la vídua i que havia trobat damunt del meu llit, i en vaig	xopar	un tros de cotó. —Aigua de tarongina? —va fer Zorbàs, ensumant
de melangies i emocions malaltisses; la tristor s'hi vessava ull endins i	xopava	el cos talment com les gotetes enervadores de l'alcohol. Aquella mica de
ha un cert lligam entre tots dos. L'amor de les coses toves, la mania de	xopar	, l'engrescament per una neula que es desfà en la mullena o un pessic de
un manoll d'hisop, i el mullareu en la sang que hi haurà en la ribella, i	xopareu	el llindar i els dos brancals, de la sang que hi haurà en la ribella, i
l'aigua. La pobra vela suara tan graciosa, tan ardida, es desinfla, es	xopa	, s'enfonsa a poc a poc. Els tripulants boten a l'aigua i neden vers la
d'ençà d'anit passada. Tots caminàvem mústics i malmirrosos i l'aigua ens	xopava	l'esquena i ens regalava cara avall. Tot d'una les bromes es congriaren
del matí. Quin encís té Lleida en aquesta hora escotorida! El sol la	xopa	de glòria, i aleshores tots els vidres de les cases fan la rateta.
li sembla. L'harmonia hi és, tanmateix. No en dubteu. Una harmonia que ho	xopa	tot i aplega les discordances en un cant vibrant i ple d'embranzida. Cada
prendrem la ruta per alt, a tot esgambi, de cara a l'infinit i ens	xoparem	de llum i de serenor de celístia. Bon dia, a fe. Aquest matineret de
claredat sobre claredat, dues immensitats que et besen i t'abracen i et	xopen	d'una resplendor sobrenatural! La mar us atrau, us tempta. Com hi
la suor, la pluja de suor que els davalla de la cara i del muscle, els va	xopant	i envoltant d'una bravada fumosa. Aleshores, mig avergonyit de les meves
amb una innocència angèlica, que n'han vistes de tragèdies, que n'han	xopat	de llàgrimes, que n'estan farcits d'història i de segles i de sang! Tota
t'abrusa, t'eixorda. D'instint et cobreixes la cara amb les mans: se't	xopen	de sang, ni les veus, ni sents ja res més si no fos la consciència de tu
meu fang, em perpetuà en pecat, però de paradís. I la Sang del Fill em	xopà	la sendera per a triomfar de mi. I de tu, terra". Aquest prec resumeix
sequiola. ¡Quina rara llei d'ofegar-se!, van pensar. Però no; la sang	xopava	la brossa i, en girar-la, li veieren tres coltellades al pit. Fou el
i un vell parrac nuat al volt de la testa. Un home que s'havia	xopat	d'aigua i empastifat de fang i coix d'haver trescat per rocateres i
pensava: I si el jove, que amb tants de treballs havia estat refrenat de	xopar	les seves mans en el meu cos, cedia a una impaciència constitucional, o
llarga i tranquil·la —va respondre,— perquè la mar m'ha trasbalsat i m'ha	xopat	mesos i mesos. —El meu amic i company —vaig dir, alçant-me del sofà—
senzillament, a posar el motlle damunt el bac, fent pressió perquè es	xopés	de tinta, i seguidament aplicar-lo damunt el paper en blanc perquè hi
xàfec, xamós, xarbotar, xarop, xerrar, xerès, xifra, xiprer, xiular, xoc,	xopar	, xuclar, ix, ixent, estocafix, guix, guixa, disbauxa, xauxa, clenxa, punxa
bacteriològics efectuats al nivell de la ferida i també dels sucs que	xopen	l'enguixat, denoten una gran riquesa i poliformisme microbià fins en els
existeix un aforisme que no sol fallar mai: "Quan el primer guix es	xopa	de sang, el curs posterior del malalt serà satisfactori", observació que
penyora i pregustació de la glòria futura. Vet aquí el gran sacrifici que	xoparà	de misericòrdia tots els homes i tots els segles. El moment de la mort
s'escolin cap a les testeres del revoltó i caiguin al rec; altrament	xoparien	l'obra, la qual cosa és molt nociva sobretot si està enclavada en una
res més. Es trobà dintre del subterrani davant dels llibres. Un home es	xopava	amb un mocador la galta esgarrinxada, d'on rajava sang. —Què, diu que hi
cel s'obre. Llevat, els ha fet llàstima. Gairebé s'ha desmaiat. Ha calgut	xopar	-li els polsos d'alcohol; ni així no podien retornar-lo. Tenia els ulls
dels arbres, les plantes menudes capgirades tot d'una. Sortir a fora i	xopar	-se de pluja i de vent! Ha caigut pedra. El petit celobert que hi ha al mig
hi havia Robert! Topant pertot va a dalt a cercar colònia, alcohol: li	xoparà	els polsos. Potser si li donava aigua... No té res fort per a
de guanyar el pa de cada dia. Vagabundejà uns anys per la vetusta Girona,	xopant	-se de la tristor i de la noblesa que respiren les seves pedres
voluptuosament com els ocells que estarrufen llurs plomes per tal de	xopar	-se de l'escalfor que els amara. Amb la mateixa cura que cercava àdhuc els
la més transcendental de tota la seva vida fins ara, havia volgut	xopar	-se de naturalesa verge, d'espais lliures, de llunyanies delimitades. Que
o sigui, rentats fins a desengreixar-los; això fa que xuclin i es	xopin	dels líquids que surten de la ferida. Aqueixos materials, a mes
manta, la cargolà i la posà sota la cama del vell. El drap s'havia anat	xopant	de sang. El vell digué: —Calarem foc a la casa i tocarem el dos. Això el
amb el drap ple de pomada. La sang que brollava s'endugué la pomada i	xopà	la vena tot seguit. Quan es féu enrera per preparar nous apòsits, sentí
a la pintura ab tota escrupulositat, sense deixar clavillet que no	jopara	be de pintura, que, per cèrt, no tenia massa secant; pinta que pinta a
firma. ¿No saps firmar, dius? No hi fa res: la natura firmarà per tu.	Xopa	la teva mà, xopa el teu peu en la tinta, i deixa estampada l'emprempta de
firmar, dius? No hi fa res: la natura firmarà per tu. Xopa la teva mà,	xopa	el teu peu en la tinta, i deixa estampada l'emprempta de ton peu o la
tenia l'inconvenient que el degoteig de les puntes de les barnilles	xopava	el vestit i les sabates, a més que la seva protecció es limitava a la
l'entretenen, i augmenten la superfície d'evaporització; i la sobrant que	xopa	la fullaraca esponjosa, és beguda suaument per la terra. Tot això

Pàgina 1 (de 4)

50 següents