Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
xopar M 1 oc.
xopar V 167 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb xopar Freqüència total:  168 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

. Ha de resignar-se mentre la suor se li esmuny per l'esquena, pel pit, li xopa l'entrecuix. Sorprenentment, els altres dos semblen frescos com una rosa,
les cames li cedeixen, tot el cos se li remulla en una suor freda que el xopa com si fos un tros d'aquestes gases que l'ajudant de la pala ha amuntegat
rescalfada, i la suor comença a inundar-li el front i les aixelles, a xopar-li la camisa que potser li hauria valgut més no posar-se. Passa un temps
s'aprofundeixen cap a cervells ja inexistents... L'olor nauseabunda el xopa amb tot d'onades fètides que vibren al seu entorn, dintre seu, i li
per tal de netejar-se els ulls i l'olfacte d'immundícies, i l'aigua el xopa lentament, amical i neta, la mateixa aigua que després, indiferent,
fàcilment, una cadena irreductible. La suor li perleja el front, li xopa les aixelles i el ventre, i aleshores sent de nou els passos arrossegats
Perquè tothom es creu prou proveït de saviesa. Mal rimades les sentències xopaven el noi mig adormit, i les veus i les llums de la terra poblaven els seus
Pietats, pietats trepitjades, la mitena de nen: la xopa un fang que és del color del cel que és quitrà, i algú
amb el plat d'aigua i vinagre.)] Que li'n posin uns drapets ben xopats als polsos. [(A Júlia.)] Apa, vina! [(L'agafa pel braç
jugava a bitlles. Les parets del soterrani, amb la plugeta, s'anaven xopant i ajuntaven borrissol d'humitat al borrissol d'humitat que semblava sal i
—deia—, no m'empasso res." Es va rentar l'orella amb aigua freda, xopà un tros de cotó amb raki, es va embenar. Assegut al llit, s'aguantava el
m'havia enviat la vídua i que havia trobat damunt del meu llit, i en vaig xopar un tros de cotó. —Aigua de tarongina? —va fer Zorbàs, ensumant
de melangies i emocions malaltisses; la tristor s'hi vessava ull endins i xopava el cos talment com les gotetes enervadores de l'alcohol. Aquella mica de
ha un cert lligam entre tots dos. L'amor de les coses toves, la mania de xopar, l'engrescament per una neula que es desfà en la mullena o un pessic de
un manoll d'hisop, i el mullareu en la sang que hi haurà en la ribella, i xopareu el llindar i els dos brancals, de la sang que hi haurà en la ribella, i
l'aigua. La pobra vela suara tan graciosa, tan ardida, es desinfla, es xopa, s'enfonsa a poc a poc. Els tripulants boten a l'aigua i neden vers la
d'ençà d'anit passada. Tots caminàvem mústics i malmirrosos i l'aigua ens xopava l'esquena i ens regalava cara avall. Tot d'una les bromes es congriaren
del matí. Quin encís té Lleida en aquesta hora escotorida! El sol la xopa de glòria, i aleshores tots els vidres de les cases fan la rateta.
li sembla. L'harmonia hi és, tanmateix. No en dubteu. Una harmonia que ho xopa tot i aplega les discordances en un cant vibrant i ple d'embranzida. Cada
prendrem la ruta per alt, a tot esgambi, de cara a l'infinit i ens xoparem de llum i de serenor de celístia. Bon dia, a fe. Aquest matineret de
claredat sobre claredat, dues immensitats que et besen i t'abracen i et xopen d'una resplendor sobrenatural! La mar us atrau, us tempta. Com hi
la suor, la pluja de suor que els davalla de la cara i del muscle, els va xopant i envoltant d'una bravada fumosa. Aleshores, mig avergonyit de les meves
amb una innocència angèlica, que n'han vistes de tragèdies, que n'han xopat de llàgrimes, que n'estan farcits d'història i de segles i de sang! Tota
t'abrusa, t'eixorda. D'instint et cobreixes la cara amb les mans: se't xopen de sang, ni les veus, ni sents ja res més si no fos la consciència de tu
meu fang, em perpetuà en pecat, però de paradís. I la Sang del Fill em xopà la sendera per a triomfar de mi. I de tu, terra". Aquest prec resumeix
sequiola. ¡Quina rara llei d'ofegar-se!, van pensar. Però no; la sang xopava la brossa i, en girar-la, li veieren tres coltellades al pit. Fou el
i un vell parrac nuat al volt de la testa. Un home que s'havia xopat d'aigua i empastifat de fang i coix d'haver trescat per rocateres i
pensava: I si el jove, que amb tants de treballs havia estat refrenat de xopar les seves mans en el meu cos, cedia a una impaciència constitucional, o
llarga i tranquil·la —va respondre,— perquè la mar m'ha trasbalsat i m'ha xopat mesos i mesos. —El meu amic i company —vaig dir, alçant-me del sofà—
senzillament, a posar el motlle damunt el bac, fent pressió perquè es xopés de tinta, i seguidament aplicar-lo damunt el paper en blanc perquè hi
xàfec, xamós, xarbotar, xarop, xerrar, xerès, xifra, xiprer, xiular, xoc, xopar, xuclar, ix, ixent, estocafix, guix, guixa, disbauxa, xauxa, clenxa, punxa
bacteriològics efectuats al nivell de la ferida i també dels sucs que xopen l'enguixat, denoten una gran riquesa i poliformisme microbià fins en els
existeix un aforisme que no sol fallar mai: "Quan el primer guix es xopa de sang, el curs posterior del malalt serà satisfactori", observació que
penyora i pregustació de la glòria futura. Vet aquí el gran sacrifici que xoparà de misericòrdia tots els homes i tots els segles. El moment de la mort
s'escolin cap a les testeres del revoltó i caiguin al rec; altrament xoparien l'obra, la qual cosa és molt nociva sobretot si està enclavada en una
res més. Es trobà dintre del subterrani davant dels llibres. Un home es xopava amb un mocador la galta esgarrinxada, d'on rajava sang. —Què, diu que hi
cel s'obre. Llevat, els ha fet llàstima. Gairebé s'ha desmaiat. Ha calgut xopar-li els polsos d'alcohol; ni així no podien retornar-lo. Tenia els ulls
dels arbres, les plantes menudes capgirades tot d'una. Sortir a fora i xopar-se de pluja i de vent! Ha caigut pedra. El petit celobert que hi ha al mig
hi havia Robert! Topant pertot va a dalt a cercar colònia, alcohol: li xoparà els polsos. Potser si li donava aigua... No té res fort per a
de guanyar el pa de cada dia. Vagabundejà uns anys per la vetusta Girona, xopant-se de la tristor i de la noblesa que respiren les seves pedres
voluptuosament com els ocells que estarrufen llurs plomes per tal de xopar-se de l'escalfor que els amara. Amb la mateixa cura que cercava àdhuc els
la més transcendental de tota la seva vida fins ara, havia volgut xopar-se de naturalesa verge, d'espais lliures, de llunyanies delimitades. Que
o sigui, rentats fins a desengreixar-los; això fa que xuclin i es xopin dels líquids que surten de la ferida. Aqueixos materials, a mes
manta, la cargolà i la posà sota la cama del vell. El drap s'havia anat xopant de sang. El vell digué: —Calarem foc a la casa i tocarem el dos. Això el
amb el drap ple de pomada. La sang que brollava s'endugué la pomada i xopà la vena tot seguit. Quan es féu enrera per preparar nous apòsits, sentí
a la pintura ab tota escrupulositat, sense deixar clavillet que no jopara be de pintura, que, per cèrt, no tenia massa secant; pinta que pinta a
firma. ¿No saps firmar, dius? No hi fa res: la natura firmarà per tu. Xopa la teva mà, xopa el teu peu en la tinta, i deixa estampada l'emprempta de
firmar, dius? No hi fa res: la natura firmarà per tu. Xopa la teva mà, xopa el teu peu en la tinta, i deixa estampada l'emprempta de ton peu o la
tenia l'inconvenient que el degoteig de les puntes de les barnilles xopava el vestit i les sabates, a més que la seva protecció es limitava a la
l'entretenen, i augmenten la superfície d'evaporització; i la sobrant que xopa la fullaraca esponjosa, és beguda suaument per la terra. Tot això

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »