DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
xoric M 1 oc.
xoriç M 137 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb xoriç Freqüència total:  138 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sempre sol ésser la mateixa, sis llagostins que semblen la cria, un chorizo rovellat, uns percebes com unglots de bruixa i un pernil a dintre
grams de cansalada. 100 grams d'oli. 100 grams de xoriço. 50 grams de ceba. 50 grams de pastanaga. Llorer i
paella i amb l'oli es fregeix la ceba i la cansalada, tallat tot fi, i el xoriço fet a talls, tot això junt amb les llenties, i es fa coure durant quinze
bèl·lics torturats. Maurici servava a la boca el gust de la llimona, el xoriço, el pebre i la mostassa. L'or de la pilsen se li encenia als ulls, i a
indiots—; dobles i triples garlandes interminables de botifarres, xoriços, salsitxes i cuixots; ramats de garrins entatxonats a punt de rostir al
una culleradeta de cafè, de mostassa; una llenca prima de pernil cru o de xoriço; una sardina amb oli; algunes rodanxetes de cogombre. 1. Unteu
les meitats de tomàquets. Serviu calent. 98. Ous ferrats amb xoriço Per persona: Dos ous; una cullerada sopera d'oli d'oliva; quatre talls
una cullerada sopera d'oli d'oliva; quatre talls una mica gruixuts de xoriço. 1. En un plat per a ous, feu escalfar l'oli, i feu daurar de
per a ous, feu escalfar l'oli, i feu daurar de cada costat els talls de xoriço. Traieu-los. 2. Trenqueu els ous, i vesseu-los delicadament
quedi completament coagulada i comenci a daurar-se. 3. Poseu el xoriço entorn dels ous. Serviu molt calent, en el plat de cocció. 99.
pròxima, don Carlos Pereyra i donya Enriqueta menjaven la col bullida, el xoriço i la fibrosa carn de bou, amb la poca gana i amb la resignació de dos
per don Antonio de Goicoechea, que aleshores era tibant i de color de xoriço; semblava un gomós de comèdia, dels que es pinten els cabells, i ja amb
monedes que vàrem donar-li, i la seva iniciativa el dugué a adquirir un xoriço fumat, tres talls de pinya d'Amèrica confitada i quatre panets de Viena;
ciutat de Barbastre se'm convertí en una realitat criminal de cassalla, xoriço, barbes per afaitar i escopinades de cos present, quan em vaig veure dins
de dur al pit una bandereta republicana espanyola; fent sandvitxos de xoriço, fregint sardines, colant cafè..., són aquest grapat de tossuts els que
diferents: 1a· superior d'embuxado; 2a· de xoriç pròpiament dit; 3a· de llonganissa i 4a· de
del vespre. Estira el coll per entre uns que mengen popets, banderilles, xoriço, gambes, tonyina, ensaladilla. —Què vols, truita? —Sí, però no la
pagar. "Què teniu... quatre chiquitos, dos de sardina i dos de xoriço. Que seran vuit quaranta". Algú de la punta aprofita que el barman s'hi
alçà el cap. En una taula hi havia dos xofers, esmorzant: ous ferrats amb xoriço. El més jove contestà, eixut: —Tu mateix. El barman es ficà un
, els repicà l'esquena. —El món és vostre, mecà! En Beni donà el pa amb xoriço a en Pep i la cervesa a l'Eusebi. —Ara entrarem al teu país, eh, ros
, Beni? —insistí l'Eusebi. —Tens raó, noi. En Pep escopí un tendrum de xoriço, com un grumoll de sang a terra. Una sang vella i eixuta. —Què, anem,
criticava tant els maricons o els homosexuals, tots els ministres i els xoriços de l'estat se n'anaven a la Cuesta de las Perdices a veure'ls
i menges fredes, productora de mortadel·la, cuixots, sobrassades, xoriços, etc.. Tant a la Plana com a la capital de la Garrotxa, hi ha fàbriques
mortadella, salame, botifarra, botifarra catalana amb mantega, xorissos a l'estil de la Rioja, i altres productes del porc; aquesta casa ha
Cuant eren tots més felisos, un gos sampa en un descuit un gran rastre de chorisos. P. M. Benlliure Coche de una Comisió que al anar a vore falles,
possesiò del cárrech y veure al mateix temps si vench una partida de xorissos, ¿comprén? que allí no 'ls hi pogut colocar perque son rancis. —Pues
—¡Vaya una coincidencia! De totas maneras, jo vull probar si vench los xorissos... ¿Comprén? —Si; ho comprench tot; gracias á Dèu. * * * [2
Franco? A casa dels meus avis, a Tarragona, hi havia un rebost amb molts xorissos penjats. Ara aquests xorissos, per a mi, s'han tornat altres tantes
a Tarragona, hi havia un rebost amb molts xorissos penjats. Ara aquests xorissos, per a mi, s'han tornat altres tantes espases de Damocles. I ja comprens
tant ben arreglades, tant plenes de gent. La dolça orelleta, xoriço de Vic, el flam fet amb motllo, que és menjar
S' el trobarém dins de l' òlla En llòc de choriso ó carn! —"La pusa que manco em pica (El siñor Campo dirá)
d'equest sunidu que té se /x\, com se veu en péx, xete, xòrig, se ni an cunsiderad altres dós: un qui's suplex per /cs\,
Mes, primer es la patria. Desde demá puchero á casa, ab chorisso y sigronets; truytas ab pernil, besugo ab salsa d' ajalimojíli,
Madame quan li presentavan lo puchero aquell caldo carmesí del chorisso li agafava mitj accident. Los petits no 's podian acostumar ab lo pebre
de Manila heretat de sa mare. I l'alcalde de gris. I Greta tota plena de xorisset. I per la nit, a casa Na Cèlia tots els del poble. I a mitja nit només la
I Ramona Rosbif era feliç. I Greta apareixia en escena tota plena de xorisset i deia que ja xarrarien que Na Cèlia li havia parlat del bridge i que
i ella sentia les galtes enceses. Generalment demanaven tapes —sardines, xoriço, olives sevillanes— i vi negre amb sifó. L'Emilio li deia que el vi amb
mès avall sal en terrós. Aquí s' hi veuhen xorissos, allá corbatas de gró, á la dreta sants y santas,
de pernil, ab mostassa, y pebre de Cayena. Y també devegades, butifarres, chorissos... oh, per entrants sopa de tortuga o de cua de bou, y gall ab bitxu y
Les consonants labials eren la seua debilitat. —Deus voler dir un xoriço —la rectifiquí. —No, era un client. Fenia prou sofint.
que l'assumpte del casino era un fet policial extraordinari. Habituats al xoriço de la cantonada, qualsevol cas de la magnitud de Picayo trasbalsava la
porta principal. Al despatx del costat encara quedaven damnificats pels xoriços del Picayo; alguns d'ells, aclaparats, fumaven insistentment. Feien una
del cabaret, la dona que havia confiat el timó de la seua empresa a un xoriço com el Penjoll; magnífica idea, d'altra banda, ja que en aigües tèrboles
cartes. A la taula eren Nevera, Penjoll, Danone, Galipo i Butxana: quatre xoriços i un detectiu capficats en un desafiament de copo. Associats,
i Galipo, potser el més preparat de tots per competir amb els xoriços de la CEE, alta tecnologia. —Amagueu les carteres —saludà Butxana—. John
el barem canallesc a què era capaç d'arribar Butxana. La selecció de xoriços saludà en silenci, alçant la mà. Damunt la taula vaig comptar, d'una
. El mag ha perdut un dels conills. —Lògic. En un local on el gerent és un xoriço, és normal que s'extravien coses. La gerència actuà com a tal: —Tot allò
és la competència i em convé que s'arruïni i... —Tercer, perquè ets el xoriço més gran que mares han parit —el tallà Butxana— ¿A tomb de què ve tanta
per això algú hauria de posar Sando en el bon camí. —No és de codi que un xoriço delate un altre —intervingué Butxana—. A no ser —matisà— que vulga
nit te'n podies anar del morro. —Anar-me'n jo del morro! Vint anys de xoriço, amb un currículum més net que una patena i dius que me'n puc anar del

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »