Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els cossos dels caiguts, dels qui elles promouen el sacrifici, i els	xuclen	la sang. Quan ja no en queda ni una gota en les venes de la presa, se n'
xafogós; el sol queia a plom damunt la terra. L'Infant, assedegat, havia	xuclat	tota la llet dels pits maternals. A la Verge, la carn li cremava sota el
Segurament llavors, perdut com un animal en l'espessor dels pantanars,	xuclant	furiosament la seva pipa, meditava ja allò que a la fi havia de portar a
tristesa! Ferocitat del qui mossega la piastra, punxa la bala de cotó o	xucla	la regalèssia de les llàgrimes! El port colonial! I això clavat en la
i aquests borregos tous que fan amb farina, llet de coco i sucre. Tothom	xucla	i tothom mastega. A l'interior hi ha l'orquestra local: tres guitarres i
la ràdio de Papeete. El local és ple a vessar i el soroll dominant és de	xuclar	i el d'escurar-se les dents corcades amb la punta de la llengua. L'olor
dels braços, de la mà i dels dits d'aquesta dona, en el moment de	xuclar	i apartar la cigarreta dels llavis, i la mirada entre àngel i serp del
bouillabaisse, o es mengen simplement trencant potes i closques i	xuclant	el moll gustós de la poca vianda que tenen. A Tahití, a més a més de les
una deformitat remarcable, d'origen hereditari,	xuclada	d'arrels molt remotes en l'arbre de la raça. I el
\ Sí, home, no l'entens? Vol dir que si fa així [(Fa acció de	xuclar	.)] se l'empassarà sencera, amb ombra i tot. /Musclo\ Bé, què
clavell, estrella! Un vampir —feia el metge— li va	xuclar	la sang preciosa. Potser per' restaurar, —suposo— tal
i esquerra. Qui s'excita polític, acaba que xiva o bé	xucla	com un embut o fa d'orellut carnetut. Quan se
com algues en cabdell. Llengüejo i ric, mossego cabell curt i	xuclo	endins valvada orella, fruit de fosca mar, la mar de noies,
buida? No, tan morals no ho som. O no creiem que ell	xuclés	res. És ella, merescuda al cap dels anys i d'obstinada fe, qui
ni què era la fosca ni què era el dia. Ni la gometa, ni el biberó que no	xuclava	, ni passejar-lo, ni cantar-li, ni fer-li crits, no el podien
pensat que ho fos tant... Fins que molt a poc a poc el nen va començar a	xuclar	el biberó, el pit se'm va curar i la mare d'en Quimet va venir a buscar la
i els dits dels peus que vivien com si fossin morts: era igual. Tot era	xuclat	cap al no-res altra vegada, pel canonet del melic que havien fet assecar
va ficar un ocell a dintre per l'escletxa de terra, empès pel vent o	xuclat	pel buit i distrets amb l'ocell i retornant-lo, van arribar a Cartagena
guerra pels carrers. Joves i vells, tothom a la guerra, i la guerra els	xuclava	i els donava la mort. Moltes llàgrimes, molt mal per dintre i per fora.
del meu cos i del cos de l'Antoni, aquella olor de llençol cansat que va	xuclant	l'olor de la persona, olor dels cabells damunt del coixí, olor de totes
no s'escorregués tot ell com una mitja. Perquè cap bruixa dolenta no me'l	xuclés	pel melic i no em deixés sense Antoni... I ens vam adormir així, a poc a
manera fofa i voraç emprada per les sangoneres quan es tracta de	xuclar	sang d'una pell estomacada. Rosa presentava en aquelles ocasions una
finca que ell no s'hauria venut per res, perquè li hauria semblat que li	xuclessin	de les venes el líquid imponderable que representava la seva nebulosa
un aire aclaparat. Les faccions de la cara d'ell eren com bullides, com	xuclades	per una mena de febre interior inexplicable. Les galtes d'un pàl·lid
del crani i anés premsant i comprimint els músculs externs, que anés	xuclant	el volum de la carn, fins a deixar-la a una quantitat exigua, però
el cap amagat entre les mans, deixava passar els minuts, sense esma de	xuclar	el "camel" que cremava tot sol. En sentir les passes del seu germà,
companyia d'aquell home no la comprometés— i de les converses, Dorotea en	xuclava	algun negociet i Pere Ranalies aprofitava una bona comissió. "El Frare"
un oficial de l'aeronàutica que era amic d'ella, el qual estava	xuclant	el clatell d'una tanguista de vint anys, una mica torrada i bellíssima;
que Teodora el guaitava, va saludar molt fi, es tornà vermell i deixà de	xuclar	el clatell de la tanguista. Les gitanes de la casa, en veure uns hostes
tan animal que un dia et tornaràs boig del tot i t'entrarà el desig de	xuclar	la sang a les criatures... —Ja ho sé que sóc un infeliç; però et prometo
feia de la testa de Níobe una cosa per mig cloure els parpres i anar	xuclant	de la irradiació de les galtes d'ella, un maquillat extracte
manera desinteressada i sense cap raó, deixava que els nervis del noi	xuclessin	, a través de l'epidermis mullada, la intacta electricitat del seu cos.
llum per l'insomni de ses nits. I aquella pau va violar	xuclant	del poble les entranyes, i s'arrasaren les muntanyes
t'ha parlat amb gestos de sant, com fa amb les velles maniàtiques, per	xuclar	-los la renda? Però jo que veig venir la gent d'una hora lluny, t'asseguro
amb una onada de tendresa morbosa, un fals sentiment de goig, per poder	xuclar	la voluntat del míser que s'hi abandona amb cor obert. Li començà amb una
d'haver-hi massa advocats, a Comarquinal —diu l'altre oncle, acabant de	xuclar	la cua de la cigarreta que li ha donat Tomàs i que duu agafada al llavi.
com pot en una harmònica, sempre les mateixes notes, una bufant i una	xuclant	, "nyigo-nyigo"; l'Alfons la va dur per a la Tina, perquè aquests dies,
Tinga! Y en Lluís, tot sorprés, retirá la má punxada y comensá á	xuclar	se la sang que li brollava del dit sense deixar de fiturar ab la vista á
retrato... Diantre de sang, m' has punxat un xich massa fondo! (interposá	xuclant	altra vegada...) Y al restaurant no hi aniré, dinaré ab vosaltres, sents?
la Toneta 's desprengué de son bras, en Lluís restá á duas passas d' ella	xuclant	la ab la vista, son esperit frisant com la papallona flayrant una flor. La
moment, plorant, desesperantse cada volta més, y la mare á sa vegada,	xuclant	se 'l plor, mossegantse 'l llabi, probant inutilment d' aserenarse pera
Tuyas ronsejava per la sala com qui ordena mobles desarreglats y la dida,	xuclant	se las llágrimas, passejava l' emboyrada vista pe'l sostre. Tots s'
cercant devades ab la vista amunt y avall, assí, allá: la fosca s' havía	xuclat	com á una fantasma aquella incógnita. Res hi feyan los fanals encesos; la
amb les dues ales juntes i altes, tal com les tenen quan es posen a	xuclar	el sucre d'una flor i les fan vibrar frenètiques fins que, embriagades,
apiadat del bord, a qui va donar un pit negre i mig eixut, que jo vaig	xuclar	amb els punys closos, desesperadament. Això m'havia dit l'home. Havia
el tren. A Barcelona! Un buit davant meu. Quelcom de desconegut que em	xucla	, que se m'enduu amb terrible violència. Qui sóc jo? Un adolescent cremat
que li torna la vida, la unglegen, la maseguen febrosament; els llavis no	xuclen	el pit, el mosseguen les dents; l'angoixa dels ulls i tot l'adoloriment
una mena d'il·lusió, excitats pel tabaleig i el trompeteig creixents, com	xuclats	per l'incendi de l'aire que vèiem allà baix, com les falenes del camp que
se'n tenen, bé prou que es deuen fer sentir... —Prou i massa!, exclama tot	xuclant	, em penso que de gust de veure's lliure de la passada molèstia. Un moment
a França, avui encara els conservo. Fa un matí brunyit de gris i fresc.	Xuclo	l'aire gustosament com un gelat. A la primera parada no veig res del que

Pàgina 1 (de 28)

50 següents