×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb xuclar |
Freqüència total: 1518 |
CTILC1 |
els cossos dels caiguts, dels qui elles promouen el sacrifici, i els | xuclen | la sang. Quan ja no en queda ni una gota en les venes de la presa, se n' | xafogós; el sol queia a plom damunt la terra. L'Infant, assedegat, havia | xuclat | tota la llet dels pits maternals. A la Verge, la carn li cremava sota el | Segurament llavors, perdut com un animal en l'espessor dels pantanars, | xuclant | furiosament la seva pipa, meditava ja allò que a la fi havia de portar a | tristesa! Ferocitat del qui mossega la piastra, punxa la bala de cotó o | xucla | la regalèssia de les llàgrimes! El port colonial! I això clavat en la | i aquests borregos tous que fan amb farina, llet de coco i sucre. Tothom | xucla | i tothom mastega. A l'interior hi ha l'orquestra local: tres guitarres i | la ràdio de Papeete. El local és ple a vessar i el soroll dominant és de | xuclar | i el d'escurar-se les dents corcades amb la punta de la llengua. L'olor | dels braços, de la mà i dels dits d'aquesta dona, en el moment de | xuclar | i apartar la cigarreta dels llavis, i la mirada entre àngel i serp del | bouillabaisse, o es mengen simplement trencant potes i closques i | xuclant | el moll gustós de la poca vianda que tenen. A Tahití, a més a més de les | una deformitat remarcable, d'origen hereditari, | xuclada | d'arrels molt remotes en l'arbre de la raça. I el | \ Sí, home, no l'entens? Vol dir que si fa així [(Fa acció de | xuclar | .)] se l'empassarà sencera, amb ombra i tot. /Musclo\ Bé, què | clavell, estrella! Un vampir —feia el metge— li va | xuclar | la sang preciosa. Potser per' restaurar, —suposo— tal | i esquerra. Qui s'excita polític, acaba que xiva o bé | xucla | com un embut o fa d'orellut carnetut. Quan se | com algues en cabdell. Llengüejo i ric, mossego cabell curt i | xuclo | endins valvada orella, fruit de fosca mar, la mar de noies, | buida? No, tan morals no ho som. O no creiem que ell | xuclés | res. És ella, merescuda al cap dels anys i d'obstinada fe, qui | ni què era la fosca ni què era el dia. Ni la gometa, ni el biberó que no | xuclava | , ni passejar-lo, ni cantar-li, ni fer-li crits, no el podien | pensat que ho fos tant... Fins que molt a poc a poc el nen va començar a | xuclar | el biberó, el pit se'm va curar i la mare d'en Quimet va venir a buscar la | i els dits dels peus que vivien com si fossin morts: era igual. Tot era | xuclat | cap al no-res altra vegada, pel canonet del melic que havien fet assecar | va ficar un ocell a dintre per l'escletxa de terra, empès pel vent o | xuclat | pel buit i distrets amb l'ocell i retornant-lo, van arribar a Cartagena | guerra pels carrers. Joves i vells, tothom a la guerra, i la guerra els | xuclava | i els donava la mort. Moltes llàgrimes, molt mal per dintre i per fora. | del meu cos i del cos de l'Antoni, aquella olor de llençol cansat que va | xuclant | l'olor de la persona, olor dels cabells damunt del coixí, olor de totes | no s'escorregués tot ell com una mitja. Perquè cap bruixa dolenta no me'l | xuclés | pel melic i no em deixés sense Antoni... I ens vam adormir així, a poc a | manera fofa i voraç emprada per les sangoneres quan es tracta de | xuclar | sang d'una pell estomacada. Rosa presentava en aquelles ocasions una | finca que ell no s'hauria venut per res, perquè li hauria semblat que li | xuclessin | de les venes el líquid imponderable que representava la seva nebulosa | un aire aclaparat. Les faccions de la cara d'ell eren com bullides, com | xuclades | per una mena de febre interior inexplicable. Les galtes d'un pàl·lid | del crani i anés premsant i comprimint els músculs externs, que anés | xuclant | el volum de la carn, fins a deixar-la a una quantitat exigua, però | el cap amagat entre les mans, deixava passar els minuts, sense esma de | xuclar | el "camel" que cremava tot sol. En sentir les passes del seu germà, | companyia d'aquell home no la comprometés— i de les converses, Dorotea en | xuclava | algun negociet i Pere Ranalies aprofitava una bona comissió. "El Frare" | un oficial de l'aeronàutica que era amic d'ella, el qual estava | xuclant | el clatell d'una tanguista de vint anys, una mica torrada i bellíssima; | que Teodora el guaitava, va saludar molt fi, es tornà vermell i deixà de | xuclar | el clatell de la tanguista. Les gitanes de la casa, en veure uns hostes | tan animal que un dia et tornaràs boig del tot i t'entrarà el desig de | xuclar | la sang a les criatures... —Ja ho sé que sóc un infeliç; però et prometo | feia de la testa de Níobe una cosa per mig cloure els parpres i anar | xuclant | de la irradiació de les galtes d'ella, un maquillat extracte | manera desinteressada i sense cap raó, deixava que els nervis del noi | xuclessin | , a través de l'epidermis mullada, la intacta electricitat del seu cos. | llum per l'insomni de ses nits. I aquella pau va violar | xuclant | del poble les entranyes, i s'arrasaren les muntanyes | t'ha parlat amb gestos de sant, com fa amb les velles maniàtiques, per | xuclar | -los la renda? Però jo que veig venir la gent d'una hora lluny, t'asseguro | amb una onada de tendresa morbosa, un fals sentiment de goig, per poder | xuclar | la voluntat del míser que s'hi abandona amb cor obert. Li començà amb una | d'haver-hi massa advocats, a Comarquinal —diu l'altre oncle, acabant de | xuclar | la cua de la cigarreta que li ha donat Tomàs i que duu agafada al llavi. | com pot en una harmònica, sempre les mateixes notes, una bufant i una | xuclant | , "nyigo-nyigo"; l'Alfons la va dur per a la Tina, perquè aquests dies, | Tinga! Y en Lluís, tot sorprés, retirá la má punxada y comensá á | xuclar | se la sang que li brollava del dit sense deixar de fiturar ab la vista á | retrato... Diantre de sang, m' has punxat un xich massa fondo! (interposá | xuclant | altra vegada...) Y al restaurant no hi aniré, dinaré ab vosaltres, sents? | la Toneta 's desprengué de son bras, en Lluís restá á duas passas d' ella | xuclant | la ab la vista, son esperit frisant com la papallona flayrant una flor. La | moment, plorant, desesperantse cada volta més, y la mare á sa vegada, | xuclant | se 'l plor, mossegantse 'l llabi, probant inutilment d' aserenarse pera | Tuyas ronsejava per la sala com qui ordena mobles desarreglats y la dida, | xuclant | se las llágrimas, passejava l' emboyrada vista pe'l sostre. Tots s' | cercant devades ab la vista amunt y avall, assí, allá: la fosca s' havía | xuclat | com á una fantasma aquella incógnita. Res hi feyan los fanals encesos; la | amb les dues ales juntes i altes, tal com les tenen quan es posen a | xuclar | el sucre d'una flor i les fan vibrar frenètiques fins que, embriagades, | apiadat del bord, a qui va donar un pit negre i mig eixut, que jo vaig | xuclar | amb els punys closos, desesperadament. Això m'havia dit l'home. Havia | el tren. A Barcelona! Un buit davant meu. Quelcom de desconegut que em | xucla | , que se m'enduu amb terrible violència. Qui sóc jo? Un adolescent cremat | que li torna la vida, la unglegen, la maseguen febrosament; els llavis no | xuclen | el pit, el mosseguen les dents; l'angoixa dels ulls i tot l'adoloriment | una mena d'il·lusió, excitats pel tabaleig i el trompeteig creixents, com | xuclats | per l'incendi de l'aire que vèiem allà baix, com les falenes del camp que | se'n tenen, bé prou que es deuen fer sentir... —Prou i massa!, exclama tot | xuclant | , em penso que de gust de veure's lliure de la passada molèstia. Un moment | a França, avui encara els conservo. Fa un matí brunyit de gris i fresc. | Xuclo | l'aire gustosament com un gelat. A la primera parada no veig res del que |
|