Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

als peus tota coberta de taques de guix, el somriure mordaç al rostre	xuclat	i groguenc, s'estava al mig de l'obrador ocupat a modelar un àngel en
demacrada; tenia els ulls enfonsats en unes profundes ulleres; les galtes	xuclades	i la calavera es senyalava clarament sota les faccions gairebé
per la carn cendrosa i exsangüe, i ell només pot veure el nas, les galtes	xuclades	, una orella que coneix... Amb un gest violent i decidit, arrabassa el
suor viscosa que degota ininterrompudament sobre el seu rostre lívid i	xuclat	. El cos es buida i la dona xiscla, ventant cops a dreta i a esquerra amb
amb una pallola rosegada pels garrins, amb el cabell cendrós i la galta	xuclada	, us fa obrir els ulls d'una manera especial i sense que endevineu per
de Leocàdia, com si intentés revifar-hi l'alegria dels seus nervis	xuclats	. Quan s'ensopegaven tots dos sols a taula i don Tomàs, perquè havia
esguardaven sense gens de malícia les ulleres ascètiques i el pòmul	xuclat	del Pare tal o tal, com si li volguessin dir: "Tu i jo estem en el secret
remarca que altra volta torna a revifar-se en sos llavis el caliu del bes	xuclat	a la boca del nuvi. La dolça calor fa florir un somrís. Qui dubta que
un regust propi i inconfusible, una sabor de terrer, l'aroma de la saba	xuclada	de l'arbre nadiu, del cel, la llum i l'ombra que protegiren el misteri de
El Rupertet d'estodi no sería aquest. El subgecte d'ara, calvo y	xuclat	de cara, tan esgroguehit y arrugat, de barba pobra y grisosa y d'ullets
edat, encara que ja ho veig que no tinc rès de maca, amb aquestes galtes	xuclades	, i aqueixos llavis sense gota de color, i els ulls tots esllanguits, i,
que per això se us paga. Posava ordre en Met agutzil, un pobre home	xuclat	i pacífic. —Tingueu més respecte. Rigueren els avalotadors: —Quant t'han
El maquillatge absent deixava llur pàl·lida frescor a les galtes lleument	xuclades	; pàl·lid era també el front puríssim, on ressaltava la línia de les
no guanyava camí. Apa, apa, braceja que braceja, quasi sense alè, maurat,	xuclat	, absorbit... Malda que malda, ja quasi tocava la roca, quan un altre
a la nou del coll. Una infinitat d'arrugues li quadriculaven les galtes	xuclades	, i el seu mirar d'ocell de presa s'escapava agudíssim, com una punta de
d'un rosa fràgil i vergonyant, eixugats i tivants, sense arribar a ésser	xuclats	, nobles pòmuls de treballador de matinada, uns ulls petits, obscurs,
ell en diu "encuentros" de la joventut. Té una cara més aviat	xuclada	, sense arribar a ésser una cara nasal, de color de sopa de peix
No n'hauríeu donat ni cinc cèntims. Minso, frèvol, la cara	xuclada	, color de cuiro vell, amb un bigotet esborrifat, d'un ros de pèl de
de la paret un senyor envellit i corbat, amb un nas de lloro i les galtes	xuclades	, seguit d'un gos gras, orella-caigut i avorrit. Altres vegades un pardal
públic una sonsa tercerilla pròpia de llur estat; un minyó amb crinera i	xuclat	de barres que fa cara de pintor i de ballarí; al seu costat, estirada en
els pinetons verd-clars de les faldades llencen una fortor rància	xuclada	de la terra milenària; els ametllers, vestits de forra nova, tenen una
xicot aquest! Ara tenia una semblança, un ressecament ascètic: les barres	xuclades	, el mentó d'un brunyit de vori vell, el cap deforme i bonyegut, la mirada
al vi bo i a la carteta. Macies era un vell petit i escanyolit, de galta	xuclada	, molt devastat de dentadura, que fumava la pipa amb un broquet de canya.
al seu lloc amb aquella cara de fred i de gana que dóna el bany: la cara	xuclada	, el nas vibràtil, els ulls brillants. Dinar de Santa Maria: arròs de
molt accentuada de la pell encara augmentava. Tenia les galtes llargues i	xuclades	i el mentó en barba de llossa, prognàtic. Plantat davant del senyor
Aquests bistecs coriacis, tallats prims com una orella de gat, arrasats i	xuclats	com una madeixa d'espart! Les mongetes tendres tenen uns fils de tanta
quals sembla augmentar en contrast amb el seu cos i la seva cara llarga,	xuclada	i ascètica. Hi ha fumadors (Albinyana) que semblen aspirar el cigar;
Que no hagueu de "passar per l'adreçador" i esdevenir amb les carns	xuclades	. El que així obra és molt fàcil que, com li succeí al nostre rap, acabi
plorava i parlava al mateix temps. Estava asseguda davant meu, negra i	xuclada	, petita, quasi nana, de faccions que no tenen res a veure amb els rostres
de Cinzano a vessar de cendra i burilles de "celtas"	xuclades	fins a la darrera pregunta. I un tub de centramina dels de vint. N'hi
rabiosa, i aleshores, amb tots aquells núvols damunt, em vaig sentir	xuclat	molt endins, més endins que les altres vegades. Anava avall, entre
i les aigües, privades de sortida, giravolten, talment que el riu,	xuclat	en un moviment de rotació, forma un remolí. [2] Així també el
l'embarcador, a l'hora baixa. Havia remat fins a Greenwich amb l'aigua	xuclada	, i m'havia girat amb la marea. La diada havia estat radiant, però
miserioses, cossos esquifits, fins a fer pietat. Entre el públic, cares	xuclades	, pintes degenerades. I, amb tot, no gent miserable. Però gent que menja
els delata el rostre, aquest rostre magre i groc, amb les galtes	xuclades	i els ossos en relleu sota la pell arrugada. A l'expressió espiritual del
d'una grossa esfera de vidre plena d'un líquid verd. Un home, ja d'anys,	xuclat	de galtes, ajupia la testa grisa a frec de globus. Duia unes ulleres mal
que tenen, el seu esperit, les converteix en pasta vegetal, passiva i	xuclada	. Només el caliu i la brasa permeten el manteniment del seu perfum sobre
o gairebé, de dents i de queixals, amb les genives buides, les galtes	xuclades	, els ulls enfonsats. En els meus viatges per l'estranger —car, encara que
Bon dia. —Bon dia. —Bon dia. Una de les bugaderes, que té les galtes	xuclades	i el cabell tibat, mira fixament els ulls del foraster. Els ulls del
un "bon dia". Al foraster, li sap greu que la dona tingui les galtes	xuclades	i miri tan fixament. Però aleshores torna a trobar-se els gossos —els
i s'enfila sobre el parapet. Sense la dentadura li queden les galtes	xuclades	. Una espècie de Voltaire del segle XX. Passejava sobre els sacs
les dents postisses feia una cara tota diferent, amb les galtes molt	xuclades	. Omplia tranquil·lament la pipa. —¿D'on surt, capità? —De totes maneres
diamant com un gra de mill; de vegades, entre la tela, es veia una mosca	xuclada	i seca, una mòmia de mosca reduïda a cartílags. Al cap d'una hora de
esglaons gairebé tot el greix havia desaparegut, les galtes apareixien	xuclades	, els ulls morts, el gep grotesc, i cert el tremolor. L'escala donava a
de limfa cerebral procedent dels capil·lars, resulta que el líquid	xuclat	s'emporta aquesta limfa, la qual va essent incorporada al líquid
i fer trontollar prestigis. En el seu físic eixut, tallat, groguenc i	xuclat	, tenia molt de línia flamenca; molt de tuf de mançanilla i de sopors
germà Tomás, encara que aquells dies García Prieto el tenia materialment	xuclat	, contribuïa a la meva excitació, i després de sopar donàvem un vol per
i les dels Bosquimans, de qui ha pres els característics sons	xuclats	. La situació geogràfica de les llengües camítiques i el caràcter
Aquesta és la més difícil, fonèticament, pels seus característics sons	xuclats	, que s'han estès a altres pobles veïns, especialment als Hotentots.
per uns curiosos cilindres formats per fulles enceses per un cantó i	xuclades	per l'altre amb fruïció. De fet, la utilització del tabac ja es trobava

Pàgina 1 (de 3)

50 següents