Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

inflat; i quan la mare, somrient amb beatitud, l'hi aconduí a la boca, un	xuclet	de glotonia i un glu-glu precipitat revelaren el goig del petit
fer-ho tu? —Depèn del temps i la paga —va dir Arnau, fent els darrers	xuclets	a la porra. Rumbell abandonà l'escanyapits. —Mira —digué:— quatre hores a
més deessa que mai. En topar-nos al Bois, m'avià un somrís i un	xuclet	d'ulls que si em descuido caic de cavall. Ah, pobre de mi: com era
Kropp i Tjaden es creuen víctimes d'una al·lucinació. Després tot són	xuclets	i mossegades. Kat aguanta una ala amb totes dues mans i la va rosegant
i Kat tenen les llànties a punt. Al cap de pocs minuts comencem de sentir	xuclets	i estiregassades. Van augmentant; ara hi ha moltes potetes per ací.
de barcasses que l'aigua de la font, que vostè diu, es va empassar amb un	xuclet	... —I diu que quan mira el mar es queda buit... Bé barrina prou! —Les
a un recó de la boca. El menjador és una follia de crits, de rialles, de	xuclets	. Els plats volen. El vi ensagna les boques i les tovalles. —Aquell arròs
els uns dels quals són molt menjadors i d'altres no ho són tant. El	xuclet	que es dóna als infants no s'ha d'acceptar. És un biberon imaginari que
Però sapiguem-ho bé; els vidres trencats, a part dels efectes de bufada i	xuclet	, deixen la porta oberta als gasos procedents de les bombes incendiàries
els seus liles podrits, la seva carnositat macerada i equívoca, els seus	xuclets	sangonents, tenen una vida tan intensa —i tan curta— que no hi ha potser,
com ho és, en principi, el de tenir als llavis un objecte semblant als	xuclets	de goma o de drap que hom dóna a les criatures per tal de desavesar-les
i es refregava pels llavis i fins per les genives, fent una mena de	xuclet	. Semblava que intentés escurar-se les dents amb les ulleres. Tenia una
es fes la núvia pel maig que ve o bé una sina —tot de	xuclets	Bitllet de quinze l'autòmnibus correcte ara acull al
bacina i m'espero. [(Es recolza a la poltrona i s'escura les dents fent	xuclets	. A Becket:)] Tinc una gana que m'alça. Tu no? Ves si ens fas
. —¡Hola, hola! —va dir, girantse cap el lloch d'ahont veníen els	xuclets	. —Me sembla sentir un soroll que no m'agrada gaire. Algú hi deu haver per
alguna cosa hi té, y com que a tu no't vàrem donar dinar ni sopar, més que	xuclets	son badalls lo que hauríes de fer si no t'haguessis menjat el pollastre.
. —¡No has fet rès, bergant! —va interrompre'l cuiner. —¿Y els	xuclets	que feyes? ¿Y aquestes cremades? ¡No diràs pas que te les hagis fetes a
lo que jo li acabava d' avinentar, lo mitj-fadrí, tot estroncantse ab un	xuclet	lo regalimó de sang de la puntxada, deya entre dents á ma xicota: "Li
compliments, turbava aquella solemnitat empassantse los macarróns ab uns	xuclets	mol poch armónichs. Y quan estigué llest de la primera posada, doná un
per la gargamella. L'alè l'emmelà i li vingueren ganes de besar els dos	xuclets	que la Judit tenia a cada galta i deixar-hi una petjada dolça. Quants
res de malalties. La Cecília vingué rodanxona i, amb tanta llet i tant de	xuclet	, també mamelluda. Les modistes treballaren de valent aquell hivern,
amb una ditada de mel, i te'l vaig enclastar als llavis. En sentir el	xuclet	de la teva boca, em vaig emocionar de tan contenta..." "Pensaràs,
moro! Ara en menjaria. —M'han dit que hi ha un restaurant on fan	xuclet	i gelat de figues de moro. T'hi duré una nit d'aquestes. Tot el grup
aleshores que lluny era del Maurici, i de sobte va notar una mena de	xuclet	dins de la panxa, com si hi bellugués una bombolla d'aigua. Va venir-li a
de Pep Olmos amb la seva nòvia, apareguda d'improvís, aconseguint que els	xuclets	notoris que li perlejaven el coll es transformessin en els signes d'una
més sorolls guturals, perquè Pep Olmos responsabilitzava dels seus	xuclets	a tots els homes que entraven al bar, i perquè Magda Ros buscava
Pep Olmos va sorgir d'entremig d'un grup de gent per acusar-lo dels	xuclets	que duia al coll i, parapetant-se rere el seu cos, Nicolau Batet va poder
venedures), ‑et (llepet,	xuclet	), ‑im (socarrim, escorrim, neulim,
N xiulet, esmolet, burleta,	xuclet	10.2.1.3b-c,e ‑i/‑́i(a)
de Pataliputra, si tot va bé portaran les cròniques de... —I després d'un	xuclet	anguniós:— Lluna, com es deia aquell...? —Plutarc, avi. Plutarc
una grolleria impròpia d'un home cultivat. Ell la va mirar esclafint un	xuclet	i mig somriure, com si es disculpés en silenci, i va reprendre la carta
copa de somras, del qual ja havia buidat un garrafó, i va fer un	xuclet	assaborit amb la llengua i un gest desdenyós amb la mà lliure. —Em vaig
Després d'eixugar-se els llavis, la reina, malgrat l'avís, va fer un	xuclet	i va xiuxiuejar la conclusió lògica de la frase prohibida. —Sí, sí, tens
arranjar d'alguna manera, però l'altra... —Lluna va fer un	xuclet	maliciós que inconscientment havia copiat del repertori gestual del rei.—
igualment, perquè el més lògic és que els busquem. —I després d'un	xuclet	i d'encollar el mos:— D'altra banda, la nostra prioritat és alertar
—Com ho saps, tu, tot això? Per estalviar-se la resposta, Kuan va fer	xuclet	i va torçar una cella. —D'acord —va cedir Danyan—. Et demano disculpes,
prou! Les vostres lloances se'm claven com llances. —I després d'un	xuclet	ressec:— L'hauria d'haver estrangulat amb les mans nues fa vint anys.