Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que impliquen rondes d'aiguardent, o l'alifara a base d'una carnissera de	xulles	. I quan el desempat ja està fet, el genet mostra al públic el pollastre
i les olives, els plats amb guisadets picants que requesten el vi, les	xulles	arrebossades d'ou, els plats amb mondonguilles, les gallines rostides,
les brases d'una foguera han posat unes grielles, i al seu damunt les	xulles	, que fan aquella olor característica de la carn quan fumeja sobre la
les menjades de la berena que portaven al sarró, les torrades de	xulles	, les mosses que han esglaiat en vore tants galifardeus tractant
póts dur també carn. Teresa. Res mes? Pio. Sí; dus dos	chulletes	, pera demá al armosar. Teresa. Es dir qu' así á lo qu' es veu se
n'ensenya el contingut: un bé de déu de costelles. —Vaig a coure estes	xulles	a la foguera del Sant. Aquesta és una tradició tan sana com arrelada. Les
un fil d'or el món no coneix més saborosa menja; en acabat, la truita amb	xuia	, que la jova, grossa del primer fill, encerta sempre tan flairosa i tan
i ferma turgència de la carn feta d'aire pur i de patates amanides amb	xulles	de cansalada. Les vaques, entretant, havien apuntat el morro a l'aigua
endebades el fons de l'atuell, llavors, alguns, sofregien una	xulla	per companatge i d'altres s'acontentaven amb una almosta de peres de Sant
dels gossos impacients, ni el repelleteig de la paella en sofregir les	xulles	per a adobar les patates del desdejuni. Hi regnava un silenci especial,
la bullida. Mal temps per fer cols. Les cols bullides i fregides amb la	xuia	i la cansalada rància esbiaixada, és un plat d'hivern. Tu que a taula
un manat de pebres coents, un setrill d'oli verdós i fideus, sobressada i	xuia	. I encara solia afegir-hi un manyoc de fulles de tabac, collit del propi
que ell no vol anar a peu per si la gent el pren per un pelat de poca	xulla	. Després, per a anar a l'església ja aniria a peu com tots, formant al
però en tres sessions ja s'havia asseciat ell dels romanços i la poca	xulla	de Rosa, i... ¡xiula-li que és guala! Encara l'aguarda per a renyir-
I la faena per fer, i els parroquians desinquiets i marmolons de la poca	xulla	i formalitat del ditxós sastre; i la sastreria abandonada. Sols el pobre
descomunal amb una llossa recremada i ensiamades amb el sofregit de	xulles	de por... L'olfacte col·laborava amb el gust en aquesta sensual
y modismes Aleluya aleluya el que no mata pòrch no menja	julla	. Ahon no hi ha cap, no cal barret. Ahon no hi ha sanch, no 's pòden
o mocada (conjunt de budells), llonza llaminera (muscle del coll),	xulla	o xuia (carn magre) i altres entranyes. Després hi intervenien la
mocada (conjunt de budells), llonza llaminera (muscle del coll), xulla o	xuia	(carn magre) i altres entranyes. Després hi intervenien la
budells amb taronges agres o llimones i elaboraven: ravenxinat,	xulles	amb un pols de pebre; tastets, qualsevol part del porc fregida, bé
un torcaboques i se serveixen amb sucre en pols, molt fi, per damunt.	Xuia	del cel Per una lliura (400 gr.) de sucre, 20 ous. Se
aire lliure, sobriedat amb so menjar i beure, fora licors forts, ensiams,	xuia	, carn o peix salat, etc.. Per a tenir abundància de llet Medi
hores." "Volem viure en pau." "No puc aguantar-me sense sentir olor de	xuia	que crema." "¿Què esperen, aquests homes, a partir?" "¿A on
Escamarlà Llobregant Llamàntol-Llobregant Palinúrids Llagosta Llagosta	Xuia	Cigala Calàpids Cranc Cranc En el següent quadre —III.5— podem
que tot era roig i brillant de calor i del refulgir dels calius. Torraven	xulla	per llarg, que es menjaven amb pa i bevent a galet vi negre. A poc a poc
menjar amb mantega. Les patates fregides se solen acompanyar amb una	xulla	de cansalada, i el conjunt és agradable. Les patates fregides són
, Terreta, Tiroriro, Tonió, Toril. Vengo, Violí. Xerris, Xigarro, Xim ric,	Xuia	. D'aquests malnoms resultava, i resulta atenuadament encara ara, que els
Real. Quan entraven dins Palma, tota aquella gent es posaven a cridar:	Xuia	, xuia! ¿Ho deien per insultar la gent del carrer, creient —com
Quan entraven dins Palma, tota aquella gent es posaven a cridar: Xuia,	xuia	! ¿Ho deien per insultar la gent del carrer, creient —com
creient —com encara n'hi ha qui ho creuen— que Xueta ve de	xuia	? No ho sé; i, per altra banda, no entenc què tenia que veure Sant Bernat
Carles i del Duc d'Anjou). Xueta no té res a veure amb la	xulla	(xuia, en llenguatge vulgar) sinó que deriva de "xuetó",
i del Duc d'Anjou). Xueta no té res a veure amb la xulla (	xuia	, en llenguatge vulgar) sinó que deriva de "xuetó", corrupció de
ve de "moro". Encara hi ha versions més desbaratades que la de la "	Xuia	": George Sand en el seu llibre Un hiver à Majorque (del
nostra gola. Jo no... Si fa o no fa, de vegades també em complau una bona	xulla	de moltó o un tall gruixut de vedella rostida a la brasa... bé que amb
un armosarót selebrat en lo Grau el dumenche, agarrá una indichestió de	chulles	el amic Haro, tenint que pendres sis quintals de bicarbonato pa
mos caigueren en la boca els trosos de pernil, llonganises, botifarres,	chulles	, pastisos, bescuits y bon ví, sense mes treball que aplanar y engullír, y
sí queda algun estanquet ó destinet de sopes en alls, ó de arrós en	chulles	, no hiá mes que dir: yo sóc de la táifa, dels de firmes y vista á
ara fuchirán d'empeños, ara es gastarán els cuens en	chulles	, no en pagaresos; ara les sehues families, mullers,
habies figurat acas que per una peseta al mes tindries micha lliura de	chulles	y un pa blanc d' á-sou cada dia?... /Vaoro\. No siñor, no
la fam de bat a bat. Així que, en bona amor i companya, es van rostir unes	xulles	, es fregiren uns ous deixats caure i van fer prou per la vida. —Demà ens
va arreglar una ascètica berena: un pa moreno, una ceba i un parell de "	xulles	amb ulls", com deia la gent pobra a les sardines en bóta, grosses, ben
amb nosaltres! 2a· Dona: Sí, veniu. Encendrem foc i torrarem	xulla	. 3a· Dona: Déu, Déu... Callau per Déu! Caporal:
Dona: Matau-lo. 2a· Dona: Matau-lo. Després torrarem	xulla	i farem lulea. 1a· Dona: [(Estrenyent per un braç el Caporal).]
i a mi ens han convidat a beure a galet. Guàrdia: I a menjar	xulla	torrada totd'una que abandonem el servei. [El reu s'esclata de rialles.]
2a· Dona: [(També se sent la seva veu).] Matau-lo! Després torrarem	xulla	i ferem lulea. Caporal: Quatre dies d'arrest! I ara anem que el
XIV Caporal: Quan la lluna fos alta havíem d'anar a torrar	xulla	. Guàrdia: I a beure vi. Caporal: I a cavalcar les egües
a l' atra bolchaca... Un kilo de costelles..., al depósit...	Chulles	..., al sementeri. [(Bolchaques interiors de la trinchera)] Ya puc tirar
de les de ama de cría!... Yo que creguí qu' eres un sant pare que venía	chulletes	!... Gachó: pare, sí; pero de sant, ni tant aixina. Pep· Mire
veí; y si no puc viure en un prinsipal, viuré en un porche; y si no minche	chulles	, mincharé creílles tota ma vida, y si me falta tabaco me chuplaré el
y si vosté es carniser, yo soc verdulera, y a molta honra; y si vosté ven	chulles	, yo les repartixc, y debaes, y soc més fresca qu' esta lletuga,

Pàgina 1 (de 3)

50 següents