×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb xumar |
Freqüència total: 49 |
CTILC1 |
astorament. Gaubança de gaubances! Oh sí, oh sí... Terra beneita, que | xumes | tan bé de Déu! Ja entrem a Lleida. Aquest primer pont és el del Portal; | Borodine... Cap al tard és l'hora tràgica. Dins la penombra verdosa que | xumen | les muntanyes i fondals, quan totes les coses s'esfumen a poc a poc sota | tots els vianants, captaires i mossos que transiten per aquí, i que | xuma | una llet espessa i groga com la reïna. A la casa de més amunt trobareu | mateix, els vasos anomenats "biberons", que no se sap si servien per | xumar | líquids o per a què, tan els que donem d'Eivissa com els de França, del | podrien molt bé haver-se usat com a recipients de beure a galet o | xumant | , durant els grans àpats o orgies bàquiques, o qui sap si per prendre | amb aquell fervor tan aplomat, al Josep Pruna del cafè Meyerbeer que, tot | xumant | l'aperitiu, feia també patriòtiques declaracions fervoroses, però minades | de dos en dos, fins aconseguir una pasta ben mòlta, procurant que no | xumin | oli. Fet això s'hi afegirà, mesclant-ho, 2 lliures i © | d'energia psíquica que caldria per a la seva repressió. El nen que es | xuma | el dit gros, a falta del pit de la mare, actua per desplaçament. El | qual no serà, en aquest nivell, sinó una realitat susceptible d'ésser | xumada | . Amb l'experiència adquirida en diverses setmanes, apareixen els primers | una primera coordinació entre aquests esquemes d'acció. Un objecte és | xumat | , fregat, sacsejat, i la seva duresa, per exemple, entra per diferents | en el qual el nen se satisfà relacionant-se amb el seu propi cos (es | xuma | el dit gros, es balanceja...), en oposició a l'heteroerotisme ulterior, | en el malincònic encís que respires, en la dolcíssima tristor que | xumen | les teves parets hieràtiques. Veníem avars l'un de l'altre, mai | )] Aquí! [(Lucky es para)] És que put. [(Beu una tirada | xumant | )] A la nostra salut. [(Deixa l'ampolla, es posa a menjar)] [ | i el daurat s'enregolleix, talment plats, les llumeneres | xumen | del no-res les ombres. A la piltra han vomitat les sentors | uns dits llarchs y prims com de momia, y 'l licor, á falta de copas, era | xumat | directament de l' ampolla. Lo quadro, escassament il·luminat per una | tenir-ne tanta de quantitat els deu caldre un permís especial... En Lluís | xumava | xampany sense parar. Va demanar una altra ampolla. —Vaig donar l'adreça | de palla, darrere mateix de les anques de les bèsties, i van començar a | xumar | . Com que no hi havia cap superior, desbarraven per les butxaques en la | vida. Com per a un cagalló la teta de sa mare. I vist que el meu papà en | xumava | tant per la gargamella que en coneixia els beneficis fins al capdavall... | s'apleguessin d'aquesta forma. Penso que els de l'Enciclopèdia, que no es | xumen | el dit, deuen haver pensat que les institucions en compraran algun | entrava a la casa, s'acostava al bressol i li donava la meta perquè | xumés | fins que quedés tipa. Així l'àvia podia fer altres feines. La Dideta va | seu demble, és un conte. És segon, la semàtica que | xuma | . Les emocions vulgars són en nombre definible. | tortuga: em protegeixo les dents amb els llavis, per no fer-li mal, i l'hi | xumo | . Després, l'hi queixalo amb suavitat. L'hi agafo com si fos un micròfon i | el cap, que no i que no. I no para de riure i el nen no para de | xumar | . L'Adela s'acosta. —¿Però no és el mateix fer-ho a dins que a | masos. Eren aiguamolls en terres argiloses que retenien bé l'aigua que | xumava | i la de pluja. Les ovelles i la resta d'animals s'hi abeuraven. Van | una feina perquè donen per suposat que el destí d'aquestes criatures és | xumar | polles per tota l'eternitat. Què li hauria dit, el Nel, si ella li | i ara tot són avisos. El mòbil de Joan Ollé es posa a sonar just quan | xuma | per encendre's el cigarret. Despenja al tercer senyal. El truquen de | l'estret, jo, llavors? I ara! Vaig acceptar simulant gran satisfacció per | xumar | una glopada d'un suc terriblement desagradable que feia posar els pèls de | xirois xafarots xarrupen xarops, xerriquen xarel·lo, | xumen | xampany, xampurregen, xafallosos, xarones xanxes | la més mínima, sense motiu aparent, i es veia que no estava acostumada a | xumar | . —La nit és jove! Reia com una beneita. Qui sap què passava per dins el | ja no piulaven, i l'únic audible, sota el xim-xim que feia el príncep | xumant | , eren insectes i grills. —Em sembla que no t'acabo d'entendre, amotina | segur que la teta també es posaria a riure i ell no podria continuar | xumant | . —Però, estimada reina, no pot ser que això... Ho sap, el rei Zheng? | gaudireu d'un espectacle fascinant. Normalment, els faigs són els que més | xumen | . Com molts altres arbres de fronda, les branques dels faigs s'estiren | la trompa als nervis de les fulles o de les agulles de les coníferes, i | xumen | com cap altra espècie. La sang de l'arbre corre amb força per dins dels | agradava beure, senyora, i tant! Això sí que li agradava, senyora! I com | xumava | ! —va bramar de sobte l'intendent a la reserva, buidant la dotzena copa de | la cigarreta que Martí li oferia fent-li un somrís d'orella a orella. | Xumà | desesperat aquell tabac que li semblà que tenia gust d'herbicides, | amigablement mentre li passava un canut acabat d'encendre del qual | xumà | aclucant molt els ulls i prement fort els llavis. El fum li cremà la | d'Alginet. Per això passe poc per la placeta— rossegà entre dents mentre | xumava | desesperat. Els dos amics mig s'abraçaren cofois. Per Marc el Guripa era | al metge, a les màquines— afirmà amb els ulls vidriosos mentre | xumava | de la cigarreta quasi fins al punt d'ofegar-se. Marc restà pensarós. La | finalment arrencant les riallotes del Marc i de l'Aure que també havien | xumat | una mica d'aquell canó oliós i d'intens aroma. El Nàpias ni reaccionà. | vesprada en aquest bar de merde?— irrompé Joseph. Marcel | xumà | desesperat la cigarreta i escopí a l'aire una redona perfecta de fum. | d'això de la mili. Peus plans— digué Marc a sota veu alhora que | xumava | desesperat del canut. —Cremaràs la trompeta si tu fumes | més encara que Arantxa o que qualsevol altra. Llavors sentí com Marisun | xumava | amb força de la cigarreta. —¿Y tu por qué mas magreao?— | eixut mentre Trico s'aguantava les rialles i el Nàpias tancava els ulls i | xumava | com un boig d'un gros canut. Bernat recollí els genolls sobre la panxa i | una cigarreta i li la passà en un inequívoc gest de companyonia. Pep | xumà | amb força, inclinant molt cap enrere la seua grossa testa i, després de | els diners que tanta falta ens fan en casa— li mormolà la dona. Pep | xumà | i mirà burleta el menut tot cercant la seua complicitat, però aquest | els llavis una cigarreta amb la boqueta ben humitejada de saliva. Minerva | xumà | tancant una mica els ulls alhora que balancejava les cames igual que una | als llavis tremolosa, amb por de cremar-se'ls amb la boqueta de cartó. | Xumà | lentament, quasi sense tocar-la, amb els ulls tancats i el cap una | de sobte, d'entre la gent. Se la veia una mica atordida, d'haver estat | xumant | força durant tota la nit. —Ei, tíos. Torneu al poble?— els | fer callar. Marc, esgotat, s'assegué al terra i petà foc a una cigarreta. | Xumà | dèbilment i aixecà la vista al cel. Hi havia núvols de vent, llargs i |
|