Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

astorament. Gaubança de gaubances! Oh sí, oh sí... Terra beneita, que	xumes	tan bé de Déu! Ja entrem a Lleida. Aquest primer pont és el del Portal;
Borodine... Cap al tard és l'hora tràgica. Dins la penombra verdosa que	xumen	les muntanyes i fondals, quan totes les coses s'esfumen a poc a poc sota
tots els vianants, captaires i mossos que transiten per aquí, i que	xuma	una llet espessa i groga com la reïna. A la casa de més amunt trobareu
mateix, els vasos anomenats "biberons", que no se sap si servien per	xumar	líquids o per a què, tan els que donem d'Eivissa com els de França, del
podrien molt bé haver-se usat com a recipients de beure a galet o	xumant	, durant els grans àpats o orgies bàquiques, o qui sap si per prendre
amb aquell fervor tan aplomat, al Josep Pruna del cafè Meyerbeer que, tot	xumant	l'aperitiu, feia també patriòtiques declaracions fervoroses, però minades
de dos en dos, fins aconseguir una pasta ben mòlta, procurant que no	xumin	oli. Fet això s'hi afegirà, mesclant-ho, 2 lliures i ©
d'energia psíquica que caldria per a la seva repressió. El nen que es	xuma	el dit gros, a falta del pit de la mare, actua per desplaçament. El
qual no serà, en aquest nivell, sinó una realitat susceptible d'ésser	xumada	. Amb l'experiència adquirida en diverses setmanes, apareixen els primers
una primera coordinació entre aquests esquemes d'acció. Un objecte és	xumat	, fregat, sacsejat, i la seva duresa, per exemple, entra per diferents
en el qual el nen se satisfà relacionant-se amb el seu propi cos (es	xuma	el dit gros, es balanceja...), en oposició a l'heteroerotisme ulterior,
en el malincònic encís que respires, en la dolcíssima tristor que	xumen	les teves parets hieràtiques. Veníem avars l'un de l'altre, mai
)] Aquí! [(Lucky es para)] És que put. [(Beu una tirada	xumant	)] A la nostra salut. [(Deixa l'ampolla, es posa a menjar)] [
i el daurat s'enregolleix, talment plats, les llumeneres	xumen	del no-res les ombres. A la piltra han vomitat les sentors
uns dits llarchs y prims com de momia, y 'l licor, á falta de copas, era	xumat	directament de l' ampolla. Lo quadro, escassament il·luminat per una
tenir-ne tanta de quantitat els deu caldre un permís especial... En Lluís	xumava	xampany sense parar. Va demanar una altra ampolla. —Vaig donar l'adreça
de palla, darrere mateix de les anques de les bèsties, i van començar a	xumar	. Com que no hi havia cap superior, desbarraven per les butxaques en la
vida. Com per a un cagalló la teta de sa mare. I vist que el meu papà en	xumava	tant per la gargamella que en coneixia els beneficis fins al capdavall...
s'apleguessin d'aquesta forma. Penso que els de l'Enciclopèdia, que no es	xumen	el dit, deuen haver pensat que les institucions en compraran algun
entrava a la casa, s'acostava al bressol i li donava la meta perquè	xumés	fins que quedés tipa. Així l'àvia podia fer altres feines. La Dideta va
seu demble, és un conte. És segon, la semàtica que	xuma	. Les emocions vulgars són en nombre definible.
tortuga: em protegeixo les dents amb els llavis, per no fer-li mal, i l'hi	xumo	. Després, l'hi queixalo amb suavitat. L'hi agafo com si fos un micròfon i
el cap, que no i que no. I no para de riure i el nen no para de	xumar	. L'Adela s'acosta. —¿Però no és el mateix fer-ho a dins que a
masos. Eren aiguamolls en terres argiloses que retenien bé l'aigua que	xumava	i la de pluja. Les ovelles i la resta d'animals s'hi abeuraven. Van
una feina perquè donen per suposat que el destí d'aquestes criatures és	xumar	polles per tota l'eternitat. Què li hauria dit, el Nel, si ella li
i ara tot són avisos. El mòbil de Joan Ollé es posa a sonar just quan	xuma	per encendre's el cigarret. Despenja al tercer senyal. El truquen de
l'estret, jo, llavors? I ara! Vaig acceptar simulant gran satisfacció per	xumar	una glopada d'un suc terriblement desagradable que feia posar els pèls de
xirois xafarots xarrupen xarops, xerriquen xarel·lo,	xumen	xampany, xampurregen, xafallosos, xarones xanxes
la més mínima, sense motiu aparent, i es veia que no estava acostumada a	xumar	. —La nit és jove! Reia com una beneita. Qui sap què passava per dins el
ja no piulaven, i l'únic audible, sota el xim-xim que feia el príncep	xumant	, eren insectes i grills. —Em sembla que no t'acabo d'entendre, amotina
segur que la teta també es posaria a riure i ell no podria continuar	xumant	. —Però, estimada reina, no pot ser que això... Ho sap, el rei Zheng?
gaudireu d'un espectacle fascinant. Normalment, els faigs són els que més	xumen	. Com molts altres arbres de fronda, les branques dels faigs s'estiren
la trompa als nervis de les fulles o de les agulles de les coníferes, i	xumen	com cap altra espècie. La sang de l'arbre corre amb força per dins dels
agradava beure, senyora, i tant! Això sí que li agradava, senyora! I com	xumava	! —va bramar de sobte l'intendent a la reserva, buidant la dotzena copa de
la cigarreta que Martí li oferia fent-li un somrís d'orella a orella.	Xumà	desesperat aquell tabac que li semblà que tenia gust d'herbicides,
amigablement mentre li passava un canut acabat d'encendre del qual	xumà	aclucant molt els ulls i prement fort els llavis. El fum li cremà la
d'Alginet. Per això passe poc per la placeta— rossegà entre dents mentre	xumava	desesperat. Els dos amics mig s'abraçaren cofois. Per Marc el Guripa era
al metge, a les màquines— afirmà amb els ulls vidriosos mentre	xumava	de la cigarreta quasi fins al punt d'ofegar-se. Marc restà pensarós. La
finalment arrencant les riallotes del Marc i de l'Aure que també havien	xumat	una mica d'aquell canó oliós i d'intens aroma. El Nàpias ni reaccionà.
vesprada en aquest bar de merde?— irrompé Joseph. Marcel	xumà	desesperat la cigarreta i escopí a l'aire una redona perfecta de fum.
d'això de la mili. Peus plans— digué Marc a sota veu alhora que	xumava	desesperat del canut. —Cremaràs la trompeta si tu fumes
més encara que Arantxa o que qualsevol altra. Llavors sentí com Marisun	xumava	amb força de la cigarreta. —¿Y tu por qué mas magreao?—
eixut mentre Trico s'aguantava les rialles i el Nàpias tancava els ulls i	xumava	com un boig d'un gros canut. Bernat recollí els genolls sobre la panxa i
una cigarreta i li la passà en un inequívoc gest de companyonia. Pep	xumà	amb força, inclinant molt cap enrere la seua grossa testa i, després de
els diners que tanta falta ens fan en casa— li mormolà la dona. Pep	xumà	i mirà burleta el menut tot cercant la seua complicitat, però aquest
els llavis una cigarreta amb la boqueta ben humitejada de saliva. Minerva	xumà	tancant una mica els ulls alhora que balancejava les cames igual que una
als llavis tremolosa, amb por de cremar-se'ls amb la boqueta de cartó.	Xumà	lentament, quasi sense tocar-la, amb els ulls tancats i el cap una
de sobte, d'entre la gent. Se la veia una mica atordida, d'haver estat	xumant	força durant tota la nit. —Ei, tíos. Torneu al poble?— els
fer callar. Marc, esgotat, s'assegué al terra i petà foc a una cigarreta.	Xumà	dèbilment i aixecà la vista al cel. Hi havia núvols de vent, llargs i