Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

astorament. Gaubança de gaubances! Oh sí, oh sí... Terra beneita, que	xumes	tan bé de Déu! Ja entrem a Lleida. Aquest primer pont és el del Portal;
Borodine... Cap al tard és l'hora tràgica. Dins la penombra verdosa que	xumen	les muntanyes i fondals, quan totes les coses s'esfumen a poc a poc sota
tots els vianants, captaires i mossos que transiten per aquí, i que	xuma	una llet espessa i groga com la reïna. A la casa de més amunt trobareu
mateix, els vasos anomenats "biberons", que no se sap si servien per	xumar	líquids o per a què, tan els que donem d'Eivissa com els de França, del
podrien molt bé haver-se usat com a recipients de beure a galet o	xumant	, durant els grans àpats o orgies bàquiques, o qui sap si per prendre
amb aquell fervor tan aplomat, al Josep Pruna del cafè Meyerbeer que, tot	xumant	l'aperitiu, feia també patriòtiques declaracions fervoroses, però minades
de dos en dos, fins aconseguir una pasta ben mòlta, procurant que no	xumin	oli. Fet això s'hi afegirà, mesclant-ho, 2 lliures i ©
d'energia psíquica que caldria per a la seva repressió. El nen que es	xuma	el dit gros, a falta del pit de la mare, actua per desplaçament. El
qual no serà, en aquest nivell, sinó una realitat susceptible d'ésser	xumada	. Amb l'experiència adquirida en diverses setmanes, apareixen els
una primera coordinació entre aquests esquemes d'acció. Un objecte és	xumat	, fregat, sacsejat, i la seva duresa, per exemple, entra per diferents
en el qual el nen se satisfà relacionant-se amb el seu propi cos (es	xuma	el dit gros, es balanceja...), en oposició a l'heteroerotisme ulterior,
en el malincònic encís que respires, en la dolcíssima tristor que	xumen	les teves parets hieràtiques. Veníem avars l'un de l'altre, mai
)] Aquí! [(Lucky es para)] És que put. [(Beu una tirada	xumant	)] A la nostra salut. [(Deixa l'ampolla, es posa a menjar)] [
i el daurat s'enregolleix, talment plats, les llumeneres	xumen	del no-res les ombres. A la piltra han vomitat les sentors
uns dits llarchs y prims com de momia, y 'l licor, á falta de copas, era	xumat	directament de l' ampolla. Lo quadro, escassament il·luminat per una
tenir-ne tanta de quantitat els deu caldre un permís especial... En Lluís	xumava	xampany sense parar. Va demanar una altra ampolla. —Vaig donar l'adreça
de palla, darrere mateix de les anques de les bèsties, i van començar a	xumar	. Com que no hi havia cap superior, desbarraven per les butxaques en la
vida. Com per a un cagalló la teta de sa mare. I vist que el meu papà en	xumava	tant per la gargamella que en coneixia els beneficis fins al capdavall...
s'apleguessin d'aquesta forma. Penso que els de l'Enciclopèdia, que no es	xumen	el dit, deuen haver pensat que les institucions en compraran algun
entrava a la casa, s'acostava al bressol i li donava la meta perquè	xumés	fins que quedés tipa. Així l'àvia podia fer altres feines. La Dideta va
seu demble, és un conte. És segon, la semàtica que	xuma	. Les emocions vulgars són en nombre definible.
tortuga: em protegeixo les dents amb els llavis, per no fer-li mal, i l'hi	xumo	. Després, l'hi queixalo amb suavitat. L'hi agafo com si fos un micròfon i
el cap, que no i que no. I no para de riure i el nen no para de	xumar	. L'Adela s'acosta. —¿Però no és el mateix fer-ho a dins que a
masos. Eren aiguamolls en terres argiloses que retenien bé l'aigua que	xumava	i la de pluja. Les ovelles i la resta d'animals s'hi abeuraven. Van
una feina perquè donen per suposat que el destí d'aquestes criatures és	xumar	polles per tota l'eternitat. Què li hauria dit, el Nel, si ella li
i ara tot són avisos. El mòbil de Joan Ollé es posa a sonar just quan	xuma	per encendre's el cigarret. Despenja al tercer senyal. El truquen de
l'estret, jo, llavors? I ara! Vaig acceptar simulant gran satisfacció per	xumar	una glopada d'un suc terriblement desagradable que feia posar els pèls de
xirois xafarots xarrupen xarops, xerriquen xarel·lo,	xumen	xampany, xampurregen, xafallosos, xarones xanxes
la més mínima, sense motiu aparent, i es veia que no estava acostumada a	xumar	. —La nit és jove! Reia com una beneita. Qui sap què passava per dins el