Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Un esquitx d'ase arrossegava amb pena el ple vehicle, i l'amo no planyia	xurriacades	a l'animal. Potser no venien d'enlloc ni anaven enlloc. Aquest meu vell,
progressisme i de l'Estat liberal a ultrança, els caigueren damunt les	xurriacades	del baró de Meer o les bombes d'Espartero. I els obrers veieren com
Marxava poc a poc, però amb seguidesa i bon compàs, sense crits ni	xurriacades	; i enc que les estores baixes i les galgues i les rodes havien rebut de
en la pols del rial. Avançava mansoia. Les anques, plenes de bromera. Una	xurriacada	: —Arri. El brandar del carruatge ensopia a la vella. S'endormiscava.
a fotre'ns. I, a la fitxa, l'anotació de rigor... Qui sap si amb tantes	xurriacades	no em van esgavellar per dins i no hi toco... Et mossegues els llavis.
et condueixen cap a uns anònims subterranis on t'arrenquen la pell a	xurriacades	, et dobleguen l'esquena i, resulta fantàstic, aleshores, a flor de carn
violències que exercia contra les febleses del propi cor, a manera de les	xurriacades	sobre una bèstia endormiscada, es traduïen per precipitacions i
capdavall el cavall gros resta deslligat del carro i l'home li clava una	xurriacada	al bell mig del cap, entre les orelles, que la bèstia espolsa tot
? Quin mal us hem fet, nosaltres? —Au, no sigueu fleumes... A seguir! A	xurriacada	neta els van fer arribar fins el setial dels déus. Allí, prosternats, els
altra vegada la seva veu sentimental i tremenda. En Picó posà d'una	xurriacada	el mul al trot i es van trobar als afores d'aquell poble. Hi havia un
xarret. Enganxà el mul. Jo no gosava dir res, creient-lo trastocat. Ventà	xurriacada	al mul i amb gran sorpresa meva emprengué el camí de la terra de
començat una frase cursi. Pujà d'un salt, prengué les regnes i ventà	xurriacada	. Tots havíem sortit al camí de carro, però no ens digué res. Ni ens
medicaments...? Penseu que l'efecte de l'excitant cardíac és el de la	xurriacada	que es dóna al cavall perquè, obligant-lo a un esforç superior, tregui el
blasfèmies, havien ofès les orelles de les senyores, per la insòlita	xurriacada	, tant de la forma com del concepte. Jo estava positivament entusiasmat
d'ésser precisament negre. Feta aquesta operació pegaven fortament moltes	xurriacades	al pobre ca, perquè fugís i l'arrenqués. El gos moria en aquesta
és possible que demà ni el mateix crític es recordi, al costat de les	xurriacades	de carreter a vells mestres com Colom o com Togores, que tenen al seu
al mig un estret corredor per on passava el contramestre, que repartia	xurriacades	als qui no remaven ferm. La popa solia ésser molt elevada, amb un vistós
les carns del petit alumne era dolorós. Però ¿què importava, si aquella	xurriacada	el lliurava de les penes eternes de l'infern? Hem fet alguna al·lusió a
Ja no es veia claror de lluna i un llampec travessà el cel com una	xurriacada	, de dalt a baix. A l'últim, amb els peus, pogué aixecar la mosquitera i
als generals i plurals. L'esclau, condemnat a tasques brutals a força de	xurriacades	, cal que esdevingui un home que treballa amb l'emoció que el seu esforç
diria, mal em matéssiu. L'home engegà una mena de crit ronc i clavà una	xurriacada	contra el xicot. Tomàs la sentí als braços i al coll. Caigué sobre la
un celler sense sortida, es barrejava amb el record de la roentor de les	xurriacades	. Aclucà els ulls i tombà el cap. Mai no s'hauria imaginat que la
pres, anant a tomballons perquè els policies colonials l'empenyen a	xurriacades	... Però la seva gran escena és la del nen: l'infant passeja graciós entre
trontollar res, centrant el "castell" perquè no rebrinqui i esquivar la	xurriacada	. Com ja havem dit, el "pom de dalt" té d'estar ben preparat i la persona
desfici de presentarse al chalet. En Rossendo, tementse alguna	xurriacada	de l'Elvira, va resistir l'envit tant com pogué, quedant, a la fi, en que
n'anaven deixaven lloc amb gran recansa, decidint-se a l'estimul d'alguna	xurriacada	. Ageguda dessota l'ombra dels arbres, una dòna venia taronges, i al seu
son: ¡Arre! Castanya!... ¡Veyam si 't despertaré!... y li clavava una	xurriacada	sobre las áncas... ¡Apa! cansonera! que 's fa tart y vol plourer! Mes la
de saltar y lladrar de content, per' apartarlo de son costat li doná una	xurriacada	que agafantlo de ple á ple lo feu fugir coixejant, tot dient ay, ay,
lo feu fugir coixejant, tot dient ay, ay, ay. L' esbalech de la	xurriacada	y los crits del gòs, feren saltar esbaradas á las gallinas, de las barras
banyes i provar d'actuar d'una altra manera: per exemple, foragitant a	xurriacades	la puta fastigosa del seu niu d'amor; o reptant a un duel aquells dos
.» El mulater era fill d'Adam; no cal que digui res més. Va donar una bona	xurriacada	a cada mula i tot mirant de cara l'abadessa i Margarida (ho va fer així
per als indígenes funciona liquada: els és més fàcil rebre una	xurriacada	cada parell de mesos que haver de posar el coll a la feina vuit o dotze
i el seu botxí, els quals si visquessin sens dubte em sotmetrien a	xurriacades	perquè ells portaven una corona i jo no. No sóc un revolucionari, però
obligant-la a incorporar-se. De cop i volta, el crit li espetega com una	xurriacada	a la memòria. S'ennuega, rebutja el tassó que l'altra li acosta als
cara. Sota la paperina de claror taronja del vespre d'estiu, o bé en la	xurriacada	de gebre i de granissa que venta l'hivern, o, encara, en la violència
el nas de la gira del llit feia basarda perquè senties a la pell com una	xurriacada	, em despertaven cada dia les veus de les noies de les Masies que passaven
n'adones. El món es pot enfonsar al teu voltant, la gent es pot matar a	xurriacades	, que tu continuaràs pelant la taronja, que en aquell moment és l'únic que
i una altra vegada al front. Al cap de tres dies de tornar al fandango,	xurriacada	!, una descàrrega de morter el deixa ferit al cap. Au, anem, tornem a
El març marçot s'acomiada amb cru calbot,	xurriacada	de mal bruixot: gelor i nevada. el pitjor
gran del que li correspon. En endavant ja no convindrà de pegar-li cap	xurriacada	més; ans al contrari, només veure que algú se li acosta per darrere,
deixar-los veure el que hi ha davant seu, i en esperonar-los o pegar-los	xurriacada	, hom els esparvera fins al punt de deixar-los trasbalsats i posar-los en