Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

missioners a escampar l'aigua beneita; després hi va l'explotador amb les	xurriaques	. Llegiu el llibre del vostre compatriota Gide sobre el Congo i veureu que
blanques ratllades de vermell que els treuen la suor del pit a cops de	xurriaques	, d'ocells que tenen un volar agiragonçat com si duguessin el ventre ple
vegades son pare, que sempre carretejava fems, l'havia d'empaitar amb les	xurriaques	. Al fort de l'hivern, molts matins sortia una dona jove, bocamolsuda,
l'escambell!... Equèhe! An ell li donaran sopetes i a tu te petaran les	xurriaques	si no fas bondat... I quan veieren que la criatura, de primer innocent,
ferrades relliscant sobre l'empedrat estrident. I sonava espetec de	xurriaques	, i, retrunyint cases amunt, s'alçava fins al cel la veu poderosa del
l'impuls de la seva marxa per ajustar-se a la de la rècula. Duia les	xurriaques	a la mà, i anava amb l'armilla descordada i el gec penjat al muscle. I
cap al Pont de Pedra. Quatre crits del carreter, algun espetec de les	xurriaques	i tot marxà com una seda. El carro se'm presentà, aleshores, per darrera.
carros i dels carreters i jugava per la pols de la carretera amb unes	xurriaques	penjades al coll. Demanava als carreters que em deixessin pujar i quan em
fóssim ruls i hi trotàvem per sobre com cavalls, tot fent espetegar les	xurriaques	, i els més grandassots, a l'hora de la marinada, ventàvem algunes palades
De lla en lla, para la cançó, aixeca el boscall que fa anar a tall de	xurriaca	i el descarrega amb tota la força damunt l'anca esquàlida del pobre ruc
despreciat en sos capricis d'home impotent, i aleshores, prenent unes	xurriaques	de nusos aporrinava la pobra esposa fins que la veia amollada i
faç ni jo la seva. Va entrar al carruatge, la porta es tancà, petà la	xurriaca	, i se n'anaren per entremig de l'espessa boscúria, on mos raigs no podien
allí; era una pinya, un raïm, una magrana de curiosos: cotxers amb les	xurriaques	, carreters amb la tralla, municipals amb el sabre, urbans amb el bastó,
prima a nosaltres, però qui no us feia fer la gara-gara als amos de les	xurriaques	?... Us crèieu els grans manaies i ni sabíeu ensumar d'on us ventarien la
i, de vegades, jo el veia passar pel Rial de la Serp fent petar les	xurriaques	prop les orelles del cavall, mentre deixava anar una paraulota de les
" llarg, de "crossa", i d'altres amb un de prim i curt, amb una	xurriaca	a la punta, que no els dóna cap autoritat. Els clams dels pastors Els
però que treballava a tot gas com la musculatura d'un negre sota les	xurriaques	de la més sagaç ambició. El doctor Dualde ens oferí, als estudiants
a to; tant per a rebre la cordialitat d'uns braços com la coïssor d'unes	xurriaques	. III L'any 1913 començà normalment, però el
indumentària típica de l'ofici, la més nova del seu us, el tirapeu o la	xurriaca	a la mà i generalment acompanyats d'un xai o moltó guarnit que feien
de la vila, abillats amb les soques, sarró, la carabassa i les	xurriaques	, que feien petar enlaire, i acompanyats del seu moltó manso,
n'hagués gaudit. Sense escoltar les explicacions del pastor, sortiren les	xurriaques	i va començar de pegar-li. Ni un ni cap de tots els mossos i criats que s'
el vindríeu a segrestar. L'home respirava feixugament, amb l'improvisada	xurriaca	encara a les mans. Tomàs tingué una revifada d'ira i no pogué contenir la
una sorpresa. Aquestes paraules foren acompanyades d'un gran petament de	xurriaca	que Amadeu es complaïa a fer percudir en un floraleig hàbil. Somreia
per sobre l'estesa de garbes. Amb so apagat, sentireu el petar de les	xurriaques	i el cantar dels batadors, rebesavis nostres, colrats de pell i de cor
poder respirar. Després de tancada la portella, lo conductor fá petar las	xurriacas	, se sénten los picarols de las mulas y en marxa. Passan alguns minuts de
lo monastir, se posan las mulas al trot, se fá petar de valent las	xurriacas	y entrém en lo recinte del santuari per lo portal, mentres nos están
glo, glo, bèstia soturna! No hi ha mel, ni gel, ni cel.	Xurriaques	i tambor, pols i vent de cantonada. Els dits toquen sens parar.
i de fer-me gruar pel rosegó, després d'haver provat la	xurriaca	i els bancs de la presó; llavores que ja em veia les
el Crist que defallia. Li donen tracte cruent amb flagells de	xurriaca	: salins i fulles de col... Quan cau per terça vegada
i la vianda que fa el ventre gras, i les riotes i les	xurriaques	, i la femella despullada al jaç? ¿Què hi fa que se li
lluny, hi havia una clotada de basarda, amb renecs,	xurriaca	i cops de puny, i diables, i forques, i fogueres, i
i les gràcies ocultes no les veu. Prou mereix sê escaldat de	xurriaques	, si dalt les golfes saquejava l'or, i fugia
i omplî el celler florit de gom a gom, mossegant les mateixes	xurriaques	que van servir per escalda'ls el llom. Però ningú comptava que
i de tot donaran la culpa a tu. Després t'ensenyaran les	xurriaques	i en el teu cos faran brotâ el caliu, i abans ell no
i vil, carn tendra i joveneta castigada pel cop de	xurriaca	de l'abril. I les paraules voliqueig d'abelles,
i no veure el món d'un to begut, el fàstic ha empunyat les	xurriaques	, però la mà de l'home no ha pogut. Que encara que sóc
els que tenen els dits per escanyar, els que tenen	xurriaques	a l'esquena i els que tenen les nines per plorar. Els
teules amb les dents. El vent, el vent! Tot boscallada forta, i	xurriaca	contra els cinc sentits, que t'agafa pel coll i se t'emporta
a mesura que feien via s'animaven perquè el cotxer feia petar les	xurriaques	a l'aire i ells s'engrescaven de debò. La diligència sotraguejava, es
bastit i a la teva contrada paterna." Així havent dit, flingà amb les	xurriaques	lluentes les mules: i en un no-res, jaquiren les aigües del
anar seguint a peu les serventes i Ulisses; i feia petar les	xurriaques	amb seny. I el sol es colgà, i arribaren al bosc famós,
del cel a l'aigua verdosa, quan el foc, amb un so de	xurriaques	, dóna batudes pels camins deserts i balbs de la
y del rebuscament? Altres cops, sembla que'l teu ideal sigui'l fuet, la	xurriaca	del crítich ibsenià ò bé'l sarcasme del caricaturista. Però ¿quàn han
que al Lluiset els Reis no li portarán res?... Sr· Ramón Unes	xurriaques	... Lluiset Oy que no, un caball ben gros. Sr· Ramón
de la camisa arremangades, cabells destriats fins a cobrir-li el front i	xurriaca	a les mans, que petava, ininterrompudament, de des que apuntava el sol
les veles i entre els raigs de les rodes. Música de cascavells i petar de	xurriaques	. Cants i rialles. Corrandes i cançons. L'entrada a la vila es fa a tot
i no trobava la manera de fer-li allargar el pas, ni amb ajut de les	xurriaques	. En entrar a la vila, i només de veure la cara de la gent, tot seguit va
aquest home que ha sentit durant deu anys, al viu de l'esquena de	xurriaca	dels guardes de la presó? Qui és aquest que després de covar tanta fel
perquè baixeu i sortiu a la llum del dia. Xecs	Xurriaques	de carreter Xurriaques de tralla plana Xurriaques rodones Xurriaques
sortiu a la llum del dia. Xecs Xurriaques de carreter	Xurriaques	de tralla plana Xurriaques rodones Xurriaques quadrades Palmeta. Escala i

Pàgina 1 (de 3)

50 següents