Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

celestes tabernacles, on dormiren amanyagats per un fresquívol	zèfir	, llevat de tots aquells qui, en llur ofici, al volt
de Llevant i Ponent, oblic, es llança l'Eurus i es llança el	Zèfir	, amb llur fressa lateral, el Sirocco i el Libecchio.
dels cimerals en llargues linies trèmoles, enjogaçades amb els	zèfirs	, un hauría pogut imaginar-los gegantins serpents de Siria retent
que rera'l vel de blanca espuma harmonisen tota una sinfonia de blancs de	zèfir	i de verts d'esmeragda amb reflexes indefinibles d'àgates i rubís, morats
el vespre i les ribes entebeïdes pel sol ponent són propers als	zèfirs	. l'Escítia i l'Ossa Major són envaïts pel glaçat Bòreas. la
l'occident equinoccial ens envia el /favonius\, que t'anomenaran	zèfir	fins els qui no saben de grec. De l'occident solsticial ens ve el
llatines. Heus ací els mots més usuals; procedents de © grega	zèfir	, zel, zodiac, zona, zoològic; procedents de © àrab zagal,
/z\ en general i /s\ entre dues vocals. Ex.: zebra,	zèfir	, zero, zenit, zinc, zodíac, zona, zoologia, alzina, colze, salze, donzella
i de nèctar; una mel abundosa eixia de l'escorça dels arbres; el dolç	zèfir	perfumava l'aire i li donava un esclat primaveral. Era l'Edat
de l'aigua com si fossin naus d'alabastre mogudes per l'alè càlid del	zèfir	, Leda no veu cap ésser vivent. Si Júpiter fos un d'aquests ocells
de la processó apareixia un vaixell que semblava menat per l'invisible	zèfir	; en aquest vaixell, com una vela, hi havia, estès, el vel sagrat que els
les aigües blanqueja. Dolçament bressolada per la carícia embaumada del	zèfir	, l'enorme petxina va apropant-se a les ribes de Xipre, hi embarranca i
troba en Bacus un marit. Durant aquest temps, el vaixell, empès pels	zèfirs	favorables, ja no està lluny del terme del seu viatge. Hom està en vistes
de gent a l'altra banda de la mar? ¿I per què no esperarà que Neptú i els	zèfirs	es posin d'acord per facilitar-li la navegació? Si els fills de
de la terra y á aquesta li succeheix una nit serena moguda per un dols	zéfir	; si 's veuhen alguns núvols ó boyras vaporosas se quedan al horizó sens
cada dia? En els ulls de les verges, estels. Bolves de	zèfir	sonorants ones verdes: la Primavera A aquella
jo dins el tot Posta Del vaixell de les veles de	zèfir	l'irradiador de proa ha xuclada la sang del sol
I la terra s'emporpra en la costa granada. Del vaixell de les veles de	zèfir	ara arriba una veu: —Mariner mariner si pren vol la
allunya't del rocam que el vaixell de les veles de	zèfir	bell corsari s'en va. Carregat a coberta del reflex
tortra en camp damascé? O penes en gola de llop con l'home damnat? Quin	zèfir	t'esbulla els cabells quan ets a la carena segellant tristors? Quina
plaer; i per paraules al suau mormoleig del	zèfir	que s'esqueixa pel brancatge i la fullada d'aquest camp
ses tardors maduren; xiscla i arriba, entre un vol de	Zèfirs	i d'orenetes, la primavera germinal i clara; nítides
món es transfigura. Ara he vist la puixança del sembrat, i un	zèfir	he sentit intermitent, que vola lleuger, com si s'alcés per a
sóc més dolç que la mar quan no fa cap remor, i seré més falaguer que el	zèfir	. Al mateix temps podré ésser el més rialler dels convidats, el més afecte
Com partirem? Oscat. Clareja? Jonh. No trigarà. El	zèfir	de l'albada s'endevina rera l'enlleganyat de la pluja. Desancorem a les
i allí Olsen vengué la planxa de vori a un orfebre cingalenc, per uns	zèfirs	falsos. Jo la vaig trobar, finalment, entre un munt d'andròmines, dins
serena, com esposoris d'una verge casta... Les veus s'abaixen y els	Zèfirs	corren entre un misteri vagarós d'ensomni. Sobre'ls esculls, les
de perllongada nota, canta un cant d'Himeneu interminable... Fugen els	Zèfirs	, les Serenes riuen y en els banchs de coral s'arremoixellen, porugues de
cim de les muntanyes blanques i el terròs se desfà a l'alè del	Zèfir	, comenci el bou llavors ja de bona hora a panteixar
llampega de la part del Bòreas cruel, quan tronen els casals de	Zèfir	i de l'Eure, les síquies totes s'omplen i aneguen
el vol saber, primer que vulgui conèixer quanta arena mou el	Zèfir	en les riberes líbiques, o quantes onades jònies a la
el camp diví; i afluixen llur sina els camps al tebi bes de	Zèfir	, i tremola en tot brot la saba tendra, i a sols
en les altes roques, dretes s'estan, girades vers el	Zèfir	, i aspiren l'aura frèvol; i a vegades se fan prenys
mentre duri la hivernada. Quan ve l'alegre istiu, cridat pels	zèfirs	, trametràs a pastures de muntanya un i altre ramat.
cridava com ja no venia, com tant trigaven els mandrosos	zèfirs	. I era el primer que veia ses abelles eixamenades i
Això fa hom quan les onades rua l'alè primer primaveral dels	Zèfirs	, ans que el camp vermellegi amb colors noves, abans
donant ab sa estelada de flors blanques flayre al	zefir	, á les abelles mel. Com les rosses abelles, quant l' oviran van
de pedra, eixes motllures y fullatges que mourían los besos del	sefir	. Allí ab lo pensament tot ho transporta, desde 'l pom del
mai s'hi veu pluja; ans l'Oceà tothora hi envia els oratges del	Zèfir	, d'un alenar tan viu, perquè hi refresquin els homes;
ni manqui, ni d'hivern ni d'estiu, en tot l'any; ans el	zèfir	, que hi bufa sempre, quan l'un apunta, en madura ja un altre, i
Dels tòtils invisibles la melodia alterna ab el cant pla del	cèfir	qui passa poc a poc. En la vesllum s'enarca, piramidal, un
son les blanques, flonges escumes de les deus y'ls	cèfirs	indiscrets qui amanyaguen les branques ab un eròtic xiuxiuetg
de la regina y —Jo l' accepto, digué. Al acabar eixos mots, los follets,	céfirs	y faunos comensaren á ballar y saltar al compás de la música que feyan
de sa estimada rosa, pregá tant, que per gracia especial fou convertit en	céfir	, y anava á besarla constantment foll d' amor per ella; y quant la nit
y, plena de passió, quan aqueixa li obrí ben be 'l cor, conegué en lo	céfir	á son antich y may prou plorat amador. Per aixó, lo tercer dia, quan
las veus dels dos enamorats; á una senyal seva pararen de mormolar los	céfirs	, restaren tranquilas las fullas dels arbres, las flors y las herbetas, y
l'urracá y també de sa rábía. Tot vos es aquiló, per mi tot es	zefir	. Encara vinguésseu al mon baix lo fullatge, Ab que
Violetas boscatanas de perfums bells los	zefirs	aromisan los zefirs freschs; y es tant fragant son
de perfums bells los zefirs aromisan los	zefirs	freschs; y es tant fragant son flayre qu' aquell que
pescadoras, infladas velas portant pel dols alé del	zefir	que 'n besarlas se complau. Pescadors demunt las

Pàgina 1 (de 2)

50 següents