DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
zonació F 41 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb zonació Freqüència total:  41 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la vida a plantes generalment petites, moltes d'elles endèmiques. La zonació de la vegetació de ran de la mar fins terra endins, és la següent: on
temperatures són baixes, i amb un hivern molt llarg, fred i fosc. Aquesta zonació general pot sofrir importants excepcions particulars: Primerament, les
d'Indonèsia i del SE d'Àsia. Les serralades de muntanyes alteren també la zonació. Al costat de sobrevent les pluges orogèniques fan que la precipitació
és pas gaire rigorosa. Al vessant septentrional dels Alps hom observa una zonació altitudinal que comprèn els estatges següents: estatge de la roureda,
del bosc de bedolls, zona de la tundra. Una certa semblança entre les zonacions altitudinal i latitudinal és deguda al fet que la temperatura baixa tant
contínua. Les muntanyes de les diverses zones de vegetació posseeixen zonacions altitudinals tan diferents entre elles que val més que les tractem en els
són típiques de totes les muntanyes tropicals exposades als vents. La zonació altitudinal és causada per l'augment de les precipitacions, mentre la
la zona climàtica equatorial no és pas freqüent de poder observar aquesta zonació perquè és excepcional de trobar una variació gradual de la pluviositat
variació gradual de la pluviositat com la de Veneçuela. Però la mateixa zonació pot ésser observada d'una manera general si anem de l'equador als
mentre en els tipus secs ho és la quantitat de pluja anual. A l'Àfrica la zonació que estudiem és difícil d'observar. La humanització més intensa i la
d'elles en una zona ben definida i rarament formen poblacions mixtes. La zonació està en relació amb les marees. Com més a prop viu una espècie de la vora
ordinari a les espècies tropicals. La fig. 35 mostra la zonació típica del manglar, la pressió osmòtica potencial del sòl i la de les
pressió osmòtica potencial del sòl i la de les fulles de les plantes. La zonació s'estableix com a resultat de la competència entre les diferents
a la vorada externa del manglar. A les regions sempre humides la zonació dels manglars és més complicada: Avicennia hi sembla lligada als sòls
A les muntanyes de la regió mediterrània hom distingeix: a) La zonació altitudinal humida de les muntanyes de la part septentrional, en les
temperatura, sinó que també desapareix el període eixut. b) La zonació altitudinal àrida, amb un període eixut estival que es fa sentir fins a
la situació de les serralades i segons l'orientació dels vessants. La zonació altitudinal de les muntanyes de la Península Ibèrica, també molt
és representada a la fig. 51. La diferència entre les zonacions altitudinals àrida i humida es manifesta fins i tot per damunt el límit
i tot per damunt el límit dels arbres, a l'estatge alpí. Mentre en la zonació humida s'hi donen condicions comparables a les dels Alps (cap.
bosc, de manera que Artemisia pot pujar fins a l'estatge alpí. Però la zonació altitudinal pot variar molt. Sovint fa també un gran paper Populus
terres salabroses dels voltants hi viuen halòfits, que constitueixen una zonació molt neta: Al marge extern del llac es fan els higrohalòfits Allenrolfea
tan extensa en la qual pugui ésser reconeguda amb una netedat semblant la zonació paral·lela de clima, tipus de sòl i vegetació, tot i que, com hem dit
en resten petits residus. Condicions favorables per a la claredat de la zonació són el relleu molt pla i la gran uniformitat de la roca mare (loes). El
mentre la temperatura augmenta de nord a sud. Així no pot resultar cap zonació clara dels sòls, sinó més aviat una disposició dels tipus de sòl en
les pèrdues per respiració. Ací no podem entrar en detalls sobre la zonació altitudinal, molt complicada, de la serralada de l'Himalaia, que arrenca
dolomítics amb sòl poc profund, valls seques sotmeses al foehn). La zonació altitudinal als Alps presenta tres formes diferents determinades per les
Alps centrals (penínica) i la darrera al vessant meridional (insúbrica). Zonació altitudinal d'estatges als Alps: helvètica estatge alpí bosc de pícea
secs o en els marges abruptes ben drenats. Cada bony mostra una certa zonació: creixen a la seva base Eriophorum vaginatum i Andromeda; més amunt,
Laguna de la Playa, la més grossa, hom n'extreu sal de cuina. La zonació hi és molt ben dibuixada: crostes de sal, Arthrocnemum glaucum, Frankenia
hi pot haver formació de sosa. Segons la composició de les sals varia la zonació. Prenem les dades següents de Braun-Blanquet i Bolòs. El
forestals a muntanya, però aquesta no té prou alçària per a permetre la zonació neta en pisos de vegetació.
pel fet que el granòfir fa de caixa d'una mineralització dintre d'una zonació relacionada amb el granit de Costabona (granit tardihercinià). Les
aquest canvi progressiu d'espècies en relació a la fondària se l'anomena zonació i està causat, principalment, per la disminució de la llum a mesura que
una acció força estèril. La ciència del paisatge vegetal: la zonació altitudinal Un fenomen interessant d'observar és el canvi del
Segons el caràcter del clima general podem distingir tres tipus de zonació altitudinal dins la nostra muntanya medioeuropea: a. Zonació
zonació altitudinal dins la nostra muntanya medioeuropea: a. Zonació atlàntica, oceànica (vessant septentrional dels Pirineus). — Estatge
inferior de roureda humida. — Estatge superior de fageda. b. Zonació submediterrània, continental (vessant meridional dels Pirineus i
de roureda seca. — Estatge superior de pineda de pi roig. c. Zonació intermèdia (muntanyes plujoses del nord-est, properes a la mar
plantes herbàcies que només es troben en aquest ambient, sol presentar la zonació següent, de la mar cap a l'interior: 1. Platja mullada per les onades.
estival. Als obacs hi pot haver claps d'alzinar. Al fons de les valls la zonació de la vegetació natural comprendria, de menys humit a més: 1. Ullastrar.
on viuen els microorganismes s'anomena periliton. Biocenosi i zonació El conjunt de poblacions d'espècies interrelacionades entre si en una