| la vida a plantes generalment petites, moltes d'elles endèmiques. La | zonació | de la vegetació de ran de la mar fins terra endins, és la següent: on |
| temperatures són baixes, i amb un hivern molt llarg, fred i fosc. Aquesta | zonació | general pot sofrir importants excepcions particulars: Primerament, les |
| d'Indonèsia i del SE d'Àsia. Les serralades de muntanyes alteren també la | zonació | . Al costat de sobrevent les pluges orogèniques fan que la precipitació |
| és pas gaire rigorosa. Al vessant septentrional dels Alps hom observa una | zonació | altitudinal que comprèn els estatges següents: estatge de la roureda, |
| del bosc de bedolls, zona de la tundra. Una certa semblança entre les | zonacions | altitudinal i latitudinal és deguda al fet que la temperatura baixa tant |
| contínua. Les muntanyes de les diverses zones de vegetació posseeixen | zonacions | altitudinals tan diferents entre elles que val més que les tractem en els |
| són típiques de totes les muntanyes tropicals exposades als vents. La | zonació | altitudinal és causada per l'augment de les precipitacions, mentre la |
| la zona climàtica equatorial no és pas freqüent de poder observar aquesta | zonació | perquè és excepcional de trobar una variació gradual de la pluviositat |
| variació gradual de la pluviositat com la de Veneçuela. Però la mateixa | zonació | pot ésser observada d'una manera general si anem de l'equador als |
| mentre en els tipus secs ho és la quantitat de pluja anual. A l'Àfrica la | zonació | que estudiem és difícil d'observar. La humanització més intensa i la |
| d'elles en una zona ben definida i rarament formen poblacions mixtes. La | zonació | està en relació amb les marees. Com més a prop viu una espècie de la vora |
| ordinari a les espècies tropicals. La fig. 35 mostra la | zonació | típica del manglar, la pressió osmòtica potencial del sòl i la de les |
| pressió osmòtica potencial del sòl i la de les fulles de les plantes. La | zonació | s'estableix com a resultat de la competència entre les diferents |
| a la vorada externa del manglar. A les regions sempre humides la | zonació | dels manglars és més complicada: Avicennia hi sembla lligada als sòls |
| A les muntanyes de la regió mediterrània hom distingeix: a) La | zonació | altitudinal humida de les muntanyes de la part septentrional, en les |
| temperatura, sinó que també desapareix el període eixut. b) La | zonació | altitudinal àrida, amb un període eixut estival que es fa sentir fins a |
| la situació de les serralades i segons l'orientació dels vessants. La | zonació | altitudinal de les muntanyes de la Península Ibèrica, també molt |
| és representada a la fig. 51. La diferència entre les | zonacions | altitudinals àrida i humida es manifesta fins i tot per damunt el límit |
| i tot per damunt el límit dels arbres, a l'estatge alpí. Mentre en la | zonació | humida s'hi donen condicions comparables a les dels Alps (cap. |
| bosc, de manera que Artemisia pot pujar fins a l'estatge alpí. Però la | zonació | altitudinal pot variar molt. Sovint fa també un gran paper Populus |
| terres salabroses dels voltants hi viuen halòfits, que constitueixen una | zonació | molt neta: Al marge extern del llac es fan els higrohalòfits Allenrolfea |
| tan extensa en la qual pugui ésser reconeguda amb una netedat semblant la | zonació | paral·lela de clima, tipus de sòl i vegetació, tot i que, com hem dit |
| en resten petits residus. Condicions favorables per a la claredat de la | zonació | són el relleu molt pla i la gran uniformitat de la roca mare (loes). El |
| mentre la temperatura augmenta de nord a sud. Així no pot resultar cap | zonació | clara dels sòls, sinó més aviat una disposició dels tipus de sòl en |
| les pèrdues per respiració. Ací no podem entrar en detalls sobre la | zonació | altitudinal, molt complicada, de la serralada de l'Himalaia, que arrenca |
| dolomítics amb sòl poc profund, valls seques sotmeses al foehn). La | zonació | altitudinal als Alps presenta tres formes diferents determinades per les |
| Alps centrals (penínica) i la darrera al vessant meridional (insúbrica). | Zonació | altitudinal d'estatges als Alps: helvètica estatge alpí bosc de pícea |
| secs o en els marges abruptes ben drenats. Cada bony mostra una certa | zonació | : creixen a la seva base Eriophorum vaginatum i Andromeda; més amunt, |
| Laguna de la Playa, la més grossa, hom n'extreu sal de cuina. La | zonació | hi és molt ben dibuixada: crostes de sal, Arthrocnemum glaucum, Frankenia |
| hi pot haver formació de sosa. Segons la composició de les sals varia la | zonació | . Prenem les dades següents de Braun-Blanquet i Bolòs. El |
| forestals a muntanya, però aquesta no té prou alçària per a permetre la | zonació | neta en pisos de vegetació. |
| pel fet que el granòfir fa de caixa d'una mineralització dintre d'una | zonació | relacionada amb el granit de Costabona (granit tardihercinià). Les |
| aquest canvi progressiu d'espècies en relació a la fondària se l'anomena | zonació | i està causat, principalment, per la disminució de la llum a mesura que |
| una acció força estèril. La ciència del paisatge vegetal: la | zonació | altitudinal Un fenomen interessant d'observar és el canvi del |
| Segons el caràcter del clima general podem distingir tres tipus de | zonació | altitudinal dins la nostra muntanya medioeuropea: a. Zonació |
| zonació altitudinal dins la nostra muntanya medioeuropea: a. | Zonació | atlàntica, oceànica (vessant septentrional dels Pirineus). — Estatge |
| inferior de roureda humida. — Estatge superior de fageda. b. | Zonació | submediterrània, continental (vessant meridional dels Pirineus i |
| de roureda seca. — Estatge superior de pineda de pi roig. c. | Zonació | intermèdia (muntanyes plujoses del nord-est, properes a la mar |
| plantes herbàcies que només es troben en aquest ambient, sol presentar la | zonació | següent, de la mar cap a l'interior: 1. Platja mullada per les onades. |
| estival. Als obacs hi pot haver claps d'alzinar. Al fons de les valls la | zonació | de la vegetació natural comprendria, de menys humit a més: 1. Ullastrar. |
| on viuen els microorganismes s'anomena periliton. Biocenosi i | zonació | El conjunt de poblacions d'espècies interrelacionades entre si en una |
| poden trobar a diferents nivells. A més, recentment s'ha demostrat que la | zonació | vertical és el principal patró de distribució de les comunitats als fons |
