Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i beguérem una bona estona, silenciosos. El vent ens portava, com el	zum-zum	de les abelles, els sons apassionats de la lira. Crist ressuscitava
I de nou ressorgia el cant fúnebre, monòton, desesperat, suau, com el	zum-zum	d'una abella. Les ploraneres corrien d'ací d'allà de la cambra mortuòria,
més lleuger, puresa i honor del blanc verger, plé del	zum-zum	de les abelles, i d'aibres clars i fontanelles. Salut, abril!
sembla la trencada parleria d'una vella riolera amb poques dents, i el	zumzum	de la mola, tan somort que qui bé no la conegui pot pensar que la feina
te les dirà... si li ve de grat. Germanet: vina! —Tinc el cap ple de	zum-zum	com els arbres dels ruscos —digué una veueta malhumorada sobre el cap
una mena de brunzit pregon. I allò és el murmuri de la primavera: un	zum-zum	vibrador que no és ni fressa d'abelles, ni d'aigua que cau, ni del vent
de les cortines, i la fosca ho envaí tot. En Rivelles tornà a sentir el	zum-zum	apagat de la música, les xerracades del contrabaix, la bonior, l'alenar i
resant. Joan Antoni també hauria volgut veure-les fora, car amb el seu	zum-zum	li feien el mateix efecte que el fuster amb el martell; pensava que el
núvols i les idees, mentre amidava els salts d'una puça i examinava el	zum-zum	dels mosquits, deixà d'aprendre allò que pertoca a la vida quotidiana.
troballa, que com un corn de mar remorejava dins de la seva ànima amb el	zum-zum	dels records més trasbalsadors de la seva vida, tornà al llit decidida a
com l'espina d'un congre i tenebrosament geperuda; la seva veu evocava el	zum-zum	de l'abegot i componien el seu vestit retalls de sedes negres, procedents
seguida. Al bon temps les glicines tenien penjolls oberts i escoltava el	zum-zum	que feien les abelles al voltant de les flors. Així que el veien, en
vestit penjat que caigués, buit i estúpid, tot arrugues. El cap li feia	zum-zum	: "Calor i nervis", es deia; però unes ombres indefinides anaven i
i sentimentals més aviat el repel·lien. Seguia sentint aquell	zum-zum	; el front i l'occipuci li feien mal. "La tendresa maternal de la
nostres dits, àdhuc amb les ales amputades, continua deixant sentir un	zum-zum	d'una tonalitat semblant a la produïda durant el vol. El lector trobarà
, bullent, de la sorra caldejada, y no sentir ni'l cant de un aucell, ni'l	zum-zum	de un burinot, ni'l brunzir de una abella, ni cap dels sens fí de remors
y fins del públich, que 'l dona á compendre exclatant en un	zum, zum	, que no triga á ferse general. Han estat desacertats en escullir los
si no s'ha experimentat, el trobarse dintre una caverna, sentir aquell	zum-zum	al costat de les orelles, rebre algun cop d'ala a la cara o altra part
i que ell és galant. A ran d'una desca plegant el	zum-zum	, l'abella fa bresca d'un fissó de llum. Avui dia és
Si no ho record malament, el darrer mot és zumzumejar, que vol dir fer	zum-zum	. Zum-zum és el que vosaltres feu fa molts d'anys, i fareu, encara, molts
ho record malament, el darrer mot és zumzumejar, que vol dir fer zum-zum.	Zum-zum	és el que vosaltres feu fa molts d'anys, i fareu, encara, molts d'anys
tot era volar y revolar per allí, rondinant monòtonament, ab el seu	zum-zum	enfadós, fins que, parantse de cop en el nas den Massagràn, li va donar
grapats de rahims negres, dels que s'aixecava una remor imparable, un	zum-zum	contínuu, sense gradacions; las moscas hi estavan a pilots, lo mateix que
no pararen fins á l'escalinata de la torra, d'hont s'escapava ja fort	zum-zum	de gent. Las Llopis petonejaren á la Delfineta: se ampararen d'ella tot
dels raims i les tardanies. Per això tot eren alegrois en l'hostal, i el	zum-zum	de les converses i rialles omplia l'estancia, baixa de sostre i
de les forquilles que batien ous, el xiulet d'una olla exprès i el	zum-zum	d'oli que espetegava, s'enlairaven dos rogalls, pisa morena, pisa
de l'avi, i havia vist com corrien els campions del món, les motos feien	zum-zum	, un espetec curt d'entrada i després el taf-taf continuat d'un motor que
mosca, un poc totxa, s'apropa dels cavalls, els canta son	zum-zum	, pica sense esma, vola igual que l que fa llum tot
de trovar la porta tancada. Ventura qu'eren pas gent de baralles! Mès el	zumzum	que feyen totes aquelles animetes rodejant la porta del Cel molestava
l'hagi agafat de sorpresa, perque ja feya algún temps que se'n sentía	sum sum	de tot aixó. Sinó qu'ell, ab aqueix diastre d'imaginació que l'ha de dur
el sopor de la migdiada d'un faune. La música no era gaire simfònica: el	zum-zum	del ventilador i l'alenar d'una dona que fumava massa l'arrelaven a una
fibló, ¿no? Brutus. Oh sí, i també sense brunzit, perquè el	zum-zum	, Antoni, també els el vas robar, i astutament abans de fiblar ens
un pes de sobre, una càrrega opressiva a la boca del cor, un mal bocí. Un	zum-zum	estrany que es conjumina amb la melodia d'un flabiol tocat per un
de part de Teodoro, Bataner ja s'ho mig ensumava. Les veus que feien	zum-zum	amb el seu nom i amb el de La Bordeta, havien apujat el to durant els
pas. (El so es perd). (Quasi d'immediat se sent una mena de	zum-zum	insistent, molt molest. S'encenen els llums de l'escena. Són les
la sindèresi». Sobretot!, curt-circuitar l'enteniment. I vingui el	zum-zum	de les mosques vermeneres de la conyeria universal, mosques vironeres
cop. Era un dia clar de tardor, càlid i sec; se sentia pertot arreu el	zum-zum	de les abelles, les vespes i altres insectes, xiscladissa d'ocells, i des
l'ombra d'un dels grans avets negres. No se sentia cap soroll tret del	zum-zum	dels insectes i la piuladissa dels ocells. De tant en tant la nena
a Hefest? El temps s'atura de sobte. El món esdevé boirós i sento com un	zum-zum	em penetra el cap. No dic res i surto tan de pressa com m'ho permet la
amarg; a la vista, el to de terra fangosa de la fusta; a l'oïda, el	zum-zum	de l'eixam interior. Una maleta, a la dreta, i una bossa gran, a
en Guillaumes amb una impaciència que no semblava voler dissimular. —	Zum-zum	... És zum-zum... De fet, les últimes paraules del diccionari
impaciència que no semblava voler dissimular. —Zum-zum... És	zum-zum	... De fet, les últimes paraules del diccionari són totes de la
les últimes paraules del diccionari són totes de la mateixa família:	zum-zum	, zumzejar, zumzeig i, ai... crec que me'n deixo una... Em va venir un
zigzaguegen —zenitals—: zing-zing, zas..., zim-zam,	zum-zum	!
No els sents? Quin Zum! El zoom és zum i zam. Zumzejant.	Zum-zum	. Se'n van. On van? Vàndala llengua, van de la
devia captivar la Rut. No m'interessa el que em diu, m'interessa el càlid	zum-zum	de la seva veu. —No hi penso posar pas cap retrat de la Rut —li dic.
mans, torno a anar-me'n lluny. Ja no el sento. Només me n'arriba el	zum-zum	de la veu. Deixo l'Alfons que xerri. Tinc sort de tenir-lo al costat ara
i poblacions gairebé silvestres. En la piuladissa dels ocells i el	zum-zum	dels insectes, s'escampava el rum-rum que Xu Fu hi havia fundat un