×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb zumzejar |
Freqüència total: 55 |
CTILC1 |
gorra abandonada. Al fons de tot, on comença un primer pis de nínxols, | zumzeja | un ascensor i, quan s'hi atansa, veu dos funcionaris que amunteguen tot | i maquillades com les velles actrius, d'una crueltat persistent i d'un | zumzejar | poca-solta. De tant en tant veureu un espiadimonis com els que es troben | i han fugit a portar l'excitació a un altre establiment. Les taules | zumzegen | , la vibració s'esmorteeix. A la nostra, els homes expliquen amb profusió | Fa estona que té la desagradable sensació que les paraules, enervades, li | zumzegen | entorn del cap i que algunes el fiblen amb més virior que els mosquits al | dies que ofega la calda, és gairebé fosc i ningú no la veu, però encara | zumzeja | . I entra i surt, i va i ve, i passa de la rosa al clavell i del | de valent per espai d'una hora, però fou endebades. El meu cap seguí | zumzejant | : "Vuit cèntims el que és blau costa només, sis cèntims el que és groc | York. Estic, com a pacient, en mans del doctor. Un xiscle d'agonia arribà | zumzejant | a l'orella d'Alonso, com el zumzeig agut d'un mosquit atrapat: havia | només. Si és una altra remor la que sent al rebedor, aquest silenci li | zumzeja | a l'oïda i li sembla que l'alè dels dos perfums és esvaït. XIV | ni són insectes els que omplen l'espai amb la porfídia monòtona del seu | zumzejar | . Aquí tota cuca viu i canta com pot les alabances de Déu. I talment és | les mans. Hi havia en l'aire quelcom de fatídic. El silenci venia amb un | zumzejar | sord, com si traís el pols d'algun esperit invisible. En Temme sentí | i feien sentir més el silenci enlloc de trencar-lo, com les abelles que | zumzegen | al camp i en fan sentir més la solitut. Sense deixar-lo de la mà, sa mare | Maria Pia fet un enze. Les comares, a la fi, l'empenyeren: una fins i tot | zumzejà | : —L'hereu sempre és el que més emociona. Maria Pia alçà els ulls, lassos | La vida, aquí, esclata a galets, a dolls i a devessalls; la sentiu | zumzejar | com un pit ple, la veieu espernegar empesa per les forces abrivades que | i els ulls atents, sempre lleials i fidels a la terra pairal. Tots ells | zumzegen | com un rusc ple d'alegria i d'afany. Ara que som a Reus, doncs, fem de | ens arriba, només, com una tempesta llunyana. Els borinots que passen | zumzejant | vora nostre la dominen fàcilment. I tot al nostre entorn s'estén la prada | "Dorm tranquil en mig del bombardeig!" El foc de l'artilleria del front | zumzeja | a l'entorn del nostre refugi. Sobtades resplendors ens il·luminen el | el veurem pas, quan el porti." "Justament aleshores una rauxada de vent | zumzejà | entre les fulles del saüc, i els infants picaren de mans i es miraren | gossos, escatainaven gallines, picaven martells, escarritxaven xerracs, | zumzejava | alguna guitarra i es planyia algun acordió. El veïnatge d'aquest poble | gran pinar al nord del poble i a no gaire distància. Al fort del dia hi | zumzegen | milers i milers de cigales. Els pins són alts i prims; les seves copes | estretors, tristeses... punyides de totes menes, en voladuries verinoses, | zumzejavan | en sos caps, orejats per la fresca puríssima del Cimalt. Fins que'l | de pastor de la Umbria; dels cimals: ai!, l'encadenament de violes entre | zumzejar | d'abelles de Khilendar; de les valls: ai!, la rosa cafè entre les neus de | entorn del seu pensament teològic. Fonamentalment podríem dir que | zumzegen | entre dos pols: uns s'inclinen a interpretar Bonhoeffer a partir de les | I, ja cap al tard, els grans escarabats de sant Joan apareixen | zumzejant | a l'aire fresc i, si estem ben quiets i vigilem bé, pot ser que poguem | aquest instant precís, i pel forat d'una escala, fou quan es va sentir, | zumzejant | , el soroll pertorbador de l'Escabrosa. Semblava un cant a la immensitat | vora l'aigua que resa dolçament refilar el rossinyol, escoltant | zumzejar | les abelles i veient les parelles collir les cireres | . yacht, Zebra, Zebú, Zelanda (Nova), Zelos, Zeus, Zingar, Zootrop, | Zumzejar | . Escobar * * * [29, 30, 31] Gran concurs d'acudits | l'aire es clivella i la espiga gentil es va assecant. | Zumzeja | al rusc la divinal abella, la formiga pressosa va furtant | pietosas musiquetes, fent violí de llurs aletes, li | zumzejaven | : —Lleva't, polida! fuig d'aquí!... Lleva't i fuig la calor fina | al cap de no res giravoltava invisible de tan alat. Després que el cuir | zumzegés | tallant l'aire, Eloïm va posar ulls d'esparver mentre reia com un conill | com a qui era, tan viu pel consell com per la batalla: i | zumzejant | , amb veu baixa, va parlar-me i va dir-me": "—Ara calla | V· —Més aviat xiuxiuegen. E· —Murmuren. V· — | Zumzegen | . E· —Murmuren. [(Silenci)] V· —¿I què diuen? | i sembla excitar les mosques. Grosses, verdes, d'un esmaltat verd fosc, | zumzegen | de la boca als budells sangonosos que surten de l'enorme esvoranc del | barranc. Em vaig adonar que tenia set. La cara em cremava i les oïdes em | zumzejaven | . Vaig pensar que potser algun dels soldats morts tindria una cantimplora | de lluyta, hauria volgut reposar, per' esser altra volta xuclat d' aquí y | sumzejat | sens compassió. Y si de cas en aquest trasbals insoportable li passava | probá d'endinzarse per l'atapahit garbuix. Allí, ofuscat, oprimit, | sumzejat | pe'l trángul, sentí bona estona mugir pe'ls ayres la mar bramadora, y tot | son terrible rossegall de sorpresas contradictorias. Aixís, aquells cors | zumzejats | per l'esperansa y la desesperació, no sabían á què atendres. En plena | volior de coses extranyes que li voltaven pel cap, aturdint-lo amb el seu | zumzejar | i les seves remolinades, se repetia esma-perdut l'eterna pregunta: "Què | i, a l'acte, esfereïda, l'abandona, veient un vol de vespes | zumzejant | . Temptació —Mudem, mudem de casa! Fugim, mare del | y de visións omplirán d' ansia ton esperit. En tas orellas | zumzejará | la salmodia que bressa el cor, l' Amor tos passos | esbufega; el vent atravessant, xiula, las vidrieras | zumzejan | y el tren triomfal, sa ruta fa entre un núvol de | com ferits pel llamp ne cauen, y 'ls fils estremits | zumzejan | : "¡Pas!" —Es la Idea que passa. Serenata de mosquit | espessa d'ullals de cocodril. Mosquits de febre que | zumzegen | fins que el cor se'm rebenta, repercutit de sons, | d'estatues adolorides. —...donau-nos, Senyor, en el dia d'avui... — | zumzejava | a rerassaga l murmuri apagat dintre la cuina fosca. I es percebia una | despullats d'ésser, quan damunt la pedra del pont vell de Roda se sentien | zumzejar | els avions dels genocides, en un vespre de fang; sí, i el mot «lleixiu», | que van parlant al dia. Soldats grisos de mar, insectes que | zumzegen | torcen les ales de l'últim ocell perdut en cels | al més viu d'un estiu calcinador, quan l'aire espesseït i blanquinós | zumzeja | , bulevards enllà, amb xerric de clarí enrogallat, damunt la bonior de les | només veig els seus cabells llisos i lluents, el seu bigoti mentre la veu | zumzeja | damunt la taula com si fos un eixam d'abelles al vol. De sobte em diu si | paraules del diccionari són totes de la mateixa família: zum-zum, | zumzejar | , zumzeig i, ai... crec que me'n deixo una... Em va venir un pessic a | vostè hi ha una dona»; i la segona idea que era com una abella que em | zumzejava | intentant entrar a l'ull dret mentre deia com una lletania: és la bossa | cent? No els sents? Quin Zum! El zoom és zum i zam. | Zumzejant | . Zum-zum. Se'n van. On van? Vàndala llengua, van de |
|