Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

extasiada, com si li obrissin les portes del cel i escoltés càntics d'	àngels	i serafins, com si de Santa Maria l'haguessin transportada a un món ideal
la crueltat del món que li havia donat fonament. És com la presència dels	àngels	, que una ànima piadosa fa baixar del cel sobre l'agonia dels sants, a la
la vida, un aleteig desesperat d'ocells presoners. La veritat és que els	àngels	no passen per a nosaltres d'ésser un somni; en canvi, els monstres, els
pogués introduir el menjar. Aquesta sí, que era la veritat! I no hi hagué	àngels	que interposessin llur mediació entre les indefenses criatures i llur
. —És que ho diu tan bé, i és tan bonica! —En veritat que sembla un	àngel	de Nostre Senyor. —Té figura de Verge. I una vella, cloent les lloances:
jo el teu dolor i deixa anar l'aigua pel riu. Ja saps com és Mila: és un	àngel	, però quan desitja una cosa... Cal deixar-la. Si molt convé es cansarà
ha estat per tu la nostra amistat; només l'afecte de Sileta, que és un	àngel	i que estimo com una germana; només l'afecte d'ella i l'amor de la meva
pujà decidida a la plaça en busca de tia Càndia. Tia Càndia era el seu	àngel	protector en les seves angúnies d'aquells dies. No era pas que la vella
presentà Sileta. Sileta s'havia convertit encara més per al seu pare en l'	àngel	guardià. En la seva tràgica immobilitat de camperol, avesat de sempre a
així —es digué encara— degueren inspirar a la humanitat la idea dels	àngels	mitjancers entre Déu i els homes." I es recordà que, a la tornada de la
xuclat i groguenc, s'estava al mig de l'obrador ocupat a modelar un	àngel	en actitud d'orar destinat a una sepultura. La forma de les ales
fill meu." Hi havia Sileta, la dolça Sileta, com la presència d'un	àngel	de bondat: "Quan ets lluny d'ací, mano, sempre reso per tu..." ¿Per
a la seva vista sentia renéixer l'antiga tendresa i es repetia: "És un	àngel	". També defugia de trobar-la, però en la seva ànima sentia una infinita
casa seva. Ara està dormint a la seva cambreta, amb el son tranquil dels	àngels	i de les ànimes pures. S'aixeca: agafa una ampolla i beu una llarga
damunt i s'escampa per terra. Beu. Al fons s'agita la cortina... "Era un	àngel	, ella... La seva veu queia en la seva ànima com una pluja purificadora en
cant alegre dels ocells pels ràfecs, com cants d'un més enllà, com cors d'	àngels	que la precedeixen en el seu camí, i l'acompanyen, i l'estrèpit ample i
hi ha una ratlla de núvols blancs amb ombres grises, que recorden els	àngels	galtuts i barrocs de l'Obiols. A les muntanyes d'Olot hi ha caputxes
amb aigua brogidora. Els pollancres de la Font de l'Oreneta són uns grans	àngels	tardorals. Havent dinat prenc el sol, que és molt càlid. Llegeixo poemes
comprendre què significa trobar a la llinda del forat negre de la mort un	àngel	blanc i pur i que està disposat a compartir la teva tenebra? Erasme
el llibre que hi havia sobre la vànova. —Això és el que et llegeix el teu	àngel	blanc? —Què és? —preguntava Jeroni. Erasme llegí amb veu cridaire,
Més que en vaig passar jo! Los moros al costat dels sipaios són uns	àngels	, són uns corders. Allò sí que eren tragos! I ja ho veieu: encara estic
seu gest ple de candor malaltissa, d'innocència perversa, quasi maligna d'	àngel	rebel, al moment d'iniciar el joc. Un gest que m'abocà al risc vora els
una mena de cosa ondulant, un ball per l'estil del que deuen ballar els	àngels	, i per l'estil d'aquell que ballen els óssos del Tirol, amb l'anella al
són uns nuvis. Ell és ros, prim, té una cara de neu i una cabellera d'	àngel	. És a més a més molt alt. Ella, posem-li una mica més de pit —
I les criatures petites! N'hi ha de perfectes; n'hi ha que són com	angelets	de vainilla, amb uns ulls dilatats i amb un puntet de llum al mig, que
les mars tropicals, obrien la força de llur cua i simètricament —com uns	àngels	negres amb tot el pit tacat de sang— feien companyia al nostre vaixell
decantar el cap, pot cloure els ullets de jade i pot adormir-se com un	àngel	. Les tahitianes tenen una cosa adorable: la veu. Parlen baix, canten
A mi em fan la impressió d'uns animals oceànics monstruosos amb un cor d'	àngel	, i sento per aquestes pobres dones una simpatia de les més pures. Són
de mar, els tahitians el resolen en deu minuts i després ronquen com els	àngels	. La promiscuïtat, castíssima i dolorida, feia una certa angúnia, i els
el moment de xuclar i apartar la cigarreta dels llavis, i la mirada entre	àngel	i serp del vidre verdós i tranquil dels seus ulls, sense ni una ombra de
en el qual tothom va de cul per terra, castigat per les ales dels	àngels	i per les dentadures dels diables. Jo sóc d'aquests del càstig, i per
ruta d'espines és el nostre destí, i les rutes blaves només són per als	àngels	. La "Ville de Strasbourg" és a punt, en el moll de Papeete, per
fet a la mesura del seu cor, i en el qual, segons míster J., canten els	àngels	. Hem arribat a Balboa i gairebé no ens n'hem sabut avenir. Ens pensàvem
en el cor. ¿T'ha parlat el serpent potser? Caín. ¿Què dius,	àngel	? Ha ha ha... ¿Què també ho creus tu que les bèsties parlen com nosaltres?
del benestar de Jahvè? Caín. Prou, prou! No t'ho prenguis així,	àngel	. Tens raó. Jo sóc un pobre home. Menys que una bèstia de les que no
de menjar la poma i se'n treu dues més de la pitrera. N'ofereix una a l'	àngel	i enceta l'altra.)] ¿Vols una poma? Quer· [(Després d'una
[(Per l'espasa.)] Mai no he vist una cosa més desitjable!	Àngel	... Si en demanés una a Jahvè... ¿Què et sembla? Ben demanada, eh? [(
Caín, m'has fet adonar que hi ha homes i homes. Homes que nosaltres els	àngels	no esperàvem de cap manera. Aquest no era el tracte...
bacinades... [(Cridant a la porta de la cabana.)] Adam! Adam! Un	àngel	et demana! Caín. Tant se val! El vaig a fer llevar. Els
mans.)] Ja surt. Tots els altres són fora. [(Mostrant la llosa a l'	àngel	.)] Àngel, ¿què me'n dius? Quer· ¿Ho has pintat tu?
Ja surt. Tots els altres són fora. [(Mostrant la llosa a l'àngel.)]	Àngel	, ¿què me'n dius? Quer· ¿Ho has pintat tu? Caín. ¿Doncs
poca cosa entén. Però és tan tendra! ¿Què no us agraden les dones als	àngels	? Quer· Caín! Caín. Perdona, perdona... ¿Què
i de mal trobar. La cova de Baixa-i-mira, que jo en dic... ¿T'avorreixes,	àngel	? Quer· Ai, Caín, Caín! Els diumenges et fan més mal que bé.
Adam.)] Adam. [(Ensopit, desenlleganyant-se.)] Salut,	àngel	. ¿Fa estona que ets aquí? Quer· Tanmateix! Amb el que us
les visites ja els podríeu tenir més atencions! Adam. Perdona,	àngel	. Avui és diumenge. I àdhuc Jahvè —ho sé dels seus mateixos llavis— va
Llença aquesta... poma, condemnat! Caín. [(Baix a l'	àngel	.)] No pot sofrir les pomes! Quer· Ho comprenc. Llença-la.
Llença-la. Caín. [(Estranyat de la consideració de l'	àngel	envers Adam.)] ¿De bo de bo? [(Llença la poma.)] ¿
com em maltracta? Com si no fos de la seva sang! Adam. [(A l'	àngel	.)] ¿Què remuga? Quer· [(A Adam, posant-li la mà a l'
[(Enèrgic.)] Em deixaràs parlar? T'hauré de recordar que sóc	àngel	de Jahvè... Adam. [(Tornant a seure.)] Perdó. Digues
Quer· Bé, bé, Adam... Caín. Ja hi som! Adam.	Àngel	, escolta'm, per... d'això... per Jahvè! [(Humilment.)] Deixa'm

Pàgina 1 (de 135)

50 següents