Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

acull. —Oh! com escau al rei moure sos membres, mal	habillats	amb túnica sutil, per estrafer la dansa de les fembres
grand jaque posa... 36. Quan Bertrand du Guesclin s'hagué	abillat	d'aquesta manera, un dels seus capitans li presentà "poitrine
fa per honorar els ambaixadors del Soldà. El conestable Diafebus, que s'	abilla	sumptuosament, hi porta un ric capell de feltre a sobre: "Lo elm
de toros a les festes d'agost, és a dir, sempre que calguera	abillar	decorosament uns animals. I així es féu, i s'encomanaren a València
ben poc a plaer dins les seves incomodíssimes vestidures. Era	habillat	(habillament si fa no fa únic) d'un bonic ataut de caoba, tot nou. El
de llurs gaies resplendors a la seva cara, mentre l'esperit d'ell és	habillat	de roba de sac i de cendres, i el cor se li trenca. Alonso obrí sos
jurat! Abans que la gran natura s'hagi llevat el seu ermini hivernenc per	abillar	-se amb les esmaragdes llampants de la primavera, ella serà meva!
Vestía amb distingida elegancia i tenía com un dels séus primers devers	habillar	-hi aiximateix als séus fills, i que el servei donés en tot lo possible
qu'el nú era més bell que no importa que ropatje o vestit que pogués	habillar	una figura, i que per això, debía adoptar-lo l'artista, no crèiau dir
d'un rellotge. La dama, petitona, molsudeta, joveníssima, molt ben	abillada	, amb un vestit curt de cos i flàcid i lleuger de falda, una mica
sang— i en conseqüència de la resurrecció. El dol, el color amb què s'	abillen	els pròxims del difunt, pot ésser de color blanc o de color negre; els
si la mare muntanya, en obrir-los-hi els braços per a rebre'ls, s'hagués	abillat	amb llurs millors gales. Un aire suau i perfumat els va rebre amb les
per l'entusiasme que el gat sentia en presència de les persones ben	abillades	. Si a l'hora del te venia alguna senyora elegant o algun periodista
el rei dejú, enterrat, que al vas escriu: "Un mort ben	abillat	i molta gent són quelcom més que un bon enterrament."
Mentre així parlen, vénen uns Estels petits que són els patges i els	abillen	d'un vestit d'argent, que brilla tant com el dels Estels mateixos. I com
d'aquella mà, seia la més estranya dama que mai hagi vist ni veuré. L'	abillaven	rics materials, setins i randes i sedes, tot blanc. Les seves sabates
XIII Fou una prova per a mi, l'endemà passat, de veure Joe	abillant	-se amb el seu vestit del diumenge per acompanyar-me a casa de la
clima, llum, sol que convida a passejar, i les dones tenen ocasió per a	abillar	-se i despendre en la vida de carrer. En canvi, als països nuvolosos hom
de pa amb tomàquet. El dinar era magre i sobri el sopar. Mal menjat, mal	abillat	i, quan la política anava de mal borràs, la policia sempre anava al seu
arribat a la plenitud de poder donar fruit. Eren molts els pares que	abillaven	de Nen Jesús, amb la seva bola del món amb una creu al cim, el fill que
combois els ha fet tindre. ¡Quin afany per amanir flocs! ¡Quin deler per	abillar	al seu Pastoret, a la seua Rebeca o al seu Dimoni! ¡Quin calfar-se la
les robes i les joies que volia lluir en la festa. Jacobé s'havia volgut	abillar	sola, cosa que no aportava cap dada, perquè ho feia molt sovint. Jacobé
cua de cavall. Tenen una cara que es precisa mongòlica, però no cara. S'	abillen	amb una mena de bates blanques que semblen túniques i que els arriben
veïns, no sabia abstraure'n les característiques essencials per tal d'	abillar	-les a la moderna. Eren els dos pobles —Àustria i Hongria— sota els quals
la política exterior italiana. I aquests raonaments podrien, altrament,	abillar	-se amb les exigències del principi de les nacionalitats i l'alta
una república eixamorada d'altíssimes directrius platòniques i l'	abillà	amb la imprescindible dignitat bizantina personificada en la presidència
frec a frec de la idealitat fitada volgué, per tal com ja ho era,	abillar	-se d'aristòcrata. I l'aristocràcia, que no s'inventa, i menys de sobte, li
al trajo; és aquesta que, ja en aquelles èpoques reculades, les dones s'	abillaven	amb trajos de forma semblant als d'ara, és a dir, usaven ja les
i de la felicitat conjugal". Sigues agradable i agradosa, dona;	habilla	't amb seny i gust, sense torpeses ni afectacions: naturalment. "Cap dona
les quals, el primer dia de maig, entronitzaven una minyona gentil i ben	abillada	i, per obsequiar-la, una munió de noies i de joves anaven pels carrers
que consisteix, com afirma Brummel, l'àrbitre del refinament, "en	abillar	-se bé sense cridar l'atenció". Aquesta qualitat d'elegància és comuna a
ara, perquè actualment es remarca certa moderació— i l'abús que molts s'	abillessin	amb vestits que no corresponien al seu braç o rang social, distinció que
tenia objecte. De totes maneres, durant molts anys, les nostres modistes	abillaven	nines a la darrera moda com després les substituïren per petits maniquís
venien unes làmines amb nines i llurs vestits per a retallar i	abillar	-les; però no eren aquestes nines les que les noies preferien, sinó les de
referides amb la més gran ingenuïtat, dóna per suposat que la ment és	abillada	per l'acció del món exterior per a distingir o identificar les coses
reencarnada. El Poeta en serà l'esculptor —jove, lliure— i, si vol,	abillarà	la Venus de la llegenda campoamoriana amb la túnica musical d'un vers
d'un esperit dolç i tranquil: això té valor davant Déu. Era així com s'	abillaven	en altre temps les dones santes, que esperaven en Déu, vivint submises
que ritmà eixa obra immortal que s'anomena "La Barraca" s'	abillà	amb l'opulència de la seua prosa elegant, magnífica i emocionada per
acceptats: bo és que s'hagin reintegrat a la llengua mots com	abillar	o freturar, però és lamentable de trobar-los tan sovint usats com
matí: 1er·, obrir els ulls; 2on·, seure; 3er·,	abillar	-se a mitges; 4rt·, sortir del llit; 5è·, escopir;
negoci i per al guany, tal altre per a l'amor impur o pur, tal altre per	abillar	-se o per a reunions amb nostres amics o admiradors, evitant sempre amb
muntonades de literatura de pietosos escriptors amb la missió senzilla d'	abillar	de forma atractiva i interessant la façana massa esquelètica que ens
d'impressionar el lector i de referir coses noves, més que amb mala fe, s'	abillen	els succeïts amb meravelles que plauen. I com siguen curts els relats
A elles no els donava por la mort. Moririen com Bernat, que s'enantava a	abillar	-los l'esplendorosa corona de victòria. —¿Què fas que tardes tant,
el primer que caldrà fer és bescanviar-les per pa, ous, llet, i si hom l'	abilla	una mica, un capó, o un bon llobarro. A partir d'aquí podem començar a
la missió que li han encarregat. Hom recomana que els galejadors s'	abillin	amb el vestit tradicional: barretina roja, camisa blanca, llacet, i
d'enfaristolaments teològics. Sovint els actors més menuts són	abillats	de tropa infernal encarregada d'evolucionar entre les calderes d'En Pere
dels incautes era francament hilarant. Borra tenia un bon truc. S'	habillava	d'acomodador —casaca vermella, gorra amb visera, unes afroses dents
pas cosa gaire desitjable. Nosaltres, podem fer més, nosaltres ens hem d'	habillar	a la francesa i rebutjar els trajos de confecció. Trajo d'automobilista,
un comportament seductor, de segur que quedarà desconcertada. "M'	abillo	per a agradar-me a mi mateixa." Però és fals: quan és sola a casa

Pàgina 1 (de 4)

50 següents