DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
abstret A 349 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb abstret Freqüència total:  349 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la siora Ernesta Bacco. "Come?", va contestar Dànae, abstreta en els seus pensaments. "Digo, zovene, se vu stè ben", va
Sembla que parli. Què bufona que és! —I quedà un moment embadalida, abstreta, contemplant-la. Tino Costa tornà a mirar la dona. Ella s'havia tret el
veure-la el seu padrí. Mila vivia encara en el mateix estat d'atordiment, abstreta sempre i sempre amb el pensament en aquella nit, tan enfonsada en ell,
la noieta podia veure com la seva mestressa romania llargues estones abstreta, mirant al lluny, seguint amb els ulls la cinta del camí. A voltes roman
d'Anselma, però de seguida se'n distreu i roman mirant fix al seu davant, abstreta totalment. Anselma guarda silenci. La mira i sent estrènyer-se-li el cor.
estaria amb vostè?" "Sí, Anselma: estaries amb mi..." Roman encara abstreta un instant, en silenci. I després: "T'ho prometo, Anselma". No: aquest
alè, i es precipità plorant als seus braços. Mila li somrigué dolçament, abstreta encara al primer moment, i sentí que un plor dolç li humitejava els ulls.
tenia una altra cosa al pensament. Estava en una immobilitat tal, tan abstreta i tan absent, que Maria del Carme no gosà interrompre-la i s'estava en un
de realitats acudís, com a lector, als llibres d'evasió, i que l'home abstret o poruc de la realitat anés als llibres que li'n donessin notícia. Però,
interessant. Parlo també amb en Lleonart, que té sempre el mateix aire abstret, il·luminat, rilkeà. 23 desembre. Dels diaris es desprèn
havien d'estar. Ella mira cap a l'home que l'acompanyava, el qual sembla abstret, escoltant les tres conferències simultànies que els altaveus van
a la cadira, on s'instal·la obliquament, tombat cap a la noia que sembla abstreta en tot de pensaments que l'obliguen a moure els dits d'una mà com si
confusió, en un desassossec continu. Estava a la porta de casa, dempeus, abstreta i entristida amb els seus pensaments, quan veié el seu germà que
És el costum d'aquí. /Amèlia\ És igual. /Andreu\. [(Abstret.)] És clar. [(Pausa. Se sent la sirena d'una fàbrica.)]
i he vist... /Andreu\ No me'n parlis, t'ho prego. [(Ell queda abstret, assegut en el banc; Amèlia, lentament, es retira pel fons.)] Ha
)] És tard, sents, Amèlia? On tens la roba? /Amèlia\. [(Abstreta i assenyalant la porta de l'única cambra que hi ha a la barraca.)]
d'hora per no trobar ningú, mal hagués glaçat la nit abans. Restava abstreta en el silenci aromós d'encens del temple, bressada pel corrent llunyà,
molt car; a preu ja sap Déu de quins sacrificis. I resta així un minut, abstret, corbat amb els trets del dolor senyalats al rostre. Pere s'acosta més i
o quan feia alguna visita, la va seguir de lluny. En va; sempre sola, abstreta, pàl·lida. Però el nom de l'advocat no li arribava mai als llavis; i
d'obeir, i un cop neta de mans, es restituïa a la seva normalitat, abstreta o distreta, indiferent a les ingènues mortificacions que li infligia
al company que esmorza ajaçat al costat meu, però a Mistral... Jo esmorzo abstret, no sé què menjo. L'amic em veu preocupat. "Tant de coratge que tenies?"
un sobre. El deixa damunt la taula. Consulta la seva mare. Mònica està abstreta, no respon. —Potser podríem esperar més tard... Mamà, què et sembla?
què pensava. —Li hi quedarà un senyal per sempre! —va repetir ell, abstret. I aquests mots van prendre de sobte un enorme significat per a tots dos.
a la feresa. Durant aquell moment quedà el Mal Únic abstret del propi mal, per una estona bo com un neci, desarmat
de densitat. A la mateixa disciplina es sotmet l'investigador quan, abstret aparentment de tot allò que el volta, formula un nou teorema. Tampoc, en
i dels colors que vesteixen les coses aquell que tanca els ulls i viu abstret en el record? Això mateix sap de les coses i dels homes aquell que en
an aquell amagatall que havia de trobar un dia o altre. El meu pare, abstret com estava amb l'entendriment alcohòlic, hi havia mesos que el pobre home
és menys pregon que metòdic, no exercita sinó la seva memòria; és abstret, menyspreador i apar que rigui tota hora dintre seu dels que li sembla
i entelats, descobrí, allà al fons de la farmàcia, l'enamorada parella, abstreta en encegada conversa. Retrocedí vivament, sens ésser vist, i anà a
la conversa. Paulina reposava en un sofà. El seu marit la guaitava abstret, com si no s'adonés de la meva presència. Jo vaig acomiadar-me, i vaig
tan afectat, se li anava tornant rondinós. Descabdellant records, entre abstreta i cavil·losa, dexat el menjar damunt l'escon, li venia a la memòria el
de con. Puja i baixa les mans refinant-la. Genolls a terra, l'infant és abstret. Ha deixat quasi ben perfecta la representació. Creua els braços.
Estava desconegut. No era pas el mateix home d'altres anys. Sempre abstret, sempre rumiant, ara concedint l'imperi universal a la matèria grollera,
ha passat mai, en hores de callada meditació o de peresós ensomni, restar abstrets amb els ulls fits, clavats amb persistencia, en el més fútil accessori,
i corria al costat de Laia. La muller donava a l'home la benvinguda, abstreta, llunyana, inaferrable, el braç caigut. I mai no pogué Quelot rompre el
de la mort. Un carrer. —Ep! —Apa! S'havien saludat. L'Anton, abstret; l'Esteve amb rancúnia. Aquell marrec se li'n duia la Laia? Nyicris! La
anys no li passen. Cercava aprovació: —Eh, Quelot? No l'oïa, l'altre, abstret. Xerricava: —Si així fos... Aquella... L'entengué l'Esteve.
suggerits pels conreus i suredes que anaven trobant, Innocenci caminava abstret, melangiós, però encisat per les variades i frondoses perspectives que a
a frec de les parades de flors sense veure-les ni flairar-les. Marxava abstret i cohibit. Tan de nou li venia d'acompanyar la seva enamorada pels
en la seva puixant vida interior. Miró és un home que viu constantment abstret, reconcentrat, amb tot el seu ésser fit en els batecs de la seva vida
l'orella. Reposa la mirada sobre les coses, us mira sempre una mica abstret. Fa l'efecte que En Fabra enraona amb la gent mantenint una actitud
no endevinés els límits entre la simulació i la follia. Anava pel món abstret en els seus somnis de poeta. Dialogava sol pels carrers i places de la
seia en un recó, debatent-se amb les seves angúnies de savi eixalat; tan abstret, que Maria Pia, al cap de prop d'una hora d'esperar debades, gairebé no
la caldera fent uns virolaments que haurien encisat a qualsevol no tan abstret com Arandó. Així s'escolà tota la nit. L'alba llustrejava, els ocells es
conscient, ella s'enfonsa en la flomba profunda de l'ésser, submergida i abstreta en el joc inconscient de la creació, d'on ve que l'amant, en caure-li la
, molt, ¿i com va anar el sopar?... Si sabés d'on vinc... De tan abstret, topes amb en Santiago que ha afluixat el pas per esperar-te. Ah, ets tu!
implica una capacitat racional limitada, incompleta. Així, la raó humana, abstreta de la presència de la mort, esdevé el que és exactament: un pur joc
pels voltants de l'ermita, badocs i suspesos. La tarda sembla separada, abstreta del temps —una mera creació de l'esperit. Si jo pogués imaginar, crear un
temoroses que no fes un disbarat, i en veure que En Vadoret menjava abstret amb els ulls fits a la llunyania es tranquil·litzaven qui-sap-lo.
fugides per les muntanyes que voltaven l'ermita! Molts dies tornava tard. Abstret, passava llargues estones a la pineda, i quan s'adonava que era tard, la

  Pàgina 1 (de 7) 50 següents »