Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

aloba! Bona aloba!— La bondat d'una lloa popular no radica, doncs, en l'	academicisme	que puga encloure. La preceptiva més bé la perjudica. La bondat d'aquesta
una capacitat natural i no una habilitat artificiosa. En oposició al vell	academicisme	—que també havia arribat al dibuix tècnic!—, a la lenta consecució de la
Josep Obiols, graciós i ponderat; Francesc Vidal Gomà, que conrea un	academicisme	viu i pastós, tocat de melangia; el sensual i espectacular Josep
sense el seu do i víctimes del medi, naufragaren en el més buit dels	academicismes	. A través de la digitació fabulosa de Fortuny, a través també de la
a sortir del carreró sense sortida en el qual l'havien ficat molts anys d'	academicisme	eixorc. Per a assolir tal fi, totes les menges han estat provades, totes
musicalitat dels mots, desconfiarà de la retòrica, s'indignarà contra l'	academicisme	, contra aquells artistes que creuen que l'objecte de la literatura i
que el 1791 passà a Mèxic, on fou l'impulsor de l'	academicisme	i autor del ric retaule major de la Catedral de Puebla i de l'ampul·lós
el to a la plàstica neoclàssica. Un dels seus iniciadors, encara tenyit d'	academicisme	, va ésser Josep Antoni Folch i Costa (1768-1814), que va
realitat més enllà de l'estudi convencional del nu que practicava el vell	academicisme	. Així es va anar formant una consciència de la finalitat naturalista de
allargaven la influència francesa de finals del XVIII amb el seu	academicisme	, els arquitectes i mestres de cases progressistes aspiraven a la puresa
aquesta manera de treballar tindrà certa dosi —potser molt elevada— d'"	academicisme	". Per a d'altres —esperem— pot representar tanmateix una forma concreta
més viva i l'erudició d'aquest corrent resulta més càlida i vital que l'	academicisme	. Aquest panorama del pensament no escolàstic del segle
culta" sinó "com a fórmula estilística". b) L'	academicisme	ultrancer Si el fals realisme és un perill, de fet no ha produït gaires
les seves concepcions. En canvi, avui hi ha un perill molt més greu: és l'	academicisme	ultrancer. No vull pecar d'alarmista, però crec que en l'actualitat si hi
català. En certa forma considero més disgregador un ús "analfabet" de l'	academicisme	—i ara explicaré què entenc per això— que l'ús del català "viu": aquell,
mitjà de la llengua. Convé aclarir que hi ha dues menes ben diferents d'	academicisme	. Una, la tradicional, és el "purisme", l'academicisme en el sentit
ben diferents d'academicisme. Una, la tradicional, és el "purisme", l'	academicisme	en el sentit estricte: és el preciosisme buit, fred, retòric, amb un ús
mediocritas del qual trobem exemples en totes les literatures. Aquest	academicisme	—que a vegades sorprenem fins i tot en grans autors, per exemple, en
examinar-lo des d'un punt de vista estilístic que aquí no interessa. L'	academicisme	realment perillós és el de l'"analfabet" disfressat d'escriptor, i
sorgeix d'un coneixement superficial de la correcció idiomàtica. Aquest "	academicisme	ultrancer" —és a dir, el de l'escriptor que es proposa d'escriure en una
La frase, sigui o no autèntica, il·lustra bé el que volem dir amb "	academicisme	ultrancer": "Es ficà el capell damunt la testa." En tan pocs
que si no ens proposem, resoludament, d'aturar els disbarats d'aquest	academicisme	ultrancer, farem un flac servei a la llengua i a la literatura catalanes,
—Simfonia 1964— sembla que s'han encallat en un	academicisme	estèril, en repetir la fórmula de les primeres descobertes. Per altra
declara que les ensenyances d'aquest han passat a ser un pur	academicisme	, el grec Ianis Xenakis les emprèn contra serialistes i postserialistes
i superés definitivament les decadències inoperants dels darrers	academicismes	. Aquesta coincidència, que, com veurem, ve multiplicada per d'altres,
mostres, ben poc progressives per cert, de les deixalles d'un cert	academicisme	. Tal com correspon a aquesta posició que en podríem dir culta i
de superar altra vegada el gran decaïment ètic que comportà als darrers	academicismes	neoclàssics, però no ofereix gaires coses en un camí de progrés. En
aixequen a tots la cada dia més baixa moral acadèmica. La connotació d'"	academicisme	", que en el pitjor dels casos sona a lletra irremissiblement morta,
i els decoradors de ceràmica es donaven als plaers del Rococó, l'	Academicisme	s'endugué els pintors muralistes. L'introductor del preceptisme a
geometria absolutista, rectilínia i implacable, de Versalles. L'	academicisme	Deixebles de Viladomat foren els germans Manuel Tramulles
a Perpinyà el 1816 després de fundar la dinastia dels Maurin. L'	academicisme	purista Enfront de les tendències nascudes de l'idealisme de la Revolució
del mateix cicle va ésser Gabriel Reynés, influït alhora per l'	academicisme	de Ferrer i el neoclassicisme popular de Mayol; i encara dins la mateixa
1920, que ha volgut enfortir-se amb els prestigis socials de l'	academicisme	i la suggestió dels museus. Els seus caps foren el figurista Alfred
surrealista, el seu art de fabulosa invenció ha passat a ésser un	academicisme	d'ell mateix, amb pretextos publicitaris o pseudo-místics. Prop de Dalí
(1920-1958), el primer que va plantar cara novament a l'	academicisme	(1943), va tenir un bell moment d'un fauvisme dolç abans
de Llotja als dos dies de concórrer-hi, va evolucionar ràpidament de l'	academicisme	a l'expressionisme dintre l'atmosfera barcelonina. Instal·lat a Bogotà
La pintura catalana contemporania, la seva herencia i el seu llegat L'	academicisme	i les séves fórmules pedagògiques Hauriem de girar els ulls molt enrera,
joventut inconscient i pura, en una academia vulgar. La decadencia de l'	academicisme	, en els seus darrers temps Es natural que tals idees no poguessin arrelar
i de visió i gairebé d'intel·ligencia, s'introdueix el desordre dins de l'	academicisme	com nova llei de bellesa en comptes dels símbols i de la elevació
seu tacte cantellut i fret. Per ventura no fou aquesta la fi mateixa de l'	academicisme	? No s'ha volgut cada vegada cercar una regla comú per a acostar
una llibertat expressiva enfront dels tancats credos i dels perills d'	academicisme	dels racionalismes lecorbusierians. L'editorial Seix i Barral de J.
sota la consideració positiva del seu accent de llibertat enfront de l'	academicisme	dels racionalistes. Això respon a una posició crítica de la cultura
a Barcelona o a Perpinyà i a París. Al segle XIX, l'	academicisme	madrileny va ocupar sovint per als valencians el lloc que per als
i els sants isolats atenyen una perfecció formal tan forta que, com en un	academicisme	, arriba a desterrar la vida. Per entreveure qui eren els autors
inevitables en un grau o altre en tot assaig, però que rebutja l'	academicisme	i la profunditat docta dels tractats ordinaris perquè són no sols una
aixecaren la bandera de l'espontaneïtat, i, dient-se els enemics de l'	academicisme	consagrat pels Jocs, substituïren el primitiu desordre floralesc per un
no arribaren a realitzar-se. La pintura de Massot és una mostra de l'	academicisme	imperant de filiació francesa a l'estil d'un Puvis de Chavannes. El seu
d'una societat, que pren consciència d'ella mateixa. L'escisió amb l'	academicisme	, el gust per un exotisme que pren diverses formes, comunes a la
de Dibuix establerta a la Llotja per la Junta de Comerç, però el seu	academicisme	incorporava encara molts elements d'esperit barroc. La capella del Palau
oposades de la creació artística. El primer segueix decididament l'	academicisme	oficial, arrelat a l'Escola de Dibuix protegida per la Junta de Comerç,

Pàgina 1 (de 3)

50 següents