×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb acolorar |
Freqüència total: 16 |
CTILC1 |
| nova vida va refer el seu cos una mica malaltís, i una vermellor de poma | acolorà | les seves galtes fines, envellutades per una mena de borrissol invisible. | | claror que s'hi encenen, com una galta marcida on retorna la sang i que s' | acolora | tot d'una. És llavors també que relluu la pàtina d'un retrat de Donya | | el relleu, cobreix amb una capa de guix fort de cola, i daura i | acolora | , amb els elements suggeridors de l'orfebreria, que ja ens són coneguts | | i dóna algun sentit a la multitud de mocions; però ja sabem que només les | acolora | sense transformar-les, pels camins misteriosos del seu designi. El doll | | de Rams. O aquella boca de besar dejuna, com s'estremeix quan l' | acolora | el sol, quan l'aigua salta per la gorja bruna i | | les cambres, quan el marit us abraça quiet, ai, s' | acoloren | lleument vostres ambres, joia que paga tant temps de secret! | | dins les mans estretes i el seu plor com a perles recollia i | acolorà | la seva gorja clara i fou besada de sa boca pia. Damunt la | | de tu naixia tot el goig dispers... I és que la meva sang t' | acolorava | i et doní la bellesa del meu vers. Com el jorn que creuares per | | dolça i arrupida com una terrerola de rostoll, no t' | acolora | el sol enllà d'eixida ni has estat mai amiga de soroll. | | vora florescències albes. Mentre desllaço enyorances | acoloro | plomes d'àngel i pètals de margarida. Immaculada | | minva; ¡tinch fret, mon amor! —Acóstat, ma estimada... quan l' aigua s' | acolori | ... acóstat... ¡també jo sento 'l fret! —¡Avant, esposa meva! avansa al | | en l'aire i notes d'harmonia; i té la llum del sol que l' | acolora | , virolats raigs que'l finestral destria. La catedral, | | No oblidem mai que el lliri furta al sol el temps dels dies llargs, i s' | acolora | . Que el món és pura anècdota, un rastre efímer d'aus a la mercè de quin | | oberts a vents i onades! Una tristor rosada us | acolora | quan al capvespre, igual com una flor que es marceix, | | mai el dol, Ixena, més gentil que les primeres peres que es fan | acolorades | llavors que tant s'atarda el sol per la vesant; | | del teu esguard profund; quan miro, sota el llum de gas que l' | acolora | , el pàl·lid front, d'un mòrbid atractiu adornat, on |
|
