×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb acost |
Freqüència total: 15 |
CTILC1 |
| li feia sofrir aquella estranya contracció de bufeta que produeix l' | acost | del mar i de tot ésser de tarannà incalculable. Empenyé la vidriera i, | | noia acostant la boca a l'orella d'Arnau. El minyó fruïa atroçment aquell | acost | , el delicte, la confessió: —Les he robades. Va alçar els ulls i va veure | | —coronades de pins— per foradades on els llums grocs vigilen el ràpid | acost | de llums blancs resplendents; el tren festejador del mar, que encerca | | Arnau va sofrir la curiosa sensació de necessitat que li dava sempre l' | acost | al mar, i va pensar que li calia fer una cosa d'execució personal i | | que em creus, digues-m'ho." Mentrestant, els braços de Ramona cercaven l' | acost | del cos d'Arnau i el minyó es va deixar lliscar sota els llençols. | | de l'ànima. Però el tren, després d'un atur, havia xiulat i marcava l' | acost | a Barcelona. Els lleopards es precipitaren vers les sortides, i Quimet | | la blanca cansalada. Una orella dreçada és un guaita amatent que vigila l' | acost | de les mosques. Un altre guaita: la cua curta i enravenxinada. Descansen, | | negre amb dues convergents ratlles blanques al bec. S'animen en albirar l' | acost | del pare o de la mare. Piulen com uns desesperats. Sembla que diguin: "A | | i el cadell d'una vella senyora arribada de poc a la vil·la del costat. L' | acost | de les bèsties dugué l'acost de les persones, i un matí de bon sol les | | arribada de poc a la vil·la del costat. L'acost de les bèsties dugué l' | acost | de les persones, i un matí de bon sol les dues veïnes es trobaren al | | moviments oposats: el de gravitació, dirigit cap al planeta, centrípet, d' | acost | , i el d'inèrcia (o d'expansió cinètica), tangencial, centrífug, | | havien desaparegut. Feia més d'una hora que nedava quan decidí de prendre | acost | . Romangué bocaterrosa a la platja una bona estona, tot el seu ésser a | | plau, d'atzar, d'errar per les muralles Del temps antic, i a l' | acost | de la fosca, Sota un llorer i al peu de la font tosca, | | ignora la preguera. En mar pregon acaç nova sendera I al Vostre | acost | jo trem, i lleu i salp; En dolç jardí m'enfony darrera el talp | | dormir. Beneït sigui el dia de la injúria, i beneït l' | acost | de la foscúria! 22 »Demà al matí resplendirà l'aurora, |
|
