Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

expressió de terror. Un dels de la colla, refet per fi de l'estupor, va	acotxar	-se sobre el caigut i, amb veu ofegada, aixecant-se ràpid: —És mort!
calb i amb la seva gran barba blanca i arrissada. De tret en tret s'	acotxava	fatigosament fins al sòl i arreplegava una branca seca deixada a la vora
rostre cobert de sang. Quan travessava sota la llum d'un fanal, Tiago s'	acotxà	i collí una grossa pedra. Continuà corrent amb la pedra a la mà, seguit
Caldrà que matis un ós perquè les pells de guineu són esquifides i no	acotxen	. Abel. Tot anirà venint, doneta. De moment [(amb intenció
anar-me'n a dormir sentint l'aigua que se'n va i que torna com si t'anés	acotxant	de mica en mica. Tots em feu angúnia. Voldria estar ben sol i adonar-me
assembla. Que en tots els llits on es cabdella l'	acotxi	una mà de repòs. De lluny De lluny, no tan real com
refiades, la pota en l'aire, el cap esplomissat ben	acotxat	dessota de les ales. Veus aquesta ombra que envaeix el pla?
perquè la camisa m'arribés fins als peus, em vaig ficar al llit i em vaig	acotxar	. I vaig dir, fa bon dia. El llit estava calent com la panxa d'un gafarró,
a Comarquinal li són d'una lentitud i d'una buidor insuportables. S'	acotxa	tot just arriben. Laura es substitueix el vestit per una roba subtil;
de Tomàs és qui aplica les compreses de vinagre, amb mà sol·lícita;	acotxa	la cunyada i la vetlla fins que s'adorm, quan l'alba lívida agrisa els
de partera, y deixá passar son fillet á mans de la Madrona qui,	acotxant	lo ab son devantal de llana, se 'l menjava á petons. En los brassos d'
nou?... Donchs, res, no t' entretingas en lloch; t' espero.— Feu després	acotxar	lo nen al bressol, encarregá á l' Angeleta qu' amanís lo dinar en quatre
sense advertir-nos, als baixos de la casa, a l'empostissat públic on s'	acotxaven	captaires i vagabunds. L'endemà vàrem assabentar-nos que el vell cobrava
llarg al mig del camí. Fem una mena de cova dintre un paller i ens hi	acotxem	, de cara a llevant. El meu company ja dorm. I jo, vaig dormir? Vaig
alegria de la seva mare, que no l'abandonava ni un moment, que l'	acotxava	en ser nit, que entrava a obrir-li els finestrons i a servir-li ella
per a l'endemà; ajustà els porticons, va córrer les cortines. Al final va	acotxar	-lo. El darrer gest de la seva mare era el més bell: arrebossar-li la gira
exultant i una vegetació escassíssima. En aquest oceà de pedra s'hi	acotxen	alguns poblets minúsculs que, com la capital, es construïren un interior
no m'escalfa ni em refreda. Un esternut... mitja dotzena d'esternuts i m'	acotxo	cap i tot.
no es trobava cansat. No es donava compte que fes sis hores des que es va	acotxar	: li pareixia que tot just s'hi posava. Desemperesit, es va enllestir a
per venir a sotjar-me. Me vaig veure perdut. Vestit com estava, me vaig	acotxar	dins el llit fins al coronell, més de pressa que un nedador no s'afusa a
i vida a l'aire lliure la vermellor d'ara. Qui no hagi sentit com ell,	acotxant	el cap damunt el pit de la filla, en instants de fadiga dolça o de
dels egoistes? Ara voldria fer-te mil carícies, pobreta mia, ara voldria	acotxar	el cap a ton pit. Perdó! Filla meva, filla meva que sospiraves, perdó!...
, per dormir-hi, o bé que vagaven per una regió devastada del clos, i s'hi	acotxaven	silenciosament, per mor de satisfer llurs necessitats, més atents que mai
de fer mal. La pobra bèstia estava, però, fora d'estat d'actuar, i s'	acotxà	novament i es deixà anar a la mort, com aquell que llisca per un
a veure els focs de Sant Zenon treuen el cap per la finestra i criden	acotxant	el cap per si tiraven alguna pedra: —Sant Pol, quina hora és?
—Oh, ja, ja. Li estava bé, aquell cannotier, pensava l'Enric en	acotxar	-se. La seva cara del Renaixement prenia amb ell un aire murri. Era
de valer. Va inclinar-se, vacil·lant, sobre el monstre, i, sobtadament,	acotxant	-lo amb el gec, s'hi precipità al damunt i s'hi abraonà maldant amb totes
cel! Ja no podia esperar salvació. Es submergia definitivament. L'ona l'	acotxava	... l'ombra de l'abisme l'envaïa. L'única mà que tenia lliure s'enfonsà
desvestí la senyora Carme i l'enllità. Després, amb manyagueria, va	acotxar	-la ben acotxada, car el fred era viu i, per fi, li besà el front,
la senyora Carme i l'enllità. Després, amb manyagueria, va acotxar-la ben	acotxada	, car el fred era viu i, per fi, li besà el front, mentre li donava la
Tona, que en diuen, posat al mig del poble de Sans. Barcelona els ha anat	acotxant	per tots cantons i els ha omplert d'unces les velles arques que hi ha
Era una senyora vella, enamorada dels costums antics. Els vespres, en	acotxar	-se, feia una jaculatòria perquè Déu li conservés la lucidesa per a jugar
damunt l'ànima una benedicció. Coixins de rars plomissols, tan blans d'	acotxar	-s'hi, que el dolor més cruel s'hi ensopiria. Armes delicadament
ja estava a sopluig. Si arribo a fer el viatge a peu...! Em despullo, m'	acotxo	al llit, —ni massa tou ni massa dur, com convenia a un pelegrí com ara jo,
de la imatge materna, que tenia penjat sota la beneitera de cristall, i	acotxant	-lo amb ell sota els tebis llençols li deia: Mare, aconselleu-me! I
cadira de la Lluïsa en el costat d'ella del llit d'alzina envernissada i	acotxà	el cap apartant el coixí. La imatge materna l'amanyagà amb els seus
de ferro abaixada. Claudi, pensant que la mare de Fe ja havia mort, s'	acotxà	per passar-la. Només una bombeta aclaria el taulell de marbre i les
Si m'estimes, no has de fer cas del que digui! I com si, temerosa, volgués	acotxar	el cap sobre el pit de l'estimat, es deixà anar, suaument, damunt d'ell,
meva, i no la vaig veure. Se'n recorda? —Sí! —féu ell tristament,	acotxant	la testa, mentre sentia desfilar dintre seu aquells records, ja gairebé
corredor, desdibuixada, la galeria, en una zona d'intensa claror blanca	acotxada	per la pantalla d'un llum de peu. Armilles embastades, apilades en
poc a poc per estalviar-te comentaris. Mires a fora: els vidres entelats	acotxen	la glaçada claror del fanal plantat davant de la carboneria (la mà de la
de toros, dels gasòmetres, que es fica per totes les finestres... que pot	acotxar	el cos inert de l'home que fa poca estona encara s'afanyava per rentar-se
es veu que tu tens un bon llit! —Tens raó —fa En Peret, que està ben	acotxat	.— Diga'm què haig de fer per socórrer els conillets. Em doldria que
i correries a l'hort a socórrer els conillets. Però tu no et mous de ben	acotxat	sota les flassades! —Si em diguessis què haig de fer per socorre'ls, jo
que us ofereixo amb tot el respecte!" La seva mare entra a la cambra a	acotxar	-lo i fer-li el bes de costum. Tantost sa mare és fora i el llumet d'
sent els tràfecs que a les fosques tenen per baixar a terra. En Peret s'	acotxa	dintre els llençols i els seus ulls plens de son se li clouen de seguida.
el color dels seus ulls, perquè dormen. I fa: —Nen de la gerra, qui els	acotxa	, aquests nens, en anar-se'n al llit? Que no tenen mare que els cogui
La muntanya era allí tocant: el sol va fer l'ullet des de la carena i s'	acotxà	a l'altra banda. No per això s'aturà En Joan brut: la desesperació
sota la glaçada que cau! Tingué treballs per enfilar-se al llit. Quan va	acotxar	-s'hi cuidà esbalaïr-se i hagué de reincorporar-se per tornar el respir.
apagar-la d'un buf des del llit, havia deixat encesa l'espelma, i, ben	acotxat	fins al nas, anava guaitant d'ací d'allà, tot fruint les confidències

Pàgina 1 (de 5)

50 següents