Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

força oculta, el firmament d'aquest abís de sobte	adollés	el seu foc en cataractes, horror suspès, amenaçant amb
terra: per les ganyes s'empassa un mar i amb el seu tronc l'	adolla	. Mentrestant aiguamolls i balmes tèbies coven llurs
que mena a l'atur on tota la dolçor es concentra en un punt i s'	adolla	, i després es prolonga en panteix de fatiga tranquil·la. Només els caps
batzegar que mena a l'atur on tota la dolçor, concentrada en un punt, s'	adolla	de sobte, i després s'allarga en panteix de fatiga tranquil·la. Cada
l'agitació que mena a l'atur on tota la dolçor, concentrada en un punt, s'	adolla	de sobte, i després es prolonga en panteix de fatiga tranquil·la. Saltant
batzegar que mena a l'atur on tota la dolçor es concentra en un punt i s'	adolla	, i després s'allarga en panteix de fatiga tranquil·la. L'alarma d'un
que mena a l'atur on tota la dolçor es concentra en un punt i s'	adolla	, i després es prolonga en panteix de fatiga tranquil·la. El moviment
batzegar que mena a l'atur on tota la dolçor, concentrada en un punt, s'	adolla	de sobte, i després s'allarga en panteix de fatiga tranquil·la. Mentre
ulls amb una mirada ansiosa. Arnau va sentir que tota la seva compassió s'	adollava	vers ella. S'hi acostà. Li posà les mans a les espatlles. La va tenir tot
eriçat de llances. Però vet aquí, del coll, arran del replanell,	adollava	una altra host. Alina corregué cap a Jaquim: —Pare, mireu, dos exèrcits
Tallafer que l'abandonava al cruel Vandalús, aquell rostre bell i odiós,	adollant	flama pels ulls, i pel mostatxo que s'estremia de banda a banda com un
grumoll, agrumollar-se; borralló, aborrallonar-se; ble, ablenar-se; doll,	adollar	-se; mota, amotar-se. Cp. §146 (sufix at). Racó,
esclats de bellesa expressiva, covaven "fonts de salut" que després han	adollat	límpides estrofes regeneradores, reparadores, restauradores del gran
el Crist sofrent i la benedicció que la seva sofrença i la seva mort	adollen	sobre els homes i sobre tota la Creació, podem exposar i resoldre
impertorbables. Gerd se sentia acorralat per la monòtona peroració que s'	adollava	del personatge, d'una boca molt ben dibuixada en un rostre ple de
aquella: polida i senzilla, netedat neta de pretensions, llum a punt d'	adollar	-se en agilitat vigorosa... L'amo de la fàbrica, el germà del padrí de
la Bellesa) brollaven del brollador de cent dolls de la veu d'Urània, que	adollava	l'aigua i el foc, el brocat i la seda, com una font fumejant de prismes
del lluitar i patir de cada home, que busca el camí de l'expressió i	adolla	en les formes convencionals de la llengua feta tot el que porta a dins,
per aquest famós publicista que volgué descriure la civilització,	adollant	-hi tots els recursos del seu talent i de la seva eloqüència; i després
la deu d'emoció que en raja; però aquell Bell és infinit, capaç d'	adollar	eternament l'emoció glorificadora. Els artistes, ací, imiten a Déu en la
a l'home, si no viu amb el cor adormit. Ordenar les coneixences que se'ns	adollen	amb "el barbolleig de vi escumós" del viure, no és fàcil. Però l'estudi
fonts, o bé s'evapora sota la influència del calor. L'aigua de pluja que	adolla	(ruissellement) és, així, el punt de partida de les aigües
del campo del más grand que sabemos és perquè l'home no fa sinó	adollar	amor i amistat damunt la simpatia a la Verge, que conegué quan era
cor; d'ací les seves promeses infinites i els seus manaments en inefable	adollar	de gràcies que mai no hem merescut. Fa florir llegendes per tot arreu i
Fill, Esposa de l'Esperit, la Verge única, La Mare de Déu, la Sobirana,	adollant	la humanitat en origen d'amor corredemptora. Laus Deo
"El difondre entre els fidels l'exacta coneixença de la Litúrgia, l'	adollar	en llur cor la saboria sagrada de les fórmules, dels ritus, dels cants,
Wordsworth. El poeta anglès creia, com Maragall, que "la poesia és un	adollar	-se espontani de sentiments poderosos", però considerava indispensable la
això l'èxit absolut depèn d'innumerables minúcies... Milton parla ""d'	adollar	fàcilment el vers no meditat"". Seria inconsiderat, fals i odiós de dir
Viciana, va vindre després a farcir de ventura i benastrugança la llar,	adollar	-la els dos Jaume, Àngela, la parella, de pròspera benaurança. Rampston,
y penyora d'independencia; acreix son patrimoni moral, obrint, millor dít	adollant	sobre'l poble totes les fonts de cultura; y en totes les manifestacions
estiragassada que per arrancarla doná, y aixugantse la sanch que s'	adollá	per sa cara, venía /rient, per tal que la host no se 'n
me. XVII Para't i escolta: cal que no m'	adollis	més aquesta por, car vius en ple rovell de l'ou de la
glatires per aquesta boca folla. Tant de volê en un sol sospir	adolla	, tanta de força que no torna mai, i tu no ets lassa
esguard, que m'ompliu els ulls de joia? Per què les vostres veus de mel	adollen	, generoses, uns vins plens de flama, si la set ja no és set, el goig ja
I anava cantant com els fills dels Aqueus derrocaren el burg,	adollant	de dins el cavall, jaquint el parany cavernós. I cantava com
del Cíclop altiu, menja homes. I esclafiren un plor sonor,	adollant	bona maina de llàgrimes. Mes no se'n treia rê, d'aquell
de beure la fosca sang, va conèixer-me. I plorava a esgarips,	adollant	bona maina de llàgrimes, i estenia els dos braços oberts cap a
feredat. Atura't, oh Diana!, però ton urc atura. Mon esperit	adolla	's al gorg de ta fretura. Del truc que m'enternia em serviré,
i la soledat? 14 A la taula comú on l'Esperança	adolla	son vi de foc, amb els que hi jeuen, plens de la
colors de l'iris, els reflexos de les cànteres que	adollaven	les bevendes, dels vins que fan alçar els braços,
abelleix a la terra? Ho sabeu prou: la font de baix —Saiola— s'	adolla	amantament entre verdors, la font de dalt —Soleia— és
voltaven com famolenca canilla. Els nous sols que jo	adollava	dins ta esglaiada corol·la eren una interminable
Un sorollós festí reunia els senyors veïns i els címbals i les flautes	adollaven	al lluny llurs encisadors acords." "Però abans que la nit
aviat... Altmayer [(Ha tret un dels taps de la taula i se li	adolla	una flamarada.)] Em cremo! Foc! Siebel Acorraleu-lo. No el puc
Sí, aquests són de molt els més bons, de moltíssim, pels déus!	Adolla	vi pur: ens alegrarà tota la nit si escollim el que tingui l'aroma més
reobríntseli la nafra del día abans. Veyent que se li	adolla	, son cor decau: —¡Oh Guifre, 'l comte Guifre, mon bon germá!
desclouhen, aquells arquets de violí se mouhen y s'	adolla	la música á torrents. Té son arch de triomf lo cristianisme; al
I cantava, seguint, com la vila els aqueus barrejaren,	adollant	del cavall, jaquint el balmat de l'embosca; i com, fent
se li estroncà la deu. Tant la segona com la quarta	adollaven	substàncies aigualides. La tercera rebia, d'amagat i de nit,
com de mestre tites sapastre, monòtona, sense inflexions, dirà, com	adollant	una lliçó morta, tot el fragment de Heidegger. En canvi, els fragments

Pàgina 1 (de 2)

50 següents