Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

agradava d'evocar sovint els incidents de la victòria del marit i així l'	afalagava	. Va esdevenir la personificació de la memòria, una gran qualitat per a
platònics, quin remei —i us parlo sense cap propòsit d'ofendre-us ni d'	afalagar	-vos. El noi té dues classes de sagetes, recordeu-ho. Guardeu-vos, si
sospito. Com tantes d'altres i tants d'altres, i el fenomen darrer, si m'	afalaga	i no em sorprèn, no m'agrada. Qui gosarà acusar-me d'alguna culpa, si la
amb les seves amigues, entre festes i diversions, estimada de tots i	afalagada	. Estava a punt de casar-se amb un noi ric, d'excel·lent família, bon
una hora única en sa companyia i gaudir de la felicitat més alta, havia	afalagat	la seva ànima i ell hauria volgut sentir-se-la cremar per única i darrera
i una classe social concreta —la dominant, que li compra els llibres i l'	afalaga	—, i encara hi ha sistemes coercitius, declarats o no, que reprimeixen les
morta. Jo li dic que hauria hagut de fer aquest encàrrec —que tant m'	afalaga	— a una persona més jove que jo. 21 novembre. Fa un vent
unitat més irreductible de l'os. És d'una lògica exemplar i us hauria d'	afalagar	que el vostre criteri... —El nostre criteri és la mesura. Ho és el de tot
servit el forçut i vagabund Rovirosa. El noi aprèn amb una rapidesa que	afalaga	i admira el seu mestre a llegir en català, castellà i llatí. És aquest
seva vanitat. Ell que estava tan per damunt d'aquella gent que odiava i	afalagava	, s'humiliava odiant-los i afalagant-los. La seva vanitat no li permetria
damunt d'aquella gent que odiava i afalagava, s'humiliava odiant-los i	afalagant	-los. La seva vanitat no li permetria rebutjar, sense intentar
molt sovint a cavall, quan bé li semblava. Campdepadrós ordenà, suplicà,	afalagà	, va prometre temptadors beneficis. Va ser inútil. El pare va fer esforços
per l'empresa redemptora d'Erasme. No crec que fossin simples ganes d'	afalagar	el seu amic, ell creia que les lleis humanes, i en conseqüència la vida
de feia poc. La carta diu: Estimat Erasme: La teva indignació hauria d'	afalagar	-me si no m'irrités tant com els sermons del vell patriarca. Què us passa?
cara rodona. Es veu que aquella possibilitat de picardia, o de vivor, l'	afalagava	, i repetia de tant en tant la cançó amb la seva veu rude, sempre que algú
"la joia". Passava pels carrers, sempre somrient, amb aquell aire dels	afalagats	per la fortuna ja des de petits. De quatre germans que eren —era ell el
mil tones, sense ni una gota de luxe, sense cap d'aquelles coses que	afalaguen	el turisme. Té, però, l'avantatge, sobre els paquebots lacats i miniats a
feina com a eix de l'arrencada vital del país. A més, és una cosa que ens	afalaga	, i, per tant, que respon a una convicció pregona del nostre esperit.
exercint-hi un paper preponderant. De la mateixa manera que Roma	afalaga	Portugal, que converteix en regne en 1043, acarona Catalunya. En
ilustre latinista\", denominació preferida pel pròcer al qual	afalagava	aquella espècie de certificat de saber traduir llatí. Però les seves
la mort. Els periòdics relacionaven les dues figures, cosa que l'hauria	afalagada	per damunt de tota ponderació. El destí és cruel: com havia dit una
del seu temperament exquisid, Júlia. A vostè li manca ésser compresa,	afalagada	a totes hores, i molt més en aquestes, quan el seu cor de mare està
la feina.)] Que vols seguir escrivint? [(Amb to de súplica,	afalagant	-lo.)] Deixa-ho per demà!... Víctor. [(Més inquiet, sempre
d'exhibició i compra-venda de títols nobiliaris. El règim d'aleshores	afalagava	en les parades d'or i uniformes, i en les xarangues militars, la baixa
la gent; però veia que era inútil. Em guardaven tota mena d'atencions, m'	afalagaven	fins excessivament; però a mi em semblava que tot era fals. Ara que tinc
que es clavava en la consciència de la dona com un manyoc d'espines. L'	afalaga	la submissió de l'home, malgrat que el domina per la bellesa i per
rígida al seient com una nena bona minyona. La mà de la barcelonina li	afalaga	el cabell: —Com és que et fas aquest pentinat tan poc a la moda d'avui? —
no s'havia acostat a Laura amb aquell respecte tremolós de veneració, que	afalaga	qualsevol dona, fins la més rigorosa i fins la que us sigui més enemiga.
del temps en què es plaïa a exhibir la muller com un nou element per	afalagar	la seva vanitat d'home poderós; i fins li sembla una mania absurda
dels rodals, que com a bones servents, solien anar algunes tardes a	afalagar	la veritable mestressa Muntanyola, la senyora Teresa, que els parlava en
davant d'altres persones que, per qualsevol raó, no produirien en el qui	afalaga	l'afalac que ell cerca. Prop d'aquests falaguers deliberats podríem
gens en la seva manera d'ésser." No cal que digui que el comentari em va	afalagar	—potser, d'alguna manera, és exacte— però alhora em va fer comprendre que
saber que, a dalt, les cosines havien plorat; nosaltres no, i això ens va	afalagar	. Però la decepció va ésser immensa. Efectivament havia estat una bomba, i
d'aquella que incita a ballar o a caminar rítmicament, d'aquella que	afalaga	uns certs punts d'una sensibilitat en l'ordre fisiològic; d'aquella que
" —referent, és clar, al nostre país. El fet d'haver-hi estat convidat m'	afalagava	, hi havia enviat comunicacions, etc. I l'estat d'en Joan em va decidir a
acceptaven de parlar de llurs remeis i de llurs verins. ¿Se sentien	afalagats	per l'interès que jo testimoniejava per llurs mètodes? ¿Consideraven les
casas com de la seva, bromejava ab tothom, aconsellava á quí ho volía,	afalagava	á las mares y de retruch festejava á las fillas, intervenía en las
dubte y la joya que la dominavan. Mentida ó veritat, aquellas paraulas l'	afalagavan	, li omplían lo cor. Mes, seguint la conducta de son sexe, cregué qu' era
debades fer cor fort y aufegar lo sentiment. La retirada d' en Lluís l'	afalagava	y esporuguía alhora: la afalagava en quan veya en ella un sacrifici qu'
sentiment. La retirada d' en Lluís l' afalagava y esporuguía alhora: la	afalagava	en quan veya en ella un sacrifici qu' era una revelació, una proba
copiava en una llibreta junt amb altres de diversos autors catalans. M'	afalagava	de veure copiats els meus versos al costat dels d'Apel·les Mestres, de
en els estudis. Si d'antuvi els meus primers versos als diaris havien	afalagat	llur amor propi, ara, en saber les queixes del professor, em tenien per
hàbit. El sensual que lluita contra el dimoni que porta dins, en lloc d'	afalagar	-lo jovialment com un company de platxeri, es pot dir que està salvat. La
Aquest refusà, somrient. Ella feia: —No, no, gràcies—. Però la cosa l'	afalagava	. En veure que l'amic no estava disposat a deixar-nos sols, vulgues no
amic i jo somriem. Evidentment, aquests dos xicots no ens entenen. Per	afalagar	-los diem: —Vosaltres formeu part d'una gran nació que va a la davantera
amb l'altra. Jo sabia que no, i ella també. Ella també l'esperava. L'havia	afalagada	l'actitud de Josep. Li n'estava agraïda. Però, per què mentia, la
no em deies gran cosa. Ets adust. No? No ho sabies? Les dones volem ser	afalagades	, perseguides, si cal; només ens domina i ens atreu el llenguatge
explosions sentimentals de donya Clotilde, amb quina efusió els parents	afalagaven	la partera, ponderaven la resistència física del nou nat, em somreien i
el de l'homenatge que em van fer els obrers fa poc temps. Encara avui m'	afalaga	el gest simpàtic de la meva gent i la intenció que els va moure a
, tu? Jo no aguanto! —Jo tampoc —li responia l'adroguer, maliciós, que l'	afalagava	per assegurar-se la clientela—, jo tampoc, estimada Diamandula, però

Pàgina 1 (de 17)

50 següents