Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el subjecta pel braç i comença a retorçar-l'hi com té per costum. —No ens	aigualiu	la festa, ara, vós. —Només preguntava... —Ja heu preguntat massa! I
—I heu espatllat els altaveus... La veu petulant de l'orador, una mica	aigualida	per tot el líquid que ha begut, pregunta lleugerament enquimerada:
gran indiferència. Eren unes artistes que actuaven en fred, amb les venes	aigualides	per una rutina pàl·lida i sense cap sentit de rebel·lió; una cosa tan
fe i una tendresa que ho aguantin, el sexe es mecanitza i l'avorriment	aigualeix	les venes. Pat, per trobar compensacions, intentà acanallar una mica les
sigui en un prostíbul, no hi feia res; aquestes coses no comptaven per	aigualir	el seu crit; el llençol més infame, la pell més marcada d'esclavitud
guardades rera una xarxa de minyons clenxinats, de parla sud-americana	aigualida	per un llevat de barceloní acusador. Tomàs, que havia començat aquella
resolució qu' havían tingut los passos donats per ella aquell matí	aygualí	la pena qu' en altres moments los hi hauría causat la malaltía de donya
de pensar, una impossibilitat de pensar, com si el cervell se t'	aigualís	i el moll de l'os se't disgregués?... Ell em mirà estranyat. No
a taula, i al seu entorn, en silenci, Mònica i els seus fills. "Els	aigualeixo	la festa. Si em gosaven retreure el que pensen! Són ben educats, és a
monges, i a les flors absurdes que feia copiar a la canalla, li havien	aigualit	el virus revolucionari que encengué la seva joventut. La pintura li
llur cridòria incivil i amb llur aspecte de peixateres enfarinades han	aigualit	una mica la força del seu soliloqui. Don Gaspar pensa: —Ella és com les
Jutje. —Puix ho semblen. Qué són? Doctor. —Idees. Li han	aigualit	les meninxs. "Sereno". —Oh, quines idees més fosques! Doctor
com els grans felins i que si no fa més mal, és per la covardia baixa que	aigualeix	els seus instints crudels. L'atac de front no és de témer d'aquesta
es refredava i li omplia la cel·la d'un tufet de bledes o de cols, que li	aigualia	els somnis! Aquells somnis trencats, que començaven tan bé al bell
fort. Aquí la gent es torna cada dia més barcelonina; i em sap greu que s'	aigualeixi	d'aquesta manera, amb perdó sigui dit dels barcelonins. Un home
dia n'esborràvem un. De vegades, quan ja només faltaven quinze dies, ens	aigualien	el goig. Els senyors Cortejon i Mir i Angulo i no sé quins altres no
cap senyal, no pot ésser de cap manera. Festes com aquesta no poden ésser	aigualides	així com així." "A reveure, Dianeta meva. Diamant." "P. S.
sota del cel alt. Estan situades en un lloc que fa que el seu encís quedi	aigualit	per la presència més enlluernadora que pot tenir la mar. Jo no sé pas si
natural dels personatges, fent-los encara més ells mateixos del que són,	aigualits	per la dispersió i la dilatació que el temps i la vida imposen de
coll de Lilla, llença uns raigs d'espurnes que ens cremen la retina; s'	aigualeixen	els colors que galejaven per les hortes; aviat, després d'una freda
haver gastat massa pólvora en salves, i haver estat prou idiota per	aigualir	-me el vi, sobretot haver-vos mal aconsellat per tocaboires, per
De moment se'ns tanca la primera porta, els sentiments icarians s'han	aigualit	, l'Himne, ja ho veieu, es desinfla, i a l'hora del despertar arriem
és que et fas gran, la famosa experiència sovint ho esguerra tot, t'	aigualeix	el fervor, la bona fe. Als de la nostra mena, et pengen la llufa així que
reminiscència de les antigues festes bàquiques. Si fos així, s'haurien	aigualit	molt. Les d'avui estan alimentades amb gasoses i orxates —com a màxim amb
... —Però, senyora, vol callar...? —Per altra part, la crema se m'ha	aigualit	una mica... li ho he de confessar! Ai, trista de mi, quin desastre! I,
fa pànic. Després passa el temps, les coses s'allarguen, les passions s'	aigualeixen	i tot s'acaba en la pura vaguetat. El pare de Fargues escoltà els
és indescriptible. Coromina s'enfosqueix. —Mossèn Renart —diu— m'ha	aigualit	el paisatge i el passeig. Sembla mentida que un país tan bonic comporti
seca, esdentegada i humil, eixugant copes a la cuina d'un cafè. Això m'	aigualí	una mica els sentits. Tornàrem a la matinada, a peu, amb una cara
és insuportable; una mica terra endins, el seu coeficient de tristesa s'	aigualeix	lleugerament. Quan hom surt de l'atmosfera carregada del cafè, el primer
de somriure un moment. Va penedir-se de la seva insinuació i va tractar d'	aigualir	-la, no fos cas que ell se n'ofengués. —Sabeu, senyor? Els savis són
aigua de regalèssia espanyola, a dalt, en la meva cambra; i tenint cura d'	aigualir	l'aiguardent que deixava a casa amb aigua d'una gerra que hi havia al
, i a l'últim li va arribar l'hora de la pau. Els ulls blaus de Joe s'	aigualiren	una mica; i es fregà de primer l'un i després l'altre, d'una manera tota
que la llatina), i amb el llatí, un grec que a Espanya es va anar	aigualint	, i les literatures clàssiques ben o mal triades. A Espanya, els jesuïtes
llàgrimes als ulls per donar una alegria als seus "angelets", s'havia	aigualit	. I decidida, després de posar-se d'acord amb el seu home, la Cinta
una colla d'hores havia despertat l'expectació de tot el poble i de poc	aigualeix	les esperades alegries nadalenques d'aquella velleta i els seus néts.
estranya sobre les taules, m'interdia en extrem, desorganitzant i	aigualint	el meu treball... A la fi semblà que em treia un pes del cor, com un
il·lusions de progrés, s'han perdut molts encants antics, la gent s'ha	aigualit	molt, ens hem tornat molt primmirats i llepafils i, al pas que anem,
de les lloses ni la lluna que els seguia galeries enllà. Sortien a fora i	aigualien	el ciment que els paletes tenien preparat o minaven les parets tendres,
El Cafè del Centre. Abans de dinar, el temps s'	aigualeix	i dues hores després es deixa anar una franca torbonada. El foraster fa
"quartos"?, perquè jo no puc bestreure'n. A l'inflamat marit se li	aigualiren	les sangs. —Ai, no! No cobro fins dissabte. —Doncs, no pot ser.
la roba i les ardors bèl·liques que l'afavorien per llei d'herència se li	aigualiren	sota un riure pacífic. A més, en dormir roncava amb tanta bravura que la
de cafè, de sal, i una altra d'aigua. Quan l'allioli és ben espès,	aigualiu	-lo una mica. 6. Salsa de tomàquet 750 grams de
el farciment. Poseu l'altra llenca de llard, i la tapadora de pasta.	Aigualiu	amb el pinzell, i replegueu les vores sobre la tapadora. Talleu una mica.
barreja fins que sigui gairebé cremada. 3. Empolseu de farina.	Aigualiu	. 4. Afegiu a aquesta salsa el peix de bullabesa; cobriu, i feu
ben rentats i eixugats, i el pebrot. Sofregiu. Empolseu de farina, i	aigualiu	. 3. A mitja cocció, afegiu l'all picat, amb el julivert, i el pa.
Sofregiu la ceba i l'all en una cassola, amb oli calent. Afegiu el pa.	Aigualiu	el vi i el suc de llimona amb la meitat de l'aigua de cocció de les
suc sofregiu la ceba i l'all; feu rossejar una mica la farina sobrant.	Aigualiu	amb el vi i l'aigua. Saleu i pebreu. Afegiu la conserva de tomàquet i el
de terra, sobre el conill. Poseu la cassola sobre un foc viu. 3.	Aigualiu	amb aigua bullenta. Assaoneu amb safrà, sal, pebre, julivert. Feu bullir,
desfer el tomàquet en aquest suc calent. Feu un sofregit amb la farina.	Aigualiu	amb el vi. Reduïu a la meitat. Afegiu l'aigua, la sal, el pebre, la
de terrissa, feu rossejar una mica la farina i l'all amb el greix.	Aigualiu	amb dos decílitres de l'aigua del bull. Afegiu la cansalada i les tripes.

Pàgina 1 (de 4)

50 següents