Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en el cos de Mamà Tu certs elements flexibles que la fan ser ondulant,	airosa	i principesca. Quan duu tota la cabellera desfeta, arrissada i d'un negre
actuar impunement, fent un paper de traïdor, que encara que sembli poc	airós	, de vegades és el que l'espectador representaria amb més gust. Maria
Més enllà, darrera la finestra, l'ataconador coix, alt i rossenc, i tan	airós	com ho pot ésser un coix que va amb una crossa, però una mica melangiós;
Era una noya d' uns vint anys, alta, ben tallada, moreni-vermellosa, d'	ayrós	andar, posat serio y mirada modesta. Son accentuat perfil y certa arruga
vestía. Arribá 'l capvespre, y mentres la cusidora s' apanyava al cos l'	ayrós	mocador gran y 's feya sortir las orelletas per la vora del que duya al
ara ab l' imaginació la seva figura, veya ben be qu' era guapo,	ayrós	é inconfundible. Aixís pensant, tot son esperit plé d' en Lluís, arribá á
que... ¿Vólste jugar qu' es estudiant aquell jovenet? Té, aixís, un posat	ayroset	, de traydoría, com en Lluís... ¡Pobre Lluís, quínas intencions li vaig
Després aparegueren las tres personas. Sí, en Lluís ab duas noyas,	ayrosas	, elegants (aixís semblaren á la Toneta), y al atravessar lo vano d'
la charrette és menada per la dona airosament. Ella també és	airosa	, amb aquell incitant domini de la forta femella francesa. Alguns vehicles
els carros, i l'operació de carregar-los era la que jo trobava més	airosa	, amb quelcom d'èpic i graciós, com una antiga cerimònia o festa mítica,
i graciós para-sol, i portar-la al carro, on cal llançar-la amb un cop	airós	, o bé, si la càrrega és alta, que l'home de dalt te la prengui amb la
experiència. Moments després davallava pel caminal una cambrereta tota	airosa	. S'acostà a la reixa i preguntà què volíem. Josep va dir-li que érem dos
mirall, busca adients perspectives; un efecte de llum que li ofereixi una	airosa	imatge de la seva figura. Tanmateix, de conjunt, tot és finíssim,
el que jo he fet, i prest a fer-ho volent-ho fer? ¿Com romandran	airosos	a la vista de Déu? Jo l'he d'absoldre, forçat m'hi
sabut descloure aquell miracle florit. Zorbàs anava davant, lleuger,	airós	: la gana se l'enduia. Les necessitats fonamentals de l'home —menjar,
igual que fos afressada de camins, els uns la gran fumera estesa com un	airós	plomall, els altres tots blancs de les veles parades, talment un estol
aguantarien. Damunt, a mig aire, la meravella de la galeria, tan fina i	airosa	que sembla que no pesi, amb la bella embranzida dels arcs d'ametlla,
l'un, ara vola l'altre, i el vogar de la faldilla a compàs de la passa	airosa	, i al braç el gran cistell de canya, i el cos tornejat i gronxadís, i el
del Dom, que ve navegant del fons de les centúries amb els dos màstils	airosos	, el campanar i la llanterna, nau que fóra tan noble i tan pura, si la
lliri, i és sensible a la gràcia vivent d'un tors de marbre i al redreç	airós	de dos poltres que juguen. Venturós qui té el coratge a la mesura dels
i amb cintes blau cel: ja no semblava una miniatura, sinó una fina i	airosa	pastoreta de Watteau. El senyor Reguera en quedà encantat per comte
convertit per a ella en un parany que li privava tota defensa franca i	airosa	? I, entretant, el verí anava fent la seva obra destructora en el cor de
damunt d'aquesta generació fonamental el pes de les columnes i l'arc	airós	de les naus, els nostres noms restaran mig esborrats a l'ombra humida de
de cinquanta anys, de cara senzilla, honrada i de bon natural, i amb una	airosa	i positiva cordialitat en son general tarannà. En arrencar el tren, un
l'hivern que mirava per sos ulls gelats. Vaig fer una altra provatura	airosa	, tota mesquina; però el cap de la colla la mig partí, i digué: —On heu
a vagar per les muntanyes, a conversar amb els pastors, a veure saltar l'	airós	isard, n'havia agafat un gran entusiasme per la llengua que contínuament
vora nostra. Tot seguit en divisàrem un escarmot de sis, alerta el cap	airós	, que desapareixia quasi sense tocar a terra, volant, daixant-nos com una
I Shere Khan els solia afalagar, tot estranyat que uns caçadors tan	airosos	i jovençans s'acontentessin deixant-se guiar per un llop mig mort i per
que hi vingui a fer camí; i amagada pels camps, criï la daina	airosa	, a on ningú la pugui esfereî. I s'esfondrin muralles i carrês,
Mirèu, aqueixa dona que porta un feix de llenya al cap, quin moviment més	airós	en el caminar, i quina posa més equilibrada! No hi ha res, en ella que no
li agradava de desafiar el perill, potser perquè es refiava de sortir-ne	airosa	. Però l'Enric es tenia per home respectable i no li feia goig la
de la Riera; aquella volior de mantellines y caputxes blanques de les	ayroses	menestrales, clapejades de tochs negres, per la rica blonda de les
no podia tornar-li la calma. El soldat, satisfet d'haver sortit bastant	airós	del seu comès, tot era mirar-se el senyor Pelai, com dient-li: "I
Delit semblava que mai no hagués vestit d'altra manera. La seva figura	airosa	ressortia doblement, i el mateix baró ho hagué de remarcar. Tot sopant,
l'oli ha fet arreconar i la moda també. Qui sap si tornaran a lluir les	airoses	formes que els va donar l'artista. Cada cosa és un punt de meditació. La
El puig de Portopí, en una aresta del qual hi ha la mola blanca i	airosa	del castell de Bellver voltada d'una tendra i joliua pineda, deriva a
brodat amb or i perles, el seu alfange al flanc i la seva capa vermella i	airosa	, us sobta la presència d'un minyó barbamec, amb un tern de fil molt ben
l'exasperava com una careta que no deixa veure el rostre. Trobava més	airosa	la brutalitat d'un Vilaret. A la fi, Tristany, a la seva manera, sofrint
galls que trenca el silenci del panorama majestàtic; més enllà s'alzina	airós	el campanar de Valls, la punxa del qual s'enfonsa com una llança en el
d'En Prim. Molt bonica i senyora, a fe. Té una elegant simetria i una	airosa	perspectiva esplèndidament ensopegada. Més avall, a mà esquerra, s'obre
del castell de Ciutadilla; a l'altre revolt ja treu la seva coroneta	airosa	l'alta torre del de Nalec; més endins, a cavall d'un borrall de boirina,
al volt del meu eix, i me'n aní gallardament després d'emboçar-me amb l'	airosa	capa madrilenya. El diumenge al matí tinguí l'honor de rebre la visita
municipals de cavall, la Rússia, amb calça blanca de punt i l'	airós	casc de plomes d'oca. A mitja nit s'acabaria la representació de
de llum. I bo i contemplant, de reüll, com se n'anava amb pas lent i	airós	carrer de Sant Antoni avall, remarcà l'equilibri de proporcions i el
no gosà de fer cap trasmudança. —Adéu —digué. I pujà tan lleugera i tan	airosa	, per l'aigua, com una bombolla. El sol s'acabava de pondre quan ella alçà
Al davant anaven, portant banderins d'algues, els cavallets de mar,	airosos	i atractius. Seguien les pelaies, els raps, els llenguados, les rajades,
no l'havies vist des d'una alçària com aquesta! Mira quina forma té tan	airosa	! Sembla una judriola! —li va dir en Vadó tot cofoi, després de portar
coixejant els darrers atuells de cuina. —Per això estic, per formes	airoses	! Vés a traginar tota la cobertada, que si no ho tinc tot aquí dalt, no
literària tan desmesurada, que sols la ploma d'Aina Cohen podia sortir	airosa	de semblant empresa. La camperola Camperola, Camperola,
guardava el cos d'un sant. La silueta arrodonida del sostre i l'agulla	airosa	del minaret es destriaven sobre el blau puríssim del cel. Voltaven

Pàgina 1 (de 12)

50 següents