×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ajuntar |
Freqüència total: 2546 |
CTILC1 |
d'on, en essència per sort, ningú no torna, és cert que de nou se m' | ajunta | Alcestis?", recelava, no sense un bri d'alambinada dissimulació de | dissorts dels dos enamorats, fins al final, en què Déu els torna a | ajuntar | i tornen feliços a llur pàtria. El cor, a Mila, se li dilatava, i es | com mogut per un ressort, transfigurat. Potser en aquell moment s' | ajuntaren | en la seva ànima totes les vexacions, totes les ofenses que li havien | el cas era que aquests records, a poc a poc, en les seves cogitacions, s' | ajuntaven | a la imatge aterridora del seu pare, dreçat davant d'ella, emportat per | oprimint-la per totes bandes. En el cor de Mila tot semblava | ajuntar | -se per formar al seu entorn una atmosfera sufocant, prenyada de negres | va parlant sol." I tornarien a llur nínxol i a la seva espera. Després s' | ajuntarien | amb alguna companya per riure i comentar: "L'ha atrapada bona!", mentre | Un altre record va anar muntant a poc a poc des d'aquella ombra i | ajuntant | -se al de Mila en l'ànima de Tino Costa: el record de Sia, la qual ell | t'imposaré? —Castigueu-me, Senyor —li contestarà ella—; castigueu-me, però | ajunteu | -me amb ell. Amb ell, el càstig més sever hauria de semblar-me bla; sense | tercer. A la dona, la panxa se li projecta damunt les cuixes que ni pot | ajuntar | , grosses i boterudes contra la fusta de la comuna. A la fi, la veu | recular, i, com que l'odiaven tots, quan va veure'l que plegava veles van | ajuntar | -se, se li van llançar damunt, i es va acabar la festa i la valentia, i | del poble. Romangué un llarg temps absent i va córrer la veu que s'havia | ajuntat | a una partida de bandolers que es refugiaven per les faldes del Port i | passar amb aquests caràcters, era potser el vici que més odiava. Tot s' | ajuntava | per fer-li odiosa la figura d'aquell minyó. La vella Pigada compadia la | dir. Perquè ¿quina mare, que sigui mare, no hauria fet com ella, veient-la | ajuntar | -se amb aquell perdut? —És cert, va tenir un mal cap... —Diuen que sa | de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens | ajunta | , ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat i | el xivarri de la casa era imponent: als passatgers de la "Moana", s'hi | ajuntaven | uns mestissos de Moupiti que havien vingut a casar la noia o a matar el | braces del wharf de Vaitapé. De seguida a la nostra piragua se n' | ajuntaren | d'altres, carregades de curios del país, faldilles i vestits fets | política del país durant la seva època, no foren els individus qui s' | ajuntaren | per constituir la cosa pública i avenir-se amb el príncep; foren | Aquest fet té una indefugible ascendència feudal; del ver feudalisme que | ajuntava | les persones a les persones, no les persones a la terra. La Marca es | sinó com un conjunt de cases, primitivament separades, que s'havien | ajuntat | "per millor estament llur". Aquestes cases o famílies, en | fins al blau, altes d'un vol més alt (reveus, Amor?) que | ajuntava | llurs dos fronts lleonins com un mateix pensament? | l'esperit conciliador i polític del marquès de Collera havia intentat | ajuntar | les dues entitats (/aunar voluntades\, com ell deia), però la | altament poètica, perquè a la gràcia de la figura jove i estilitzada | ajuntava | l'aire llunyà dels déus que viuen existències recòndites i inabordables. | l'abraçassin fins que s'hagué inclinat en un cerimoniós salut de cort, | ajuntant | els talons amb un cop sec i lleuger que tenia quelcom de militar però | i em sembla que a les vostres set dolôs altres dolors s' | ajunten | més severes. I el vostre front serè, sempre tan blanc, avui el | de les tires estaven lligats més enlaire que no pas el mig, on totes s' | ajuntaven | . La cinta de goma dels enagos, que havia patit molt per passar-la amb una | I aleshores, que de primer no ho vaig acabar d'entendre, perquè ho va | ajuntar | amb altres coses que deia, va dir, pobra Maria... I altra vegada les | dinaven en un saló al costat del nostre i van demanar si els deixaríem | ajuntar | -se amb nosaltres. Tots eren vells, ja d'uns quaranta anys. I després | i tots van ballar amb mi i tot eren rialles, i en veure que se'ns havien | ajuntat | aquells senyors que celebraven l'operació, el mosso que havia servit els | Tan important com el mig del cap tan tou quan encara no s'ha acabat d' | ajuntar | . I el nen cada dia estava més arrugat. I com més s'aprimava, més fort | a enlairar-se. I només van arrencar a volar tres o quatre. I s'hi van | ajuntar | els altres, fins a nou, perquè els altres covaven. I en Quimet, quan va | Era quadrada i feta de rajola de València molt vella, amb els junts mal | ajuntats | , i amb moltes rajoles esquerdades. La senyora em va dir que només es | de les roses vermelles, com una figura de cera. Descalça, li havien | ajuntat | els peus amb un imperdible molt gros, de mitja a mitja. Van dir que li | i que tothom estava amb ells i que hi havia molta gent del camp que se'ls | ajuntava | per engruixir els rengles, però que quan havien de regar els horts o de | setmanes, que nosaltres ho teníem perdut. Va dir que quan ells s'havien | ajuntat | ja era com si nosaltres ho tinguéssim perdut i ells ho tinguessin guanyat | a bitlles. Les parets del soterrani, amb la plugeta, s'anaven xopant i | ajuntaven | borrissol d'humitat al borrissol d'humitat que semblava sal i brillava. | la Rita estava a punt de tornar, en Vicenç fugia escapat. De vegades s' | ajuntava | a la tertúlia en Toni, i quan veia que en Vicenç patia de debò, es posava | esclarissat de pèl, curt de cames i abundant de greix, en el qual s' | ajuntaven | totes les essències barcelonines d'un casolà més inofensiu— va ésser la | no es podien veure. Don Tomàs quan tenia de citar un ser en el qual s'hi | ajuntessin | totes les calamitats morals, citava Frederic; i l'hereu quan volia | de mica en mica. Al seu barcelonisme tradicional i popular, s'hi | ajuntava | una elegància natural i una bellesa perfecta. Pilar era la senyora menys | d'aquell xicot; i sobre l'horror que aleshores l'apercaçava, s'hi hauria | ajuntat | l'horror d'un crim. Antoni Mates estava absolutament perdut; en tres | El seu cabell, d'un ros exagerat, i les seves ulleres de carei, | ajuntant | -se a una figura baixeta i rodona li donaven l'aspecte de característica | pitjors, que ja és molt dir. Però, a la seva vanitat de darrera hora, hi | ajunten | un interès de treball, un interès fins, si vols, de robar i de negocis | estrets; varen tallar la casaca pel darrera i li lligaren unes betes per | ajuntar | l'escissió de l'uniforme, el qual quedà convertit en una mena de cotilla, | passaren a la República; el snobisme de les velles i el de les noves, les | ajuntà | amb excuses de concerts, exposicions d'art, festes benèfiques i festes | Amb el pressentiment que ell podia perdre la seva mare, Bobby no hi | ajuntava | la por i el dolor naturals que en un cas semblant envaeixen a un home que | mes diuen els llibres sants que els fills de Déu s' | ajuntaren | amb les fembres i engendraren la nissaga dels | un vol d'orenetes, aturades a l'aguait de les altres que se'ls han d' | ajuntar | per al gran viatge de la tardor. Tomàs fa que sí amb el cap; li agrada | cendra damunt un foc extingit. Tornà al casino com abans de casar-se; s' | ajuntà | amb els amics per seguir aplecs i mercats; reprengué els viatges a | de dissimular, dialoguen per a ells sols. La vídua del notari va per | ajuntar | -s'hi, només perquè l'amic de Pere es posa al costat de la seva filla. Però | de cantar, fetes un cap sense cervell —declara la senyora de Torroella | ajuntant | -se al grup dels Muntanyola. Saluda tothom i només es descuida de Laura i |
|