×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aleteig |
Freqüència total: 107 |
CTILC1 |
se li presentava sota la forma d'un cigne magnífic, la va atabalar amb | aleteigs | i curvatures de coll estratègics, la seduïa i la va fecundar." "No | hi ha en nosaltres a escapar-nos de la terrible crueltat de la vida, un | aleteig | desesperat d'ocells presoners. La veritat és que els àngels no passen per | els seus matisos i més feridora era la llum. El so de les campanes, l' | aleteig | de les tórtores, el xiuxiueig dels insectes al jardí les nits d'estiu i | vora del mas abandonat. I l'esperit vola que vola, amb | aleteig | desconsolat. Crist del Calvari, haurás deixat | l'orella, la monòtona musica d'un insecte; sobre meu, l'esfereït | aleteig | d'un roquerol. Em sembla com que fes dies que he sortit de casa; el camí | fills de la darrera hora, el vell s'adormia mansament, gronxat per l' | aleteig | de les fulles, la vista descansant en el mar o en la serenor d'una pàgina | enervant i s'estenallava de cara al cel amb les mans sota el clatell. L' | aleteig | de les fulles deixava traspuar els raigs solars i l'obligava a cloure les | Per a més encís, la marinada feia remoure tota mena de fullatges. Era un | aleteig | joiós, d'ocellada novella que s'estenia pel Campot i enllà del bosc. Ací | Però vingué la tardor. Els arboçars emporprats de cireres s'emplenaren d' | aleteigs | i de piuladisses de tords, les perdius a punta d'alba cantaren pels | i, sobretot, els baticors dels moments decisius, quan després de l' | aleteig | fresós de la becada, se li apareixia contra cel, fantasmagòrica a la | el mateix moment que en Bau s'havia tombat per parlar amb en Boi, un fort | aleteig | es deixà sentir al seu damunt mateix; i, en alçar els ulls, esverat, per | fresca alenada d'aire embaumat els amarà tots, passant lleugera, com l' | aleteig | d'un ésser invisible, que l'auto hagués despertat. —¡/Qué | Allò que compta és que el pare Cabet ens beneeixi. Se sent el vigorós | aleteig | d'unes gavines, l'escarritx llunyà d'una grua i, tot d'un plegat, no res: | desfiguració relaxada de les malalties llargues. I això et va permetre un | aleteig | d'idees sense pes per l'aire del dolor. Havies discutit amb l'Enric, dies | la pau interior tornant als estats contemplatius. Però ja l'havia tocat l' | aleteig | de l'èxit i no podia estar-se quiet. Si intentava seguir, com abans, les | dins. Allí era la pobra Idun plorant per tornar a Asgard. Al sentir l' | aleteig | de Loki alçà el cap. —Vine, vine, Idun, jo vullc portar-te a Asgard | el xofer, portant-se les mans al cap. Tot seguit la llum féu un lleu | aleteig | d'ocell ferit i, paf! va apagar-se, tot deixant a les fosques el | que Jesús em salvaria. Ja vaig riure més de debò, de mica en mica. I l' | aleteig | de joia es posà a dringar damunt la flaçada del meu llit. Em sentia | amb efusió, impulsivament, i les portà als llavis. —Gràcies, Urània! L' | aleteig | dels destins omplí d'onatges irisats la penombra de la cambra. La | a contemplar. La solitud és tan gran que de vegades arriba a sorprendre l' | aleteig | del vol d'un gavià o els acres xisclets d'un corb en els penya-segats. La | de les ovelles del ramat, un ase que brama, el rebrinc d'un cavall, l' | aleteig | nerviós dels ocells a deu passes. L'arada bolca, en un inici de corba de | recollien, nombrosos fins a endolar la clara arquitectura. Venien sense | aleteig | , com fletxes d'obsidiana disparades misteriosament des dels quatre punts | timidesa d'intrús per una ampla avinguda de castanyers sota els quals l' | aleteig | intermitent del vent movia ombres blaves i verdes i espurnes de sol. Al | rellotgeria. Durant l'accés i en els primers moments, la sensació és d'un | aleteig | a la regió precordial i és menys penosa que la que provoquen les | branques de l'arbre. Si un adult és assustat, en fugir fa un escàndol d' | aleteig | . A l'hivern és gregari, mesclant-se amb altres espècies de coloms. A | encara la basarda que sentia, només faltaven els breus xisclets i l' | aleteig | d'unes quantes rates-pinyades, gairebé invisibles, que volaven per la | en els vidres dels fars, que els enlluernen, i acaben per topar-hi en un | aleteig | delirant i nerviós. A la tardor, baixen del Pirineu i, si troben la | és d'una extraordinària robustesa. Sol causar bastantes baixes amb el seu | aleteig | tan potent, però per les que he pogut trobar qualque vegada mortes a | traginen aigua a la casera, l'escampen sobre les bresques i amb el seu | aleteig | la pulveritzen a fi de refrescar l'ambient interior. Per facilitar la | amb insospitada conexió i recíproca dependència, ço que fa ovirar un | alateix | de divinitat en cada hostatge de treball i hi fa brollar la emoció més | y les fá créixer; com los aucellets piulan y s' estarrufan demanant l' | aleteix | suáu y les becades de les velles pera no morirse de fret y d' anyorança | una remor característica, que jo havia sentit ja en altres coves, y un | aleteig | proper als nostres caps, nos indicà que'ns trobavem en una cova plena de | Un estol de cent fades com papellones blanques, fendiren l'espai en | aleteigs | tremolosos. Darrera baixava Druna, la formosa regina, la dels cabells com | qual se renuncía ab l'amargor del desencant que produeixen els estèrils | aleteigs | de l'ànima envers l'ideal. Mercès a la seva ajuda s'ha pogut recórrer, | I tot l' esbart de profecies ferí ton front amb s' | aleteig | ... Llavors tes cimes clivellades ratjaren crisma de salut, | lo qui fou vou-veri-vou. Per tot branques atapides, | aleteig | i cant festós... Una vida, dues vides, quantes | fou mon cor com un niu en primavera: piuladissa joiosa i | aleteig | . Volguí seguir-la. Ma volada curta no pervenia ni a deixar | cotilló al vent, cada minyó enlaira i sostén; i l' | aleteig | de les manetes mou un vol de blanques cercetes per | sense recança. Sé que si feu rotllo o bé a la clic-clic, últim | aleteig | de l'ocell a terra, és pê 'ns oferî el miratge bonic | capvespre a penes toca com un bleix d'oreig de fora, | aleteig | de falziot i perfum de malva-rosa. LXXII Oci | dues àmfores de vida. Jo sentia, en tos llavis mos ulls fits, l' | aleteig | del teu cor. Oíem l'aire tebi poblat de somnis i esperits. | el mocador que en les primerenques ombres del cap-vespre semblava l' | aleteig | d'un blanc colomí. D'aquell jorn ensà jo vaig ser un altre home. Me | un somni i ve el despertar? De pressa! —I copsaré un | aleteig | final, la fuita clara. Ah, aquest moment il·luminat...! ¿Seria | des d'un límit de blaus a vela i rem, aires —un | aleteig | — i terra aspriva. Vivim, braços oberts, entre elements que | al joc! Abandonat a un caire de l'altura, ningú no percebria l' | aleteig | inflamat de la meva carnadura. I jo amb dolcesa la ruïna veig, | d'haver avergonyit a son estimat germà, no volgué respondre més qu'ab un | aleteig | d'espatlles. —Donchs, bé; ara escríu tu.— Y escrigué: "/Señores Reyes | sota els llits, com que reganyi l'osada, com que amb la meva capa imiti l' | aleteig | sinistre d'un rat-penat. Mal si ric amb estridència, mal si gemego | qu'havía sigut en sa elecció. Tots els ensomnis, tots els ensurts y | aleteigs | amorosos que sentís un día a Puigcerdà, li semblavan falornies ignocents. | i en els revolts dels corredors, pesigollejant-li els llavis, percevía un | aleteig | suptil, un halit cremant que flairava a merduix i pudía a febre. En sa | de son cap; la quietut que la voltava, tan sols interrumpuda per l' | aleteig | de las orenetas y moixons qu' entrant tranquilament pe 'l rosetó de |
|