Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

res. Munda del Roso intentà portar la conversa a un altre tema que	alleugerís	un xic l'ambient d'aquella feixuguesa opressora, i parlà a Mila de la
per treure's el gec, però un dels individus li ho priva. —Què feu? —M'	alleugereixo	—diu ell—. No es pot respirar. —Cal donar un exemple de decòrum —el repta
i que ella desa a la bossa que li penja del braç. Tothom s'ha anat	alleugerint	més i més de roba, a la renglera del costat ja es veuen dos individus
Traieu-vos l'americana —afegeix aleshores, i s'incorpora—. Jo també m'	alleugeriré	discretament. Li allarga la brusa i la faldilla que ell penja al
a parlar. Però roman silenciós. La noia, en canvi, diu: —Ens hem hagut d'	alleugerir	una mica... Fa molta calor —i es toca la punta de la combinació, amb la
córrer —la dropa li haurien de dir, rondinava en Tai— i no s'havia	alleugerit	a les seves velleses. Però la tartana saltironava, brandava, prenia
mal. Quer· Al teu pare? Caín. Aquelles eines haurien	alleugerit	molt la meva feina... Tu no saps com em fan suar aquests càvecs de pedra
història no semblen mai indispensables. Tot al contrari: Espanya sembla	alleugerir	-se quan es desprèn del que Unamuno anomenava la seva "història de
La seva funció principal és amorosir les arestes lacerants de les coses,	alleugerir	la pesantor dels esdeveniments, descobrir el caràcter irremeiablement
senyores de Barcelona, i que revestí tots els aires de crim sensacional,	alleugerí	una mica les terribles angúnies del Baró de Falset. El fet en qüestió va
com al segle anterior (§ 40), però es feien esforços per tal d'	alleugerir	-lo, fins i tot confeccionant-lo amb cuiro bullit, en la qual cosa es veu
en tant que raó dialèctica, es transformi, amb l'esperança que, un cop	alleugerida	, ampliada i fortificada per mitjà d'ella, aquest objecte imprevist serà
estranya. Dintre meu estava content de la seva fugida. Com si m'hagués	alleugerit	d'un pes. Però ara aquest pes em mancava. Era un buit dintre meu. La
en italià per aprendre llur idioma. Ells agraïen les meves atencions	alleugerint	el meu treball. No m'adonava que amb quatre cops de forca els dos o tres
el vam partir. I vam buidar una ampolla. Jo em vaig atipar de pa i nous i	alleugerir	de les pomes que duia a les butxaques, que m'hi pesaven massa. De seguida
si encara no els he llegits! Tanmateix, pesen massa tots dos, em voldria	alleugerir	el farcell, i amb els nous llibres que penso adquirir, encara el
ens decanta a la terra. "El conec, aquest pes; ni en ser al llit no s'	alleugereix	ni ens abandona; al contrari, hi ha nits que és més feixuc, com si entre
que va esbotzar les escotilles, i la mar va cobrir-se de carbó. El caic s'	alleugerí	, s'adreçà, estàvem salvats. No en parlem més. Vaig treure'm de la butxaca
de flors novelles, els captaires i els reis vestien robes grogues, s'	alleugerien	les pedres, la fusta, les carns; les ànimes es tornaven aire, es tornaven
barrejada amb carbonissa. Em vaig ajupir sobre ell, inquiet. —Això m'ha	alleugerit	—digué al cap d'un moment—, com si m'hagués fet una sagnia. Ara, puc
està encerclat i no pot escapar. Anava a fer un crit, sabia que això m'	alleugeriria	, però me'n vaig donar vergonya. El cel s'abaixava cada vegada més. Vaig
em tiro al mar, agafo fred, em vénen ganes de tossir, guh! guh!, per	alleugerir	-me, però em fa vergonya, patró, faig recular la tos per força —i, per
l'home desgraciat que sóc. És solament quan et parlo que tinc esperança d'	alleugerir	-me una mica de la meva hipocondria. Perquè la teva senyoria és com jo,
el seu estimat sol de Creta. Potser, em deia, caminant em fatigaré i m'	alleugeriré	d'aquesta angoixa primaveral. Pedres grises i pelades, nuesa tota llum,
ara un curt passeig matinal. A poc a poc, al meu voltant, tot s'afinava, s'	alleugeria	, es feia, sense canviar de forma, somni; son i vigília prenien la mateixa
L'aigua hi salta pels carrers i amb l'aigua una munió de vespes per a	alleugerir	el pensament. N'hi hauria prou amb aquest encís per a aclarir la dita, i
i subterrani desviés les pedretes. En penetrant dins la cisterna s'	alleugerien	com una palla. I la salimandra, com si res no fos. Hom endevina el que va
Aquest silenci, com ho entenien els vells, s'enamorava de la llum.	Alleugeria	el toc de les campanes. Acollia les remors del dia. Les assenyalava
llocs on s'esgarriaven els ramats, sigui encara, i és de bon creure, per	alleugerir	l'hora en la soledat del paradís perdut. Quin consol pels patriarques
i s'enganyaria el qui pensés que l'afeixugaven, perquè, tot al revés, li	alleugerien	el pas. Així mateix, dormia molt descansadament dins les ermites, on
en ses mans de galileu, tots els pescadors van sentir que la feina s'	alleugeria	tant pels qui tiraven com pels qui aplegaven pel sòl l'art proveït de
o contra els joves, durant cada generació o a intervals recurrents.	Alleugeriu	qualsevol dificultat, mitigueu la destrucció ni que sigui una mica, i el
les possibilitats de la correcció són, aquí, limitades, cosa que havia d'	alleugerir	la responsabilitat de l'escriptor; Flaubert, tanmateix, arriba a
Municipi escoles de planta i havien adjuntat als titulars, amb l'excusa d'	alleugerir	-los la feina, però en realitat per regir-los i ensinistrar-los més a la
poguérem il·lustrar-la. La nena, que no era un exemplar de continència, s'	alleugeria	, entretant, amb un terratrèmol d'oratge fètid. Dos exemplars dominicals
provisions que un hom porta al morral té una infinitat d'aventatges. Us	alleugeriu	de pes mort; les cames reposen en tant que treballen les barres; el que
de papers ridículs. Paulina Buxareu, amb el casament de la seva neboda	alleugerí	el feix de disgustos que la consumien des que fracassà tot allò que duia
que mai no pot morir. La ciència l'havia ajudat, en plena jovenesa, a	alleugerir	-li el pes de la seva vida quotidiana, perquè té raó Einstein quan afirma
grogor dels ciris, se li ablaneix el respir, com si l'aire que la volta s'	alleugerís	d'una boira. XII Donya Ramona, Donya Maria, Joan, Carmeta,
a girar vers Ramona, Arnau va aconseguir d'ensopir el record enutjós, d'	alleugerir	-se l'opressió del cor. No, no es penedia de res; no podia pas penedir-
Li havia fet una mala passada... —Però si és tan ric! —va dir Ramona, tot	alleugerint	-se de roba amb una ràpida expertesa.— No li venia pas d'allò. —I això
alemanys, ens oprimeix el pes de la seva ironia feixuga; però ens	alleugereix	una mica l'infantil aplom del pangermanisme fantàstic a la manera
agafava un gat, solia asseure's sobre aquests corrents líquids per	alleugerir	-se el cap. A la nit, la remor profunda i suau de les aigües em recordà
perills que corria. I, d'aleshores ençà, ha maldat enèrgicament per a	alleugerir	-se d'aquell llast que l'hauria fet naufragar indefectiblement en el més
formal que hi vols anar nedant? —li preguntaren. —Ara ho veureu. Erbok s'	alleugerí	de roba i, sense pensar-s'hi més es llençà a mar. Abans de fer-ho
serà? No malalteja i els seus setanta anys són ben portats; des que ha	alleugerit	el menjar i suprimit gairebé el sopar, tot plegat s'és rejovenida: el
uns camps d'userda. Els pins i les oliveres, estilitzaven un xic,	alleugerien	l'humanitat imponent del paisatge. En pondre's el sol Gervasi agafava un
sense fer soroll les tisores. No hi havia ningú al carrer. El cor se m'	alleugerí	, vaig tenir una sensació de netedat. Vaig tornar a casa amb una cara
el sol gaudi que Tristany hi trobava era que estalviava certes coses, que	alleugeria	una mica el pressupost domèstic. Un altre gaudi, aquest, però, imaginari,
els llavis amb aigua i vinagre! I ningú no ha pensat en això per	alleugerir	-li l'agonia! Llavors es produí una cosa inesperada, patètica.

Pàgina 1 (de 13)

50 següents