×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb amanyagar |
Freqüència total: 437 |
CTILC1 |
Candaina, la seva mare la va besar, li prodigà atencions i somriures, l' | amanyagà | . El seu padrí, per la seva banda, li féu el millor present de la seva | a la vida com una flor, envoltada d'atencions, d'afectes i sol·licituds, | amanyagada | i regalada. Mila —ell ho veia ben bé— necessitava ésser tractada així; | aquella casa on havia estat l'amanyagada i la consolada i on havia ara d' | amanyagar | i de consolar! Ara, al davant d'ella, recordant-ho, Tino Costa sentí una | son. Com a criada, doncs, no tenia preu. Cinta l'elogiava sense parar, l' | amanyagava | , l'escridassava, la duia, es pot dir, cosida a les faldilles, i tant li | un parent vell, un mariner que ha begut molt rom de la Martinica i que | amanyaga | la seva pipa de bruc, torrada i polida comme le sein d'une petite | mà de camps que s'endinsa en la muntanya. Sembla que el sol | amanyaguis | somrient, enmig del vent, dins l'altura de Cerdanya, | proba, lo gran sacrifici que 'm demanas! —exclamá en Lluís somrisent y | amanyagant | li 'l cabell de sobre 'l front. —Sí, dóna, concedit... peró no tingas aixó | corva de son bras colrat y ab la robusta má li acalentava la carona ó li | amanyagava | 'l caparró. En Manel contemplant lo quadro ab rialla de solter | s'havia concentrat ara en el cos de la casada que ella em permetia d' | amanyagar | . El meu desfici esdevenia insuportable. Tot jo en patia fins a la | desigs de mossegar les carns fresques de la criada que jo suposava | amanyagades | pel vell apotecari durant la nit. Quan jo arribava a les vuit del matí a | a la seva cambreta de treball, i ell aixecava els ulls fatigats, ens | amanyagava | amb un esguard d'agraïment. El vell revolucionari tenia una tendresa tota | que feia molt de vent, arrecerat en un paller dels voltants d'Horta, | amanyagat | pel sol d'octubre. Jo havia passat una petita crisi, acompanyada d'una | li la mà a l'espatlla, i de l'espatlla la hi vaig posar al coll i li vaig | amanyagar | el clatell i el cabell, el cabell tofut, que era allò que m'embriagava | Una dona vulgar, inferior a mi intel·lectualment, que m'havia permès d' | amanyagar | -li el clatell, que m'havia deixat entrar a casa seva i havia allunyat el | gelosament, amb amor, com per fer-me perdonar aquella traïció d'haver | amanyagat | imatges sensuals poques hores després d'aquella terrible lectura. Vaig | Si vivia, no tenia prou benignitat per a perdonar. Durant dies i dies | amanyagava | amb una dolçor suprema el desig de la mort. Defugia tota companyia. M'era | encara la pols, el soroll i la brutícia del suburbi. Però, així que t' | amanyaga | l'aire viu de la terra, que veus arbres a tot el teu entorn i cel vast i | tot de sobte, celestes tabernacles, on dormiren | amanyagats | per un fresquívol zèfir, llevat de tots aquells qui, en llur | petit era encara un nin i el duia a coll la nena més gran i el besava i l' | amanyagava | perquè no plorés. No sé com, Déu m'il·luminà, em vingué la idea | manament de la vida." "Entretant la primavera tornava. El sol agosarat | amanyagava | el front de les neus i les fumeroles començaven a assenyalar les places | la tornés al mateix lloc de la taula d'on s'esquivava. Ha calgut que l' | amanyagués | , que li fes sentir esquena avall la pressió d'una mà d'home, que la | la mateixa frase, ell s'estava amb la mà esquerra al fons de la butxaca, | amanyagant | l'escaibre, de manera que d'ací d'allà li escapava alguna falta garrafal. | les mans al clatell i mirant la nit amb l'esperança que la fresca ens | amanyagaria | el cos, han passat dies, mesos, anys. Ens hem posat el temps al damunt. I | la nostra pell. Sentim les vibracions a la pell i aquesta sensació ens | amanyaga | i ens fa agradable del tot la comunicació íntima. Fonètica i tacte. Els | com tot et passa." Senzillament tota una filosofia. El temps també | amanyaga | . I altra vegada arribem al concepte d'opressió. I el món dels objectes. | i felicitarà, i tot d'una, sense saber com, es tornarà a trobar al carrer | amanyagant | el coll d'un cavall a fi de poder avançar. Hi ha un moment en què la | i més repulvis! Lo que fa que aquesta cendra hi han pecadors que l' | amanyaguen | i n'hi han d'altres que se l'espolcen, dient: "Fes-te enllà i no | els ulls lo mateix que esperitada, i quan el prestidigitador anava per a | amanyagar | -la, feia un crit de gat masqué i se li veien crèixer més les ungles. De | i de totes les dependències. Les cupletistes estrangeres em deien, | amanyagant | -me: /mon petit chat\ i /mon cheri\, i les de la terra: | cant? no te n'envaneixis. Si sona el violí bellament, hi ha un arc que | amanyaga | les cordes i uns dits que les petgen. El teu cant et ve dels quatre vents | ni massa baixes, tan amables i dolces que sembla que les hagin fetes | amanyagant | -les amorosament amb el clot de la mà, verdes dels prats i dels boscos que | petar-li els dits, com és de bona etiqueta entre homes i gossos, abans d' | amanyagar | -los. Quin mal pensament havia tingut! En un moment em mirà sorprès, | primera gata que troba, aixís que veu sortir la lluna, me l'abraça i me l' | amanyaga | , i és que les gates, am lluna, totes semblen de bona casa. Però després | són més que arrugues a damunt d'una pell tan fina que sembla que s pugui | amanyagar | passant-hi la mà pel damunt. Per sobre d'aquet mar tan blau s'hi veuen | ella un ric fermall que amaga amb cura als ulls del marit; l'afalaga, l' | amanyaga | , cada dia inventa per a ell noms nous, no té altre llit que el d'aquest | amansirla una mica quan, deixant el nen al bressol, la prenia a la falda, | amanyagant | -la. Aleshores, la petita infeliç se li abraçava al coll, li posava el | era debades. Ella no estava per raons i, amb sobtat impuls maternívol, l' | amanyagava | i l'amonestava, inquieta solament per la seva salut. —Dolent!... No haver | banyada en la claror, esdevingué d'una misteriosa transparència. El sol l' | amanyagava | tèbiament. De sobte, es va sentir a dintre una fressa lleugera, com d'un | i, el que li semblà un temps cosa impossible i absurda, ara ho vol | amanyagar | com l'esperança única, coordinant aquesta esperança amb el soliloqui | maldaven per escapar i com s'enfollien de terror quan m'hi acostava per | amanyagar | -les, el meu cor els deia: "aquieteu-vos, petits, tranquilitzeu-vos; | insinuen tot just un capcineig, i l'ombra de llurs fulles extremes | amanyaga | dolçament el marbre de les façanes. Els fanals adés gaudien evidentment | pensant, com en un refugi, en la casa de ciutat, orba i enfundada; tot | amanyagant | -se íntimament en la idea dels carrers ciutadans plens de botigues i de | amb en Quim, amb en Llorenç, amb l'Esteve? Aquest darrer. És dolent. | Amanyaga | serps. Viciós. I té una bona figura. I no li put l'alè. I no li | sigui mestre en l'art de domtar, car es tornarà poruc i rebel si no és | amanyagat | amb carícies. Igual fa el caçador, tant si ensinistra cadells a seguir | ningú. Està enamorada d'ella mateixa. Quan es veu al mirall es retorç i | amanyaga | els ulls i es gira i s'arregla els cabells. Si el vidre no fos tan fred, | li va dur la mà a la boca i li féu l'amistat. Ell la va beneir i l' | amanyagà | tendrament, però com que els ulls d'ella seguien esperant amb ànsia, ell | li besà la mà, commogut fins al moll de l'os. El baró el féu alçar i li | amanyagà | l'espatlla, amicalment. —Més agraït us haig d'estar jo —li digué. I | Antonet amb les orelles planes i els ulls dolços per si li semblés bé d' | amanyagar | -los. Després aniran a llepar el morro del cavall de què tots són bons | al poble. Totes les rancúnies els vénen de llurs misèries, es digué. I | amanyagà | de nou el bell projecte, que ara, més que mai, tenia un resplendor ideal. | lliçons, es menjaria els pocs diners que tenia. Una brisa dolcíssima li | amanyagà | el front, la sentí com un pampol fresc de figuera posat damunt la calba, |
|