Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Candaina, la seva mare la va besar, li prodigà atencions i somriures, l'	amanyagà	. El seu padrí, per la seva banda, li féu el millor present de la seva
a la vida com una flor, envoltada d'atencions, d'afectes i sol·licituds,	amanyagada	i regalada. Mila —ell ho veia ben bé— necessitava ésser tractada així;
aquella casa on havia estat l'amanyagada i la consolada i on havia ara d'	amanyagar	i de consolar! Ara, al davant d'ella, recordant-ho, Tino Costa sentí una
son. Com a criada, doncs, no tenia preu. Cinta l'elogiava sense parar, l'	amanyagava	, l'escridassava, la duia, es pot dir, cosida a les faldilles, i tant li
un parent vell, un mariner que ha begut molt rom de la Martinica i que	amanyaga	la seva pipa de bruc, torrada i polida comme le sein d'une petite
mà de camps que s'endinsa en la muntanya. Sembla que el sol	amanyaguis	somrient, enmig del vent, dins l'altura de Cerdanya,
proba, lo gran sacrifici que 'm demanas! —exclamá en Lluís somrisent y	amanyagant	li 'l cabell de sobre 'l front. —Sí, dóna, concedit... peró no tingas aixó
corva de son bras colrat y ab la robusta má li acalentava la carona ó li	amanyagava	'l caparró. En Manel contemplant lo quadro ab rialla de solter
s'havia concentrat ara en el cos de la casada que ella em permetia d'	amanyagar	. El meu desfici esdevenia insuportable. Tot jo en patia fins a la
desigs de mossegar les carns fresques de la criada que jo suposava	amanyagades	pel vell apotecari durant la nit. Quan jo arribava a les vuit del matí a
a la seva cambreta de treball, i ell aixecava els ulls fatigats, ens	amanyagava	amb un esguard d'agraïment. El vell revolucionari tenia una tendresa tota
que feia molt de vent, arrecerat en un paller dels voltants d'Horta,	amanyagat	pel sol d'octubre. Jo havia passat una petita crisi, acompanyada d'una
li la mà a l'espatlla, i de l'espatlla la hi vaig posar al coll i li vaig	amanyagar	el clatell i el cabell, el cabell tofut, que era allò que m'embriagava
Una dona vulgar, inferior a mi intel·lectualment, que m'havia permès d'	amanyagar	-li el clatell, que m'havia deixat entrar a casa seva i havia allunyat el
gelosament, amb amor, com per fer-me perdonar aquella traïció d'haver	amanyagat	imatges sensuals poques hores després d'aquella terrible lectura. Vaig
Si vivia, no tenia prou benignitat per a perdonar. Durant dies i dies	amanyagava	amb una dolçor suprema el desig de la mort. Defugia tota companyia. M'era
encara la pols, el soroll i la brutícia del suburbi. Però, així que t'	amanyaga	l'aire viu de la terra, que veus arbres a tot el teu entorn i cel vast i
tot de sobte, celestes tabernacles, on dormiren	amanyagats	per un fresquívol zèfir, llevat de tots aquells qui, en llur
petit era encara un nin i el duia a coll la nena més gran i el besava i l'	amanyagava	perquè no plorés. No sé com, Déu m'il·luminà, em vingué la idea
manament de la vida." "Entretant la primavera tornava. El sol agosarat	amanyagava	el front de les neus i les fumeroles començaven a assenyalar les places
la tornés al mateix lloc de la taula d'on s'esquivava. Ha calgut que l'	amanyagués	, que li fes sentir esquena avall la pressió d'una mà d'home, que la
la mateixa frase, ell s'estava amb la mà esquerra al fons de la butxaca,	amanyagant	l'escaibre, de manera que d'ací d'allà li escapava alguna falta garrafal.
les mans al clatell i mirant la nit amb l'esperança que la fresca ens	amanyagaria	el cos, han passat dies, mesos, anys. Ens hem posat el temps al damunt. I
la nostra pell. Sentim les vibracions a la pell i aquesta sensació ens	amanyaga	i ens fa agradable del tot la comunicació íntima. Fonètica i tacte. Els
com tot et passa." Senzillament tota una filosofia. El temps també	amanyaga	. I altra vegada arribem al concepte d'opressió. I el món dels objectes.
i felicitarà, i tot d'una, sense saber com, es tornarà a trobar al carrer	amanyagant	el coll d'un cavall a fi de poder avançar. Hi ha un moment en què la
i més repulvis! Lo que fa que aquesta cendra hi han pecadors que l'	amanyaguen	i n'hi han d'altres que se l'espolcen, dient: "Fes-te enllà i no
els ulls lo mateix que esperitada, i quan el prestidigitador anava per a	amanyagar	-la, feia un crit de gat masqué i se li veien crèixer més les ungles. De
i de totes les dependències. Les cupletistes estrangeres em deien,	amanyagant	-me: /mon petit chat\ i /mon cheri\, i les de la terra:
cant? no te n'envaneixis. Si sona el violí bellament, hi ha un arc que	amanyaga	les cordes i uns dits que les petgen. El teu cant et ve dels quatre vents
ni massa baixes, tan amables i dolces que sembla que les hagin fetes	amanyagant	-les amorosament amb el clot de la mà, verdes dels prats i dels boscos que
petar-li els dits, com és de bona etiqueta entre homes i gossos, abans d'	amanyagar	-los. Quin mal pensament havia tingut! En un moment em mirà sorprès,
primera gata que troba, aixís que veu sortir la lluna, me l'abraça i me l'	amanyaga	, i és que les gates, am lluna, totes semblen de bona casa. Però després
són més que arrugues a damunt d'una pell tan fina que sembla que s pugui	amanyagar	passant-hi la mà pel damunt. Per sobre d'aquet mar tan blau s'hi veuen
ella un ric fermall que amaga amb cura als ulls del marit; l'afalaga, l'	amanyaga	, cada dia inventa per a ell noms nous, no té altre llit que el d'aquest
amansirla una mica quan, deixant el nen al bressol, la prenia a la falda,	amanyagant	-la. Aleshores, la petita infeliç se li abraçava al coll, li posava el
era debades. Ella no estava per raons i, amb sobtat impuls maternívol, l'	amanyagava	i l'amonestava, inquieta solament per la seva salut. —Dolent!... No haver
banyada en la claror, esdevingué d'una misteriosa transparència. El sol l'	amanyagava	tèbiament. De sobte, es va sentir a dintre una fressa lleugera, com d'un
i, el que li semblà un temps cosa impossible i absurda, ara ho vol	amanyagar	com l'esperança única, coordinant aquesta esperança amb el soliloqui
maldaven per escapar i com s'enfollien de terror quan m'hi acostava per	amanyagar	-les, el meu cor els deia: "aquieteu-vos, petits, tranquilitzeu-vos;
insinuen tot just un capcineig, i l'ombra de llurs fulles extremes	amanyaga	dolçament el marbre de les façanes. Els fanals adés gaudien evidentment
pensant, com en un refugi, en la casa de ciutat, orba i enfundada; tot	amanyagant	-se íntimament en la idea dels carrers ciutadans plens de botigues i de
amb en Quim, amb en Llorenç, amb l'Esteve? Aquest darrer. És dolent.	Amanyaga	serps. Viciós. I té una bona figura. I no li put l'alè. I no li
sigui mestre en l'art de domtar, car es tornarà poruc i rebel si no és	amanyagat	amb carícies. Igual fa el caçador, tant si ensinistra cadells a seguir
ningú. Està enamorada d'ella mateixa. Quan es veu al mirall es retorç i	amanyaga	els ulls i es gira i s'arregla els cabells. Si el vidre no fos tan fred,
li va dur la mà a la boca i li féu l'amistat. Ell la va beneir i l'	amanyagà	tendrament, però com que els ulls d'ella seguien esperant amb ànsia, ell
li besà la mà, commogut fins al moll de l'os. El baró el féu alçar i li	amanyagà	l'espatlla, amicalment. —Més agraït us haig d'estar jo —li digué. I
Antonet amb les orelles planes i els ulls dolços per si li semblés bé d'	amanyagar	-los. Després aniran a llepar el morro del cavall de què tots són bons
al poble. Totes les rancúnies els vénen de llurs misèries, es digué. I	amanyagà	de nou el bell projecte, que ara, més que mai, tenia un resplendor ideal.
lliçons, es menjaria els pocs diners que tenia. Una brisa dolcíssima li	amanyagà	el front, la sentí com un pampol fresc de figuera posat damunt la calba,

Pàgina 1 (de 9)

50 següents