DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
amargar V 371 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb amargar Freqüència total:  371 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

innovacions a sa mare i a sa germana i ve't aquí una altra manera d'amargar-nos les hores. Jo mateix sense voler me n'encomano! Caín. [(A
Dona Obdúlia, la llengua de la qual era verament perillosa. El que amargava la vida a l'escriptora, com ocorre quasi sempre, no eren els enemics, que
ho temia, a fe. [(Encarant-se amb en Víctor.)] Si et proposes amargar-nos l'existència, digues-ho d'una vegada. Estem frescos, estem frescos!
d' aqueixas que no mes suchseheixen en las fábricas, va venir á amargar totas las nostras alegrías. La mare y jo treballabam en una mateixa
M'entristeixes amor. Dígasme prompte las desventuras que 'l teu cor amargan y, ó no hi há ja reméy per tú en la terra, ó jo 't retornaré la pau
i a portar-ne comptes? ¿I a enfadar-se, a treure el geni, a amargar-se la vida, perquè, diu, fem una relliscada, passem per damunt de la cuca
a escrits, de salsa per a aventures amoroses, i fins i tot de truc per a amargar-se una mica la vida. Cadascú s'arregla com pot, i fóra estúpid de
primer verí havia babejat en sos cors, i la necessitat de dissimular, a l'amargar-los-hi la joia pregona de la revelació, no féu altre que unir-los més
cops, com sempre, ella li havía amagat aquell tribull. "Li dolía tant amargar més l'existencia a n'aquell geni tan incomprès, tan maltractat per
voler tancar els ulls a la realitat: lo que's vol fer sempre qu'aquesta amarga. —En Mario est-ta-va gua-pís-sim... Tots drets, mo...ca...dors en
respongueren: —No havíem pas reparat que fos amargant. De quína manera amarga? Anglaterra ens envia un vaixell, un cop cada tres o quatre anys, per
que amb ell practicaria el meu francès, però tampoc ho volgué. Semblava amargar-lo d'una manera especial el sentir la seva pròpia llengua. A la fi
de Rosanna fossin recompartides entre ell i algun lladre bergant, li amargava la vida. El reverend vingué tot sovint, i lamentava l'ajornament, i
les perles de la felicitat i deixant-li només una goteta d'esperança, amargada per totes les angúnies imaginables! V Isabel era una dona
grans inquietuts i penalitats porten a les cases, en el séu interior l'amargava la falta de successió, a la que atribuía la poca amorositat del séu marit
vida breu, puix que sols va viure quaranta anys, i la seva curta vida fou amargada per l'oberta hostilitat dels seus col·legues més vells. Escrigué molt,
d'home que no arribava a on mereixia, per no trobar una via planera, li amargava la frescor i la venturosa inconsciència de la joventut. El que distreia
Quin avorriment del treball, quin desencant de la vida! Somnis espantosos amargaven les meves nits; cavil·lacions tètriques afligien els meus dies. Qualsevol
amb mirament i, tot procurant assaujar els sécs i arrugues, que li amargaven la cara, girà de nou els passos cap a l'hostal. Ans d'entrar-hi, s'
la companyia. La solitud ha d' avorrir-vos. —Qué sou pensador i voleu amargar-me l'estona amb vostres filosofies? —No, senyoreta. Soc raonable com ho
setmana de fragorós espectacle ferroviari; imitant, ell tot sol, un tren. Amargava la vida a tothom, i jo, de tant en tant, havia d'alçar la cama perquè ell
Per açò els egipcis feren servir els fills d'Israel amb duresa, i els amargaren la vida amb treballs feixucs: amb el llot, amb la rajoleria, i amb tota
de l'honestedat rescatada. Ni tan sols la recança d'haver-la perduda li amargava la suau satisfacció. ¿Què li podia oferir ell en aquesta mena de vida que
un aspecte de lil·liputenc pallasso. Un sentiment innat del ridícul li amargava prematurament la vida. Per això, afluixada la dictadura paternal, amb
d'una empenta l'esguerrat o xacrós, la presència importuna del qual us amarga uns instants de joia? Ajornà indefinidament la seva tasca de
del carroussel, semblen espantats i tenen evidentment la vida amargada per les trompetades apocalíptiques i d'un so de fang de les ballarines de
que feia per aprofitar-lo, hom veia que el senyor Garcés era un home amargat per la falta de segregacions capilars. D'aquí, l'artesonat del seu cap i
o els de la malaltia de l'incoherent. Això són paraules. El que m'amarga la vida és el saber l'inseguretat dels meus sentiments. Saps que sóc,
dels de La Bisbal. En tot cas jo puc afirmar que he tingut la infantesa amargada pel concepte de "menestral". A Palafrugell el sentiment de la igualtat
naturalitat. D'aquesta manera el lluç que ha fet tantes hores de camí per amargar-vos la vida, esdevé una obsessió i l'arribeu a somniar. Els trossets de
novel·la d'anàlisi més intel·ligent escrita a Catalunya. ¿Va contribuir a amargar-lo, encara, la manca d'èxit d'un llibre en el qual havia vessat el millor
natural. L'èxit li ha somrigut sovint. Si ha tingut algun fracàs, ni l'ha amargat ni li ha fet perdre la fe. Algunes de les seves comèdies han viatjat per
una certa època, l'obra d'un Iglésies que la seva, potser no arribà a amargar-lo; però segurament accentuà el seu egocentrisme: egocentrisme propi, pel
i discreta, en la qual tothom és mestre de si mateix, obligat a amargar curosament l'estat del meu esperit sota l'esclat dels nombrosos llums.
com aquell que fa broma—. Es veu que estan decidits de totes passades a amargar la vida de la humanitat... L'enginyer no hi està pas conforme. Troba
Sabadell amb la seva mare. L'alegria de veure el cel i els boscos, venia amargada pel mareig que feia el trontoll de la diligència; per una criatura era
com calia era el cor, que el tenia malalt i sempre amb un rosec que li amargava la joventut. A l'Hospital li guariren el cos, però en canvi se li obrí
—replicà Gibert, amb enyorança. —Vostè s'ha fet vell, Gibert! No s'amargui i pit i fora! Si realment anem a la revolució, estic decidida a tot, però
buscant noms per a un sens fi de dubtes, per a tantes recances que t'amarguen la saliva... —No puc saber qui en té la culpa? —Pots comptar! Si ara li
com una sang sobtada, i m'escalden les galtes com uns dits de brases, i m'amarguen els llavis com un suc de cendra! Però jo era bella, molt bella. Sé que no
." El pare tocava l'ase. L'àvia li suplicà a cau d'orella: "No ens amarguem els dolços de câ el Corderet!" El bon senyor girà els ulls en blanc i
lluitaven per ofegar la seva tristesa de pares sense fills, que els amargava el cor. La conversa era feta en to baix, en el to en què es fan totes les
a Da. Obdúlia, la llengua de la qual era vertaderament perillosa. El que amargava la vida a l'escriptora, com ocorre quasi sempre, no eren els enemics, que
per aquesta nit, em penso!— Com si jo els hagués demanat per favor que m'amarguessin la vida. Així continuàrem per molt de temps, i semblava probable que hi
d'en Clark Gable. —Una altra? Però aquest Clark Gable s'ha proposat amargar-me l'existència! Aquest home fa les pel·lícules com bolets! —No tant,
una mica de prestigi es veu obligat, per poder competir dignament, a amargar l'existència cinematogràfica de tots els aficionats. El director que no
espaiosa torre, de nit, de dia, a tota hora un espionatge, creu, que t'amarga la vida. I això he de suportar-ho i ho suporto, no cal dir, amb una
i de fred." No diu res més. Però ja diu prou. Oh! no vull pas amargar-vos aquesta hora amable! Hora d'havent dinat, de prendre cafè, de fer
a les seves condicions literàries indiscutibles una mena d'enveja que amargava els seus èxits populars, escrivia també en castellà la seva novel·la
és l'expressió d'una idea de petitesa, insuficiència, excés, etc.. Cp. amargar i amargotejar; enfeinat i enfeinassat;

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »