×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb amargar |
Freqüència total: 371 |
CTILC1 |
innovacions a sa mare i a sa germana i ve't aquí una altra manera d' | amargar | -nos les hores. Jo mateix sense voler me n'encomano! Caín. [(A | Dona Obdúlia, la llengua de la qual era verament perillosa. El que | amargava | la vida a l'escriptora, com ocorre quasi sempre, no eren els enemics, que | ho temia, a fe. [(Encarant-se amb en Víctor.)] Si et proposes | amargar | -nos l'existència, digues-ho d'una vegada. Estem frescos, estem frescos! | d' aqueixas que no mes suchseheixen en las fábricas, va venir á | amargar | totas las nostras alegrías. La mare y jo treballabam en una mateixa | M'entristeixes amor. Dígasme prompte las desventuras que 'l teu cor | amargan | y, ó no hi há ja reméy per tú en la terra, ó jo 't retornaré la pau | i a portar-ne comptes? ¿I a enfadar-se, a treure el geni, a | amargar | -se la vida, perquè, diu, fem una relliscada, passem per damunt de la cuca | a escrits, de salsa per a aventures amoroses, i fins i tot de truc per a | amargar | -se una mica la vida. Cadascú s'arregla com pot, i fóra estúpid de | primer verí havia babejat en sos cors, i la necessitat de dissimular, a l' | amargar | -los-hi la joia pregona de la revelació, no féu altre que unir-los més | cops, com sempre, ella li havía amagat aquell tribull. "Li dolía tant | amargar | més l'existencia a n'aquell geni tan incomprès, tan maltractat per | voler tancar els ulls a la realitat: lo que's vol fer sempre qu'aquesta | amarga | . —En Mario est-ta-va gua-pís-sim... Tots drets, mo...ca...dors en | respongueren: —No havíem pas reparat que fos amargant. De quína manera | amarga | ? Anglaterra ens envia un vaixell, un cop cada tres o quatre anys, per | que amb ell practicaria el meu francès, però tampoc ho volgué. Semblava | amargar | -lo d'una manera especial el sentir la seva pròpia llengua. A la fi | de Rosanna fossin recompartides entre ell i algun lladre bergant, li | amargava | la vida. El reverend vingué tot sovint, i lamentava l'ajornament, i | les perles de la felicitat i deixant-li només una goteta d'esperança, | amargada | per totes les angúnies imaginables! V Isabel era una dona | grans inquietuts i penalitats porten a les cases, en el séu interior l' | amargava | la falta de successió, a la que atribuía la poca amorositat del séu marit | vida breu, puix que sols va viure quaranta anys, i la seva curta vida fou | amargada | per l'oberta hostilitat dels seus col·legues més vells. Escrigué molt, | d'home que no arribava a on mereixia, per no trobar una via planera, li | amargava | la frescor i la venturosa inconsciència de la joventut. El que distreia | Quin avorriment del treball, quin desencant de la vida! Somnis espantosos | amargaven | les meves nits; cavil·lacions tètriques afligien els meus dies. Qualsevol | amb mirament i, tot procurant assaujar els sécs i arrugues, que li | amargaven | la cara, girà de nou els passos cap a l'hostal. Ans d'entrar-hi, s' | la companyia. La solitud ha d' avorrir-vos. —Qué sou pensador i voleu | amargar | -me l'estona amb vostres filosofies? —No, senyoreta. Soc raonable com ho | setmana de fragorós espectacle ferroviari; imitant, ell tot sol, un tren. | Amargava | la vida a tothom, i jo, de tant en tant, havia d'alçar la cama perquè ell | Per açò els egipcis feren servir els fills d'Israel amb duresa, i els | amargaren | la vida amb treballs feixucs: amb el llot, amb la rajoleria, i amb tota | de l'honestedat rescatada. Ni tan sols la recança d'haver-la perduda li | amargava | la suau satisfacció. ¿Què li podia oferir ell en aquesta mena de vida que | un aspecte de lil·liputenc pallasso. Un sentiment innat del ridícul li | amargava | prematurament la vida. Per això, afluixada la dictadura paternal, amb | d'una empenta l'esguerrat o xacrós, la presència importuna del qual us | amarga | uns instants de joia? Ajornà indefinidament la seva tasca de | del carroussel, semblen espantats i tenen evidentment la vida | amargada | per les trompetades apocalíptiques i d'un so de fang de les ballarines de | que feia per aprofitar-lo, hom veia que el senyor Garcés era un home | amargat | per la falta de segregacions capilars. D'aquí, l'artesonat del seu cap i | o els de la malaltia de l'incoherent. Això són paraules. El que m' | amarga | la vida és el saber l'inseguretat dels meus sentiments. Saps que sóc, | dels de La Bisbal. En tot cas jo puc afirmar que he tingut la infantesa | amargada | pel concepte de "menestral". A Palafrugell el sentiment de la igualtat | naturalitat. D'aquesta manera el lluç que ha fet tantes hores de camí per | amargar | -vos la vida, esdevé una obsessió i l'arribeu a somniar. Els trossets de | novel·la d'anàlisi més intel·ligent escrita a Catalunya. ¿Va contribuir a | amargar | -lo, encara, la manca d'èxit d'un llibre en el qual havia vessat el millor | natural. L'èxit li ha somrigut sovint. Si ha tingut algun fracàs, ni l'ha | amargat | ni li ha fet perdre la fe. Algunes de les seves comèdies han viatjat per | una certa època, l'obra d'un Iglésies que la seva, potser no arribà a | amargar | -lo; però segurament accentuà el seu egocentrisme: egocentrisme propi, pel | i discreta, en la qual tothom és mestre de si mateix, obligat a | amargar | curosament l'estat del meu esperit sota l'esclat dels nombrosos llums. | com aquell que fa broma—. Es veu que estan decidits de totes passades a | amargar | la vida de la humanitat... L'enginyer no hi està pas conforme. Troba | Sabadell amb la seva mare. L'alegria de veure el cel i els boscos, venia | amargada | pel mareig que feia el trontoll de la diligència; per una criatura era | com calia era el cor, que el tenia malalt i sempre amb un rosec que li | amargava | la joventut. A l'Hospital li guariren el cos, però en canvi se li obrí | —replicà Gibert, amb enyorança. —Vostè s'ha fet vell, Gibert! No s' | amargui | i pit i fora! Si realment anem a la revolució, estic decidida a tot, però | buscant noms per a un sens fi de dubtes, per a tantes recances que t' | amarguen | la saliva... —No puc saber qui en té la culpa? —Pots comptar! Si ara li | com una sang sobtada, i m'escalden les galtes com uns dits de brases, i m' | amarguen | els llavis com un suc de cendra! Però jo era bella, molt bella. Sé que no | ." El pare tocava l'ase. L'àvia li suplicà a cau d'orella: "No ens | amarguem | els dolços de câ el Corderet!" El bon senyor girà els ulls en blanc i | lluitaven per ofegar la seva tristesa de pares sense fills, que els | amargava | el cor. La conversa era feta en to baix, en el to en què es fan totes les | a Da. Obdúlia, la llengua de la qual era vertaderament perillosa. El que | amargava | la vida a l'escriptora, com ocorre quasi sempre, no eren els enemics, que | per aquesta nit, em penso!— Com si jo els hagués demanat per favor que m' | amarguessin | la vida. Així continuàrem per molt de temps, i semblava probable que hi | d'en Clark Gable. —Una altra? Però aquest Clark Gable s'ha proposat | amargar | -me l'existència! Aquest home fa les pel·lícules com bolets! —No tant, | una mica de prestigi es veu obligat, per poder competir dignament, a | amargar | l'existència cinematogràfica de tots els aficionats. El director que no | espaiosa torre, de nit, de dia, a tota hora un espionatge, creu, que t' | amarga | la vida. I això he de suportar-ho i ho suporto, no cal dir, amb una | i de fred." No diu res més. Però ja diu prou. Oh! no vull pas | amargar | -vos aquesta hora amable! Hora d'havent dinat, de prendre cafè, de fer | a les seves condicions literàries indiscutibles una mena d'enveja que | amargava | els seus èxits populars, escrivia també en castellà la seva novel·la | és l'expressió d'una idea de petitesa, insuficiència, excés, etc.. Cp. | amargar | i amargotejar; enfeinat i enfeinassat; |
|