Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de dins una magnificencia més que reial. Des de l'infantesa, jo m'havía	amerat	d'un gran gust per aquesta mena de follíes, i ara elles em retornaven com
de les fulles del llibre mort, llegia les fulles vives dels arbres o m'	amerava	el cor amb la subtil rosada de l'enyorament i del somni, que fan la
entrant per los portells i s'escampava per tot l'hort, seguint los solcs,	amerant	tarrossos, banyant les soques, anegant-ho tot... i les fulles, que tants
que li ho impedia el temperament originari. I així, mentre una cultura	amerava	de tot l'ésser d'altres parts d'Espanya, com Castella —religiosa,
llavor del lli i la collita, el cardar-lo amb puats i cardes, la feina d'	amerar	-lo dins piques, l'espadar-lo i fer-ne rams i maços. Aquesta nota s'
de tipus hel·lènic llanguia i moria. Era completament incapaç d'	amerar	pobles sencers o de constituir una nació, ni a Orient ni onsevulla on
Conreu de plantes fibroses: cányom (sembrar, cuydar, arrabassar,	amerar	, trencar, espadar, pentinar). 458. Conreu d' altres plantes
impedir que sien trapitjads y escampads per el bestiar, que l' áigua los	ameri	, y que los ardors del sol los sequien. Ponts ó Barracas. Servexen per
el turmell. I tampoc no va experimentar cap sensació, sols una freda suor	amerà	el seu cos. La por es va presentar de nou. Feia ja quatre anys que
i li sobrevenien uns neguitosos calfreds. Una calor aixafadora li va	amerar	tot el cos. Tremolosa, escollí una cidra del fruiter, per tal d'apaivagar
molt clar en aquell somni: el nivell de l'aigua pujava molt lentament,	amerant	totes dues parets del caixer. Tan net com el cristall, el líquid vessava
segellant tristors? Quina aigua refresca els teus llavis? A quina llum t'	ameres	de joia? Jo et cerque pertot, pertot i amb deler. Egipcíac dia el que et
I tot d'heralds i escuders s'atrafegaven entorn: els uns	ameraven	el vi i l'aigua dins les crateres, i d'altres amb les esponges
tot això tal com es pertany. Però veiam, talleu les llengües, i	amereu	vi, per tal que a Poseidó i als altres eterns havent fetes
i cadires; i entre ells l'ancià, tot seguit d'ells venir,	amerà	una cràtera de vi dolç per beure, que ara al cap d'onze anys de
la rebostera obrí, i deslligà el cordell de la cofa. El vell n'	amerà	una cratera i pregà fondament a Atenea, fent l'oferta, a la
al costat del rei Alcínous. I ara ja repartien els talls i	ameraven	el vi. Llavors l'herald s'atansà conduint el cantor ben-amat,
d'argent, i a sobre posava-hi unes paneres d'or; i la terça	amerava	dins una cratera d'argent un vi dolç, de cor de mel; i anava
tocant al rompent de la mar, i s'endegaren dinar, i	ameraren	el vi ple de foc. I en haver-se ja deseixit del talent de beure
caient-li d'entre les mans les tasses amb què feinejava	amerant	el vi ple de foc, i sortí a l'encontre de l'amo i va besar-li la
armentera: i havent rostit les entranyes les van repartir, i	ameraren	el vi dins les crateres: i el porquerol serví copes.
seguit i era perfecta uniforme i tancada la misèria de la pluja fina que	amerava	amb implacable suavitat la meua única última jaqueta ja massa baldera per
llurs successors en dits oficis, lògica que fins avui ens acompanya i ens	amera	els ossos i ens afebleix encara l'espinada: i és que Déu, per ser Déu com
protecció, insuficient com era tot el paper imprès, contra el fred que m'	amerava	els ossos, per modo di dire. L'endemà, doncs, estava tot
de nosaltres. Què. I de les façanes blanques de les cases regulars netes	amerades	per la llum del sol de final de matí. I algun colom blanc i gris reposant
les torres dels Serrans, dels pobles i dels camps, com un líquid capaç d'	amerar	les muntanyes més altes i, o posaves la Vie en Rose o ens podien
i tots aquests ens produeixen un tristíssim cansament que ens	amera	del matí fins al vespre. N'hi ha de camells segurs que, tirats
Ara vénen els jorns de la tardor, pregon delit que	amera	, lent la nit dels ossos. Sent llunes clares rodar
plou per les avingudes, als taulells verds i blancs del balcó,	amerant	garbes i cossos no sé on, i ve una sentor d'ègloga... M'he
a l'extrem d'encendre'm tot en fúria. En la sentor de la terra	amerada	pel mes d'abril us vaig endevinar llunyanament
profund, a la gran por que mai no podré dir i em va	amerant	, feta boira, la vida. Em puja el fred des dels ossos, que es
gel, i no hi ha foc que em calfe. Obscura por, constant boira,	amerant	-me; por de tot l'any, que sorgeixes, terrible, de
nina de dotz' anys. El die de la festa major ben enllestida y xalesta s'	amerá	d' alegries, fruí les satisfaccions somiades d' abans per sa imaginació
la vida Renoir, teixida amb el color del món, però	amerada	per la coloració local de la personalitat, que lluu amb
que, un cop trepitjat el llindar d'una suorada, hi roman,	amerant	-s'hi, hi degota, mentre la pell, tota ella, plora,
queixen els pagesos que l'anyada va magra, que els arbres no s'	ameren	i les canals no ragen com altre temps ho feien, de cap a cap
de núvols estables, molts dies sense sol i una plugeta continuada per	amerar	la terra i estovar els esperits dels habitants. Potser tenim alguna
dits l'escalfor de la sang. No s'eixuga, deixa que el líquid llisqui i	ameri	la màrfega. Ho esperava d'ençà de mitjan setembre, quan s'havia adonat
però aquestes, incessants, vessen avall i m'	ameren	el rostre quan les eixugue. Entre tu i jo hi havia una mar
les quals sentirà nostàlgia sempre: Amics, què té el desert que s'ha	amerat	de perfum? Què tenen els genets que els caps tomben com
a seure.) Paolino. (Amb una suor freda [que li	amera	el front, tractant de somriure.]) No faces parlar, ¿saps, Nonò? ¡No
Fóra poc prudent desmentir de forma absoluta aquestes murmuracions com	ameres	invencions dels enemics de l'orde...» És a dir, ¿una general relaxació
i, fins i tot, algunes «olivardes». La presència de «basses per	amerar	la fusta» al complex de les drassanes, cal relacionar-la amb una sèquia o
generalitzable, s'atura en el particularisme de la situació descrita i s'	amera	d'inversemblança i declaracions de bones intencions a la fi. El
i de components de sadisme en un món de marginalitat. Tot això, ben	amerat	de fel·lacions i sodomitzacions, arrodonia un text amb pretensions
al costat d'ametlles. Aquest increïble món del diàleg s'	amera	amb alguna altra expressió tan sui generis com l'«anem a la cambra
militant han estat els recursos d'un populisme de sal grossa que els ha	amerat	quasi totalment. El grau màxim del patetisme s'esdevé quan la pròpia
en afirmacions rotundes i arriscades és indiscutible, així com per	amerar	l'escriptura d'expressivitat col·loquial Cal parlar de la sensibilitat de
una persona que s'hi dedicara. Es comprava la calç viva, en terròs, i s'	amerava	en una gerra, afegint-hi aigua a poc a poc i remenant-la amb un pal.
hi ha més davant? Ombra de la joventut que la serena	amerava	; salude el recer tendre del teu arbre. En poesia, les paraules

Pàgina 1 (de 2)

50 següents