Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

també d'Andreu, car tampoc ell no la tractà malament. Després puja a l'	ampit	, i d'allí salta al terraplè. Avança amb precaució, s'asseu en una pedra i
closes sota les llepades de sol que s'insinuen entre els ràfecs i en un	ampit	, solitaris, es marfonen dos testos sense flors. —Perdoneu la meva
així? —Sí. Sent que s'hissa i un moment després la veu penjada a l'	ampit	de la finestra, cap a la qual progressa a força de músculs. —Una
fins a la part alta de les mitges. Tot seguit salta, se subjecta a l'	ampit	i repeteix les mateixes maniobres de la noia. Abocat a l'obertura,
al jardí quan l'oratge feia un escolt a les fulles. Dreta, recolzada a l'	ampit	de la petita finestra, esguardaves la mar que, a la Portella, llepava amb
érem al terrat a mirar en Mateu que feia una finestra a la golfa, amb	ampit	ample, perquè els coloms, abans de volar cap a terra, poguessin estar
amb un colom covant. I el que s'esperava per rellevar-lo estava a l'	ampit	de la finestreta i, si un mirava la torre d'un tros lluny, era com una
a l'Oratori de Sant Felip Neri per poder acaronar amb mà tremolosa l'	ampit	del confessionari on Laura solia agenollar-se (totes les puerilitats de
enterbolida per la passió naixent; les tardes de boira es decantava a l'	ampit	del pont per veure passar l'aigua grisa de la riera; caminava vora els
de sortir, atreta per l'abrandament de la posta d'octubre. Recolzada a l'	ampit	del pont del Codolar, com tantes d'altres vegades, gaudia de l'estona
daler de viure una vida bella i serena! Soledat! Bo i repenjada a l'	ampit	del pont sent passar l'aigua entre els còdols, però li sembla com si ara
Està segura que ho aconsegueix; ho escriu a mossèn Joan. I es reclina a l'	ampit	de la finestra; mira aire enllà, cap a la franja de boirina violeta que
assegut a la vorera anava picant una de les pedres que havien tret de l'	ampit	de la finestra, per fer-hi les rugositats regulars i artificials que li
nois li pujaven a la falda, per darrera la cadira on seia, muntaven a l'	ampit	d'una finestra i d'allí a les seves espatlles. La vèieu carregada
seu dormitori i no compareixia fins que el cridaven... Josep s'asseu a l'	ampit	, mira a fora. El vell no hi és. Està ben mort i enterrat. Qui sap la
Quin home més estrany el pare!" Humbert s'aixeca, es recolza a l'	ampit	de la finestra. La silueta de la fàbrica li passa desapercebuda; només
de la muntanya. Cada matí, una lletera deixava un fromatge d'orri a l'	ampit	de la finestra. Quan no li havien portat prou viures de casa, ell mateix
les parets pulcrament emblanquinades de les rústegues casetes, en els	ampits	de les finestres, en els racons de la calçada, trobareu centenars, milers
desistir. Perquè un jorn, després d'haver aguantat penosament, vora l'	ampit	d'una finestra del salonet de la pensió, de deu a dotze de la nit, una
la flor que encara duia a la mà. Però així que la deixava damunt l'	ampit	de la finestra, va entrar una forta ventada. I aquella rosa encesa va
I sa veia s'hi arrapà, i Sant Pere tira que tira, apuntalat de genois a s'	ampit	de sa finestra... tira que tira, i l'anava hissant. Emprò ets atros
que hi ha al fons, rústegues i baixes, d'alçàries desiguals, amb els	ampits	de llurs terradets i finestres plens de testos de flors. Per què em
de coloms i orenetes. Aquella finestra, amb un test de clavellines a l'	ampit	era la de la cambra de la noia. Aquella altra de més avall, gran i
Per un cert temps, sembla que Déu ens deixi fer, desvagat, damunt l'	empit	de sa finestra blava. O àdhuc que l'acció, inassoliblement benigna, sigui
el dubte a la veu. Arnau es tragué la cartera i les hi va ensenyar rera l'	ampit	de la llotja, prement els bitllets a través de la pell de foca com si
seu fill amb una besada ardent. Tot amb tot, romania estintolada contra l'	àmpit	de la finestra, allargassant el coll dintre la reixa ventruda, per tal de
i ara els trinxava amb la mitja lluna, tot esguardant l'enrenou forà de l'	àmpit	de la finestra de la cuina estant. Uns gossos es disputaven la pell a
de casa meva no és ni una cosa ni una altra. Una finestra reixada, d'	ampit	molt baix com el seient d'una cadira, deixa veure el pebrer del pati i el
plens de panotxes de blat de moro d'un color que semblava rebentat. Els	ampits	de la finestra n'eren encara carregats. Els porxos eren plens de carros,
per a senegalesos, i passejant pel poble veieu, darrera una finestra, a l'	ampit	de la muralla, pels carrers encongits, uns negres terribles que us miren
imponent de la façana, i, aleshores, tram-tram, trauré el nas per sobre l'	àmpit	de la miranda del port. La miranda del port!... Això costa molt poc de
granera de llentiscle verd, i cada pic que la madona recolza la pala en l'	ampit	de la fogaina, ella deixa la granera, agafa un coltellet i marca
la Lluïsa que no gosava a eixir de la recambra i en fer-la abocar a l'	ampit	li llevà coratjosament la careta. Un pallasso blanc de setí que els havia
i no com altres anys que s'havia disfressat de mico i s'enfilava per l'	ampit	de les llotges, En Cèsar Ortembach que acomboiava l'opulenta soprano Mila
xavalla s'escapa un rastre de claror somorta. Un gat es llepa la pota a l'	ampit	de la finestra de cal Manyanets... Cap a casa, oi, Climent? Sí. Jo
vaig poder arribar, sense dificultats majors, al Pont de Pedra. A l'	ampit	d'aquest pont, em semblà que del cantó de llevant —és a dir, del cantó de
vell, fosc vora la triomfant pintura del nou, i el dugueren cap a l'	ampit	que dóna a la mar. I prenent força, el llançaren al buit. El sant, del
obrir-se com una finestra i ensenyà un personatge que va recolzar-se a l'	ampit	de l'obertura que la làpida havia deixat al descobert. Va mirar el cel,
s'havia posat tan vermella que la vam haver de deixar una estona a l'	ampit	de la finestra, i quan va estar a la mida d'escalfor que calia, em va
tot i volent donar molles de pa als pardalets balbs, tem que fugin de l'	ampit	de la finestra hospitalària.— Pobrissons! Pobrissons! L'endemà, així que
tot el matí es va veure el cap gros d'en Vicentó de clatell damunt l'	ampit	de pedra, com si fos mort. Però no era mort, que reia de cara al cel i
era obert al mar, com una terrassa estreta i llargaruda. Abocant-se a l'	ampit	, les acàcies i els baladres del carrer de sota li gronxaven sota el nas
de la seva cel·la, després d'haver escampat engrunetes de pa per l'	ampit	i pel trespol. Els aclaparats ocells no tingueren pas esma de refusar el
uns graons que faciliten la pujada a les barbacanes. Damunt de l'	ampit	varen veure uns forats rodons, que ningú no sospitava per què podien
però el pes del pedruscam era tan gros, que el que s'esfondrava eren els	ampits	, gairebé ja tots clivellats. El remei era pitjor que la malaltia. Pel
que havien estat portes o finestres, no tenien ni muntant, ni llinda, ni	ampit	ni llindar, no eren més que esborancs que encara afeblien més
dues joglaresses mitrades que, assegudes a la morisca en dues portes o	ampits	de baixos finestrals, agiten aquells objectes. L'edifici o castell està
de serveis són acuradíssims; que els graons, rampes graonades, passamans,	ampits	, seients i mobiliari són d'una comoditat excepcional i que la situació i
pinyons i dels campanars, a l'exterior, i el destinà a revestir voltes i	ampits	, a l'interior, com en les més opulents basíliques llatines i bizantines.
pedra i l'acusament exterior dels gruixos de mur, en els brancals i els	ampits	de les obertures, donen un sentit d'austeritat al gòtic gaudinià. Casa

Pàgina 1 (de 8)

50 següents