Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

S'ha transformat en quelcom d'inferior, un ésser instintiu, enrogit,	anhelós	, la boca cruel com un conquistador al punt en què va a assaborir la
A la Selva, quan jo n'havia sortit, encara no en sabíem res. Vaig córrer	anhelós	a casa l'Aladern amb la sospita de trobar-lo indignat i consternat. A la
inactual. Talment com aquell caminant que marxa vers l'horitzó visual,	anhelós	d'abastar-lo i desitjós de llençar-se a un gran repòs en arribar-hi,
i aquest sentí en son cos, tan groguenc, tota la gelor dels glaciars.	Anhelós	escorcollà ses espaioses butxaques i anà treient gentils mirallets, vanos
que la sang li feia un tomb violent per tot el cos. —Nieves... —començà	anhelós	. Ella esperà àvidament, amb tota l'ànima abocada a les ninetes. "Si perd
—A mi? Què vols que em passi. Total res. Una mica cansat... Preguntà ella,	anhelosa	: —És que no estàs bo? Tot seguit, es corregí: —No, tu m'enganyes
llavis, que semblava un vici que haguessin adquirit a causa del respir	anhelós	que solia moure'ls! ¡Que apenadores, aquelles blancors que es descobrien
i randes, fos la Marianneta, la pobra pastora de Cim-major, que ell tan	anhelós	anava cercant de poble en poble? Ella el volgué cridar pel seu nom. Els
armaris i calaixeres antigues, que la gent s'aboqués encuriosida,	anhelosa	, a les finestres per veure volar pel cel certa maquinària enginyosa i
de salutació general; i tot seguit, adreçant-se al pare Guardià, amb veu	anhelosa	i suplicant, va demanar-li:— Podeu sortir una estoneta? —Què hi ha? Què
atapeït raïm humà exclusivament femení. S'estaven abocades als forats,	anheloses	de veure el que esdevenia en el pati central, curull de mascles. —Qui
i el pas feixuc i harmònic dels primers camells. Visió que esperàvem	anhelosos	. A mesura que l'automòbil s'endinsa per les primeres avingudes
feia el present. Dos ciris més cremant davant la imatge, dues ànimes més	anheloses	d'obtenir la seva gràcia —santa Rita, advocada d'impossibles!— dues
de notícies per les orelles, pels ulls, pel nas i, àdhuc, per la boca	anhelosa	. —El senyor, potser el deu visitar de dia —continuarà dient la veueta
igual que l'aranya la mosca. Així va romandre un breu moment, respirant	anhelosa	, fins que les veus del marit i del nen la despertaren a la realitat. Que
esquerp. Sovint visitàvem les oficines del Temple arquitectes joves,	anhelosos	de la seva paraula. Gaudí sempre hi era. Explicava el moment constructiu
Si aquestes diarrees van acompanyades de fred, palidesa, respiració	anhelosa	, amb abolició de reflexos i pèrdua de coneixement, llavors esclata el
la muix, mentres l'agüelo, abandonat, allargant la mà, el cridava	anhelós	: —Raboseta, ¿a on estàs?— No podia renyir-lo, era la seua sang
veritat, y passaven els segóns, l' u els ulls clavats en tèrra, y l' atre	anhelós	sense poder estar quiet dins la cadira de repòst; li faltava la pacència,
Parava la música i les fadrines, ab llurs cares vermelles i el pit	anhelós	, fentse aire ab un bec del mocador de pita del coll, anaven al costat de
retor, qu' estava ocupat en la seua acostumada faena d' esmolar, i tota	anhelosa	li digué: —Senyor retor lo que passa!, el capellá foraster ha agarrat les
raó, mitjançant la qual cercarà la veritat, i l'ha armat d'una voluntat	anhelosa	, que sols s'aconorta amb el Bé Suprem, la Felicitat; assenyalant-li un
determina, procedim dogmàticament, empesos per la fe que ens hi obliga.	Anhelosos	esperàvem que ens digués per què o per quína raó fem això que venim fent
empeny vers el real, cegament al principi, intel·lectivament després, com	anhelosa	de trobar ço que les determina. El clam ens ve de dintre: es tracta
baixos fins a cobrir-los. La massa carnosa, impulsada per un moviment	anhelós	, és vessada com una pasta damunt la irregular convexitat de l'objecte,
sobre una espatlla, y dugues boques rohentes s'enclavavan ab frenesí	anhelós	. En la quieta replena y encantada de la digestió, l'instint de la vida,
vostres ulls siga com una onda vitalitzadora de la seua fe. Ell vos mira	anhelós	, bategant-li el cor, perquè Vós llauradora Regina ho sou tot per a ell,
plantats al caixer quan el sol ja els feria, miraren amunt i avall	anhelosos	. Un rar afany els corprenia. Els calia tirar-se al bosc. Ben cert que no
conciència pública espera les lliçons, a tots indrets es bada l'esperit,	anhelós	de copsar la saviesa que no te, que vol tenir, que li fa menester. El
del primer quart del segle XVI, entre les oligarquies municipals	anheloses	d'apoderar-se del govern; amb les ambicions dels senyors comarcals,
que per a nosaltres, comunistes, és una meta cap a la qual caminem	anhelosos	i entusiastes, no una finalitat immediata. A la U. R. R. S. S. no hi ha
d'algunes d'aquelles companyies de mercenaris, lluitava valerosament,	anhelós	de refer el soli del seu pare, a la frontera catalano-francesa, amb els
esperonats, en tot moment, per les exigències d'una burgesia puixant,	anhelosa	de construir els seus casals en carrers amples i vistosos. Moguts per
sense embestir en la plaja, la que ya estava plena de gent molt	anhelosa	per vorer el remat de la caça, que ben clar es vea volía donar la fragata
no es difícil saber ahont se trova l' remey, y 'l catalanisme polítich,	anhelós	de aplicarlo, tradueix sa afició, son carinyo y son amor á lo de la
en la boca del forat, que féu possible lo pas d'ell, y tots esperàrem	anhelosos	lo que'ns digué. A l'extrem del forat, de llargaria uns 2
de un dels millors periòdics d'Espanya. El doctor Martí, cultíssim,	anhelós	de fer qualque cosa superior per a la Pàtria, treballà amb entusiasme
catalana... Disposi y mani á son ver amich que l'aprecia y que espera	anhelós	llegir la crítica de ma cullita. Son afm. C. Bosch de la Trinxería
Llavô el cor aletetjava —papelló plè de delit— i	anhelós	debategava per dins la gàbia del pit... I encar cerc la pols
res més; tréutel de prop teu tant depressa com puguis. Enr· [(	Anhelós	).] Per Deu, sigui mes esplícit, D. Paco. Paco Si tingués de
el xoc d'unes petjades lentes, apagades, solemnials... Virg· [(	Anhelosa	.)] Sí? Digueu, digueu, papà! Màxi· Vaig posar-me els pantalons i
El Fantasma es retors les mans i els braços amb desesper, tot esperant	anhelós	, que Virgínia resolgui.)] Virg· [(Aixecant-se tot d'una, amb una
si no dura mès que la vida del rey? ¿Qué fòra d' ell l' ambiciò, y l'	anhelòs	pantejar, si sa viuda ha de pregar que li tinguéu compassiò? ¡Basta ja!
per mi, donchs, vull, al moment, la llibertad benhaurada. Tot això, y mès,	anhelosa	, no ho demano, ho vull tenir: ó aixó, ó tòn fill va á morir. Escull
encesas, esperava, esperava, lo cor avalotat, tota ella concentrada en l'	anhelosa	espera. Passà un quart... quelcom més... De sobte retrunyí tota l'escala
de la llum del gresol, com feble esclat de vida. La nova mare s'adreçà	anhelosa	, ab una estremitut de tots los nervis, badà'ls ulls resplendents,
de resultas de la empenta que li haurá donat lo cor al sentirme? Y ficant	anhelós	la clau al forrellat, obrí la porta precipitantse á dins ab los brassos
surt del mar regalántloshi de las calsas sarrells d' aigua, esbufegant	anhelosos	y aixugantse las gotas de suor, aqueixas llágrimas benehidas del traball
dins un repòs sens' acabament. Eren aquelles metexes aspiracions	anheloses	qu' havia sentides abans de la separació de son estimat qui rebrollaven
terrible, impresa ab coruscacions de llamp; y la pobre, ullpresa,	anhelosa	, ab la vista corporal perduda dins la objectivitat de la natura, y la

Pàgina 1 (de 2)

50 següents