Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

brusc, sí; però, si se'l sabia tractar, darrera d'aquella aspresa	aparent	no hi havia home millor. El seu cor era una perla embolcallada amb una
mitjanament segur, el Rotterdamès es veié obligat a un funambulisme,	aparent	si es vol, perpetu, arriscat: intentava preservar-s'ho, i això li exigia
El perdó és una victòria sobre un mateix. És clar que no tots els perdons	aparents	tenen una tal justificació. Hi ha qui s'apressa a perdonar els seus
on sembla moure's alguna cosa d'una consistència oposada a la inèrcia	aparent	de les plantes. —Dejorn? —mormola el cap amb la boca arran de terra. Li
És fàcil de comprendre que l'home adelerat a la conquista de tants valors	aparents	, que tantes vegades es trobà amb el buit més absolut allà on creia
d'un poderós corrent que l'ofegaria, d'on ell intentaria emergir amb	aparent	èxit, on, de fet, es sentiria engolit per una força que no comprenia ni
de parlar. Jaume s'enganyava. En el cor de Borra, sota la capa de l'oblit	aparent	, s'havia anat alimentant un odi secret, un rancor inextingible. El record
i jo seguiria vegetant d'aquesta manera primària, sense pena ni glòria	aparents	, oblidant i oblidat, com un grill dins d'una mata de ruda. Però per què?
base triangular, rica de possibilitats polítiques, idònia a desgrat de l'	aparent	fragilitat del conjunt. Tot el segle XIV, tan esplendorós per a
després del tronc principal amb el testament de Jaume I. Aquesta	aparent	contradicció de la política mediterrània de Catalunya ens fou, al cap de
i forrellat les portes exteriors i ens complaem en una insociabilitat	aparent	, esquerpa i sorruda, mentre, casa endins, conreem el jardí dels
en temia el fracàs i les seves conseqüències. Observava amb inquietud l'	aparent	indiferència del Poder davant d'un perill tan obvi. No volen prevenir —em
d'immutar-se davant aqueixa frase envejable, dita sense més precaució	aparent	que la que es prendria un infant per jugar amb una delicada joia de
podrem deduir-ne immediatament els efectes. No obstant, això és només	aparent	. En realitat, la vida catalana seria incomprensible si pretenguéssim
d'una pura intel·ligència. Però aquesta contradicció és, naturalment,	aparent	. El que pretén el català en el seu tracte intel·lectual amb les coses és
era mostrar només tot allò que oculta el seny dins la seva humilitat	aparent	a fi que ningú no pugui creure que és accidental en la vida d'un home
conjuntament ambdues coses, tan aviat com ens adonem que la seva manca	aparent	de sensibilitat prové de certa inserció de la realitat intel·lectual i
mateix i sembla disposat a dispersar-se. Però es tracta d'una dispersió	aparent	, perquè no té per fi la confusió, sinó precisament el reconeixement de
menys a una enterca oposició que a una flexible fermesa. D'ací certa	aparent	debilitat, que la ironia ens palesa cabalment més que cap altra forma de
palesa cabalment més que cap altra forma de vida. Però aquesta debilitat	aparent	oculta la voluntat més infrangible, perquè l'esperit només és impotent
de la ferocitat més desnaturalitzada. Així com Frederic, malgrat l'odi	aparent	i la incompetència de geni que el separaven de don Tomàs, tenia un fons
de gata aporrinada, amb una cantarella nyeu-nyeu, agra i de resignació	aparent	— feien de Maria una dona odiosa; si hi hagués hagut la compensació de les
excepcions que, com tota regla, admetria aquesta afirmació —excepcions	aparents	—: perquè no és que en cada cas concret l'artista es trobe pressionat pel
de Delacroix, com la mitològica d'Ingres, que són la contrapartida	aparent	d'aquell verisme banal, es reuneixen en l'afecte pel detall, en la
mateixa i no li fugin ni els mals pensaments. Els campanars, malgrat llur	aparent	daler d'alliberar-se, regalimen oprimits dins la boira subtil com els
convuls ofegat per la por d'ésser descoberta; el gran plor sense motiu	aparent	, impulsiu, com si plorés la pèrdua d'algun bé inaccessible: llàgrimes
cristall. I Teresa, moguda per una voluntat que dormita sota la voluntat	aparent	, se l'acosta als llavis; els aplica al senyal, profundament,
i les campanes de les parròquies criden a missa primera. Dies de calma	aparent	, de reconciliació enganyosa, de sol a les finestres, de pluges innocents
el guant depèn en una certa manera de la barbadora. Potser, contra tota	aparent	lògica lingüística, caldria inclinar-se a considerar la barbadora com una
es pot afirmar que abans del 1300 l'única defensa de metall	aparent	que duia el cavaller (llevat del casc) eren les malles, que es combinaven
em descuidava alguna cosa!" I hi ha qui no s'adona de com, aleshores, l'	aparent	vulgaritat del gag, que atenua l'emoció —fàcil de produir en el
que li és contat. És possible que l'encís de la pertorbadora simplicitat	aparent	de Gide aconseguís, anys enrera, d'endur-se l'atenció total de molts
de condicionar el lector a través de la precisió i la simplicitat	aparents	de l'estil, a través d'una "sinceritat" que en aquell temps resultava
Conklin se sentí desconcertat, de primer, per confusions i contradiccions	aparents	; tanmateix, les confusions i les contradiccions desapareixien des que
ideal divideix en dues meitats. Però per a moltes d'elles aquest dualisme	aparent	recobreix un principi de tripartició la matèria simbòlica del qual varia
delaware, simplificat en extrem i que té una lògica immediatament	aparent	, ja que no hi ha més que tres grups que són, respectivament, llop,
trets comuns? D'antuvi, una concisió que no deixa cap lloc a digressions	aparents	, sovint riques d'un sentit amagat. Un relat reduït als contorns
un costum exòtic ens captiva a pesar (o a causa) de la seva singularitat	aparent	, és generalment perquè ens presenta, com un mirall deformador, una imatge
Pares del Cor de Maria, com ja he indicat, estimulats sens dubte per l'	aparent	prosperitat del col·legi de l'ex-seminarista, havien obert unes classes
fèiem com dos bons amics: ens partíem el menjar i el beure, sense malícia	aparent	. La malícia anava per dintre. La rebotiga tenia dues portes, la que
defensant-lo. —Has canviat i t'has fet tan bonica! Mònica es ruboritzà. L'	aparent	ingenuïtat d'aquell elogi era la conseqüència de la tèrbola imatge que
de la joventut d'ella, gestos d'impaciència, moviments d'arrogància,	aparents	actituds de submissió que un fulgureig de l'esguard desmentia, i un
darrers anys una tan gran confusió entre els físics. Les contradiccions	aparents	amb què ens hem trobat a aquest respecte són, de fet, tan agudes com les
de manera essencial. Aquest darrer fet dóna l'explicació directa de les	aparents	contradiccions que sorgeixen quan un hom intenta combinar resultats
de físics que s'eixamplaven cada cop més ràpidament, les contradiccions	aparents	inherents a la teoria quàntica es perceberen encara d'una manera més
quàntica no s'atenuaren sinó que s'accentuaren encara per la contradicció	aparent	entre les exigències del principi general de superposició, base de la
l'evidència empírica. Un exemple il·lustratiu de com les contradiccions	aparents	poden ésser superades per l'examen de les condicions experimentals sota
determinada, l'electró en una regió qualsevol de la placa. La dificultat	aparent	d'aquesta descripció, que Einstein apreciava de manera molt aguda, prové
seva manera afectuosa de fer broma dels seus amics, remarcà jocosament l'	aparent	semblança entre l'actitud d'Einstein i la dels adversaris de la teoria de
posterior el sentiment d'inquietud que experimentava davant la manca	aparent	d'uns principis per a l'explicació de la naturalesa sòlidament

Pàgina 1 (de 44)

50 següents