DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
aparent AI 1997 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb aparent Freqüència total:  1997 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

brusc, sí; però, si se'l sabia tractar, darrera d'aquella aspresa aparent no hi havia home millor. El seu cor era una perla embolcallada amb una
mitjanament segur, el Rotterdamès es veié obligat a un funambulisme, aparent si es vol, perpetu, arriscat: intentava preservar-s'ho, i això li exigia
El perdó és una victòria sobre un mateix. És clar que no tots els perdons aparents tenen una tal justificació. Hi ha qui s'apressa a perdonar els seus
on sembla moure's alguna cosa d'una consistència oposada a la inèrcia aparent de les plantes. —Dejorn? —mormola el cap amb la boca arran de terra. Li
És fàcil de comprendre que l'home adelerat a la conquista de tants valors aparents, que tantes vegades es trobà amb el buit més absolut allà on creia
d'un poderós corrent que l'ofegaria, d'on ell intentaria emergir amb aparent èxit, on, de fet, es sentiria engolit per una força que no comprenia ni
de parlar. Jaume s'enganyava. En el cor de Borra, sota la capa de l'oblit aparent, s'havia anat alimentant un odi secret, un rancor inextingible. El record
i jo seguiria vegetant d'aquesta manera primària, sense pena ni glòria aparents, oblidant i oblidat, com un grill dins d'una mata de ruda. Però per què?
base triangular, rica de possibilitats polítiques, idònia a desgrat de l'aparent fragilitat del conjunt. Tot el segle XIV, tan esplendorós per a
després del tronc principal amb el testament de Jaume I. Aquesta aparent contradicció de la política mediterrània de Catalunya ens fou, al cap de
i forrellat les portes exteriors i ens complaem en una insociabilitat aparent, esquerpa i sorruda, mentre, casa endins, conreem el jardí dels
en temia el fracàs i les seves conseqüències. Observava amb inquietud l'aparent indiferència del Poder davant d'un perill tan obvi. No volen prevenir —em
d'immutar-se davant aqueixa frase envejable, dita sense més precaució aparent que la que es prendria un infant per jugar amb una delicada joia de
podrem deduir-ne immediatament els efectes. No obstant, això és només aparent. En realitat, la vida catalana seria incomprensible si pretenguéssim
d'una pura intel·ligència. Però aquesta contradicció és, naturalment, aparent. El que pretén el català en el seu tracte intel·lectual amb les coses és
era mostrar només tot allò que oculta el seny dins la seva humilitat aparent a fi que ningú no pugui creure que és accidental en la vida d'un home
conjuntament ambdues coses, tan aviat com ens adonem que la seva manca aparent de sensibilitat prové de certa inserció de la realitat intel·lectual i
mateix i sembla disposat a dispersar-se. Però es tracta d'una dispersió aparent, perquè no té per fi la confusió, sinó precisament el reconeixement de
menys a una enterca oposició que a una flexible fermesa. D'ací certa aparent debilitat, que la ironia ens palesa cabalment més que cap altra forma de
palesa cabalment més que cap altra forma de vida. Però aquesta debilitat aparent oculta la voluntat més infrangible, perquè l'esperit només és impotent
de la ferocitat més desnaturalitzada. Així com Frederic, malgrat l'odi aparent i la incompetència de geni que el separaven de don Tomàs, tenia un fons
de gata aporrinada, amb una cantarella nyeu-nyeu, agra i de resignació aparent— feien de Maria una dona odiosa; si hi hagués hagut la compensació de les
excepcions que, com tota regla, admetria aquesta afirmació —excepcions aparents—: perquè no és que en cada cas concret l'artista es trobe pressionat pel
de Delacroix, com la mitològica d'Ingres, que són la contrapartida aparent d'aquell verisme banal, es reuneixen en l'afecte pel detall, en la
mateixa i no li fugin ni els mals pensaments. Els campanars, malgrat llur aparent daler d'alliberar-se, regalimen oprimits dins la boira subtil com els
convuls ofegat per la por d'ésser descoberta; el gran plor sense motiu aparent, impulsiu, com si plorés la pèrdua d'algun bé inaccessible: llàgrimes
cristall. I Teresa, moguda per una voluntat que dormita sota la voluntat aparent, se l'acosta als llavis; els aplica al senyal, profundament,
i les campanes de les parròquies criden a missa primera. Dies de calma aparent, de reconciliació enganyosa, de sol a les finestres, de pluges innocents
el guant depèn en una certa manera de la barbadora. Potser, contra tota aparent lògica lingüística, caldria inclinar-se a considerar la barbadora com una
es pot afirmar que abans del 1300 l'única defensa de metall aparent que duia el cavaller (llevat del casc) eren les malles, que es combinaven
em descuidava alguna cosa!" I hi ha qui no s'adona de com, aleshores, l'aparent vulgaritat del gag, que atenua l'emoció —fàcil de produir en el
que li és contat. És possible que l'encís de la pertorbadora simplicitat aparent de Gide aconseguís, anys enrera, d'endur-se l'atenció total de molts
de condicionar el lector a través de la precisió i la simplicitat aparents de l'estil, a través d'una "sinceritat" que en aquell temps resultava
Conklin se sentí desconcertat, de primer, per confusions i contradiccions aparents; tanmateix, les confusions i les contradiccions desapareixien des que
ideal divideix en dues meitats. Però per a moltes d'elles aquest dualisme aparent recobreix un principi de tripartició la matèria simbòlica del qual varia
delaware, simplificat en extrem i que té una lògica immediatament aparent, ja que no hi ha més que tres grups que són, respectivament, llop,
trets comuns? D'antuvi, una concisió que no deixa cap lloc a digressions aparents, sovint riques d'un sentit amagat. Un relat reduït als contorns
un costum exòtic ens captiva a pesar (o a causa) de la seva singularitat aparent, és generalment perquè ens presenta, com un mirall deformador, una imatge
Pares del Cor de Maria, com ja he indicat, estimulats sens dubte per l'aparent prosperitat del col·legi de l'ex-seminarista, havien obert unes classes
fèiem com dos bons amics: ens partíem el menjar i el beure, sense malícia aparent. La malícia anava per dintre. La rebotiga tenia dues portes, la que
defensant-lo. —Has canviat i t'has fet tan bonica! Mònica es ruboritzà. L'aparent ingenuïtat d'aquell elogi era la conseqüència de la tèrbola imatge que
de la joventut d'ella, gestos d'impaciència, moviments d'arrogància, aparents actituds de submissió que un fulgureig de l'esguard desmentia, i un
darrers anys una tan gran confusió entre els físics. Les contradiccions aparents amb què ens hem trobat a aquest respecte són, de fet, tan agudes com les
de manera essencial. Aquest darrer fet dóna l'explicació directa de les aparents contradiccions que sorgeixen quan un hom intenta combinar resultats
de físics que s'eixamplaven cada cop més ràpidament, les contradiccions aparents inherents a la teoria quàntica es perceberen encara d'una manera més
quàntica no s'atenuaren sinó que s'accentuaren encara per la contradicció aparent entre les exigències del principi general de superposició, base de la
l'evidència empírica. Un exemple il·lustratiu de com les contradiccions aparents poden ésser superades per l'examen de les condicions experimentals sota
determinada, l'electró en una regió qualsevol de la placa. La dificultat aparent d'aquesta descripció, que Einstein apreciava de manera molt aguda, prové
seva manera afectuosa de fer broma dels seus amics, remarcà jocosament l'aparent semblança entre l'actitud d'Einstein i la dels adversaris de la teoria de
posterior el sentiment d'inquietud que experimentava davant la manca aparent d'uns principis per a l'explicació de la naturalesa sòlidament

  Pàgina 1 (de 40) 50 següents »