Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

instints desviats endogalaven el complidor personatge. I nosaltres ens	apartarem	del desori que l'acompanyava i ens apressarem amb acontentament a
la sang. Quan ja no en queda ni una gota en les venes de la presa, se n'	aparten	amb menyspreu i amb fúria, trepitjant-la amb ultratge, i en busquen amb
molt proper, el xuclador remolí de Caribdis—, les Sirenes, que no se n'	aparten	, les Graees i les Gorgones. Em penso que t'he parlat una altra vegada
mentiders i alhora covards. Tanmateix, el que et convé, Euforió, és no	apartar	-te gaire d'Ítaca, on et sobraran, si ets amatent i no mandreges, bones
va comprendre que no tindria part en aquell clar negoci i se n'	apartava	amb disgust. "Quel che vien de tinche tanche, se ne va de ninche
que fins ara has viscut, i això que els teus pares han procurat sempre d'	apartar	de tu la tristesa. Més plena i més feliç, perquè, quan s'escaigui,
qual cosa l'alegria s'encengué encara més en els pits. Després ordenà que	apartessin	la taula i enretiressin les cadires per tal de celebrar ball, i ell
gairebé amb terror què hauria de fer. Ara la imatge d'ella no s'	apartava	de la seva ment; havia aparegut al seu davant d'una manera inesperada,
romandre sense dir res, sense prendre part en la nostra alegria. Ella no	apartava	els ulls de la gàbia on l'ocell es movia d'una banda a l'altra, donant
en un silenci sinistre. Ella sortí a rebre'l somrient. Antoni Costa	apartà	els ulls de la seva jove muller, i ella sentí que el somriure se li
de la seva ànima la imatge d'ell, i, pensant en son pare, s'esforçava a	apartar	-se de la temptació. Això no obstant, alguns dies després Maria Àgueda i
apartats de l'altra gent —l'infant no comprenia encara per què s'	apartaven	—, i mare i fill elevaven llurs precs a Déu. Tal vegada des del fons del
li referia fets dels seus viatges, que el petit escoltava embadalit sense	apartar	d'ell la mirada i amb un brill d'entusiasme a les pupil·les. Abans de
tota la seva ànima era una festa de recòndites alegries. De sobte, ell s'	apartà	una mica i escoltà, esverat. A dalt al pis es sentien passos i, de
i de sobte, com guiat d'una secreta inspiració li aixecava el rostre, li	apartava	els cabells del front i la besava. Dolçament i trèmul, amb una infinita
grup: "psss... Sileta!" "Sileta!" "Ve sa germana!" I s'	apartaven	a les vores per deixar-li pas. Sileta s'acostà a la reixa i el cridà de
guàrdies emmanillat, blanc com el paper, amb la mirada extraviada. Ell no	apartava	els ulls de sa germana, en una muda súplica d'ajut. I Sileta hagué de
i la filosa, li venta un cop a la corona. —Heretge! Dolent! I s'	apartava	d'ell, enfadada, mentre ell se'n reia. La mare tornava a increpar: —Déu
posà sens dubte amb intenció— descansava sobre el meu braç dret... Vaig	apartar	-li el cap curosament; vaig alçar-me i em vaig vestir sense fer soroll,
dolça pau. Un sentiment de pudor natural, de reserva innata, que l'havia	apartat	sempre de tota manifestació sentimental, el privava de declarar-li els
a casa ella volgué besar-lo en un tàcit gest de contrició, el nen li	apartà	la cara. El petit no plorà; tampoc no va queixar-se a sa mare; però tampoc
un lligam d'aquella naturalesa era capaç de retenir el seu fill allí i	apartar	-lo de les seves follies. Per altra banda, Mila era tan bona! Tampoc ella
en un estat de profund mal humor, sobreeixint d'una amargor de fel. Se l'	apartà	amb suavitat. —Deixa'm, Sileta. Ella romangué trista i callada. Havia
ell amb força nova. La seva ànima estava sempre amb Mila. Com més l'havia	apartada	de la realitat, més a prop se l'havia sentida en pensaments. Mai més —ho
i s'avançà devers l'entrada. —Escolta'm, Joan: Mila està malalta... Se l'	apartà	gairebé amb violència i prosseguí el seu camí. El padrí pensà: "L'han
obstant, no sabia quina força estranya i poderosa el retenia allí, sense	apartar	els ulls del mort. Estava estès davant d'ell, rígid, dintre el negre taüt
de la paret, il·luminava tota la nit el passadís. Ella es deturà i se l'	apartà	de la vora amb la mà. —És ací —digué breument. S'acostà a la llum;
la nit en la qual caminava. Es deturà; es passà la mà pels ulls com si	apartés	una invisible teranyina. I tot ell, insensiblement, s'abocava al record
que tenia i que només ara sabia veure. "Que Déu el perdoni! S'ha	apartat	del meu camí perquè no ha volgut ésser un destorb a la meva felicitat. A
del cos i descansà el cap damunt del seu muscle, i sanglotà. Ell li	apartà	els cabells que li queien sobre la cara, dolçament, amb aquell gest
entendrida, quan, de sobte, una idea li travessà la ment; aixecà el cap,	apartant	el padrí, i el mirà aterrida: —No, no, padrí!... No vull tornar allà
pit; amb l'altra bracejava davant d'ella dins les aigües, com si volgués	apartar	-les per passar-hi a través amb el seu fill. De sobte, des de l'obscuritat
contra el pit, i amb l'altra bracejava sense repòs dins el corrent:	apartava	les branques, els troncs, les obscures masses de rebugada que les aigües
a mesura que les aigües s'enfurismaven més al seu entorn i els combatien.	Apartava	un tronc, i un altre de nou sorgia a l'instant al lloc d'aquell,
a l'instant al lloc d'aquell, amenaçant d'enfonsar-los; ella tornava a	apartar	-lo ràpida, i alhora sense deixar d'avançar per les aigües, que li cobrien
ja no lluita; de tant en tant aixeca el braç com si intentés encara	apartar	una branca, com si intentés encara separar l'aigua, obrir-se camí, però
Es despertà inundat de suor: fins els ossos li feien mal, i no podia	apartar	de la seva ment la imatge de sa mare en aquell instant d'angoixa suprema
la miraven sense saber què fer. Càndia del Noro s'avançà entre ells tot	apartant	-los; arribà fins a ella i li agafà la mà. —Maria Àgueda, vina... —Sí
escrivia Ausiàs March (C, 15), per manifestar que s'	apartava	de la pràctica de l'"amor" selecte i refinat. El poble vegeta en uns
mots. Ell en posava exemples, que no fóra del cas reproduir ací. No ens	apartaríem	gaire de la seva intenció, crec, si hi generalitzàvem pel nostre compte.
papers de polèmica—, els títols i els temes serien suficients per a	apartar	-nos-en, per a descoratjar-nos de la seva lectura, a les persones com jo
peculiars, els atributs usuals del gaudi estètic. Però la literatura s'	aparta	, en aquest aspecte, de les anomenades Belles Arts, en posseir, sempre, un
són "les funcions baixes". L'home, per realitzar-les, es retira, s'	aparta	, s'amaga. Només el fet de menjar s'ha salvat de la restricció, i encara
un silenci estrany en la tarda tranquil·la. Gairebé cada dia havíem d'	apartar	la taula, a l'hora de menjar, perquè sonaven trets a la vora. Jo feia
quatre persones l'imiten i tots cerquen pels peus de la taula operatòria,	apartant	gases plenes de sang, eines brutes i que ja han començat a rovellar-se,
—I amb nosaltres no poden... —Vosaltres no podeu ni entrar. Ell	aparta	una mica més la noia que se li penja al coll amb l'esguard implorant.
o una gran xafogor. —Vols conèixer-la? —va dir el pare. Jeroni no havia	apartat	els ulls de la cara del seu pare i va dir: —No. L'home El pare li
millor no parlar-n'hi, perquè ell refusaria tota evidència que el pogués	apartar	del seu ídol. Jeroni ha de reconèixer aquella suor freda, aquell cercle
es recordava del somni, i els ulls se li'n tornaven allà; no els podia	apartar	. De sobte, llançà l'aixada, com qui ha pres una resolució. —A fer
llegir alguna cosa davant un parent o un conegut; com escoltava, sense	apartar	els ulls de mi, ple de goig, caient-li la bava, admirat sens dubte de la

Pàgina 1 (de 96)

50 següents