×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb apercebre |
Freqüència total: 96 |
CTILC1 |
l'ull. Es tracta d'una cambra fosca perfecta. Però la pròpia ostra no s' | apercep | de la imatge que se li estampa a la retina. Darwin. —Així, | musical del terme) el nivell en el qual un mateix objecte pot ésser | apercebut | , alliberant d'aquesta manera els secrets mateixos de la forma, és una de | gaire... Podríem tornar a casa... —Si ara ja hi som! Sents? Des de aquí s' | apercebeix | perfectament la remor que fan al caure a terra els arbustos que talla en | de tot això! I la bona de donya Fermina, que dels séus interessos mai n' | apercivía | més que el malhumor del séu fill polític, quan al començar les temporades | i refregat pels nassos. Pintava i dibuixava que era un gust. Mai m'he | apercebut | que el meu talent em fes sofrir. Per mi és com la salut; si la tens, no | l'abandó, jugant "a enemics". Tot d'una, el grandàs de la colla l'ha | apercebut | : —Què vols, ara tu... —ha fet tot desdenyós. "El més petit de tots | o iria, etc.. Aparèixer. Es conjuga com conèixer. | Apercebre | : ind. pres. apercebo, aperceps, apercep, apercebem, etc. | Es conjuga com conèixer. Apercebre: ind. pres. | apercebo | , aperceps, apercep, apercebem, etc. imper. apercep, apercebi, | Es conjuga com conèixer. Apercebre: ind. pres. apercebo, | aperceps | , apercep, apercebem, etc. imper. apercep, apercebi, etc.. | com conèixer. Apercebre: ind. pres. apercebo, aperceps, | apercep | , apercebem, etc. imper. apercep, apercebi, etc.. | Apercebre: ind. pres. apercebo, aperceps, apercep, | apercebem | , etc. imper. apercep, apercebi, etc.. Aprendre: ger. | ind. pres. apercebo, aperceps, apercep, apercebem, etc. imper. | apercep | , apercebi, etc.. Aprendre: ger. aprenent; ind. pres. | apercebo, aperceps, apercep, apercebem, etc. imper. apercep, | apercebi | , etc.. Aprendre: ger. aprenent; ind. pres. aprenc, | permissible, etc.; percebre (percepció), perceptible (però | apercebre | , apercebible); corrompre (corrupció), corruptible; persuadir (persuasió), | individualitats serien conegudes en el moment que la idea creadora seria | apercebuda | . És en aquest sentit que la tesi de l'angelisme de Maritain s'acosta més | tenia una noia que cantava exquisidament. De cua d'ull, un moment, l'he | apercebuda | i m'ha semblat que era força lletja. No he insistit de por que l'encís no | de la consola. La lluna del mirall reflectia l'altra banda de la sala. | Apercebé | , pel vidre, la mirada de donya Elvira, la mare de la Quimeta, quieta de | i enguixats, es mantenia el peu viciosament flexionat i retorçat, | apercebent | -se les retraccions de l'aponeurosi plantar i del tendó d'Aquiles. En la | ens han estat subministrades al Congrés de Nantes), sinó perquè hom s'ha | apercebut | de què llur rendiment-idees, de què llur potencial-tècnic valien | les sensacions, concorren altres elements. Veiem, en efecte, que no ens | apercebem | del lloc que ocupen les parts del cos, quan mitjançant el moviment | diferent de còm ell creia. En quant per la intervenció del moviment ens | apercebem | que una certa sensació reapareix, la suggestió que hi ha una cosa que la | totes aquestes afeccions espirituals amb entendre o amb voler? ¿Qui no | apercebeix | més aviat l'influx que exerceixen elles damunt de la voluntat mateixa? En | Bergson i per Alain, el món dels somnis es reduiria al món real però mal | apercebut | , confús, dislocat, i que pren l'aparença d'una presència absurda, ja que | les coses, sinó del reconeixement d'un incompliment radical de tot el que | apercebem | de visible i de tot el que sentim d'invisible; ja que mai, finalment, la | pot arribar a conclusions que són noves en el sentit que hom no les ha | apercebudes | prèviament. Tanmateix, si això és admès pels qui diuen que les | a suportar malament el collar. És que, a dretcient o d'esma, molts | aperceben | que la tècnica, tant per amenaçar l'espècie com per deslliurar-la més i | perquè necessari té per sinònim no-contingent i recíprocament. Com ho hem | apercebut | d'altres vegades, una implicació bipolar categorial no s'esvaneix ans al | la clau de volta del concepte la constitueix l'autonomia, com ho havia | apercebut | Cournot: aquest punt capital demana aclariment. Com podria negar el més | mes l'essència lògica queda la mateixa: és això el que Heisenberg no | apercep | (però sí el "positivisme lògic"). D'una altra banda de la praxis, la | n'hauria estat canviada? En tot cas, la seva dita opinió li interdeia d' | apercebre | tan solament la funció de prognosi de la raó i, com ja ho he mencionat, | que "ni es pot descriure i enunciar sinó gràcies a ella". Àdhuc | apercep | (però vagament) que la realitat fenomenal la crea la praxis i que per | de partença, existeix la hipòtesi que hi ha un "bé comú", que pot ésser | apercebut | per qualsevol individu dotat d'un mecanisme mental regular. Aquest "bé | aquella que està en situació "d'ascens". Així, només podrà ésser | apercebuda | per aquells qui, juntament amb l'equip mental ordinari, posseesquen una | especialització. La veritat, tot i ésser la mateixa per a tots, pot ésser | apercebuda | només per uns pocs, els filòsofs, una classe predisposada a examinar les | el torturava seguidament, però, des de ja feia tres o quatre anys. S' | apercebia | que anava devenint sord. Estima a Julieta Guicciardi i escriu per ella la | en la manera d'ésser del membre del grup. Aquesta adopció, sovint no | apercebuda | pel subjecte, dels arquetipus que presideixen una cultura fa que es | de temps una ingenuïtat anàloga. Els aguts filòlegs del Renaixement s' | aperceberen | que les llengües estan emparentades entre elles i que experimenten | o no incognoscible realment. En la revolta contra l'idealisme, s'han | apercebut | les ambigüitats de la paraula experiència, i, com a resultat, els | suggereix l'existència d'un jo que viu extàsicament el món, i que s' | apercep | que "sóc jo mateix", que "hi ha una clavellina", que "tinc plaer" | el perceptiu i corporal. Però, entusiasmats per la seva descoberta, no s' | aperceben | que no tota presa de consciència ha de ser forçosament la notícia del | món, el seu, que veu clivellat per l'exterioritat: si el filòsof no s' | apercebés | de l'exterioritat mai no començaria a pensar. El filòsof existeix un | l'infant pot encara tenir el recurs de realitzar uns altres sons, però s' | apercep | que amb això no aconsegueix el resultat desitjat: és que encara no pot | La perceptivització del valor i el servei El lector atent s'haurà | apercebut | que l'intercanvi entre un servei i productes perceptivament estables no | com a serveis públics, ens cal organitzar aquest diàleg. Un hom s' | apercep | que es troba d'acord amb tal cosa, però no ho està amb tal altra; | profunditats possibles del sentit que se'm palesa ara. Què passa quan m' | apercebo | del valor econòmic? Cal reconèixer innegablement que en atendre el | el joc jo-tu. En efecte, i precisament per aquesta graciositat teva, m' | apercebo | que no solament no l'esgoto quan atenc els meus interessos econòmics, ans | que no em sigui necessària. Certament, quan reflexiono sobre la vida m' | apercebo | que l'altre m'és necessari, que em cal la companyia de l'altre. Una tal | i mon germà... Igual, igual que don Pepe el doctor. ¡Quina gràcia! Sense | apercebre | 'm estic fent-me mal en la punta dels dits de tant com els aprete contra | certesa, ¿parla de la certesa científica; de la que's té sobre fets | apercebuts | per l'home, com a home? Y quan diu que la conciencia es | passivitat; inclou conciencia de la sensació: un que sent es un qui s' | apercebeix | de..." l'apercepció demana unitat de conciencia, perque es de |
|