Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

capa líquida que es desperta en tot d'onades que moren cap al fons, on s'	apilen	unes grans muntanyes de carpetes i lligalls desordenats. Prova
dipòsit d'entrades. Tomben cap a l'indret on de primer els dos individus	apilaven	caixes, però ara ja ha desaparegut tot, homes i material; només queden
acompanya'l —parlà la mare. Anaren cap al pati. Ell era allà al fons;	apilava	la llenya, que havia asclat el dia abans; arreglava les estelles i de
o bé s'enfonsen amb la pervivència dels defectes col·lectius, els quals	apilen	nou llast a les velles deformacions nacionals. Aquesta teoria, que
econòmic, requeia en l'exagerat individualisme del nostre temperament.	Apilaríem	els textos que coincideixen. Però només cal dir que Almirall basà la seva
marfonent en el gresol d'aquesta admiració: batalles guanyades, tresors	apilats	, monuments insignes, bella parla, actituds intel·lectuals atrevides,
desprès les fulles, la carregàvem als carros. Abans, però, l'havíem	apilada	a munts repartits simètricament pel camp. Aquest treball era molt bonic.
que ja s'esperaven dalt de les moles d'alfals, descarregàvem el carro i	apilàvem	l'herba ben trepitjada, omplint els tous on s'enfonsava el peu, que la
d'un magatzem, arran de la porta, hi havia un munt de sacs buits que	apilaven	uns homes que entraven i sortien. Tot passant, tot rient, a la seva
immenses, llordes, fosques, de parets i sostres imprecisos, on la gent s'	apila	d'una manera inexplicable, condemnada a esperar sense esperança. No li
el cap entre les mans, contemplant amb ulls indiferents els papers que s'	apilaven	, incapaç de reaccionar, assaborint la meva tristesa, una tristesa que
n'agafa, rica ofrena, i amb mà pròdiga damunt la taula ho va	apilant	. Per beure'n esprem raïms, most innocent, i baies, i
Llavors li hauria dedicat, agraït, altars de gespa,	apilant	-hi, del riu, pedres llustroses, en recordança o monument
pur de la mar. Això és la llibertat, vaig pensar. Tenir una passió,	apilar	monedes d'or i, tot d'un plegat, vèncer la passió i llençar tot el tresor
a treballar. Una desena d'obrers encetaven el filó a cops de pic,	apilaven	el carbó a llurs peus, d'altres el recollien amb pales i, en carretons,
els persegueixen els bolxevics, de l'altra els kurdes. D'arreu vénen a	apilar	-se refugiats en algunes ciutats de Geòrgia i Armènia. No tenen aliments,
Déu que no el pope Stéfanos, que es passa dies i nits fent genuflexions i	apilant	cèntims i no donaria aigua a un àngel de Déu? "Déu es dóna bona vida,
carrer més bonic! Hom no imagina pas les mostres de carn salada que s'	apilava	a terra i les filarelles de llonganissa que penjava a les parets. Tot
l'espai que li era mesurat. Una lleixa tancada per una cortina i on s'	apilaven	llibres vells, al damunt d'un armari de paret, li servia de niu. S'hi
fins que queda al mig una paret llisa i molt prima; els paletes van	apilant	sempre el ciment que han tret i d'altre de fresc, al damunt del tossal.
escrits. Així la situació, muntanyes de qualificatius afrontosos foren	apilats	contra la causa de la part forana. I no cal ni dir que, quan la Ciutat
bancs i pupitres, negres, rònecs, estraiats pel temps, que s'hi	apilaven	desesperadament els llibres sulls de ditades, i de tal manera
damunt la sorra, a l'entorn del capità, que seia darrera una tauleta on s'	apilaven	els paquetets d'or o plata que corresponien a cadascú. Tot, en el costum
s'obiren uns automòbils públics, incolors, que cendregen... La gent s'hi	apila	. Homes magres, terriblement seriosos, noies garrelles terriblement
el pagès venta el blat abans d'ensacar-lo a les paneres: els jornalers	apilen	i arramben la palla o traginen més garbes o aparten el blat amb
I moriren les granotes de les cases, dels vilars, i dels camps. I n'	apilaren	a munts a munts, que era una pesta la terra. Mes veu Faraó que ja es
les coses entorn seu i succeir-se les emocions en la seva ànima, sense	apilar	-les en rodanxes iguals, ni mesurar-les, ni envilir-les amb l'alenada
puguin fer, pretenia imaginar la totalitat de l'Univers, i per més que	apilava	coses imaginables, sempre restava un residu, un no-res que no
teu repòs, perquè la teva imaginació humana començarà una carrera folla,	apilant	formes finites, muntanyes i mons de coses limitades, i s'extenuarà sense
raona: Vols que atrapi les rates i construeixes clavagueres i soterranis,	apiles	mals endreços, transformes el camp d'operacions en un laberinte i dónes
I prenent una pedra, i aixecant-la de monument, diu als séus germans: —	Apileu	pedres! I apilaren pedres i feren un pedral. I allí, damunt el pedral,
pedra, i aixecant-la de monument, diu als séus germans: —Apileu pedres! I	apilaren	pedres i feren un pedral. I allí, damunt el pedral, menjaren. I Labàn li
capaç de descriure l'enrenou que es produïa. Els pescaires acudien i s'	apilaven	en un mateix indret, precipitadament. S'oïen ordres i contraordres i
de seguir els destralers i recollir les pannes llevades de l'arbre i	apilar	-les en lloc avinent, al peu d'un camí o d'un planell, on la carreta pogués
però amb el cos ocult pel maticer. Ara tota la sang de les venes s'havia	apilat	al cor del jove, i l'ofegava. Estigué uns segons pensant si li tires o no
l'aire del Montseny esbandia els alts i garrativava els caçadors. Llavors	apilaven	gatoses i brucs i encenien un fogueró. El sol naixent feia empal·lidir
dels camins i de les terrassades; uns altres estassaven la bosquina i	apilaven	els feixos de l'indret de les flames, la qual cosa equivalia a afegir
aquests fardells, que tenien l'aire de contenir valuosos tresors, van	apilar	-s'hi tot d'homes armats. —Goita, Boi! —no pogué estar-se d'
tip de sol, va córrer a amagar-se entre un munt de rocs que s'	apilava	allà on hi hagué la llar de foc. En Boi arribà fins allí, l'ànima
seguit, els malvats es posaren a saquejar el cotxe i la carreta, i anaren	apilant	en un farcell la bossa de la damisel·la amb tot el diner que portava i
No era precisament una taula d'escriure. Als dos costats i al fons, s'hi	apilaven	rengleres de llibres, tocant a dues parets, car la taula era adossada a
per totes les fàbriques del país. Allí les caixes del sucre de canya s'	apilaven	des del pas de la porta de les botigues, tal com havien eixit dels
andròmines que duia l'Úrsula salamera, abocava la xocolata a les xicres i	apilava	la cendra del braser, d'on espurnejava qualque guspira, amb la frèvola
si no, demà no tindríem res per a menjar. Les llesques tallades, les	apilem	a terra, al bell mig del refugi. Cadascú agafa la seva pala, disposat a
evident. Els atacs alternen amb els contraatacs, i de mica en mica es van	apilant	els morts en el camp d'embuts que s'estén entre les trinxeres. Els ferits
més obscur dels negres del país, i aplegà una fortuna. Sobre aquesta, n'	apilava	una altra i una altra; llavors, com un infant, les esbarriava d'un cop de
alguna cosa calia fer per a detindre l'àliga en el seu vol rapidíssim.	Apilaren	llenya a la part de fora de les muralles. Cansat i ple d'angunia el falcó
hi ha una repisa o ménsula, l'escudeller pròpiament dit, on són	apilats	els plats de pisa blanca o de terrissa comuna envernissada, les
guardades, era tan aferrissada com l'altra. En Batlle va arribar a	apilar	unes cent mil pessetes, o potser més. La quantitat feia goig. Ai las!, va
va tenir un mosso al seu servei. Era un home vell i de cabells blancs. Va	apilar	una nombrosa col·lecció d'opuscles de la guerra dels Segadors i de les de

Pàgina 1 (de 7)

50 següents