Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la cara i es mullà els cabells. L'aigua se li resistia i com més	apitrava	, més obstinada era la força del mar. Rigué. Bruscament els seus peus
fruita. Per fer que el carretó passés el pedrís del portal havia hagut d'	apitrar	fort, i ara, dins el pati ja, frenava arrossegant els peus. Els sondrolls
l'apetia maridada amb el lluc d'un faraut hauré de besar les xurriaques i	apitrar	per evitar mals pitjors.» Després de sincerar-se amb el seu quadern de
els teus arrauxats corsers que amb un ímpetu deleteri tot ho	apitren	Tu destrament acabdilles. Fores nada de la testa de