Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ho podia consentir: tant perquè el cor se li trencava de veure asprament	aporrinats	qui era de la seva sang mateixa, com per la vergonya i el descrèdit que
de rètols de circ, i dispersà la concurrència d'una festa religiosa,	aporrinant	i fent mal a moltes de persones, que estigueren a punt de passar a millor
o la batalla nova. —Senyor, justícia! seguiren els pagesos; dos minyons	aporrinats	i deixats mig morts per uns cavallers vostres. I per no res... Tallafer
capricis d'home impotent, i aleshores, prenent unes xurriaques de nusos	aporrinava	la pobra esposa fins que la veia amollada i servicial. La carn tendrona i
més estranyament! I la puntuació és tota insòlita." "—Li seria bo que l'	aporrinéssiu	una mica, i li féssiu perdre els estreps: altrament es pensarà quí sap
que no; però és tan desmanegat i estrafalari! —digué el mossegaire.— Cal	aporrinar	-lo. —És una bella fillada talment —digué la vella ànega que duia el
en compte d'esgratinyar-se amb els forasters, i En Vadó, en veure's	aporrinat	per la seva dona, va exclamar: —El quillat també és un altre fill! —Calla,
nores s'hi aferraren per alliberar-se de la depressió que els feia sentir	aporrinar	els homes per la vella botzinadora. Val a dir que les dues nores
deixar de menjar amb la seva gana inalterable, i la Rosa indignada l'	aporrinava	en veure'l indiferent al capteniment alarmant i misteriós del noi gran.
Però l'he sentit contínuament. Arma unes bronquines terribles, braola i	aporrina	el paviment amb algun estri esgarrifós.— Tot mirant-me i rient, en
dins un rellotge, tot duent unes graelles, i va escoltar i va eixir i va	aporrinar	de darrera estant, amb les graelles, tothom qui no podia confutar amb el
de corredisses i cabrioles, d'empaitades i de salts! Però els contraris	aporrinaven	el Llevantó de mala manera i me'l feien anar de mal borràs. El jove no
reclusió retiradament sargantana solfista telegrafiar vendible accident	aporrinar	bicorne catxet convenient desfaisonar emportar èpicament espenyar
del 1854, varen caure definitivament les muralles, ja prou	aporrinades	per la clamor popular, però vençudes, més per la necessitat imperiosa
blancs i vermells. L'ase i el porc són, sens dubte, els dos animals més	aporrinats	per l'home, materialment i gosaríem a dir moralment, perquè després de
integrista, i això explicava moltes coses. A més a més potser havia estat	aporrinat	de criatura en formes semblants; potser per inspiració directa o per
més barra de la que jo li atribuïa; els contrincants falsos es deixaren	aporrinar	per les idees de Roig, i de moment tot anava com una seda. Però sortiren
es proposa d'aturar les garrotades d'un marit a la seva muller, és	aporrinat	tant per aquella muller com pel marit. Quan cossos de voluntaris anglesos
el pobre Jeroni, feia cantar fins a enronquir-se el Trèvol i àdhuc	aporrinava	la senyora Tuies. Aquella tarda més aviat semblava que els infants
foraster! El Mercader. T'ho prego, per Hèrcules, Sàurea: no l'	aporrinis	per causa meva! Leònidas [(sense escoltar el que li diuen).]
que sóc com aquests tres afemellats que venien amb mi al vapor. Els puc	aporrinar	tots tres, estant assentat i amb una mà lligada al darrera, ja veieu.
brinden! ¿I per què farien aquestes pregàries, si no hi hagués vi? I s'	aporrinen	com pillocs; els arquers treuen fora el qui per culpa del vi mou brega.
Crèmil. I tu, que et moriràs de mala mort, ¿per què vens aquí a	aporrinar	-nos si no t'hem fet cap injustícia? La Pobresa. ¿Cap injustícia?
Sicofanta. Això és intolerable, oh Zeus i els déus! Que aquests m'	aporrinin	! Com em pesa ésser un home noble i amant de la ciutat! Ara m'ho passo ben
força amb les anques, i arrossegà son enemic platja avall, el sacsejà i l'	aporrinà	, bo i rebolcant-lo. Aleshores, adreçant-se a les foques, els digué amb un
sols ab una gerra de mel per tot caudal veyentse la miseria massa aprop,	aporriná	al seu fill dihentli qu' era la seva desgracia, lo qual feu que aquest
Trinculo Mentida, monstre ignorantíssim! Em trobo en situació d'	aporrinar	un agutzil. I digues: ¿pot ser covard l'home que ha begut tant xerés com
segueix la teva història. I tu fes-te enllà, si et plau. Caliban	Aporrina	'l ferm; després ho faré jo. Stefano Més enllà. —Au, segueix.
noia que estigui agradada d'un, i que en lloc de dir-li "ratolí meu" t'	aporrini	a crits i no et calli mai, que si barroer, que si gamarús, que si
Però què fa, aquest home? A la meva nena, no se la toca! (Comença a	aporrinar	-lo amb tal delit, i és ajudada de seguida amb tal entusiasme per la
mateixa relació que entre un vertader cavaller errant i el trist i	aporrinat	Don Quixot. L'anti-Hèrcules, l'Hèrcules-Quixot, somniador, boig, dèbil i
que, com jo, tocaven mig obligats. A aquests se'ls veia el llautó perquè	aporrinaven	la caixa o bufaven sense tempo ni afinació. Només amb ràbia. Jo, en
i, si em foto a escriure al menjador, la meva filla es queixa perquè	aporrino	les tecles massa fort i la desperto. Massa fort? Això és una màquina
entiendas. N'he fotut un rato, de soroll, que m'he passat mitja vida	aporrinant	la màquina d'escriure i tocant el trombó. Encara ha de donar molta
seva xacra, a vegades s'allargaven per somicar una estona sobre la vida	aporrinada	que portaven i els infortunis familiars que patien, i prou. Les dones
amb urpades rabioses. Torna a les tecles, les	aporrina	i les ataca amb tanta feresa que en fa saltar unes
Jo només escolto i apunto. Desconfio dels veïns.	Aporrinen	un timbal per fer-me creure que toquen el piano.
gran cridòria, proferint insults, amenaces i barbaritats, no cessaven d'	aporrinar	els agents, tot i que en el desordre del tumult de tant en tant més d'un
amb ulleres gegants adornades amb brillants i tocat amb casquet de llana,	aporrina	el piano en miniatura que està incorporat en una altra màquina del milió.