Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tots tres tenien el mateix pensament. Tia Càndia del Noro li diu que s'	aprima	i que es torna blanca com l'assutzena, i Mila somriu, perquè li ho diu
minyoneta, podia fer res si no mirar-la llanguir i compadir-la. Mila s'	aprima	, i de dia en dia apareix més distreta, malalta. De nit dorm poc; a penes
silenci. La mira i sent estrènyer-se-li el cor. En veritat, Mila s'ha	aprimat	tant que fa pietat de mirar. Aquests llargs dies de tortures han acabat
d'un període de glaçades, el ponent més tebi desfeia la terra dura,	aprimava	el cristall opac dels camins. El mateix camperol em deia: "Avui fa un
d'un tomb del camí o d'un camp ple de neu. Però en indrets, la neu s'	aprima	, es torna transparent, es clivella el llençol blanc i apareix el to bru
desencadena una nota delicada i llarga, molt baixa, que encara es va	aprimant	pis endins, on cessa harmoniosament. Uns peus feixucs s'arrosseguen per
Ara bé: estilitzeu aquest costum de les flors, netegeu-lo, poliu-lo;	aprimeu	les dones, elimineu les samarretes, imagineu uns pareus brillants, uns
en encarcarat aparell administratiu. Els grups oligàrquics s'	aprimen	i llur poder es concentra; així es separen cada vegada més de la
s'ha acabat d'ajuntar. I el nen cada dia estava més arrugat. I com més s'	aprimava	, més fort plorava. Es veia ben bé que aquell nen estava tip de viure. La
, era un tap. Si no entrava a l'ampolla, després d'haver-la destapada, l'	aprimava	amb un ganivet com si fes punta a un llapis. I el suro grinyolava. I
un llit negre, amb columnes que pujaven primes, s'inflaven, es tornaven a	aprimar	, feien una bola, i de la bola arrencava la segona part de la columna,
Barcelona decaiguda, la gent no va ben vestida com abans, molts s'han	aprimat	i fan cara de sofriment i fins de misèria; els automòbils són vells, els
només aguanta passivament un alè de vida. Diu la Mercè que en Josep s'ha	aprimat	tant que a sobre el llit no fa gens de volum i sembla que no hi hagi
mans, l'afilament dels dits, que durant les nits de disbauxa se m'havien	aprimat	sensiblement. Una vegada al carrer hauria dit que m'alçava del marasme.
en una tenda de ciutat, i temptaven els ulls. Amb això els meus diners s'	aprimaven	, jo que en tenia i en guanyava tan pocs, però m'agradava de comprar
Estic prim. El viure sobri d'aquests darrers temps i el caminar m'han	aprimat	. Allargo els braços i les cames elàsticament. Inflo el pit, ample,
ençà no havíem guanyat cap més jornal. El nostre capital s'anava	aprimant	. No ens volíem desfer de la quantitat necessària, a presentar als
amb veu cada cop més monòtona, més impersonal i que a vegades se li	aprima	estranyament. "Dir que em sentia terriblement sol no fóra exacte.
tot conservant a vegades un gruix igual per un cert espai, i, en acabat s'	aprimarà	en les capes superiors, tot marcant-hi el decreixement i l'extinció final
de la dolçor, i tot havia estat inútil. Passaren els dies, i Paulina s'	aprimà	com un clau, que feia llàstima de debò. En López Mantecón, per la seva
en Martinet, que en una darrera convulsió de fred s'havia estirat, i com	aprimat	. La cara, que tenia prou morena, se li havia tornat tota blanca i
crescuda ni cap secada, amb la companyia sempre igual dels arbres que s'	aprimen	a l'hivern, en enfosquir-se l'or darrer del novembre. Mai no se n'havia
En la veu, però, semblava que se li havia obert una esquerda, que n'	aprimava	i esmortia el so. En Joan, se l'escoltava ulls clucs per a poder apariar
respir, se li ferí la fermesa del dring com a una gola envellida se li	aprima	la veu. En Joan es grata els ulls i estira els braços com si anés a
algú li removia la quietud dels seus pensaments. La seva fesomia s'havia	aprimat	tot d'una, de pal·lidesa. En Badenes, endevinant-ho, girà la conversa: I
Aquest home, malgrat ésser afligit per la paràlisi infantil que li	aprimava	una de les cames, i el feia caminar de gairell, era viu com un mustel i
No puc més. O ell o jo. És que em fa fàstic. Aquelles mans grogues com si	aprimés	constantment una candela. Aquell tacte de llard... Ecs...! No és ni home.
en anelles i s'entortolligava amb l'or i la fusta dels retaules. S'	aprimava	la cera dels canelobres i encatifava el sòl amb un teixit de gotes
dificultats. Qui en tingui que no se'n desfaci i, si se li gasta i	aprima	la cadena, que se'ls faci altra vegada encadenar, si no en vol perdre la
vestia amb una falsa elegància. Portava un vestit blau marí, que s'havia	aprimat	i tornat lluent a força de raspallar-lo, unes sabates deformes i
com una goma, us torneu d'un color entre groc i sanguinolent, tot s'	aprima	i resseca. Quan ve el desglaç, a l'aire hi ha una petita primavera, la
els reflexos del Renaixement i d'Itàlia, la crosta gòtica s'hauria	aprimat	un xic. No hi arribà res, i el gòtic encara perdura intacte. Ja podeu
una porta el glu-glu repapat del bull d'una olla. La gent va tirant: s'	aprima	, posa greix, torna a aflaquir-se, es dilata un xic i li porten una corona
barret estrafolari i una mena de bàcul fet d'un branc de vimetera que s'	aprimava	de dalt, s'obria en dos i es cloïa en un òval gran que hi hauria passat
paisatge descobert, on les aigües, d'un cristall trencadís, s'estenen i s'	aprimen	en l'opulenta safata del riu, mosaic de còdols i palets de variats
a la dreta i donava a una cambra tota entrebancada d'estalactites que s'	aprimaven	de dalt a baix fins a tocar en terra. Fou en un recó d'aquella cambra que
obligar la seva mare i la seva germana a majors privacions, s'havia anat	aprimant	com si una força interior li xuclés la vida del cos i la portés als ulls,
i s'arronsa d'espatlles, amb cara de no entendre-us. A l'Aureli se li ha	aprimat	la boca, com si es rebegués els llavis. Els dos braços de la dona
veure estranys miratges. Però, si entra una mica de vent, la calitja s'	aprima	, s'esfilagarsa i es desfà en la vaguetat del cel i de la mar. En el
i es desfà en la vaguetat del cel i de la mar. En el moment que la boira s'	aprima	es veu sortir, com una aparició, una vela que passa, una gavina agitant
mesura que la conversa avança hom observa que la segregació verbal es va	aprimant	i aclarint, que l'ímpetu inicial es desmaia de mica en mica fins que en
que en publicar-se m'havia fet una gran impressió. Ara, el llibre se m'	aprima	a les mans. És un brillant primer llibre, això sí. Ayala té la voluta de
un instant. De cop i volta, la llum es trenca, les ombres s'abaixen i s'	aprimen	ràpidament i la humitat freda del vent de garbí les empasta. Tot
l'abric amb el coll alçat. La fredor del local arriba a l'os. Sensació d'	aprimar	-se. Roldós toca Bach. Gavotes delicioses. Vaig a dormir per hora. La
potser eficaç. Hi ha carrers del barri antic de Barcelona que semblen	aprimar	, afuar, dintre el seu ambient reclòs i estret, el soroll sord de la
i fer cabrioles. Tan sufocant fou l'ambient que el pobre serrellet anà	aprimant	-se, aprimant-se, aprimant-se i esdevingué un fil de vapor, de tan poc
Tan sufocant fou l'ambient que el pobre serrellet anà aprimant-se,	aprimant	-se, aprimant-se i esdevingué un fil de vapor, de tan poc pes que ascendí
fou l'ambient que el pobre serrellet anà aprimant-se, aprimant-se,	aprimant	-se i esdevingué un fil de vapor, de tan poc pes que ascendí amunt dels
el jurament. Totes les quatre cares amb els angles s'anaven elevant i	aprimant	per convergir en un vèrtex agudíssim d'enfelloniment que li punyia el
s'arraulia als afectes de la família. Els records que el consumien s'	aprimaven	i les impressions s'esfumaven entre les boires de l'oblit. Diria's que el

Pàgina 1 (de 10)

50 següents