Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'una disparitat tan notòria. Clares vegades l'esmentada lírica s'	apuntala	en el matrimoni. Quan el miracle s'esdevé, ens sorprenem i reprimim amb
Nostre Senyor permetia o permet aquestes coses." "Que Déu el faci bo",	apuntalava	la Ignasieta. "Oh, si s'assabentaven dels munts i munts d'estampes i
l'esforç. Si el peu dret, que li ha quedat enlaire o no gaire ben	apuntalat	en el brossall, sens dubte humit a trenc d'alba, li falla o li rellisca,
ell ofesa, s'aixequés enfuriada. Ensopegà amb una pedra, caigué, i en	apuntalar	la mà a terra, la posà sobre una argelaga; el dolor li féu llançar un
. —I tu? —torna a preguntar. —No. Aquesta nit tenim reunió... Ell s'	apuntala	sobre un peu, repenja la mà contra el mur i es va redreçant fàcilment.
taula, sobre la màrfega cruixidora, sobre els propis genolls, els colzes	apuntalaven	el cap pesat, cansat, sobre textos de secular saviesa. Quanta saviesa,
jugar. Amollà la corda, que havia mantingut subjectada; agafà el rem i,	apuntalant	-lo a la vora, empenyé la barca cap a dins. Col·locà el rem i es disposava
—que aquí no en manquen—, i veureu que aquest Tahití purament decoratiu s'	apuntala	en l'aresta d'una realitat, i fins i tot pensareu que, quan aquí no hi
la Monarquia, i ni ell ni els seus successors no pogueren mai més	apuntalar	fermament l'edifici que havia restat somogut. Abans d'arribar a la
trapa de vegades l'alçaven per airejar el bany i la feien aguantar alçada	apuntalant	-la amb una canya bambú. I jo vaig preguntar què passaria si mentre un
de tornar omplint mesures de sang. I va acabar aquí. Se'n va anar a	apuntalar	la mimosa de la cascada que s'estirava amunt com un cuc i es posava
quatre murs, una llosa i dos pams de paret a	apuntalar	una porta d'on s'escapa un alè de vida arraconada al
de poder ensorrar els peus en les roderes del camí; ja li sembla que s'	apuntala	en algun còdol eixut mentre ofereix la mà a Laura, i que els cabells de
taula, operació en que 's disposá á ajudarla la senyora Pepa. En Lluís	apuntalá	la cadira á la paret y, mitj extés en ella, comensá á llegir lo diari.
l'autor. Què té d'estrany que després aquest darrer s'hagi passat la vida	apuntalant	personalment uns èxits que gairebé no ho són, de tan discrets? Faig la
del vespre. En aquella hora de la nit estava enormement cansat; tot ell s'	apuntalava	a la taula i la testa li queia endormiscada damunt la mà. Molts dies
aquesta porta. D'infant, hauria jugat amb els seus batents, m'hi hauria	apuntalat	, la porta hauria grinyolat sense cedir i els meus braços haurien conegut
més fort. Zorbàs, en aquell instant, aixecava un gran tronc per	apuntalar	-lo a l'encavallada que cedia. Si aconseguia fer-ho aviat, potser encara
que mai no havien vist tal magnificència, perquè les tendes de porpra s'	apuntalaven	amb pals d'or i al cim de cadascuna fulgurava un robí com una rosa. —I
n'hi ha algun que fa tentines i els companys hi han de córrer per tal d'	apuntalar	-lo. L'Àliga, que duu al cim del cap una corona reial, és una de les
ésser un criteri de veritat, sinó que és la roca viva que serveix per a	apuntalar	-s'hi i pujar fins al cel i com si això no fos prou diu que els que
podríem dir que volguer-la aguantar amb la Bíblia és com volguer	apuntalar	un edifici amb una viga podrida i per això al parlar de l'estat actual
de les edicions clàssiques. Aquestes empreses en marxa,	apuntalen	l'eficàcia de les altres iniciatives que han de satisfer el gust de
corre-cuita. 30 Per a regir-nos, un rei —fos quin fos— s'	apuntalarà	més en Espanya perquè són més bons súbdits, que en nosaltres; per
el nas vermell com si passés un gran trastorn, i anava seguint les aceres	apuntalant	-se per les portes. Algú va dir-me que era el vi, però jo no ho
un bon got de vi calent a la mà, perquè l'escalfor de part de fora sigui	apuntalada	com cal de part de dintre. I un dia em troba encantat mirant el cel i no
ha passat per l'estudi?— Enrotllat ja'l dibuix, se repantigà a la cadira,	apuntalant	la a la paret, y encavalcant les cames y atracantse de llemineríes,
l'escala, ara de cara, ara de gayrell, agafantse de la barana ab una mà,	apuntalant	se ab el bastó de l'altra, ja fent alsaprem ab una cama, ja claudicantli
lloro li ha donat la gana de baixar a les primeres branques. Aleshores, s'	apuntala	una escala al tronc de l'eucaliptus. Però ¿qui és, el valent que hi puja?
Les finestres veïnes conten menudament llurs misteris i les cases s'	apuntalen	unes amb altres, abraçant-se, xarugues, amb el feble reforç d'arcades de
agricultors, els quals no solament cultiven arbres drets i alts, sinó que	apuntalen	, per adreçar-los, aquells que alguna causa ha torçat; poden tot entorn
pany i clau i encara amb un barrot de ferro enginyat expressament per a	apuntalar	-les, romanien arrupits a la cuina, devora l'escalfapanxes, molt junts i
a la cintura, i féu un salt roca amunt, arrapant-se pitjor que un dragó,	apuntalant	el peu a la més petita sortida i agafant-se amb els caps dels dits a les
retiraven de la barana, cosa que feien per anar a buscar pedres, en Boi	apuntalà	el rem en el flanc de la nau i d'una forta embranzida aconseguí apartar
aviat, no és per son ni per mandra ni per gana, sinó per la satisfacció d'	apuntalar	amb la meva persona un tros de casa que és en perill d'enrunar-se. Els
Un salt fins a posar-me de quatre potes sobre del pilot de pedres ben	apuntalat	. Tu ja saps com m'hi poso. A la bestiola no li queda més remei que sortir
que el pobre nen va haver de posar les cames un xic apartades per a ben	apuntalar	el cos i sostenir-lo. —Quantes vegades hem ballat junts la teva mare i jo
ja és aquí. Veieu aquell cloquer altíssim i robust que sembla un tità que	apuntala	el cel? És el Campanar de la Seu vella, la primera fita que, venint de
es disposava a abandonar la tribuna. El carrabiner, sumament afectuós, m'	apuntalà	al ventre la culata del seu fusell. Això m'esgarrava el marro. Ja els
doncs, si us sembla, el testimoni de les Sagrades Escriptures per	apuntalar	o, com diuen els entesos, fonamentar el meu elogi. D'antuvi, m'excusaré
ni bous, però fidels a les consignes del pare Cabet empreneu el camí	apuntalant	-vos en l'himne d'Icària. Els sents?, els veus?, carregats com bastaixos,
qué ibais? Ho repeteix espaiant amb sarcasme les síl·labes, les	apuntala	en l'aire amb veu seca, autoritària. Les vostres mirades es troben: al
una porta alta, ampla, sense reixa. Tremendament cansat, no et val d'	apuntalar	l'esquena als murs ni d'aferrar-te als barrots de l'espiell de la reixa;
sentia el soroll que feien els barrinaires, va aturar-se sobtadament, i s'	apuntalà	estupefacte i pàl·lid en un pinetó proper. Una suor va amarar el seu
jardiner i li deia que li hauria d'engrandir l'estesa de julivert, la va	apuntalar	a la paret i va entrar a la sala de les nines per la finestra després de
i el camí de Bearn aleshores era molt dolent. Quan vam esser al jardí vam	apuntalar	l'escala a la paret i vam entrar per la finestra; la primera cosa que va
Després, amb un tauló estret que va anar a cercar darrera una cortina, va	apuntalar	la porta que mai no s'obria i em va dir, sense ni mirar-me: ""
la fortuna ja ha esgotat les seves forces i que per a l'esdevenidor són	apuntalats	per les seves ruïnes? [12] Perquè ens enganyem si ens pensem que
que alguna cosa oposada vingui del centre del món per deturar i	apuntalar	la massa amenaçant ruïna. Ningú tampoc no gosarà dir que el món és endut
decisió, però l'espien. S'acosta, dret, a la taula de dibuix; s'hi	apuntala	; somriu i fa una ganyota. La voluntat revola per allí com una invisible

Pàgina 1 (de 8)

50 següents