×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aqueferat |
Freqüència total: 62 |
CTILC1 |
Jo no me'n queixo pas. [(Entra la senyora Rosa tota | aqueferada | .)] Rosa. Qui no té memòria, ha de tenir cames! El motllo. | taps d'aquella oca malalta, no els passaria ningú. Però el metge estava | aqueferat | amb els griposos i rebia les peremptòries excitacions de lluita, amb un | el ventijol aromós de les estovalles de cànem desplegant-se amb l'impuls | aqueferat | d'uns braços roigs i molsuts de pagesa exuberant. De seguida arribava la | taps d'aquella oca malalta, no els passaria ningú. Però el metge estava | aqueferat | amb els griposos i rebia les peremptòries excitacions de lluita, amb un | s'injurien. Poc a poc, el cercle es va desfent. Se'n tornen, molt | aqueferades | , a llurs feines. Una encara dubta: —I si fos mentida? A la nit, quan | això, privat de les delectances que les mateixes ocupacions procuren als | aqueferats | , no pot aguantar el recés a casa, la solitud, les parets, i sols a | per l'estretor del carrer, on transitava una gernació seriosa i | aqueferada | , hàbil en no entrebancar-se i en no deixar-se esclafar. XI En | Picamoixons! Hola, això ja és una altra cosa... La terra d'amunt, eixint | aqueferada | de l'estret passadís de La Riba, es desencondoleix, i de seguida | , de molestar-la, per dir-ho ràpid. Al matí la gent té feina, va | aqueferada | , fa el seu comerç i les seves diligències i no vol ésser destorbada. Al | El darrer sol de la tarda daurava els arbres quallats d'ocells juganers i | aqueferats | entre el brancatge; l'alegre piuladissa que s'escapava del fullam | en veritat, reconeixia que era excepcional i meritori el rítmic i ensems | aqueferat | anar i venir del formiguer humà, però també admirava l'aptesa innata de | somniant, a pagar els originals. No era càlcul de gasiu ni descuit d'home | aqueferat | l'admirable i ingènua creença que tothom podia ésser com ell: generós per | Porta un exemplar mecanografiat, ple de signes cabalístics, a la mà. Va | aqueferat | , nerviós, i crida: "¡Tercer avís!" Sona un timbre i l'home recula, | i als seus administradors— el gerent el va rebre. El gerent estava | aqueferat | a més no poder amb l'organització de l'oficina. Ell feia les coses ben | per a no mullar-se. Es creuaven tan sols amb qualque transitaire, | aqueferat | com ells: era l'hora d'estar cada u en les seves feines. D'improvís, cap a | i el seu oncle anà a acompanyar-lo no sé si a Bilbao o a Santander; jo, | aqueferat | amb la preparació del doctorat i després amb la meva anada a Madrid, no | hu consentía, si bé donava llòch a que 'l majoral y çagal, desde llunt, | aqueferats | rescibint ú als passagers, l' atre arreplegant els equipages, soltaren | No es plantaren falles als carrers aquest any, per estar València | aqueferada | pel segon centenari de la instal·lació de la Mare de Déu dels Desemparats | als peus del diví Mestre, escoltant la seva paraula, Marta estava | aqueferada | en les moltes feines de la casa. Molestada perquè la seva germana Maria | ha escollit la millor part, que no li serà llevada". No estiguem massa | aqueferats | en les coses del món, com ho estava Marta: anem sovint a asseure'ns als | fills ambdós de Martí el Vell. És a les hores d'esbarjo, quan reposa de l' | aqueferat | trontoll que li donen així "els bandolers com de altra manera de | en funcions de consolador seràfic, operen sobre la bona pagesa | aqueferada | a recollir els ous de les gallines o omplir el cistell amb l'herba per | Quin aire d'autenticitat enmig de tants penells d'intel·ligència | aqueferats | amb llurs refilets o llurs esgarips! L'actitud crítica més constructiva | pas obligat de la gent benestant, dels homes de negocis i de tots aquells | aqueferats | amb els centres oficials i del comerç. Un altre ramal específic i ben | destra, Sabadell i Terrassa pogueren substituir l'activitat barcelonina | aqueferada | amb el cotó. Ja en l'era industrial, amb una mecanització més complexa en | sap que més val esborrar-los del pensament. Els homes importants, sempre | aqueferats | , obliden la marxa d'aquells afers que segons deien semblava que eren | nòm de pila era el de Joan. Cèrt día d' otony estava en un carassòl, molt | aqueferat | , pegantli dentellades á un gran pa; les mosques, de les que se 'n havíen | goig ab que sou rebut ¿conque que dieu? ¿quin programa teniu? Vos supose | aqueferat | com sempre, y mes si apreteu en la prensa catalana, que deveu tindre molt | era assenyada; cada dia anava tota soleta a costura perquè la seva mare, | aqueferada | , no la hi podia acompanyar; com que era tan bona minyona mai no es va | filla meva, quants números això representa!" I mentre la mare, tota | aqueferada | cercava i anava apilant, la Claudina s'amagava perquè unes llàgrimes li | d'altra de millor ni de més ben posada en cap indret de la terra. O bé | aqueferat | regant el tros en plena nit, a la claror de la lluna fulgurant, | que fòra, solet ab sí meteix, fòra'ls curts entre-y-surts dels vehins | aqueferats | y dels sogres, y els instants en que la Pepa li duya quelcòm sens | y els instants en que la Pepa li duya quelcòm sens entretenirse, més | aqueferada | encara que'ls vehins, com solía estar sempre. Aleshores ell se cercà una | ell també. Trobà al pas dues nenes, ajocades en mitj del carrer y molt | aqueferades | jugant a pedraltes. Ab els fronts tocantse y els banyons de cabells | un estrany moviment dels veins. Els fadrins anaven d' ací d' allà molt | aqueferats | , tots vestits com si fora dia de festa, amb bluses i espardenyes noves. | tornat boig. Lo gentiu se conmogué, tombá la cara y observá á 'n Pere Pau | acafarat | en una operació de veritable boig. La dona d' aquest, qu' era revinguda | tot pansit y ab el cap cot. —A l'ermita, missenyor, diuhen que están tots | aqueferats | y que no saben si podrán venir molt tart o d'hora. Mossen Llátzer, tot y | del tot a la influencia de aquella amistat malehida. Veritat es que, | aqueferat | y ab el gust del treball, entre setmana me'n recordava poch, mes a les | dalt; silenci de l'orgull o del temor; potser massa | aqueferats | : vanitat i luxúria —som així els homes—, | del pintor que, d'esquena a la porta, no s'havia dignat tombar-se, | aqueferat | com estava damunt d'un dibuix il·luminat per un canelobre de dotze | encara aleshores feien passes en el barri de disbauxa, visiblement | aqueferades | i consiroses... Una i tot renegà el pare tolit i permeté que hagués de | afanyosament havien prescrit els antics de l'Estuari; el flux de viatgers | aqueferats | no era detingut al pont de la bàscula; el jove galant trobava el diapasó | els senyors amb el coll dur, una tertúlia amb el superficialment | aqueferat | Santiago Rusiñol i un ball a sota de fanalets construïts amb carabasses | boira. Però essent u també és només fum: fa anys que ja no trobo Sindbad | aqueferat | voltant pel meu cervell, pel meu cor. Dec tenir fam perquè | silenci a la casa mentre en Franz passeja inutilitats domèstiques, | aqueferat | i nerviós? Descartades les hipòtesis físiques del cansament després d'un | pensaments, no se la pren malament, la meva amenaça, sinó que es limita, | aqueferat | encara amb els cavalls, a girar-se cap on sóc jo. «Pugeu», diu llavors | la vida endormiscats damunt els costats de vaques lleteres, | aqueferats | empedrant i escrivint els seus primers carrers a | Ben clenxat i vestit com correspon als qui, de bon matí, | aqueferats | el travessen, autòmats taciturns. Té els ulls clavats | tot i ser importants, resulten secundàries als ulls dels paleontòlegs, | aqueferats | amb problemes de més gruix, com és ara saber si els Dinosaures eren | clar —el desmembrament de 1772— i les potències occidentals estan | aqueferades | amb la França revolucionària. Així es consuma el segon repartiment pel |
|