Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

imatge de sensualitat no m'entelava la seva, com si la casada, amb les	ardències	que encenia en mi, hagués purificat d'escòries els meus sentiments i els
dormir. Devers la matinada me la vaig empassar. En sentir les primeres	ardències	a l'estómac, m'esglaio i, aterrit, corro, mig vestit, com un foll, a
beat, inerme. Hauríeu dit que el desig s'havia fos per la mateixa	ardència	de la flama, abans de realitzar-se. Llavors era una mena de contemplació
, en dir això, li he pres la mà, la hi he besada ràpidament. He sentit una	ardència	de foc a la cara i les llàgrimes als ulls. He expressat la meva gratitud.
què han de callar, si la nit és ardent? M'esgarrifo pensant en l'horrible	ardència	del dia que s'acosta. ¡I encara hem de fer més de quaranta quilòmetres a
aprensió o què, però d'elles em muntava cap a les aixelles i el cap una	ardència	que s'assemblava a la febre. Però vaig dir: —Me les embolicaré amb draps.
Era el record d'aquella nit el que se li acudia... Sentí tot d'una l'	ardència	de l'alcohol i va tenir la impressió que el marcaven amb foc per tal que
cada any ferit; i l'amorosa història les filles de Sion amb tal	ardència	contagià, i llurs passions lascives va poder veure
sense fi, i això els aguanta. Car Eixut i Humitat, Fredor i	Ardència	, els quatre indòmits combatents, disputen pel seu
que insòlit i dur. Ara et visito, i sento al meu damunt la teva	ardència	sobirana i vital; tu no visites, però, aquests ulls,
i mesos i anys, giren pressoses llurs moviments cap a la seva	ardència	que ho vivifica tot, o hi són girades pel seu
molt fàcilment transpira; no cal pas admirar-se'n, si amb l'	ardència	dels carbons, negres, l'alquimista empíric
encara la correntia que amb aquós murmuri la seva	ardència	un altre cop excita, procedí a preguntar al seu hoste angèlic:
i fer venir del Nord l'hivern decrèpit i portar del Migdia les	ardències	del solstici d'estiu. El seu ofici prescriuen a la
a llur davant, talment com un cometa, i ja abrusava amb una	ardència	tòrrida i amb uns vapors com l'aire adust de Líbia
la trajectòria, elevant-lo, depurant-lo, cada dia més, amb orgullosa	ardència	. Transformar el destí en la tija d'una flor que puja dreta i ardida cap
Jo vinc d'una raça assenyalada per la vigor de la seva fantasía i l'	ardencia	de les seves passions. Els homes m'han dit foll; però encara no és
en el cor les il·lusions i les esperances; avui, tot d'un plegat, una	ardència	de sol que posa en la sang el desmai i la nyonya d'un dia d'estiu. I de
heroismes. Damunt, com la cendra que colga la brasa no per ofegar-ne l'	ardència	, sinó a fi de servar-la més temps encesa i viva, a punt d'abrandar la gran
de l'oblit, carícia de plomall amb delit de frescor i desmai d'	ardència	. Facècia endiumenjada de l'infant que us diu la seva: Dècima Titania,
es mengen. I les vagabundes que, en la nua planta del peu, han sabut de l'	ardència	de totes les incendiades sorres. Miserere! Senyor, els nostres ossos en
prou per fer caminar depressa el més lent. He dit baf, i podria haver dit	ardència	pestilent. Un caçador negre, que acompanyava d'habitud el meu germà
camí, petits grups d'aquells homes, aclaparats pel pes de la carn i per l'	ardència	del sol. Tots s'havien emportat aigua, però tots se l'havien acabada.
ritme al dels polsos bategants del minyó. El cos d'Arnau, a despit de l'	ardència	del rostre i l'encongiment ocasional del cor, se sentia voltat de
que els joves, inspirant-se en el sentit estètic, es convencin que l'	ardencia	de la sang no disculpa crueses que fins a les orelles d'Afrodita
caminar pels viaranys gredosos, rebre de ple a ple els raigs del sol, l'	ardència	dels quals semblaven ungir-lo d'una fortitud d'invencible. Aviat oblidava
tavelles de ginestell que esclataven a guisa de ressorts disparats per l'	ardència	de l'aire sec, la fuga d'una sargantana —les grans sargantanes rosses de
tot fumant les pipes i traguejant sovint del vinet del porró, car l'	ardència	de la llar els assedegava. El Corbo solia contar històries meravelloses
Dos o tres cops es sentí impotent. El sol i la ventada barrejaven llur	ardència	amb la de l'incendi, i el cobrien d'una suor abundosa. La del front li
oposat a l'invasor. Amatents, a risc de socarrimar-se la pell amb l'	ardència	de la pròxima i enorme foguera, vint, trenta bosquerols, potser més, tot
per les lletres, l'activitat política per l'estudi de la història, i l'	ardència	del present per l'ardència del passat, com si per tal d'agafar noves
política per l'estudi de la història, i l'ardència del present per l'	ardència	del passat, com si per tal d'agafar noves forces hegemòniques sentís la
per la lividesa cadavèrica de la tempesta, o il·luminades per les	ardències	concentrades dels sols ponents; profunditats de l'espai, al·legoria de la
all-i-oli de dones en carn viva, i em vaig lliurar a la virtut amb més	ardència	que havia caigut en el pecat, esperant que una amor veritable, dolça i
futil·la. No hi ha res més precís que un desig de vell, perquè mentre l'	ardència	natural de la joventut mena l'ésser per les rebrincoles del plaer, la
per seguir la traça del licor carcanyell avall, assaborint a fons l'	ardència	que t'inunda l'estómac. En Santiago et passa la petaca. No, gràcies. El
Hi ha, diu Epígenes, dues menes de cometes. els uns projecten llur	ardència	tot al voltant i no canvien mai de lloc; els altres allarguen per una
tarda, el predicador, movent els braços, que prenien un gest fatigat d'	ardència	franciscana, deia del respecte que es devia a la propietat; que les
el silenci, la remor de les onades del mar que es desvetllava de l'	ardència	adormidora del sol. Eren dos quarts de nou quan la processó entrava. Els
advertit: —Abans de portar-lo a dalt, palpa'l, i si no li trops gaire	ardència	, dóna-li aliment—. Comprèn? No volen que perdi la xardor. —Així ho
la glopada d'aiguardent reconfortant i en el trago d'aigua fresca sobre l'	ardència	de la gola. Maquinalment apressà el pas. De la terra recremada i sobre
cridar-la baix. Ella no respongué. Ell sentí que la sang brandava amb més	ardència	. Va tornar-la cridar i ara la veu li tremolava. No li va respondre
ulls verds, estimava aquell rostre xuclat per la febre, estimava l'	ardència	d'aquella carn tan fina, estimava aquella boca tan tendra, tan tendra que
experiència del que era un dia canicular a Londres, i tal vegada m'atuí l'	ardència	esgotadora de l'aire i la pols i la sorra que ho colgaven tot. Però vaig
la gràcia nua del fust retort per a desplegar-se en arribar a dalt amb l'	ardència	de la vida. És probable que els mercaders que encarregaren a Sagrera la
i de la forma, sense artifici ni tendències artístiques, sinó amb una	ardència	de cos humà, amb una amplitud que eleva la seva veu a cant coral; força
no tingué una ossada camperola com la de Verdaguer per a recolzar-hi l'	ardència	. Sota aquests signes presidí Maragall el primer gir cap a una revolta més
diferents de les que el governaven abans d'ella. En els pobles llatins, d'	ardència	de sang i rapidesa de decisió major que les dels anglo-saxons i
amb l'esquena corbada, com si els cossos no poguessin suportar l'	ardència	dels esperits. El Sant Jordi eqüestre del Parc de
la regolfada del més vell reaccionarisme espanyol, incapaç de sentir l'	ardència	de la vida popular, els neguits de transformació que glateixen a

Pàgina 1 (de 4)

50 següents