×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb argüir |
Freqüència total: 229 |
CTILC1 |
pels uns ni pels altres, ja que als uns i als altres tenia objeccions a | argüir | . La seva convicció personal, en part, o de vegades, coincideix amb la | patètic i confús de molts personatges de novel·la. "L'home no és així", | argüeix | en la protesta. I un es pregunta: ¿veritablement, l'home no és, no som | sinó també la utilitat del plagi. Un d'ells, el més seriós, fóra el que | argüeix | el propi Pla: l'antiprimarisme. Cal fer allò que fa "tot home culte | no s'havien fet alhora la Revolució i la guerra. El seu company | argüia | : Primero ganar la guerra... No, que no —contestava | han format solament amb intervals de temps immensament allunyats. Hom pot | argüir | tanmateix que, quan diverses espècies estretament afins habiten el mateix | electricitat. Hem de confessar, doncs, que som molt massa ignorants per a | argüir | que no és possible una transició de cap mena. Els òrgans elèctrics | En el capítol sisè he enumerat les objeccions principals que hom podria | argüir | justament en contra de les opinions mantingudes en aquest volum. La | i aquesta és, potser, l'objecció més òbvia i més greu que hom pot | argüir | en contra de la meva teoria. L'explicació rau, crec, en la imperfecció | metamorfisme. Actualment, el cas ha de romandre inexplicable, i pot ésser | argüit | veritablement com a argument vàlid contra les opinions exposades ací. | les formacions d'una sola gran regió, com és ara Europa; el qui | argüeixi | l'aparent —però sovint falsament aparent— i sobtosa arribada de grups | banda o de la banda oposada, arriben a un punt en què no solament " | argüeixen | " en defensa dels seus "ideals", sinó que, de més a més, i sobretot, | sexual, el foment de l'elegància. Sort que és una persona sensata, i no m' | argüeix | capciositats ètiques. —Els interessos de la indústria tèxtil són una | el mateix, si fa no fa. Sí: "sempre han tingut bec les oques", com | argüia | , amb aire de proverbi, aquell oblidat erudit nostre de la Renaixença. | per bé que "demostrable" a partir d'aquests mitjans. Es podria | argüir | que no és impossible parlar d'un objecte religiós en tant que realitat | —"progrés", "evolució", "desenvolupament", etcètera. Es podria | argüir | que l'únic que s'ha fet ha estat ficar els peus a la galleda, i que els | ho fa sense malignitat. La missió profètica de reptar, de convèncer, d' | argüir | , de destapar-nos els ulls i fer-nos conscients del nostre mal o de la | un indret cridant la atenció envers la brevetat dels serveis dominicals; | argüia | que hauria calgut per als diumenges serveis de tres hores, per compte | la dignitat que esqueia a son càrrec elevadíssim. No pledejà, ni tan sols | argüí | ; presentà la simple defensa de no haver-se embolicat amb la llei perduda. | amb la negra sota el pontarró. Aneu mirant. II De pensament prou | argüia | i redargüia, convencent-se de no poder ésser res més que una falòrnia les | "Els grans projectes, n'hi ha prou d'haver-los volgut." I llavors | argüeixen | que la vida ha estat massa breu per donar abast a la magnitud de llur | patèticament que renunciés a matar els {corderos} de Blanes, | argüint | que, alguns, eren honrats pares de familia; que cap cristià no podia | amb la seva definició que jo no hagués esperat, i em deixà paradíssim | argüint | circularment i responent amb una mirada fixa: —Ella. —I jo no ho sóc, una | dia resolia la qüestió, al capdavall, negativament; i la descloïa i l' | argüia | de bell nou el matí següent. La pugna, a la darreria va abocar-me a això: | esclatà a dir "què havia fet!" —Si sabéssiu tota la meva història —va | argüir | ,— tindríeu més pietat i un millor entenent de mi. —Senyoreta Havisham | -hi, i de considerar si en saltaria tot seguit i me'n tornaria a casa, i d' | argüir | contra qualsevol cabal d'una comunicació anònima, i, breu, de passar per | d'on sóc, em penso que em moriré pel camí. Potser van respondre, o van | argüir | sobre aquell punt, o van cercar d'encoratjar-me a creure que estava | aquests mots tenen el valor veritable que en ells mateixos porten. Que no | argüeixi | ningú amb l'esment de tants i tants que parlen de patriotisme, | el consell de sant Pau, aprofitava tota avinentesa per predicar, per | argüir | , per respondre i per ensenyar, no tenint altre anhel que la conversió i | mare en substitució de la indòcil i descreguda. III. Com Déu, | argüeix | Suárez (Jn 3 part., q. 3, a. 1, ratio | plaïa, plaïes, plaïa, plaíem, plaíeu, plaïen. (Però | argüia | , argüies, etc. V. §7.) Els verbs que tenen el gerundi | plaïa, plaïes, plaïa, plaíem, plaíeu, plaïen. (Però argüia, | argüies | , etc. V. §7.) Els verbs que tenen el gerundi terminat en | avorrir, avorrició; exhibir, exhibició; partir, partició; punir, punició; | argüir | , argüició; fruir, fruïció; trair, traïció; perdre, perdició; | defugible; guarir, guarible; negligir, negligible; exhaurir, exhaurible; | argüir | , argüible; oir, oïble; fruir, fruïble; atribuir, atribuïble; perdre, | d'establir una forma "especial" de convivència amb Espanya. Per què — | argüeixen | — es parla d'unió, federació o confederació amb Espanya i els pobles | el meu pensament, ni tampoc aquell altre que condemna el separatisme, car | argüeix | que Catalunya independent no pot sostenir-se econòmicament i que la | en el terreny de la discussió, que els partidaris dels cotxes fúnebres | argüissin | , a més de raons de rapidesa i comoditat, el fet que les carrosses dels | pa i tomates encara en tinc en la barraca... —Mira, Pere, no tingues que | argüir | en ningú. —Sí, calla; i eixos dels horts que reguen a set semanes en | de mantenir les dues portes dels tramvies obertes de bat a bat. Alguns | argüiren | que arreplegar un cadarn per lliurar-se de la grip no era pas una barata | existeixen, i en endormiscar-se és quan tenen els porus més oberts — | argüeix | la mentalista—. No porti res nusat damunt —afegeix, a guisa de consell—. | que era cop segur. Diuen que En Cambó defugí, de moment, tot compromís | argüint | que era temerari aventurar-se a un nou engany després del que li féu | catalans que es deixen empresonar com xais. I nosaltres respondríem a qui | argüís | semblant cosa: —Precisament ens queixem d'això: de massa "tacte | i de donar gat per llebre. És clar que, aplicant termes similars, podríem | argüir | que "Quan els gossos lladren alguna cosa senten", però és indubtable | deien que el producte sortia amb un gust bon xic dissipat, a la qual cosa | argüia | , l'any 1794, un defensor dels molins xocolaters: © © © | molts preceptes de les ordenances vigents en els oficis corporatius, | argüint | que es trobaven en oposiciò al progrès de les arts i a la llibertat de la | donat generosament per persones de bona voluntat que també haurien pogut | argüir | el vent, la pluja, o el dinar excessiu per a restar a casa calçant les | d'aquesta organització és la selecció. No volem pas, evidentment, | argüir | aquest principi per a recomanar la formació de castes tancades en cada | l'ésser d'ell mateix pel sol fet de pensar-lo, l'escola s'hi revolta, | argüint | -li que quan tregui el subjecte d'ell mateix, incloent-hi el mateix Déu, | L'extensió no és, doncs, explicada: és pressuposada. Això és ço que li | argüiren | els kantians tot acceptant la tesi que la sensació ja neix localitzada; | concretes i quan les excepcions intel·ligents no es deixen prosperar, | argüint | precisament la conveniència d'interpretar taxativament i no | principi d'ésser distint dels elements de l'essència. Quan els adversaris | argüien | que l'essència de les criatures és indiferent per a l'ésser com per al no |
|