DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
argüir V 201 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb argüir Freqüència total:  201 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

pels uns ni pels altres, ja que als uns i als altres tenia objeccions a argüir. La seva convicció personal, en part, o de vegades, coincideix amb la
patètic i confús de molts personatges de novel·la. "L'home no és així", argüeix en la protesta. I un es pregunta: ¿veritablement, l'home no és, no som
sinó també la utilitat del plagi. Un d'ells, el més seriós, fóra el que argüeix el propi Pla: l'antiprimarisme. Cal fer allò que fa "tot home culte
no s'havien fet alhora la Revolució i la guerra. El seu company argüia: /Primero ganar la guerra... No, que no \ —contestava l'altre—;
han format solament amb intervals de temps immensament allunyats. Hom pot argüir tanmateix que, quan diverses espècies estretament afins habiten el mateix
electricitat. Hem de confessar, doncs, que som molt massa ignorants per a argüir que no és possible una transició de cap mena. Els òrgans elèctrics
En el capítol sisè he enumerat les objeccions principals que hom podria argüir justament en contra de les opinions mantingudes en aquest volum. La
i aquesta és, potser, l'objecció més òbvia i més greu que hom pot argüir en contra de la meva teoria. L'explicació rau, crec, en la imperfecció
metamorfisme. Actualment, el cas ha de romandre inexplicable, i pot ésser argüit veritablement com a argument vàlid contra les opinions exposades ací.
les formacions d'una sola gran regió, com és ara Europa; el qui argüeixi l'aparent —però sovint falsament aparent— i sobtosa arribada de grups
banda o de la banda oposada, arriben a un punt en què no solament "argüeixen" en defensa dels seus "ideals", sinó que, de més a més, i sobretot,
sexual, el foment de l'elegància. Sort que és una persona sensata, i no m'argüeix capciositats ètiques. —Els interessos de la indústria tèxtil són una
el mateix, si fa no fa. Sí: "sempre han tingut bec les oques", com argüia, amb aire de proverbi, aquell oblidat erudit nostre de la Renaixença.
per bé que "demostrable" a partir d'aquests mitjans. Es podria argüir que no és impossible parlar d'un objecte religiós en tant que realitat
—"progrés", "evolució", "desenvolupament", etcètera. Es podria argüir que l'únic que s'ha fet ha estat ficar els peus a la galleda, i que els
ho fa sense malignitat. La missió profètica de reptar, de convèncer, d'argüir, de destapar-nos els ulls i fer-nos conscients del nostre mal o de la
un indret cridant la atenció envers la brevetat dels serveis dominicals; argüia que hauria calgut per als diumenges serveis de tres hores, per compte
la dignitat que esqueia a son càrrec elevadíssim. No pledejà, ni tan sols argüí; presentà la simple defensa de no haver-se embolicat amb la llei perduda.
amb la negra sota el pontarró. Aneu mirant. II De pensament prou argüia i redargüia, convencent-se de no poder ésser res més que una falòrnia les
"Els grans projectes, n'hi ha prou d'haver-los volgut." I llavors argüeixen que la vida ha estat massa breu per donar abast a la magnitud de llur
patèticament que renunciés a matar els {corderos} de Blanes, argüint que, alguns, eren honrats pares de familia; que cap cristià no podia
amb la seva definició que jo no hagués esperat, i em deixà paradíssim argüint circularment i responent amb una mirada fixa: —Ella. —I jo no ho sóc, una
dia resolia la qüestió, al capdavall, negativament; i la descloïa i l'argüia de bell nou el matí següent. La pugna, a la darreria va abocar-me a això:
esclatà a dir "què havia fet!" —Si sabéssiu tota la meva història —va argüir,— tindríeu més pietat i un millor entenent de mi. —Senyoreta Havisham
-hi, i de considerar si en saltaria tot seguit i me'n tornaria a casa, i d'argüir contra qualsevol cabal d'una comunicació anònima, i, breu, de passar per
d'on sóc, em penso que em moriré pel camí. Potser van respondre, o van argüir sobre aquell punt, o van cercar d'encoratjar-me a creure que estava
aquests mots tenen el valor veritable que en ells mateixos porten. Que no argüeixi ningú amb l'esment de tants i tants que parlen de patriotisme,
el consell de sant Pau, aprofitava tota avinentesa per predicar, per argüir, per respondre i per ensenyar, no tenint altre anhel que la conversió i
mare en substitució de la indòcil i descreguda. III. Com Déu, argüeix Suárez (/Jn\ 3 part·, q· 3, a· 1, ratio 4a·), per a
plaent): plaïa, plaïes, plaïa, plaíem, plaíeu, plaïen. (Però argüia, argüies, etc. V. §7.) Els verbs que tenen el gerundi
plaïa, plaïes, plaïa, plaíem, plaíeu, plaïen. (Però argüia, argüies, etc. V. §7.) Els verbs que tenen el gerundi terminat en
avorrir, avorrició; exhibir, exhibició; partir, partició; punir, punició; argüir, argüició; fruir, fruïció; trair, traïció; perdre, perdició;
defugible; guarir, guarible; negligir, negligible; exhaurir, exhaurible; argüir, argüible; oir, oïble; fruir, fruïble; atribuir, atribuïble; perdre,
d'establir una forma "especial" de convivència amb Espanya. Per què —argüeixen— es parla d'unió, federació o confederació amb Espanya i els pobles
el meu pensament, ni tampoc aquell altre que condemna el separatisme, car argüeix que Catalunya independent no pot sostenir-se econòmicament i que la
en el terreny de la discussió, que els partidaris dels cotxes fúnebres argüissin, a més de raons de rapidesa i comoditat, el fet que les carrosses dels
pa i tomates encara en tinc en la barraca... —Mira, Pere, no tingues que argüir en ningú. —Sí, calla; i eixos dels horts que reguen a set semanes en
de mantenir les dues portes dels tramvies obertes de bat a bat. Alguns argüiren que arreplegar un cadarn per lliurar-se de la grip no era pas una barata
existeixen, i en endormiscar-se és quan tenen els porus més oberts —argüeix la mentalista—. No porti res nusat damunt —afegeix, a guisa de consell—.
que era cop segur. Diuen que En Cambó defugí, de moment, tot compromís argüint que era temerari aventurar-se a un nou engany després del que li féu
catalans que es deixen empresonar com xais. I nosaltres respondríem a qui argüís semblant cosa: —Precisament ens queixem d'això: de massa "tacte
i de donar gat per llebre. És clar que, aplicant termes similars, podríem argüir que "Quan els gossos lladren alguna cosa senten", però és indubtable
deien que el producte sortia amb un gust bon xic dissipat, a la qual cosa argüia, l'any 1794, un defensor dels molins xocolaters: © © ©
molts preceptes de les ordenances vigents en els oficis corporatius, argüint que es trobaven en oposiciò al progrès de les arts i a la llibertat de la
donat generosament per persones de bona voluntat que també haurien pogut argüir el vent, la pluja, o el dinar excessiu per a restar a casa calçant les
d'aquesta organització és la selecció. No volem pas, evidentment, argüir aquest principi per a recomanar la formació de castes tancades en cada
l'ésser d'ell mateix pel sol fet de pensar-lo, l'escola s'hi revolta, argüint-li que quan tregui el subjecte d'ell mateix, incloent-hi el mateix Déu,
L'extensió no és, doncs, explicada: és pressuposada. Això és ço que li argüiren els kantians tot acceptant la tesi que la sensació ja neix localitzada;
concretes i quan les excepcions intel·ligents no es deixen prosperar, argüint precisament la conveniència d'interpretar taxativament i no
principi d'ésser distint dels elements de l'essència. Quan els adversaris argüien que l'essència de les criatures és indiferent per a l'ésser com per al no

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »