Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sever, no gens amic de manyagueries i home de poques paraules, més aviat	aspriu	. La dissensió no trigà a manifestar-se. Ell li féu un dia una observació
sense terme de l'espai: que en aquells cims d'aquella llum	aspriva	haurà l'etern repòs que no hagué mai en un ferm
Tu mires el pas del dall, claror justa recremada de l'	espriu	cruixint al tall de falcilla afoguerada. Espès silenci dels
funest que trenqui l'amorosa intimitat; una paraula	aspriva	pot eixugar per sempre la font viva de la maternitat.
el vaixell, guaitar les verdes vores emboirades i les	asprives	torres del castell. Però la pluja abundantment cobria la mola
d'uns pòsits metàl·lics en descomposició. Era un cruixit raríssim,	aspriu	, com si hagués mossegat un ferro rovellat i m'haguessin restat partícules
de llur encontre obscur enmig de l'aire: amb llur	aspriu	arrufament de celles es féu l'Infern més fosc: tant eren èmuls;
Satan havia emprès, lent i pensívol, l'ascensió del puig	aspriu	; a l'últim, ja no trobà cap més camí: tan densos, com
; ni tampoc no feia res, val a dir-ho, per a llimar-se aquella closca	aspriva	i dura, que estotjava, però, un cor sensible a l'art i a tots els
gran mamella de cabra, clapat de plantes seques, arrapades a la pedra	aspriva	, vermellosa. A la dreta, muntanya amunt, una desmanegada caravana de pins
dos dispesers més: don José Medrano, guardamolls, i la senyoreta Riutort,	aspriva	i bella, que va morir, al mig any d'ésser nosaltres allí, atropellada per
S'aturà en un fondal obert de cara al pla i a la mar. Entre les roques	asprives	, ofereix un insospitat recer de dolçor, com una ditada de confitura dins
viva que heu de dû arrelada al cor, i a cada vexació	aspriva	, contesteu amb polsims d'or. L'escarbat piloter
seu marit i regnar tots dos a Txadtxad Sambasí. El mallorquí va acceptar,	aspriu	de recels: el negoci no li semblava del tot dolent, però projectava
estesa damunt un matalàs brut, sense llençol, era una ombra blanquinosa i	aspriva	. Tardava a xerrar, l'al·lot Diumenge. L'apressava perquè encetés a
passejaven davant la casa, sobre el turó, irritats i orgullosos, grallant	asprius	. Oscil·lava, batia amb parsimònia el brancam, l'alta, altíssima palmera.
de rares, i així com a Ciutat s'amagaven com dins una penombra fosca,	aspriva	, saturada de misteri, a Sóller, s'aclarien en un perfil retallat de pedra
cruenta de la Inquisició. Però als Països Baixos, el duc d'Alba, amb l'	aspriva	rigor del Tribunal de la Sang, va concitar un alçament, en el qual
la natural alegria de la princesa, que entre un xacal fetosenc i de pèl	aspriu	, i un minyó sà i fort, no hi havia lloc a dubte. Ço que prova que si
el sol ixent a il·luminar començava la punta del cim	aspriu	de la muntanya enlairada, on mirava la guineu
crexia es deute. Sa gent d' aquell temps per altra part era forta y	aspriua	de geni, acostumada á manetjar armas, llesta á posar hi sas mans; y Deu
amb l'aigua del meu plor; i encara trobo amb llarg turment	aspriu	l'imatge de la Mort en l'abstinencia. Jo li demano —¿Quin serà
de boires grenyals i amb una faldada d'	asprius	temporals. Voltat de tenebres llavô udola el trò, i
cullieu oliva, espigolaveu d' estiu, duieu una vida	aspriva	com un aucell dins son niu. I així florireu, tranquila,
on alletares els primers pobles del vell món, infants	asprius	que bressolares dins ton sí càlid i fecond. Llavors tes valls
coneix el pic coent.— L'estiu mateix, del pasturatge d'un lloc	aspriu	dit el Salvatge, vingué, a veure Mireia, Urriàs el domador.
novía es cuadro també l' hey diu: si es Marit li surt	aspriu	, ha de prende eczemple viu de s'humildat de
está Si demanes cap fadrina. Que si ella es un pòch	espriva	Prest t' enviará à ca-téua Y à dins un tèrsa y
bell cim de l'oliver. Xica oliva —ull de griva— mel	aspriva	, carn rodona i amargant a damunt la branca
és d'aquell groc verdós de fel covat. Serva la mata de la barba	aspriva	, i li fan nas i galta, i llavi clos com als morts de
aletes d'ira. I la coloma va caure damunt d'una roca	aspriva	. Tot seguit brollava l'aigua ingràvida, alimentícia.
d'una encesa vermeior. ¡Visca el bon amor! Humils caminets	asprius	on ma vida s'aconsola. E-hi ha avui forfoll de nius
companys romanins. Bons companys, que embalsamen aquest sender	aspriu	a on ve cada dia mon cor a reflorir, i
lluny, escarni de la pena, puja el vent tenebrós amb un reclam	aspriu	. I esperen el matí, boi fredelucs. Les velles, cansades del
amb el riu. Son últim vel la boira penja. Un vent	aspriu	, i tot reviu: orgues del cel, or de diumenge. S'obren al fons
parats, i ningú no gosà respondre a Telémac amb paraules	asprives	, sinó Antínous tot sol, que li va respondre, dient: —"Telémac
vingut una xiscladissa de noies, de les nimfes que habiten les	aspriues	carenes i les fontanes dels rius i els aiguamoixos herbosos.
i en canvi les altres estan de cara a l'alba i al sol:	aspriva	, mes bona nodrissa de noble jovent: i el que és jo no puc veure
d'un déu l'en travà, amb unes dures cadenes i els bovers de l'	aspriu	. Però quan els mesos i els dies anaren per fi escolant-se,
d'esquena a la llum, devés el ponent calitjós. És cert que és	aspriua	, i no és feta per menar-hi cavalls, però no és massa trista, si
vent. ¿Torna enrera el riu? ¿Camina cap a son bressol	aspriu	? És el vent. ¿Qui ho endevina? És el vent que passa i
fervent, encenent cor i geniva: la cançó vol joia	aspriva	—ara dorm, ara s'abriva— de pi, de timba i torrent.
hi cedim, i ens acompanya, i sent sa presència el cor, alta i	aspriva	. Oh murs amats, llimats pel vell corrent, vas on
d'un límit de blaus a vela i rem, aires —un aleteig— i terra	aspriva	. Vivim, braços oberts, entre elements que s'eixamplen pregons
la grisor del primitiu rocam la pal·lidès d'argent de l'olivera	aspriva	, esclava de l'arrel i pressentint l'oliva, sobre el
per fruir-ne la feina era ben poca, però l'afer semblava encara	aspriu	. Jamai els ulls a l'estelada ardenta aixecar no's dignava
formenter de marès i roca viva, sense defensa en l'	aspriva	mossegada del febrer! Curta, esquiva primavera,
ànima, desconhort en la nuesa que, armat de sabes	asprives	, jurava la seva anàbasi davant ta mirada fixa
gai tritlleig que anuncia el meu amor. Ernestina deu ser. Quina sofrença	aspriva	em portes en el vent, picaroleig sonor! Ai, voldria fugir i estic clavat
de mel des del turmell i a la galta rosa	aspriva	. Aidí és destra en el joc de galanies; i al

Pàgina 1 (de 3)

50 següents